«Tingueu el cap serè i manteniu-vos desperts!»

1. Què va dir Jesús als seus deixebles sobre quan arribaria la fi, i quina advertència els va donar?

UNS pocs dies abans de morir Jesús, quatre dels seus deixebles li van preguntar quin seria «el senyal [...] de la fi del món», o de la conclusió del sistema (Mt 24:3). Probablement, volien saber quan s’acabaria el sistema jueu. Però, en la seua resposta, Jesús no només va parlar de la fi del sistema jueu sinó també de la conclusió del sistema en el qual vivim ara. Referint-se a quan arribaria esta fi, Jesús va dir: «D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare». I després, va advertir a tots els seus deixebles: «Estigueu alerta, vetleu» (Mc 13:32-37).

2. Per què era tan important que es mantingueren alerta els cristians que vivien en el sistema jueu?

² Els cristians del segle I que vivien en Judea havien de mantindre’s alerta perquè la seua vida depenia d’això. Jesús els va dir als seus seguidors en què haurien de fixar-se per a saber quan el sistema jueu estaria a punt d’acabar-se. Els va advertir: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapieu que arriba la seua devastació». Eixe era el moment en què haurien d’obeir l’exhortació de Jesús de fugir «a les muntanyes» (Lc 21:20, 21). Els qui van fer cas de l’advertència sobrevisqueren a la destrucció de Jerusalem per part dels romans.

3. Què analitzarem en este article?

³ Hui en dia, estem vivint en el temps de la fi d’este sistema malvat. Per tant, nosaltres també hem de tindre el cap seré i mantindre’ns desperts. En este article, analitzarem com podem ser raonables mentres estem pendents dels successos mundials, com podem vigilar-nos a nosaltres mateixos i com podem aprofitar el temps que queda de la millor manera.

SIGUEM RAONABLES AL VORE ELS SUCCESSOS MUNDIALS

4. Per què hauríem d’estar interessats en com els successos mundials actuals complixen les profecies bíbliques?

⁴ Tenim bones raons per a estar interessats en com els successos mundials actuals estan complint les profecies bíbliques. Per exemple, Jesús va mencionar una sèrie de successos per a ajudar-nos a saber quan estaria a punt d’acabar-se el sistema de Satanàs (Mt 24:3-14). L’apòstol Pere ens va animar a parar atenció al compliment de les profecies per a mantindre forta la nostra fe (2Pe 1:19-21). I l’últim llibre de la Bíblia comença amb les paraules: «Una revelació de Jesucrist, que Déu li va donar, per a mostrar als seus esclaus les coses que han de passar d’ací poc» (Ap 1:1 TNM). Per això, estem molt interessats en les coses que estan passant actualment en el món i en com estes podrien complir les profecies bíbliques. A més, el nostre interés podria fer que desitjàrem parlar d’estos temes amb els altres.

5. Què hauríem d’evitar, i què hauríem de fer? (Mira també les il·lustracions.)

⁵ No obstant això, quan parlem de les profecies bíbliques, hauríem d’evitar especular, ja que no voldríem dir res que causara divisió en la congregació. Per exemple, podríem sentir els líders mundials anunciar que poden solucionar un conflicte en particular i portar pau i seguretat. En comptes de suposar que una declaració com esta complix la profecia de 1 Tessalonicencs 5:3, hem de mantindre’ns al dia amb l’última informació publicada. Si quan parlem ens basem en el que l’organització de Jehovà ha publicat, ajudarem els germans de la congregació a mantindre’s «ben units en un sol pensament» (1Co 1:10; 4:6).

6. Què aprenem de 2 Pere 3:11-13?

⁶ Llig 2 Pere 3:11-13 TNM. L’apòstol Pere ens ajuda a mantindre un punt de vista raonable a l’hora d’analitzar les profecies bíbliques. Ens anima a estar «molt pendents de la presència del dia de Jehovà». Per què? No perquè vullguem deduir el dia i l’hora en què Jehovà portarà l’Harmagedon, sinó perquè volem aprofitar el temps que queda per a tindre «una conducta santa i realitzar obres de devoció a Déu» (Mt 24:36; Lc 12:40). En altres paraules, volem comportar-nos com cal i assegurar-nos que tot el que fem per Jehovà està motivat per l’amor que li tenim. Per a aconseguir-ho, hem de vigilar-nos a nosaltres mateixos.

QUÈ SIGNIFICA VIGILAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS?

7. Com demostrem que estem vigilant-nos a nosaltres mateixos? (Lluc 21:34)

⁷ Jesús va dir als seus deixebles que no només havien de parar atenció als successos mundials sinó també a si mateixos. Açò s’evidencia clarament en l’advertència registrada en Lluc 21:34 TNM (llig-lo). Allí, Jesús va dir: «Vigileu-vos a vosaltres mateixos». La persona que para atenció a si mateixa està alerta a tots i cada un dels perills que amenacen la seua relació amb Jehovà, i s’esforça per evitar-los. D’esta manera, es manté en l’amor de Déu (Pr 22:3; Jud 20, 21).

8. Quina exhortació va donar l’apòstol Pau als cristians?

⁸ L’apòstol Pau va dir als cristians que cada u havia de vigilar-se a si mateix. Per exemple, va exhortar als germans d’Efes: «Aneu molt amb compte de no comportar-vos com insensats, sinó com savis» (Ef 5:15, 16 TNM). La nostra espiritualitat està constantment amenaçada. Per a protegir-nos d’eixos atacs de Satanàs, la Bíblia ens aconsella: «Mireu d’entendre què vol el Senyor» (Ef 5:17).

