Génesi
21 Geovà el ga dato atension a Sara, pròpio come che lu el ghe gavea dito, e Geovà el ga fato a Sara quel che el ghe gavea prometesto. 2 Alora Sara la ze restada gràvida e la ga dato un fiol a Abraon, che deromai l’era vècio, nel tempo che Dio el gavea dessidesto. 3 Abraon el ga ciamà de Isache el fiol che Sara ghe gavea dato. 5 Abraon el gavea 100 ani quando che l’è deventà pare de Isache. 6 Dopo, Sara la ga dito: “Dio el me ga dato motivi par rider de contentessa. Tuti quei che lo vegnarà a saver i sarà contenti con mi.” 7 E ela la ga dito anca: “Chi che podaria gaver dito a Abraon: ‘Sicuro che Sara la gavarà fioi’? E, varda, ghe go dato un fiol nela so età.” 10 Alora ela la ga dito a Abraon: “Manda via questa schiava e el so fiol, parché el fiol de questa schiava no’l sarà mia erdeiro col me fiol, con Isache!” 11 Ma quel che ela la ga dito el ga disgustà tanto Abraon. 12 Alora Dio el ga dito a Abraon: “No stà restar disgustà con quel che Sara la te ga dito sora el toso e la to schiava. Scóltala, parché par meso de Isache vegnarà quel che el sarà ciamà ‘to dissendensa’. 13 Ma, anca del fiol dela schiava vao far vegner fora una nassion, parché lu l’è el to dissendente.” 14 Alora Abraon el se ga alsà de matina bonora, el ga ciapà un pan e un odre de àqua e li ga dati a Agar. Lu li ga metesti sule spale de ela e la ga mandà via insieme col toso. Cossita, ela la ze partia e la ze ndata in volta sensa diression par el deserto de Berseba. 33 Dopo de questo, Abraon el ga impiantà una tamarghera in Berseba e lì el ga invocà el nome de Geovà, el Dio eterno.