Génesi
47 Cossita Giusepe l’è ndato parlar col Faraò: “Me pare e i me fradei i ze vegnesti dela tera de Canaan cole so piégore, i so boi e tuto quel che i ga. Lori i ze nela tera de Gòsen.” 2 Lu el ga scoliesto sinque dei so fradei e li ga fati cognosser al Faraò. 3 Faraò el ga domandà ai so fradei: “Che laoro fé valtri?” Lori i ghe ga rispondesto al Faraò: “Noantri, i to servi, semo pastori de piégore, compagno ai nostri antenati.” 4 Anca, i ghe ga dito al Faraò: “Semo vegnesti de star qua come stranieri nel paese parché la fame la ze bruta nela tera de Canaan e no ghen’è pi pasto par le piégore dei vostri servi. Alora, par piaser, assa che i to servi i vegna de star nela tera de Gòsen.” 5 Alora Faraò el ghe ga dito a Giusepe: “To pare e i to fradei i ze vegnesti qua par restar con ti. 6 La tera del Egito la ze ala vostra disposission. Meti de star el to pare e i to fradei nela meio tera che ghen’è nel paese. Lori i pol ndar de star nela tera de Gòsen. E se ti te cognossi òmini che i sìpia boni de tender le bèstie, daghe questo laoro.” 7 Alora Giusepe el ga menà so pare Giacò e lo ga fato cognosser a Faraò, e Giacò el ga benedio Faraò. 8 Faraò el ga domandà a Giacò: “Quanti ani gheto?” 9 Giacò el ga dito a Faraò: “Fà 130 ani che son drio ndar de un posto al altro. Questi ani i ze stati pochi e tanto fadiga de viver. E ancora go vivesto manco dei me antenati che i ndea de star de un posto al altro.” 10 Dopo de questo, Giacò el ga benedio Faraò e l’è ndà via de davanti de lu. 11 Cossita, Giusepe el ghe ga dato al so pare e ai so fradei un posto de star nel Egito e el ghe ga dato una tera nel meio posto che ghen’era, nela tera de Ramessès, cossita come el Faraò el ghe gavea mandà. 12 E Giusepe el ga seità a darghe de magnar al so pare, ai so fradei e a tuti quei dela casa de so pare de acordo col nùmero de fioi che i gavea. 13 No ghen’era de magnar in tuta la region parché la fame la era pròpio bruta. E le persone del Egito e de Canaan le ga patio tanto par causa dela fame. 14 Alora, Giusepe el ga scominsià a vender el magnar ale persone del Egito e dela tera de Canaan. Lu el portea ala casa de Faraò i soldi che lu el ricevea dei grani che lu el vendea. 15 Col tempo, i era finidi i soldi dela tera del Egito e dela tera de Canaan. Par quela, tuti i egìpsi i ga scominsià ndar a Giusepe e i ghe domandea: “Dane de magnar! Veto assarne morir de fame sol parché no ghemo pi soldi?” 16 Alora Giusepe el ghe ga dito: “Se i vostri soldi i ze finidi, deme le vostre bèstie. In càmbio dele vostre bèstie, ve darò de magnar.” 17 Cossita, i ga scominsià a portarghe le bèstie a Giusepe, e Giusepe el ghe dea de magnar in càmbio dei so cavai, dele piégore, dei boi e dei muli. In tuto quel ano, lu el ghe ga dato de magnar in càmbio de tute le so bèstie. 18 Quando l’è finio quel ano, lori i ga scominsià a ndar a Giusepe nel ano dopo e a dirghe: “No ndemo sconderte gnente del me signor, ma i nostri soldi e le nostre bèstie i ze belche stati dati a ti, signor. No ghemo pi gnente par darte, ma ghemo sol el nostro corpo e la nostra tera. 19 Veto assarne morir insieme cola nostra tera? Compra noantri e la nostra tera in càmbio de magnar. Noantri saremo schiavi de Faraò e le nostre tere le sarà soe. Dane semense par semenar. Cossita viveremo, no ndaremo mia morir e la nostra tera no la sarà rovinada.” 20 Alora, come la fame la era pròpio bruta, i egìpsi i ga vendesto le so tere e Giusepe el ga comprà tute le tere par el Faraò. Cossita, tute le tere le ze deventade de Faraò. 23 Alora, Giusepe el ga dito al pòpolo: “Ancoi mi go comprà valtri e anca le vostre tere par el Faraò. Qua le ze le semense par valtri. Gavé de semenar la tera. 24 Quando che l’è ora de tor su, gavé de dar un chinto a Faraò, ma le altre quatro parte le sarà vostre. Podé doperarle come semense par la tera e come magnar par valtri, par i vostri fioi e par tuti quei dele vostre case.” 25 Alora, el pòpolo el ghe ga rispondesto: “Te ne ghè salvà la vita, signor! Dane la to aprovassion e noantri deventaremo schiavi de Faraò.”