NOTES
1 JEHOVÀ
El nom de Déu és Jehovà, que significa ‘Ell causa que arribe a ser’. Jehovà és el Déu totpoderós, el Creador de totes les coses. Ell té el poder de fer tot el que es propose.
En hebreu, el nom de Déu s’escrivia amb quatre lletres. En valencià, estes lletres corresponen a IHVH o JHVH. El nom de Déu apareix prop de 7.000 voltes en el text hebreu original de la Bíblia. Gent de tot el món utilitza formes diferents del nom Jahvé, o Jehovà, pronunciant-lo de la manera més comuna en el seu idioma.
2 LA BÍBLIA ÉS «INSPIRADA PER DÉU»
L’Autor de la Bíblia és Déu, però la va escriure per mitjà d’hòmens. Es podria comparar a un home de negocis que li dicta una carta al seu secretari. Déu va utilitzar el seu esperit sant per a inspirar els escriptors bíblics a l’hora d’escriure els Seus pensaments. L’esperit de Déu els va guiar de diverses maneres. Per exemple, a voltes els feia tindre visions o somnis que, en acabant, posaven per escrit.
3 PRINCIPIS
Són ensenyances bíbliques que expliquen veritats bàsiques. Per exemple, el principi «les males companyies corrompen els bons costums» ens ensenya que, per a bé o per a mal, la gent amb qui ens ajuntem ens influïx (1 Corintis 15:33). I del principi «allò que un sembra és allò que recull», aprenem que no podem escapar de les conseqüències de les nostres accions (Gàlates 6:7).
4 PROFECIA
És un missatge de part de Déu. Pot referir-se a una explicació de la voluntat de Déu, una ensenyança moral, un manament o un juí. També pot ser informació sobre alguna cosa que passarà en el futur. Hi ha moltes profecies en la Bíblia que ja s’han complit.
5 PROFECIES SOBRE EL MESSIES
Les profecies bíbliques sobre el Messies es van complir en Jesús. Consulta el quadro «Profecies sobre el Messies».
▸ Cap. 2 § 17, nota
6 EL PROPÒSIT DE JEHOVÀ PER A LA TERRA
Jehovà va crear la terra per a que fora un paradís on visqueren els humans que l’estimen. El seu propòsit no ha canviat. Prompte, Déu eliminarà la maldat i concedirà als seus servents la vida eterna.
7 SATANÀS EL DIABLE
Satanàs és l’àngel que va començar la rebel·lió contra Déu. Se l’anomena Satanàs, que significa ‘adversari’, perquè lluita contra Jehovà. També rep el nom de Diable, que significa ‘acusador’. Se li va donar este nom perquè diu mentires sobre Déu i enganya la gent.
8 ÀNGELS
Jehovà va crear els àngels molt abans de fer la terra. Els va crear per a viure en el cel. Hi ha més de cent milions d’àngels (Daniel 7:10). Tenen noms i personalitats diferents i, com que són lleials a Jehovà, rebutgen humilment ser adorats pels humans. Tenen rangs diferents i se’ls assignen treballs molt diversos, com ara: servir davant del tron de Jehovà, anunciar els missatges divins, protegir i guiar els servents de Déu a la terra, executar les sentències divines i donar suport a la predicació (Salm 34:8 [v. 7 en altres bíblies]; Apocalipsi 14:6; 22:8, 9). En el futur, lluitaran junt amb Jesús en la guerra d’Harmagedon (Apocalipsi 16:14, 16; 19:14, 15).
9 PECAT
És qualsevol sentiment, pensament o acció que està en contra de Jehovà o de la seua voluntat. El pecat danya la nostra relació amb Déu, per això ell ens ha donat lleis i principis que ens ajuden a evitar pecar conscientment. Al principi, Jehovà ho va crear tot perfecte, però Adam i Eva triaren desobeir-lo, pecaren i deixaren de ser perfectes. Com a conseqüència, envelliren i moriren. Com que nosaltres hem heretat el pecat d’Adam, també envellim i morim.
