Preguntes dels lectors
Quan David va escriure Salm 61:9 (v. 8 TNM), va dir que alabaria el nom de Déu «per sempre». Vol dir açò que pensava que no moriria mai?
No, David no va voler dir això.
Pensem en el que va escriure en este versicle i en altres textos similars: «Cantaré al teu nom per sempre, compliré cada dia el que t’havia promés»; «et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor, glorificaré per sempre el teu nom», i «lloaré el teu nom per sempre més» (Sl 61:9 [v. 8 TNM]; 86:12; 145:1, 2).
Quan David va escriure estes paraules, no estava pensant que no moriria mai. Sabia que Jehovà havia decretat que el resultat del pecat seria la mort, i el mateix David reconeixia que era pecador (Gn 3:3, 17-19; Sl 51:6, 7 [vv. 4, 5 TNM]). Era conscient que inclús hòmens que tenien l’aprovació de Déu, com Abraham, Isaac i Jacob, havien mort; i s’adonava que la seua vida també s’acabaria en algun moment (Sl 37:25; 39:5 [v. 4 TNM]). Per tant, el que David volia dir amb les paraules de Salm 61:9 és que el seu desig era alabar a Déu per sempre, és a dir, mentres ell visquera (2Sa 7:12).
David a voltes escrivia sobre la seua pròpia experiència en la vida, tal com mostren els primers versicles dels Salms 18, 51 i 52 (encapçalaments en TNM). Com David havia sigut pastor, en el Salm 23, va comparar a Jehovà amb un pastor que el guiava, refrescava i protegia. Per això, volia servir-lo «tota la vida» (Sl 23:6).
A més, recordem que Jehovà va inspirar a David a l’hora d’escriure, i els seus escrits incloïen profecies que es complirien molt de temps després. Per exemple, en el Salm 110, David va parlar del moment en què el seu Senyor s’assentaria a la dreta de Déu en el cel i rebria gran poder. Amb quin propòsit? Per a dominar els enemics de Déu i per a jutjar els pobles de la terra. David va ser antepassat del Messies, qui governaria des del cel i seria «sacerdot per sempre» (Sl 110:1-6). De fet, Jesús va confirmar que la profecia del Salm 110 es referia a si mateix i que tindria un compliment futur (Mt 22:41-45).
Tot açò demostra que Jehovà va dirigir a David per a escriure tant sobre la seua època com sobre el futur, quan seria ressuscitat i podria alabar a Jehovà per sempre. Per tant, podem entendre que les paraules de Salm 37:10, 11, 29 es van complir en l’antic Israel i també es compliran per tot el món quan Déu faça realitat les seues promeses. (Consulta el paràgraf 8 de l’article «Estaràs amb mi en el paradís», publicat en este número.)
En conclusió, el que David volia dir en Salm 61:9 i en altres versicles similars és que, fins que morira, desitjava donar glòria a Jehovà. Estos versicles també indiquen que, quan David siga ressuscitat en el futur, podrà tornar a alabar a Jehovà.