1925​:Cent anys arrere

EXPECTATIVES NO COMPLIDES

En 1925, molts Estudiants de la Bíblia esperaven que es restaurara el paradís en la terra. Per quina raó? El germà Albert Schroeder, que va servir en la Junta Directiva, ho va explicar d’esta manera: «En eixe moment es pensava que la resta dels germans de Crist se n’aniria al cel per a formar part del Regne. I també, que els hòmens fidels de l’antiguitat, com Abraham, David i altres, serien ressuscitats com a prínceps per a encarregar-se de governar la terra com a part del Regne de Déu». Però, a mesura que passava el temps, alguns germans es van decepcionar, perquè les seues expectatives no es van complir (Prov. 13:12).

A pesar d’esta decepció, molts Estudiants de la Bíblia es van mantindre ocupats en l’obra de predicar i van ser més conscients de la responsabilitat de testificar a favor de Jehovà. Com a exemple, vegem com van utilitzar la ràdio per a que el missatge arribara a tantes persones com fora possible.

S’OBRIN NOVES EMISSORES DE RÀDIO

En vista de l’èxit que va tindre l’emissora WBBR l’any anterior, els Estudiants de la Bíblia en posaren en marxa una encara més potent propet de Chicago (Illinois), i li posaren el nom de WORD. Ralph Leffler, un enginyer que va col·laborar en la instal·lació d’esta emissora, va dir: «En aquelles nits gelades d’hivern, la WORD se sentia inclús en molts llocs distants». Per exemple, una família que vivia a més de 5.000 kilòmetres de Pilot Station (Alaska) va escoltar una de les primeres retransmissions. Els va animar tant poder escoltar eixe programa espiritual que van escriure una carta d’agraïment als germans que treballaven en l’emissora.

La Torre del Vigía de l’1 de desembre de 1925 va dir respecte a l’àmplia cobertura d’esta emissora: «Gràcies al transmissor de 5.000 vats, esta estació de ràdio és una de les més potents dels Estats Units. Es pot escoltar tant en la costa est com en l’oest, en Cuba i, fins i tot, en la part més al nord d’Alaska. Moltes persones que mai havien escoltat el missatge de la veritat, ara volen saber-ne més».

En eixa mateixa època, els Estudiants de la Bíblia també s’estaven esforçant per implementar l’ús de la ràdio en la predicació en el Canadà. En 1924, ja existia una xicoteta emissora de ràdio en Saskatoon (Saskatchewan) i es deia CHUC. Era la primera emissora de ràdio religiosa en el Canadà, però en 1925 es va vore la necessitat de reubicar-la. Aixina que la Societat Watch Tower es va encarregar d’esta emissora i la va traslladar al Regent Building, un antic teatre de Saskatoon que van comprar i renovar per a este propòsit.

Gràcies a esta emissora, moltes persones que vivien en zones rurals de Saskatchewan van escoltar les bones notícies per primera volta. Per exemple, en un poblet aïllat, una tal senyora Graham va escriure per a demanar publicacions bíbliques després d’haver escoltat un dels programes. El germà George Naish va comentar en el seu dia: «La seua sol·licitud pareixia tan apremiant que li vam enviar tots els volums dels Estudis de les Escriptures». Poc temps després, la senyora Graham va començar a difondre el missatge del Regne en zones més al nord.

S’ACLARIXEN ALGUNES CREENCES

La revista La Torre del Vigía de l’1 de març de 1925 contenia un article titulat «Nacimiento de la nación». Este article va ser molt important, perquè els Estudiants de la Bíblia sabien que Satanàs té una organització espiritual composta per dimonis i una terrenal composta per les religions falses, el sistema polític i el comercial. No obstant això, gràcies a este article, «l’esclau fidel i sensat» va ajudar els germans a comprendre que Jehovà també té una organització unida, tant en el cel com en la terra, que s’oposa a la de Satanàs i a tots els qui el seguixen (Mat. 24:45). A més, l’esclau va explicar que, degut a la guerra que va esclatar en el cel en 1914, Satanàs i els seus dimonis van ser expulsats del cel i ara estan confinats en la terra (Apoc. 12:7-9).

A alguns els va resultar difícil acceptar este nou enteniment. Aixina que, reconeixent açò, l’article aconsellava: «Si alguns lectors d’esta revista no estan d’acord amb el que es diu ací, la suggerència és que siguen pacients i que esperen en el Senyor, mantenint sempre un cor pur».