10 L’HARMAGEDON
És la guerra en la qual Déu destruirà el món de Satanàs i tota la maldat.
11 EL REGNE DE DÉU
El Regne de Déu és un govern que Jehovà ha establit en el cel i que té per rei a Jesucrist. En el futur, Jehovà utilitzarà el Regne per a eliminar la maldat. El Regne de Déu governarà la terra.
12 JESUCRIST
La primera creació de Déu va ser Jesús. Jehovà el va enviar a la terra per a que morira per tota la humanitat. Després que Jesús fora executat, Jehovà el va ressuscitar, i ara governa en el cel com a Rei del Regne de Déu.
13 LA PROFECIA DE LES 70 SETMANES
La Bíblia va predir que vindria el Messies. Açò passaria al final d’un període de temps anomenat les 69 setmanes, que va començar l’any 455 abans de la nostra era i va acabar l’any 29 de la nostra era.
Com sabem que les 69 setmanes acabaren aquell any? Este període va començar l’any 455 abans de la nostra era, quan Nehemies va arribar a Jerusalem i va començar a reconstruir la ciutat (Daniel 9:25; Nehemies 2:1, 5-8). Quan parlem de setmanes, normalment pensem en grups de 7 dies, però les setmanes d’esta profecia no són de 7 dies, sinó de 7 anys, d’acord amb la regla profètica «d’un any per dia» (Nombres 14:34; Ezequiel 4:6). Per tant, 69 setmanes farien 483 anys (69 x 7). Si comptem 483 anys des del 455 abans de la nostra era, arribem a l’any 29 de la nostra era, exactament l’any en què Jesús es va batejar i va arribar a ser el Messies (Lluc 3:1, 2, 21, 22).
La mateixa profecia menciona una altra setmana, és a dir, 7 anys més. Durant eixe període de temps, van ocórrer dos fets destacats: 1) el Messies va ser executat en l’any 33 de la nostra era i, 2) a principis de l’any 36, les bones notícies del Regne de Déu van començar a predicar-se a totes les nacions, no només als jueus (Daniel 9:24-27).
14 LA DOCTRINA FALSA DE LA TRINITAT
La Bíblia ensenya que Jehovà Déu és el Creador i que Jesús va ser la seua primera creació (Colossencs 1:15, 16). Jesús no és el Totpoderós; no va afirmar mai que fora igual a Déu. De fet, va dir: «El Pare és més gran que jo» (Joan 14:28; 1 Corintis 15:28). Però algunes religions ensenyen la doctrina de la Trinitat, que afirma que Déu són tres persones en una: el Pare, el Fill i l’esperit sant. La paraula trinitat no apareix en la Bíblia. Esta doctrina és falsa.
L’esperit sant és la força activa de Déu, el poder invisible en acció que ell utilitza per a dur a terme el seu propòsit. No es tracta d’una persona. Per exemple, els cristians del segle I «van quedar plens de l’esperit sant», a més, Jehovà havia dit: «Abocaré el meu esperit sobre tots» (Fets 2:1-4, 17).
15 LA CREU
Per què els cristians verdaders no utilitzen la creu per a adorar a Déu?
La religió falsa ha utilitzat la creu des de fa molt de temps. En l’antiguitat, s’usava en l’adoració a la naturalesa i en rituals sexuals pagans. Durant els 300 anys posteriors a la mort de Jesús, els cristians no utilitzaren la creu en la seua adoració. Amb el temps, l’emperador romà Constantí va convertir la creu en un símbol del cristianisme amb el propòsit de popularitzar esta religió. Però la creu no té res a vore amb Jesucrist. Segons la New Catholic Encyclopedia: «La creu està present tant en les cultures precristianes com en les no cristianes».
Jesús no va morir en una creu. Les paraules gregues que es traduïxen com creu signifiquen bàsicament ‘pal vertical’, ‘biga’ o ‘arbre’. L’obra The Companion Bible explica: «No hi ha res en el grec del [Nou Testament] que faça pensar en dos peces de fusta». Jesús va morir en un pal vertical.
