1-3. Quines preguntes es fa la gent sobre la mort, i quines respostes donen algunes religions?

LA BÍBLIA ens promet que en el futur «no existirà més la mort» (Apocalipsi 21:4). En el capítol 5, vam aprendre que el rescat fa possible que puguem viure eternament. Però les persones seguim morint (Eclesiastés 9:5). I per això, una de les preguntes més importants que ens fem és: «Què passa després de la mort?».

² La resposta a eixa pregunta ens interessa especialment quan mor algú que estimem. Podríem preguntar-nos: «A on ha anat? Està veient-nos? Pot ajudar-nos? El tornarem a vore algun dia?».

³ Les religions donen respostes diferents. Algunes ensenyen que si eres bona persona vas al cel, i que si eres mala persona, et cremes a l’infern. Unes altres diuen que quan mors et convertixes en un esperit que viu amb els teus familiars que han mort. I altres diuen que després de morir i ser jutjat, et reencarnes, és a dir, que tornes a la vida amb un cos diferent, potser el d’una altra persona o inclús el d’un animal.

4. Bàsicament, quina idea sobre la mort ensenyen les religions?

⁴ Pareix que les religions ensenyen idees molt diferents, però en realitat quasi totes ensenyen la mateixa idea, que quan algú mor, una part d’eixa persona continua vivint. Però, és això veritat?

QUÈ ENS PASSA QUAN MORIM?

5, 6. Què ens passa quan morim?

⁵ Jehovà sap què ens passa quan morim i ens ha dit que quan una persona mor, la seua vida acaba. La mort és lo contrari a la vida. Per tant, quan una persona mor, els seus sentiments i records no seguixen vivint en cap altre lloc.a Quan morim deixem de vore, sentir i pensar.

⁶ El rei Salomó va dir «que els morts ja no saben res». Els morts no poden estimar ni odiar ningú, i a on van «no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa» (llig Eclesiastés 9:5, 6, 10). I en el Salm 146:4, la Bíblia diu que «es desfan els seus plans».

EL QUE JESÚS VA DIR SOBRE LA MORT

7. Què va dir Jesús sobre la mort?

⁷ Quan el seu amic Llàtzer va morir, Jesús va dir als seus deixebles: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit». Però Jesús no volia dir que el seu amic estiguera descansant, ja que després va afegir: «Llàtzer és mort» (Joan 11:11-14). Per tant, Jesús va comparar la mort a dormir. No va dir que Llàtzer estiguera en el cel o amb els seus familiars difunts. Tampoc va dir que estiguera patint en l’infern ni que s’haguera reencarnat en una altra persona o animal. No, era com si Llàtzer estiguera dormint profundament. En una altra ocasió, Jesús va fer la mateixa comparació. Quan va ressuscitar la filla de Jaire, va dir: «No ha mort, sinó que dorm» (Lluc 8:52, 53).

8. Com sabem que Déu no va crear els humans per a que moriren?

⁸ Jehovà no va crear a Adam i Eva per a que acabaren morint. Els va crear per a que disfrutaren de viure per sempre amb salut perfecta. Quan Jehovà va crear els humans, els va donar el desig de viure per sempre. A cap pare li agradaria vore els seus fills envellir i morir, i Jehovà se sent igual. Però si Jehovà ens va crear per a viure per sempre, per què morim?

PER QUÈ MORIM?

9. Per què era raonable el manament que Jehovà va donar a Adam i Eva?

⁹ En el jardí de l’Edén, Jehovà li va dir a Adam: «Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no menges del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en menges, tingues per cert que moriràs» (Gènesi 2:9, 16, 17). Eixe manament tan clar no era difícil d’obeir, i Jehovà tenia el dret d’establir què està bé i què està malament. A l’obeir, Adam i Eva mostrarien que respectaven l’autoritat de Jehovà i que estaven agraïts per tot el que els havia donat.

10, 11. a) Com va enganyar Satanàs a Adam i Eva? b) Per què el que van fer Adam i Eva no tenia excusa?

¹⁰ Per desgràcia, Adam i Eva van decidir desobeir a Jehovà. Satanàs li va dir a Eva: «Així, Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». I Eva li va respondre «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem» (Gènesi 3:1-3).

