Romani
14 Gavé de acetar quei che no i ze sicuri de quel che la so fede li assa far, ma no sté mia giulgarli sora robe che lori i pol dessider. 2 Una persona la ga fede par magnar de tuto, ma quel’altra che la ze fiaca la magna sol verdure. 3 Quel che el magna de tuto no’l ga de far de manco de quel che no’l magna mia, e quel che no’l magna de tuto no’l ga de giulgar quel che el magna, parché Dio lo ga acetà. 4 Sito chi par giulgar el servo de nantro? L’è el so paron che el desside se el servo resta in pié o se el casca. Alora, lu el restarà in pié, parché Geovà el pol farlo restar in pié. 5 Una persona la pensa che un giorno l’è pi importante che nantro. Magari, nantra persona la pensa che tuti i giorni i ze compagni. Cada un el ga de esser sicuro de quel che el pensa. 8 Parché, se vivemo, vivemo par Geovà. Se morimo, morimo par Geovà. Alora, se vivemo o se morimo, semo de Geovà. 10 Ma parché che te giulghi to fradel? E ti, parché che no te ghe dè valor a to fradel? Parché tuti ndaremo davanti al tribunal de Dio. 12 Cossita, cada un de noantri el ga de risponder a Dio par quel che el fà. 15 Parché, se el to fradel el se ofende par via de un magnar, no te sì pi drio viver de acordo col amor. Cristo l’è morto par lu. Alora, no stà assar che el to magnar lo fae perderse. 19 Alora, seitemo a far le robe che giuta tuti a viver in pace e le robe che le incoraia un al altro. 20 Fermeve de destruser quel che Dio el ga fato sol par via del magnar. L’è vera che tute le robe de magnar le ze pure. Ma no l’è bon se quel che se magna el fà mal ala fede de qualchedun. 21 L’è meio no magnar carne, gnanca bever vin, gnanca far qualche altra roba che la pol far mal ala fede del to fradel.