Jehovà no vol que utilitzem imatges ni símbols quan l’adorem (Èxode 20:4, 5; 1 Corintis 10:14).
16 EL MEMORIAL
Jesús va manar als seus deixebles que commemoraren la seua mort. El Memorial se celebra cada any el 14 de nissan, el mateix dia en què els israelites celebraven la Pasqua. El pa i el vi, que representen el cos i la sang de Jesús, es passen entre els assistents. Només mengen del pa i beuen del vi aquells que governaran amb Jesús en el cel. Aquells que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra assistixen al Memorial com a observadors respectuosos, però no mengen del pa ni beuen del vi.
17 ÀNIMA
En la Bíblia valenciana. Traducció interconfessional, la paraula que en hebreu i grec correspon a ànima pot referir-se a 1) una persona, 2) un animal o 3) la vida d’una persona o d’un animal. A continuació, vorem alguns exemples.
Una persona. «En els dies que Noé construïa l’arca [...] uns pocs, és a dir, vuit persones [en grec, ànimes], se salvaren» (1 Pere 3:20). En este versicle, la paraula grega ànimes es referix a persones, en concret, a Noé, la seua esposa, els seus tres fills i les seues nores.
Un animal. «Déu digué: “Que les aigües produïsquen sers vius que s’hi moguen [en hebreu, ànimes] i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel”», i després va afegir: «“Que la terra produïsca sers vius [en hebreu, ànimes] de tota classe: bestioles i tota classe d’animals domèstics i feréstecs”. I va ser així» (Gènesi 1:20, 24).
La vida d’una persona o d’un animal. Jehovà va dir a Moisés: «Ja són morts tots els qui et volien matar [en hebreu, buscaven la teua ànima]» (Èxode 4:19). Quan Jesús va estar a la terra, va afirmar: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida [en grec, ànima] per les seues ovelles» (Joan 10:11).
A més, quan una persona actua amb «tota l’ànima» significa que ho fa de bona gana i donant el màxim de les seues possibilitats (Mateu 22:37; Deuteronomi 6:5). La paraula ànima es pot utilitzar també per a descriure el desig o l’apetit d’un ser viu. Fins i tot, pot referir-se a un cadàver —literalment, ‘ànima morta’ (Nombres 6:6; Proverbis 23:2; Isaïes 56:11; Ageu 2:13).
18 ESPERIT
En la Bíblia valenciana. Traducció interconfessional, la paraula que en hebreu i grec correspon a esperit pot referir-se a diferents coses, però sempre invisibles, com ara el vent o l’alé de les persones i animals. Esta paraula també pot referir-se a sers espirituals i a l’esperit sant, que és la força activa de Déu. La Bíblia no ensenya que cap part de la persona continue viva després de la mort (Èxode 35:21; Salm 104:29; Mateu 12:43; Lluc 11:13).
19 GEHENNA
En algunes bíblies, la paraula Gehenna es traduïx com infern, però en realitat és el nom d’una vall pròxima a Jerusalem on s’incineraven els residus. No hi ha evidències que en temps de Jesús es torturaren o cremaren vius animals o persones en esta vall. Per tant, la Gehenna no simbolitza un infern, és a dir, un lloc invisible on la gent que ha mort és torturada i cremada per l’eternitat. Quan Jesús va parlar d’aquells que acaben en la Gehenna, estava referint-se als qui són destruïts per complet (Mateu 5:22 nota; 10:28 nota).
20 EL PARENOSTRE
És l’oració amb la qual Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar. També rep el nom d’oració del Senyor o oració model. Jesús va ensenyar a orar aixina:
«Santifica el teu nom»
Amb esta expressió, demanem a Jehovà que netege de tota calúmnia el seu nom, o reputació. Això implica que tots, tant en el cel com a la terra, honraran i respectaran el nom de Déu.
«Vinga el teu Regne»
Amb estes paraules, demanem que el govern de Déu destruïsca el món malvat de Satanàs, que governe tota la terra i la transforme en un paradís.