¹¹ Aleshores Satanàs va dir: «No, no moriríeu! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal» (Gènesi 3:4-6). Satanàs volia que Eva pensara que podia decidir per ella mateixa què estava bé i què estava malament i, al mateix temps, va mentir sobre el que li passaria si desobeïa. Satanàs va dir que Eva no moriria, i per això ella va menjar del fruit i li’n va donar al seu home. Adam i Eva sabien que Jehovà els havia dit que no menjaren d’eixe fruit. Quan el van menjar, van decidir desobeir un manament molt clar i raonable. Van mostrar que no respectaven el seu Pare celestial. El que van fer no tenia excusa!

12. Per què va ser una decepció per a Jehovà que Adam i Eva el desobeïren?

¹² Quina decepció més gran! Els nostres primers pares no van respectar el seu Creador! Com et sentiries si t’hagueres esforçat molt per criar un fill i una filla, i es rebel·laren contra tu fent tot lo contrari al que els havies demanat? Veritat que se’t trencaria el cor?

13. Què significaven les paraules de Jehovà «a la pols tornaràs»?

¹³ Quan van desobeir, Adam i Eva van perdre l’oportunitat de viure per sempre. Jehovà li va dir a Adam: «Ets pols, i a la pols tornaràs» (llig Gènesi 3:19). Això significava que Adam tornaria a ser pols, com si no haguera sigut creat mai (Gènesi 2:7). Després de pecar, Adam va morir i va deixar d’existir.

14. Per què morim?

¹⁴ Si Adam i Eva hagueren obeït a Déu, hui en dia encara estarien vius. Però al desobeir, van pecar i acabaren morint. El pecat és com una malaltia horrible que hem heretat dels nostres primers pares. Tots hem nascut pecadors i per això morim (Romans 5:12). Però eixe no era el propòsit de Déu per als humans. Ell no volia que moriren, de fet la Bíblia diu que la mort és un «enemic» (1 Corintis 15:26).

LA VERITAT ENS ALLIBERA

15. Com ens allibera saber la veritat sobre la mort?

¹⁵ Saber la veritat sobre la mort ens allibera de moltes idees errònies. La Bíblia ensenya que els morts no senten dolor ni tristesa. No podem parlar amb ells, ni ells amb nosaltres. No podem ajudar-los, i ells a nosaltres tampoc. No poden fer-nos mal, per tant, no els hem de tindre por. No obstant, moltes religions ensenyen que els morts estan vius en algun lloc i que els podem ajudar donant-los diners als sacerdots o als guies espirituals. Però com sabem la veritat sobre la mort, ja no ens deixem enganyar per eixes mentires.

16. Què ensenyen moltes religions sobre els morts?

¹⁶ Satanàs ens mentix a través de la religió falsa i ens fa creure que els morts encara estan vius. Per exemple, algunes religions ensenyen que quan morim una part de nosaltres seguix vivint en algun altre lloc. T’ensenya la teua religió això, o més bé t’ensenya el que diu la Bíblia? Satanàs diu mentires per a apartar la gent de Jehovà.

17. Per què la idea de cremar la gent en l’infern és un insult per a Jehovà?

¹⁷ Les ensenyances de moltes religions són desconcertants. Per exemple, algunes ensenyen que les persones roïnes es cremaran per sempre en l’infern. Eixa mentira és un insult per a Jehovà. Ell no permetria mai que les persones sofriren aixina! (Llig 1 Joan 4:8.) Què pensaries d’algú que castigara un xiquet ficant-li les mans al foc? Veritat que pensaries que és molt cruel? Ni tan sols voldries conéixer-lo. I això és exactament el que Satanàs vol que pensem de Jehovà!

18. Per què no hauríem de tindre por dels morts?

¹⁸ Algunes religions diuen que quan morim, ens convertim en esperits. Eixes religions ensenyen que hem de sentir respecte, o inclús por, per eixos esperits, ja que poden convertir-se en aliats molt poderosos o en enemics temibles. Moltes persones es creuen eixa mentira. Tenen por dels morts, i per això els donen culte en comptes d’adorar a Jehovà. Recorda que els morts no poden sentir res, i per això no els hem de tindre por. Jehovà és el nostre Creador, el Déu verdader, i només l’hem d’adorar a ell (Apocalipsi 4:11).

19. Com ens ajuda saber la veritat sobre els morts?

¹⁹ Quan coneixem la veritat sobre els morts, quedem lliures de moltes mentires religioses. Esta veritat ens ajuda a entendre les meravelloses promeses que Jehovà ha fet per al futur.

