-
Kes 12 spionKuzê ki bu pode prende ku stórias di Bíblia
-
-
LISON 26
Kes 12 spion
Israelitas sai di Monti Sinai i es bai pa dizértu di Paran pa un lugar ki txomaba Kadis. La Jeová fla Muizes: ‘Manda un ómi di kada tribu, pa bai spreta téra di Kanan, kel téra ki N ta bai da israelitas.’ Kes ómi ki ta fazeba kel trabadju li ta txomadu di “spion”. Nton Muizes skodje 12 spion i el fla-s: ‘Nhos bai Kanan i nhos odja si kel téra ta da txeu kumida. Nhos djobe kal ki é ses pontu fraku i ses pontu fórti, si es ta vive na téndas ô na sidadis’. Kes 12 spion bai pa téra di Kanan. Dôs di es éra Juzué ku Kalebi.
Dipôs di 40 dia, kes spion volta. Es traze figus, roman i uvas. Kes spion fla: ‘Téra di Kanan é un bon téra, má kes algen ki ta mora la é fórti i sidadis ten paredis altu’. Nton Kalebi fla: ‘Nu bai faxi. Nu pode toma kes sidadi!’ Bu sabe pamodi ki Kalebi fla kel-la? Pamodi el ku Juzué, es ta kunfiaba na Jeová. Má kes otu spion fla: ‘É ka si nada! Kes algen di la é grandi, sima jigantis! Na ses pé nos é sima kafanhotu’.
Israelitas staba dizanimadu. Es kumesa ta kexa i ta fla kunpanheru: ‘Nu skodje un otu algen pa torna leba-nu pa Ijitu. Pamodi ki nu ta bai pa Kanan pa nu bai móre?’ Juzué ku Kalebi fla povu: ‘Nhos obi ku Jeová i ka nhos xinti medu. Jeová ta proteje-nu’. Má israelitas ka krê obiba. Ti es krê mataba Juzué ku Kalebi!
Kuzê ki Jeová faze? El fla Muizes: ‘Dipôs di tudu kuza ki N faze pa israelitas, simé es ka krê obi ku mi. Nton es ta fika 40 anu li na dizértu i es ta móre li. Sô ses fidju i Juzué ku Kalebi ki ta bai vive na kel téra ki N prometeba ma N ta daba es’.
‘Ómis di poku fé, pamodi ki nhos sta ku txeu medu?’ — Mateus 8:26
-
-
Es rabela kóntra JeováKuzê ki bu pode prende ku stórias di Bíblia
-
-
LISON 27
Es rabela kóntra Jeová
Dipôs di un ténpu, kantu israelitas staba na dizértu, Korá, Datan, Abiron ku más 250 ómi rabela kóntra Muizes. Es fla Muizes: ‘Dja nu sta fartu di nhos! Pamodi ki bu ten ki ser nos xéfi i Aron saserdóti prinsipal? É ka sô ku nhos dôs ki Jeová sta, el sta ku nos tudu’. Jeová ka fika kontenti. Pa Jeová éra sima si es staba ta rabela kóntra el!
Muizes fla Korá i kes ki staba djuntu ku el: ‘Manhan nhos ben tabernákulu i nhos traze nhos kuza di poi lumi na el, xeiu di insénsu. Jeová ta ben mostra-nu kenha ki el skodje’.
Na kel otu dia, Korá ku kes 250 ómi bai atxa Muizes na tabernákulu. La es kema insénsu sima ki es éra saserdótis. Jeová fla Muizes ku Aron: ‘Nhos sai di djuntu ku Korá i se ómis’.
Nbóra Korá bai atxa Muizes na tabernákulu, Datan ku Abiron ku ses família nega bai. Jeová fla israelitas pa es sai di pértu di ténda di Korá, Datan ku Abiron. Kel óra israelitas sai di la. Datan ku Abiron i ses família fika sakédu fóra di ses ténda. Dirapenti txon abri i inguli tudu es! Na tabernákulu, lumi dixi i kema Korá ku se 250 ómi.
Nton Jeová fla Muizes: ‘Bai na xéfi di kada tribu, bu toma un pó i skrebe ses nómi na el. Má na pó di tribu di Levi skrebe nómi di Aron. Poi kes pó déntu di tabernákulu. Kel ki N skodje pa ser saserdóti, ta nase flor na se pó.’
Na kel otu dia, Muizes traze tudu kes pó i el mostra kes xéfi. Pó di Aron tinha flor i staba ku améndua madur na el. Asi, Jeová mostra klaru ma el skodje Aron pa ser saserdóti prinsipal.
‘Nhos obi ku kes ki ta toma kónta di nhos i nhos obi ku es na tudu kuza’. — Hebreus 13:17
-