Isaia
3 El straniero che el vol star darente a Geovà no’l ga mia de dir cossita: ’Sicuro che Geovà ndarà meterme distante del so pòpolo.’ E quel che l’è stà castrà no’l ga mia de dir: ‘Varda! Son una pianta seca.’” 4 Parché l’è cossita che Geovà el dise: “A quei che i ze stati castradi che i obedisse la me lege sora el sabo, che i scòlie far quel che me assa contento e che i rispeta el me acordo, 5 mi vao darghe un monumento e un nome rento la me casa e rento i me muri, una roba meio che fioi e fiole. Mi vao darghe un nome eterno, che no’l sarà desmentegà. 6 E ghen’è stranieri che i vol star darente de Geovà par servirlo, par amar el nome de Geovà e par esser so servi, tuti quei che i obedisse e i rispeta el sabo e che i rispeta el me acordo. 7 Anca questi vao farli vegner al me santo monte e vao farghe gaver alegria rento la me casa de orassion. Mi vao acetar le so oferte brusade e i so sacrifissi nel me altar. Parché la me casa la sarà ciamada casa de orassion par tute le persone.”