20. Què aprendrem en el següent capítol?

²⁰ Fa molt de temps, un servent de Déu, que es deia Job, va preguntar: «Pot un mort tornar a la vida?» (Job 14:14). És realment possible que una persona que ha mort torne a viure? La resposta que Déu dona en la Bíblia és molt emocionant. La considerarem en el següent capítol.

1-3. Què ens té presoners, però com ens alliberarà Jehovà?

IMAGINA que t’han condemnat a cadena perpètua per un crim que no has comés. No tens escapatòria, sembla que el teu futur és molt fosc i no pots fer res per canviar-lo. Quan ja no tens cap esperança, descobrixes que algú pot alliberar-te i, a més, t’ha promés que ho farà! Com et sentiries?

² Tots som presoners de la mort. Sense importar el que fem, no podem escapar d’ella. Però Jehovà té el poder per a alliberar-nos i ha promés que l’últim «enemic destituït serà la mort» (1 Corintis 15:26).

³ Imagina’t el pes que et llevaràs de damunt quan ja no t’hages de preocupar de la mort! Però Jehovà no només l’eliminarà, també tornarà a la vida aquells que han mort. Pensa el que això suposa per a tu: Déu ens promet que els morts tornaran a la vida (Isaïes 26:19). En la Bíblia, esta promesa rep el nom de resurrecció.

QUAN MOR ALGÚ QUE ESTIMES

4. a) Què pot consolar-nos quan mor un familiar o un amic? b) Qui eren alguns dels millors amics de Jesús?

⁴ Quan un membre de la família o un bon amic mor, el dolor i la pena poden ser insuportables. Ens sentim impotents perquè no hi ha res que puguem fer. Però la Bíblia ens dona consol de veritat (llig 2 Corintis 1:3, 4). Vegem un exemple que mostra fins a quin punt Jehovà i Jesús desitgen ressuscitar els nostres sers volguts. Quan Jesús estava a la terra, a sovint visitava els seus bons amics, Llàtzer i les seues germanes, Marta i Maria. La Bíblia diu que «Jesús estimava Marta i la seua germana i Llàtzer», però un dia Llàtzer va morir (Joan 11:3-5).

5, 6. a) Què va fer Jesús quan va vore que la família i els amics de Llàtzer estaven de dol? b) Per què ens consola conéixer els sentiments de Jesús respecte a la mort?

⁵ Jesús va anar a consolar a Marta i Maria. Quan Marta va sentir que Jesús arribava, va eixir a rebre’l. S’alegrava de vore’l, però li va dir: «Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà». Marta pensava que ja era massa tard. Quan Jesús va vore que Maria plorava, va sentir la seua tristor, es va commoure i va començar a plorar (Joan 11:21, 33, 35). Jesús va experimentar el mateix dolor que nosaltres sentim quan perdem algú que estimem.

⁶ Saber que Jesús sent el mateix que nosaltres respecte a la mort ens reconforta. Jesús és com son Pare (Joan 14:9). Jehovà té el poder d’eliminar la mort per sempre, i ho farà molt prompte.

«LLÀTZER, IX FORA!»

7, 8. Per què no volia Marta que obriren la tomba de Llàtzer, però què va fer Jesús?

⁷ Quan Jesús va arribar a la tomba on havien posat a Llàtzer, l’entrada estava segellada amb una gran pedra. Jesús va dir: «Lleveu la llosa». Però Marta no volia que ho feren perquè Llàtzer ja portava quatre dies mort (Joan 11:39). Encara no sabia el que Jesús estava a punt de fer pel seu germà.

⁸ Jesús li va dir a Llàtzer: «Ix fora!». El que Marta i Maria veieren a continuació va ser sorprenent: «el mort va eixir, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar» (Joan 11:43, 44). Llàtzer tornava a estar viu! Podia disfrutar de la companyia dels seus familiars i amics, els quals podien abraçar-lo i parlar amb ell de nou. Quin milacre, Jesús l’havia ressuscitat!

«XIQUETA, ALÇA’T!»

9, 10. a) De qui venia el poder de Jesús per a ressuscitar la gent? b) Com ens beneficia conéixer els relats de les resurreccions?

