Ebrei
7 Questo Melchisedeche, rè de Salen e sasserdote del Dio Altìssimo, el se ga catà con Abraon che l’era drio tornar dopo de gaver copà i rè, e lo ga benedio, 2 e Abraon el ghe ga dato la dèssima parte de tuto. Prima de tuto el so nome el vol dir “rè dela giustìssia”, e dopo lu l’è anca rè de Salen, che vol dir “rè dela pace”. 3 Sensa gaver un pare, una mare, sensa un registro de genealogia, gnanca del so nassimento e dela so morte, ma fato someiante al Fiol de Dio, lu el resta sasserdote par sempre. 4 Vardé quanto importante che l’è questo omo. El patriarca Abraon el ga dato a lu la dèssima parte del meio de quel che l’è restà dela guera. 5 L’è vera che la Lege la comanda ai fioi de Levi, che i deventa sasserdoti, de tor su del pòpolo, o sìa, dei so fradei, la dèssima parte, anca se questi i ze dissendenti de Abraon. 6 Ma Melchisedeche, che no l‵era mia dissendente de Levi, el ga ciapà la dèssima parte de Abraon e el ga benedio quel che el gavea le promesse. 7 No ghen’è dubi che l’è el pi grando che el benedisse el pi pìcolo. 8 E, nel primo caso i ze i òmini mortai che i riceve le dèssime parte, ma nel altro caso, quel che el riceve le dèssime parte l’è quel che la Scritura la conferma che l’è vivo. 9 E se pol dir che par meso de Abraon, anca Levi, che el riceve le dèssime parte, el ga pagà le dèssime parte, 10 parché lu no l’era ancora nassesto del so antenato quando che Melchisedeche lo ga catà. 11 Se alora, fusse possìbile rivar ala perfession par meso del sasserdòssio levìtico (che questa la era una caraterìstica importante dela Lege che la ze stà data al pòpolo), che bisogno ghen’era de nantro sasserdote che se dise che l’è ala maniera de Melchisedeche e nò ala maniera de Aron? 12 Infati, se se càmbia el sasserdòssio, se ga de cambiar anca la Lege. 13 Questo omo, che se dise queste robe sora lu, l’era de nantra tribo, e gnanca un de quela tribo el ga mai servio al altar. 14 L’è ben ciaro che el nostro Signor l’è vegnesto de Giudà, e Moisè no’l ga mai parlà de sasserdoti che i vien de quela tribo. 15 E tuto el deventa ancora pi ciaro quando che vien fora nantro sasserdote someiante a Melchisedeche 16 che l’è deventà sasserdote nò secondo la Lege par meso dela carne, ma par meso del poder che el permete una vita che no la se finisse mai. 17 Infati in una Scritura se dise de lu: “Te sì sasserdote par sempre ala maniera de Melchisedeche.” 23 Tanti i ga bio de deventar sasserdoti un drio man, parché i moria e no i podea seitar a far el so laoro. 24 Ma, come lu el vive par sempre, no ghe vol mia un sasserdote dopo de lu. 25 Cossita lu l’è anca bon salvar quei che i riva darente a Dio par meso de lu, parché l’è sempre vivo par giutarli. 26 Ghemo bisogno de un sasserdote prinsipal come lu, che l’è leal, sensa colpa, sensa difeto, sensa pecati e che l’è stà metesto pi alto che el cielo. 27 Lu no’l ga mia de far sacrifissi tuti i giorni come i altri sasserdoti i ga de far, prima par i so pecati e dopo par quei dele persone. Lu el ga fato questo sacrifìssio una volta e par sempre quando lu el ga dato la so vita.