Nùmeri
3 e Moabe el ga bio tanta paura de quel pòpolo parché ghen’era tanti de lori. Infati, Moabe l’è restà spaurà par causa dei israeliti. 4 Alora, Moabe el ga dito ai ansiani de Midian: “Adesso questo pòpolo el magnarà fora tuto quel che l’è intorno de noantri, compagno un toro che el magna fora el pasto del campo.” In quel tempo, Balache, fiol de Zipor, l’era rè de Moabe. 5 Lu el ga mandà messageri par ciamar Balaon, fiol de Beor, in Petor, che l’era darente el rio Eufrate, ndove lu l’è nassesto. Lu el ga dito: “Varda, un pòpolo l’è ndato fora del Egito. Lori i ze da par tuto e i ze de star davanti de mi! 6 Adesso vien, e te ghè de maledir questo pòpolo par mi, parché i ze pi forti che mi. Fursi mi posso vinserli e pararli via de questa tera, parché mi sò che quel che te benedissi, l’è benedio e quel che te maledissi, l’è maledio.” 12 Ma Dio el ga dito a Balaon: “No stà ndar insieme de lori. No te ghè de maledir el pòpolo, parché lori i ze benedidi.” 20 Alora, Dio el ga parlà con Balaon de note e el ghe ga dito: “Se questi òmini i ze vegnesti ciamarte, va insieme de lori. Ma te ghè de dir sol quel che mi vao dirte.” 21 Alora Balaon el se ga levà su de matina, el ga parecià la so mula e l’è ndato coi prìnsipi de Moabe. 22 Ma Dio l’è restà inrabià parché lu l’era drio ndar. El àngelo de Dio l’è restà in pié nela strada par fermarlo. Balaon l’era montà su nela mula, e due dei so servi i era insieme de lu. 34 Balaon el ga dito al àngelo de Geovà: “Mi go fato un pecato, parché mi no savea che te eri nela strada par catarme. Ma se par ti questo l’è bruto, mi torno indrio.” 35 Ma el àngelo de Geovà el ga dito a Balaon: “Va insieme de lori. Ma te ghè de dir sol quel che mi vao dirte.” E Balaon l’è ndato insieme ai prìnsipi de Balache.