⁹ Ressuscitava Jesús les persones amb el seu propi poder? No. Abans de ressuscitar a Llàtzer, Jesús li va orar a Jehovà, qui li va donar el poder per a ressuscitar-lo (llig Joan 11:41, 42). Llàtzer no va ser l’únic que va ressuscitar. La Bíblia parla d’una xiqueta de dotze anys que estava molt malalta. Jaire, son pare, estava desesperat i li va suplicar a Jesús que la curara. A més, era la seua única filla. Mentres Jaire encara parlava amb Jesús, van vindre alguns hòmens a dir-li: «La teua filla s’ha mort. Què en trauràs, de molestar el Mestre?». Però Jesús li va dir: «No tingues por; tingues només fe, i ella se salvarà». Llavors, va acompanyar a Jaire a sa casa. Quan estaven arribant, Jesús va vore el rebombori de la gent, que plorava i feia grans planys, i els va dir: «No ploreu. No ha mort, sinó que dorm». Jaire i la seua esposa probablement es preguntarien què volia dir. Llavors, Jesús va demanar a tots que se n’anaren i va entrar amb els pares a l’habitació on estava la xiqueta. Després, amb delicadesa, li va agarrar la mà i li va dir: «Xiqueta, alça’t!». Imagina’t l’alegria dels pares quan, de repent, es va alçar i va començar a caminar! Jesús havia ressuscitat la seua filla (Marc 5:22-24, 35-42; Lluc 8:49-56). Des d’aquell dia, cada volta que veieren la xiqueta, recordarien el que Jehovà havia fet per ells per mitjà de Jesús.a

¹⁰ Totes les persones que Jesús va ressuscitar, amb el temps, tornaren a morir. Però el que hem aprés en estos relats és molt valuós perquè ens dona una esperança segura. Jehovà té el desig de ressuscitar la gent i ho farà.

QUÈ APRENEM DE LES RESURRECCIONS DEL PASSAT?

11. Què ens ajuda a entendre Eclesiastés 9:5 sobre Llàtzer?

¹¹ La Bíblia diu clarament que «els morts ja no saben res». Això va ser evident en el cas de Llàtzer (Eclesiastés 9:5). Tal com va dir Jesús, era com si Llàtzer haguera estat dormint (Joan 11:11). Mentres estava en la tomba, no era conscient de res.

12. Com sabem que la resurrecció de Llàtzer va ser real?

¹² Moltes persones estaven presents quan Jesús va ressuscitar a Llàtzer. Fins i tot, els enemics de Jesús reconeixien que el que havia fet era un milacre. Llàtzer estava viu i això confirmava la seua resurrecció (Joan 11:47). Moltes persones anaren a vore a Llàtzer i, com a resultat, començaren a creure que Jesús havia sigut enviat per Déu. Als enemics de Jesús, això no els va fer gens de gràcia, per això van començar a tramar com matar-lo a ell i a Llàtzer (Joan 11:53; 12:9-11).

13. Per què podem estar segurs que Jehovà ressuscitarà els qui han mort?

¹³ Jesús va dir que «tots els qui són als sepulcres» seran ressuscitats (Joan 5:28). Açò significa que tots els qui estan en la memòria de Jehovà tornaran a la vida. Però, per a ressuscitar-los, cal que recorde cada detall d’ells. Pot fer-ho? Bé, hi ha milers de milions d’estreles en l’univers. La Bíblia diu que Jehovà coneix el nom de totes i cadascuna d’elles (llig Isaïes 40:26). Si pot recordar el nom de cada estrela, aleshores segur que pot recordar amb facilitat cada detall d’aquells que ressuscitarà. I encara més, com que Jehovà ho ha creat tot, sabem que té el poder per a tornar la vida a les persones.

14, 15. Què ens ensenyen les paraules de Job sobre la resurrecció?

¹⁴ Un home fidel, a qui li deien Job, creia en la resurrecció. En una ocasió, va plantejar esta qüestió: «¿Pot un mort tornar a la vida?» Llavors li va dir a Jehovà: «Em cridaries, i jo et respondria, miraries amb afecte l’obra de les teues mans». Sí, Job sabia que Jehovà anhela que arribe el moment de ressuscitar els morts (Job 14:13-15).

¹⁵ Com et fa sentir l’esperança de la resurrecció? Potser et preguntes: «I què passarà amb els meus familiars i amics? També seran ressuscitats?» És reconfortant saber que Jehovà desitja intensament tornar la vida als qui han mort. Vegem què diu la Bíblia sobre quines persones ressuscitaran i on viuran.

