Génesi
33 Giacò el ga vardà in su e el ga visto Esaù, che l’era drio rivar con 400 òmini. Par quela, Giacò el ga metesto arquanti dei so fioi con Lèia, altri con Rachel e quei altri insieme dele so due serve. 2 Davanti, lu el ga metesto so serve coi so fioi, dopo Lèia coi so fioi e par ùltimo Rachel con Giusepe. 3 Alora, lu l’è ndà davanti de tuti e, quando l’è rivà darente de so fradel, el se ga indenocià par tera sete volte. 4 Ma Esaù l’è ndato de carera par catarlo, el ghe ga dato un strucon e lo ga basà. Lori due i ga tacà piander. 5 Quando Esaù el ga visto le done coi so fioi de lore, lu el ga dito: “Chi zeli questi qua con ti?” Giacò el ga rispondesto: “I ze i fioi che Dio el ga dato al to servo.” 6 Alora le serve insieme dei so fioi i ze rivadi e i se ga indenocià. 7 Anca Lèia e i so fioi i ze rivadi e i se ga indenocià. Dopo, Giusepe e Rachel i ze rivadi e i se ga indenocià. 8 Esaù el ga domandà: “Parché che te me ghè mandà tute quele persone e tute quele bèstie?” E Giacò el ga rispondesto: “Parché mi volea gaver la to aprovassion.” 9 Alora, Esaù el ghe ga dito: “Me fradel, mi go tanto capital. Tien con ti quel che l’è tuo.” 10 Ma Giacò el ghe ga dito: “Par piaser, se mi go la to aprovassion, aceta quel che vui darte. Te lo go portà parchè gavea caro de vederte. E adesso che te go visto, l’è come se mi gavesse visto la fàcia de Dio, parché te me ghè ricevesto tanto ben. 11 Par piaser, aceta quel che te go portà, parché Dio el me ga benedio e no me manca gnente.” E lu el ga seità dirlo fin che Esaù el ga acetà. 20 Lì, lu el ga fato su un altar e lo ga ciamà de Dio, el Dio de Israel.