9. Com podem saber què vol Jehovà de nosaltres?

⁹ La Bíblia no identifica cada un dels perills que podrien amenaçar la nostra relació amb Jehovà. A sovint, hem de prendre decisions sobre assumpts dels quals no es parla directament en les Escriptures. Per a prendre decisions sàvies, hem d’entendre, o percebre, «què vol el Senyor», és a dir, quina és la voluntat de Jehovà. Açò ho podem aconseguir estudiant regularment la seua Paraula i meditant en ella. Com més la comprenem i ens esforcem per tindre «el pensament de Crist» més probable serà que ens comportem «com savis», inclús quan no hi haja normes específiques que guien la nostra conducta (1Co 2:14-16). Ara bé, alguns perills són relativament fàcils d’identificar, però altres són més subtils.

10. Quins són alguns dels perills que hem d’evitar?

¹⁰ Entre els perills que hem d’evitar estan: el flirteig, l’abús de l’alcohol, la glotoneria, les paraules ofensives, l’entreteniment violent, la pornografia i coses similars (Sl 101:3). El nostre adversari, el Diable, està constantment buscant oportunitats per a danyar la nostra relació amb Jehovà (1Pe 5:8). Si no estem alerta, Satanàs pot plantar en la nostra ment i cor les llavors de l’enveja, la deshonestedat, l’avarícia, l’odi, l’orgull i el ressentiment (Ga 5:19-21). Al principi, pot ser que estos sentiments no ens pareguen perillosos, però si no els desarrelem immediatament, continuaran creixent com una planta verinosa i ens causaran problemes (Jm 1:14, 15).

11. Quin és un dels perills subtils que hem d’evitar, i per què?

¹¹ Analitzem ara un perill més subtil: les males companyies. Pensem en la següent situació. Estàs treballant amb algú que no és testimoni de Jehovà. Com vols que el teu company tinga una bona impressió dels Testimonis, eres amable i servicial. Fins i tot, podríeu quedar per a dinar junts en la faena de tant en tant. En poc de temps, es convertix en un costum. Alguna volta sorgixen temes immorals en la conversació, que al principi tractes d’ignorar. Però, amb el temps, t’acostumes a eixes conversacions i ja no t’ofenen. Aplega el dia que et convida a prendre alguna cosa després de la faena, i tu acceptes. A poc a poc, acabes pensant de la mateixa manera que ell. Arribat a eixe punt, quant creus que tardaràs en actuar igual que el teu company? Per descomptat, som amables i respectuosos amb tot lo món. Però hem de recordar que aquells a qui escollim per a passar temps junts tindran una gran influència en nosaltres (1Co 15:33). Si ens vigilem a nosaltres mateixos, tal com Jesús ens va exhortar, evitarem relacionar-nos innecessàriament amb aquells que no viuen segons les normes de Jehovà (2Co 6:15). Vorem el perill i fugirem d’ell.

APROFITEM EL TEMPS DE LA MILLOR MANERA

12. Què havien de fer els deixebles de Jesús mentres esperaven la conclusió del sistema jueu?

¹² Jesús volia que els seus deixebles estigueren ocupats mentres esperaven la conclusió del sistema jueu. Per això, els va donar una comissió, la de predicar les bones notícies «a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:6-8). Està clar que tenien una immensa faena per fer. A l’esforçar-se al màxim per predicar als altres, aprofitaren el temps de la millor manera.

13. Per què ens hauríem d’assegurar d’aprofitar el temps de la millor manera? (Colossencs 4:5)

¹³ Llig Colossencs 4:5. Vigilar-nos a nosaltres mateixos també implica examinar com gastem el nostre temps. No oblidem que a qualsevol pot afectar-lo «el contratemps» i, de repent, perdre la vida (Ecle 9:11).

14, 15. Quina és la millor manera d’aprofitar el temps? (Hebreus 6:11, 12; mira també la il·lustració.)

¹⁴ La millor manera d’aprofitar el nostre temps és fent la voluntat de Jehovà i enfortint la nostra relació amb ell (Jn 14:21). Per això, hem d’esforçar-nos per obeir la següent exhortació: «Manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor» (1Co 15:58). D’esta manera, quan arribe la fi, siga de la nostra vida o d’este sistema malvat, tindrem la tranquil·litat d’haver fet tot el que hem pogut per Jehovà (Mt 24:13; Rm 14:8).

¹⁵ Jesús ha complit la seua promesa i, hui en dia, continua dirigint els seus deixebles en l’obra de predicar el Regne de Déu per tota la terra. A través de l’organització de Jehovà, Jesús ens capacita i ens dona les ferramentes que necessitem per a proclamar les bones notícies (Mt 28:18-20). Ell està fent la seua part, i nosaltres fem la nostra al treballar de valent per predicar i ensenyar, a més de mantindre’ns desperts mentres esperem que Jehovà porte la fi d’este sistema. Ens aferrarem a la nostra esperança «fins a la fi» si seguim el consell que trobem en Hebreus 6:11, 12 (llig-lo).

16. Què estem decidits a fer?

¹⁶ Jehovà ha fixat un dia i una hora per a portar la fi del sistema de Satanàs. Quan arribe eixe dia, Jehovà complirà totes les profecies sobre el nou món registrades en la seua Paraula. A voltes, podríem pensar que la fi d’este sistema tarda en arribar. Però el dia de Jehovà «vindrà sense retard» (Ha 2:3). Així que resolguem-nos a tindre «els ulls posats en el Senyor» i a mostrar una actitud d’espera en el Déu de la nostra salvació (Mi 7:7).