«SENTIRAN LA SEUA VEU I N’EIXIRAN»

16. Quina classe de vida disfrutaran els qui siguen ressuscitats a la terra?

¹⁶ En el passat, els qui foren ressuscitats es van reunir de nou amb els seus familiars i amics ací a la terra. Açò també passarà en el futur, però serà molt millor. Per què? Perquè els qui siguen ressuscitats a la terra tindran l’oportunitat de viure per sempre i de no tornar a morir mai més. Viuran en un món totalment diferent de l’actual, on no hi haurà guerres, crims ni malalties.

17. Qui serà ressuscitat?

¹⁷ Qui serà ressuscitat? Jesús va dir que «tots els qui són als sepulcres sentiran la seua veu i n’eixiran» (Joan 5:28, 29). A més, Apocalipsi 20:13 afirma: «La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la mort i el seu reialme». En efecte, milers de milions de persones tornaran a la vida. L’apòstol Pau també va assegurar que «tant justos com injustos ressuscitaran» (llig Fets 24:15). A què es referia?

18. Qui són els «justos» que seran ressuscitats?

¹⁸ Entre els «justos» s’inclouen els servents fidels de Jehovà que van viure abans que Jesús vinguera a la terra. Hòmens i dones com Noé, Abraham, Sara, Moisés, Rut i Ester seran ressuscitats ací a la terra. Pots llegir sobre ells en el capítol 11 d’Hebreus. Què podem dir dels servents fidels de Jehovà que han mort als nostres dies? Ells també són «justos», per això també seran ressuscitats.

19. Qui són els «injustos»? Quina oportunitat els donarà Jehovà?

¹⁹ Els «injustos» són els milers de milions de persones que no van tindre ocasió de conéixer a Jehovà. Encara que van morir, Jehovà no els ha oblidat. Els ressuscitarà i tindran l’oportunitat d’aprendre sobre ell i servir-lo.

20. Qui no ressuscitarà?

²⁰ Significa això que tots els qui han mort seran ressuscitats? No. Jesús va dir que algunes persones no ressuscitarien (Lluc 12:5; consulta la nota 19). Qui no ressuscitarà? Tot aquell que siga declarat culpable i no vullga penedir-se. Però, qui determinarà això? Encara que Jehovà és el Jutge Suprem, ha donat a Jesús l’autoritat de ser «jutge de vius i de morts» (Fets 10:42).

LA RESURRECCIÓ CELESTIAL

21, 22. a) Què implica rebre la resurrecció celestial? b) Qui va ser el primer en rebre la resurrecció celestial?

²¹ La Bíblia també diu que algunes persones viuran en el cel. Quan algú ressuscita en el cel no torna a la vida com a ser humà amb un cos físic, sinó que ho fa com a ser espiritual.

²² Jesús va ser la primera persona que va rebre esta classe de resurrecció (Joan 3:13). Tres dies després que Jesús fora executat, Jehovà el va ressuscitar, però no amb un cos humà (Salm 16:10; Fets 13:34, 35). L’apòstol Pau va explicar que «un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible» (1 Corintis 15:50). Jesús va tornar a la vida com un poderós ser espiritual (1 Corintis 15:3-6). Ara bé, la Bíblia diu que ell no en seria l’únic.

23, 24. Qui compon el «ramadet» del qual va parlar Jesús, i quantes persones el formen?

²³ Poc abans de morir, Jesús va dir als seus deixebles fidels: «A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; [...] vaig a preparar-vos-hi estada» (Joan 14:2). Això significa que alguns dels seus seguidors ressuscitarien per a viure amb ell en el cel. Però quants? Jesús va dir que seria un nombre reduït de persones, un «ramadet» (Lluc 12:32). A l’apòstol Joan li va ser revelada la quantitat exacta quan va vore a Jesús «dalt de la muntanya [celestial] de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil» (Apocalipsi 14:1).

²⁴ Quan ressuscitarien estos 144.000 cristians? La Bíblia assegura que seria després que Crist començara a regnar en el cel (1 Corintis 15:23). Estem vivint just en eixe temps, i la majoria dels 144.000 ja han ressuscitat en el cel. Però alguns d’ells encara viuen a la terra, quan muiren ressuscitaran a l’instant a la vida celestial. No obstant això, la majoria de la gent serà ressuscitada en un paradís ací a la terra.

25. Què vorem en el següent capítol?

²⁵ Molt prompte, Jehovà alliberarà la humanitat de la mort, la qual desapareixerà per sempre! (Llig Isaïes 25:8.) Però, què faran els qui siguen ressuscitats en el cel? La Bíblia explica que governaran amb Jesús. Aprendrem més sobre este govern en el següent capítol.