Aixina i tot, Tom Eyre, un colporteur (ara conegut com precursor) del Regne Unit, va contar com es van sentir la major part dels Estudiants de la Bíblia respecte a este article: «Els germans estaven molt contens amb esta explicació d’Apocalipsi 12. Una volta sabérem que el Regne havia sigut establit en el cel, estàvem més motivats que mai per a compartir les bones notícies amb els altres. Això va fer que augmentàrem la nostra activitat i ens va permetre vore com Jehovà estava preparant el seu poble per a coses més grans».

S’HA DE DONAR TESTIMONI DE JEHOVÀ

En l’actualitat, els testimonis de Jehovà coneixem molt bé estes paraules d’Isaïes 43:10 TNM: «Jehovà afirma: “Vosaltres sou els meus testimonis, el meu servent, a qui he escollit”». No obstant això, fins a 1925, este text s’havia analitzat molt poques voltes en les nostres publicacions. Però açò estava a punt de canviar, perquè en eixe any La Torre del Vigía va examinar Isaïes 43:10 i 12 en 11 articles de la revista.

A finals d’agost de 1925, els Estudiants de la Bíblia celebraren una assemblea en Indianàpolis (Indiana). En el programa imprés, hi havia un missatge de benvinguda del germà Joseph Rutherford que deia: «Hem vingut a esta assemblea per a obtindre [...] les forces del Senyor i aixina poder tornar al camp amb energies renovades per a ser els seus testimonis». Al llarg dels huit dies d’assemblea, es va animar als assistents a donar testimoni de Jehovà en tota ocasió.

El dissabte 29 d’agost, el germà Rutherford va fer un discurs titulat «Una crida a l’acció», en el qual destacava la importància de la predicació amb estes paraules que Jehovà dirigix als seus servents: «Els meus testimonis sou vosaltres, i jo sóc Déu». I després, va afegir este manament tan clar: «Alceu un estendard davant dels pobles» (Isa. 43:12; 62:10). A continuació, va explicar: «No hi ha ningú en la terra que puga alçar una bandera, o estendard, per a que la vegen els pobles a part dels seus servents, els quals tenen l’esperit del Senyor i, per tant, són els seus testimonis».

Després del discurs del germà Rutherford, els assistents feren una resolució unànime titulada «Mensaje de esperanza». En esta resolució, s’afirmava que el Regne de Déu era l’única esperança per a rebre «les benediccions de pau, prosperitat, salut, vida, llibertat i eterna felicitat». Posteriorment, este missatge es va traduir i imprimir per a que s’utilitzara en la predicació, i en total se’n van distribuir uns 40 milions de còpies.

Els Estudiants de la Bíblia encara tardarien uns quants anys en adoptar el nom oficial de testimonis de Jehovà. Aixina i tot, cada volta eren més conscients de la seua responsabilitat de testificar a favor d’ell.

S’ANIMA A FER REVISITES

Com la quantitat d’Estudiants de la Bíblia augmentava per tot el món, se’ls va animar no només a deixar publicacions, sinó també a tornar a visitar les persones que havien mostrat interés en les bones notícies. Després de la campanya de distribució del tractat «Mensaje de esperanza», el Bulletina va donar estes instruccions: «Feu plans per a tornar a visitar les cases d’aquells que no acceptaren publicacions però que sí que es quedaren un exemplar de la resolució».

El número de gener de 1925 del Bulletin contenia el següent informe sobre un Estudiant de la Bíblia de la ciutat de Plano (Texas): «Ens sorprén que, en els territoris on tornem a predicar en més d’una ocasió, conseguim millors resultats que en aquells que visitem per primera volta. Hi ha un poblet en el nostre territori que hem visitat cinc voltes en els últims 10 anys. [...] Fa poc, la germana Hendrix i ma mare tornaren a predicar allí i deixaren en mans dels veïns més llibres que mai».

I en Panamà, un colporteur va escriure: «Moltes persones que en un principi em van tancar la porta han reaccionat diferent quan les he visitat per segona o tercera volta. Enguany estic dedicant la major part del meu temps a fer revisites i, en alguns casos, estic tenint molt bones experiències».

AMB LA MIRADA POSADA EN EL FUTUR

El germà Rutherford va escriure en la carta anual a tots els colporteurs un resum de l’activitat d’eixe any i també els va posar una meta per al següent. La carta deia: «L’any passat vau tindre el privilegi de consolar moltes persones que estaven tristes. Esta labor ha omplit de goig els seus cors. [...] En l’any que comença disfrutareu de moltes oportunitats de ser testimonis de Déu i del seu Regne, i de demostrar qui són realment els seus adoradors. [...] Continuem alçant units les veus per a alabar al nostre Déu i al nostre Rei».

A finals de 1925, els germans estaven fent plans per a ampliar les instal·lacions de Brooklyn. I l’any 1926 marcaria l’inici del major projecte de construcció que l’organització havia mamprés fins a eixe moment.