«Que es faça la teua voluntat ací a la terra»
Amb este desig, demanem que es complisca el propòsit de Jehovà per a la terra, és a dir, que humans obedients perfectes visquen per sempre al paradís, tal com ell volia quan va crear la humanitat.
21 EL RESCAT
Jehovà va proveir el rescat per a salvar els humans del pecat i la mort. El rescat era el preu que s’havia de pagar per a recomprar la vida humana perfecta que el primer home, Adam, va perdre. També era necessari per a reparar la relació danyada entre Jehovà i el ser humà. Déu va enviar a Jesús a la terra per a que morira per tots els pecadors. Gràcies a la seua mort, totes les persones tenen l’oportunitat d’arribar a ser perfectes i viure per sempre.
22 PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT L’ANY 1914?
La profecia del capítol 4 de Daniel ens ensenya que Déu establiria el seu Regne en 1914.
La profecia: Jehovà va fer que el Rei Nabucodonosor tinguera un somni profètic on es tallava un arbre molt gran. A continuació, es lligava la soca amb cadenes de ferro i bronze per a que no rebrotara durant «set anys» o, segons l’idioma original, set temps. Després d’això, l’arbre tornaria a créixer (Daniel 3:31; 4:7-13 [4:1, 10-16 en altres bíblies]).
Per què és important esta profecia per a nosaltres: L’arbre representa la sobirania de Déu. Durant molts anys, Jehovà va utilitzar reis que governaven la nació d’Israel des de Jerusalem (1 Cròniques 29:23). Però aquells reis li van ser deslleials i eixe model de governació va acabar. Jerusalem va ser destruïda l’any 607 abans de la nostra era, i este fet va marcar el principi dels set temps (2 Reis 25:1, 8-10; Ezequiel 21:25-27). Jesús s’estava referint a este període de temps quan va dir: «Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es complisca el temps que Déu els ha concedit» (Lluc 21:24). Així que els set temps no acabaren mentres Jesús estava en la terra. Jehovà va prometre que nomenaria un rei al final dels set temps. Este rei seria Jesús; el seu govern portaria benediccions eternes per al poble de Déu en tota la terra (Lluc 1:30-33).
Quant duren els set temps: Este període de temps dura 2.520 anys. Com ho sabem? La Bíblia diu que tres temps i mig equivalen a 1.260 dies (Apocalipsi 12:6, 14). Per tant, set temps equivalen a 2.520 dies que, segons la regla profètica «un dia per any», són 2.520 anys (Nombres 14:34; Ezequiel 4:6).
Si comptem 2.520 anys des del 607 abans de la nostra era, arribem a l’any 1914. Eixe any, Jehovà va entronitzar a Jesús, el Messies, com a Rei del Seu Regne celestial.
23 L’ARCÀNGEL MIQUEL
La paraula arcàngel significa ‘comandant dels àngels’. La Bíblia només parla d’un arcàngel, a qui anomena Miquel (Daniel 12:1; Judes 9).
Miquel és el comandant de l’exèrcit de Déu, format per àngels fidels. Apocalipsi 12:7 diu: «Miquel i els seus àngels combatien contra el dragó» i els seus àngels. El llibre d’Apocalipsi diu que el comandant de l’exèrcit de Déu és Jesús, per tant, Miquel és un altre nom que rep Jesús (Apocalipsi 19:14-16).
24 ELS ÚLTIMS DIES
Esta expressió es referix al període de temps en què es produirien fets molt destacats en la terra, just abans de la destrucció del món de Satanàs per part del Regne de Déu. La Bíblia també anomena este període de temps «la fi del món» i «la vinguda del Fill de l’home» (Mateu 24:3, 27, 37). Els últims dies van començar quan el Regne de Déu va ser establit en el cel en 1914, i acabaran quan el món de Satanàs siga destruït en l’Harmagedon (2 Timoteu 3:1; 2 Pere 3:3).
25 LA RESURRECCIÓ
S’anomena resurrecció al fet que Déu torne la vida a una persona que ha mort. En la Bíblia es mencionen 9 resurreccions. Elies, Eliseu, Jesús, Pere i Pau ressuscitaren persones, però només gràcies al poder de Déu. Jehovà promet ressuscitar «tant justos com injustos» per a viure a la terra (Fets 24:15). La Bíblia també parla d’una resurrecció celestial que té lloc quan els qui han sigut escollits per Déu, o ungits, ressusciten per a viure amb Jesús en el cel (Joan 5:28, 29; 11:25; Filipencs 3:11; Apocalipsi 20:5, 6).
26 DEMONISME (ESPIRITISME)
El demonisme, o espiritisme, és la pràctica d’intentar comunicar-se amb els esperits, ja siga directament o a través d’una altra persona, com ara un mèdium o un endeví. L’espiritisme és incorrecte. La gent que el practica creu que una part de la persona sobreviu a la mort i es convertix en un esperit poderós. Els dimonis també tracten d’influir en els humans per a que desobeïsquen a Déu. L’astrologia, l’endevinació, la màgia, la bruixeria, les supersticions, l’ocultisme i els fenòmens paranormals formen part del demonisme. Molts llibres, revistes, horòscops, pel·lícules, pòsters i, fins i tot, cançons fan que la màgia, lo sobrenatural i els dimonis pareguen inofensius o emocionants. Molts costums funeraris, com les ofrenes als difunts, algunes celebracions i aniversaris funeraris, els rituals de viudetat i certes tradicions habituals en els vetlatoris també inclouen contacte amb els dimonis. A més, per a utilitzar el poder dels dimonis, hi ha qui consumix drogues (Gàlates 5:20; Apocalipsi 21:8).
27 LA SOBIRANIA DE JEHOVÀ
Jehovà és el Déu totpoderós, aquell que va crear tot l’univers (Apocalipsi 15:3). Per això, totes les coses li pertanyen, i té l’autoritat suprema, o sobirania, sobre la seua creació (Salm 24:1; Isaïes 40:21-23; Apocalipsi 4:11). Jehovà ha establit lleis per a tot el que ha creat i té l’autoritat de nomenar altres governants. Donem el nostre suport a la sobirania de Déu quan l’estimem i l’obeïm (1 Cròniques 29:11).
28 L’AVORT
L’avort és la interrupció intencionada de la vida d’un bebé no nascut. No és un accident o el resultat d’una reacció natural del cos. Des del moment de la concepció, el bebé ja és una persona independent, no una part del cos de la mare.
29 TRANSFUSIÓ DE SANG
És el tractament mèdic pel qual es transferix sang completa, o un dels seus quatre components principals, al cos d’una persona. Esta sang pot ser d’una altra persona o del mateix pacient extreta prèviament. Els quatre components principals de la sang són: plasma, glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes.
30 DISCIPLINA
En la Bíblia, la paraula disciplina no significa simplement ‘castic’, sinó també instrucció, educació i correcció. Jehovà no s’excedix mai ni és cruel a l’hora de disciplinar, per això, és un magnífic exemple per als pares (Proverbis 4:1, 2). La disciplina de Déu és tan eficaç que, fins i tot, pot fer que la persona que la rep arribe a apreciar-la (Proverbis 12:1). Com que Jehovà estima els seus servents, els disciplina donant-los instrucció per a corregir idees errònies i ensenyant-los a pensar i actuar correctament. En el cas dels pares, la disciplina inclou ajudar els fills a entendre les raons per les quals han de ser obedients. També implica ensenyar-los a estimar a Jehovà, a apreciar la seua Paraula, la Bíblia, i a comprendre els seus principis.
31 DIMONIS
Són criatures espirituals invisibles i malvades amb poders sobrehumans. Són àngels que es tornaren roïns quan, al desobeir a Déu, es convertiren en els seus enemics (Gènesi 6:2; Judes 6). S’uniren a la rebel·lió de Satanàs contra Jehovà (Deuteronomi 32:17; Lluc 8:30; Fets 16:16; Jaume 2:19).
a En altres bíblies.
b En altres bíblies.
c En altres bíblies.
d En altres bíblies.
e En altres bíblies.