Geremia
4 “Cossita dise Geovà dei esèrsiti, el Dio de Israel, a tuta la gente che la ze stata mandada viver in nantro paese, che lu el ga mandà menarle de Gerusalen a Babilònia: 5 ‘Gavé de far su case par ndar de star. Gavé de piantar piante che le dà fruti e magnarli. 6 Gavé de maridarve e gaver fioi e fiole. Gavé de catar spose par i vostri fioi e gavé de dar le vostre fiole par maridarse, cossita anca lore le gavarà fioi e fiole. Gavé de deventar tanti e nò pochi. 7 Gavé de sforsarve che ghen sìpia pace nela cità ndove ve go mandà. Domandé che Geovà el tenda de questa cità, cossita anca valtri gavaré pace. 10 “Parché Geovà el dise cossita: ‘Dopo che sarà passà 70 ani che sì in Babilonia, me ricordarò de valtri e, par realisar la me promessa, ve farò ritornar qua.’ 11 “‘Parché mi sò ben quel che penso par valtri,’ el dise Geovà. ‘Vui che gàpie pace, nò desgràssia, e vui darve un futuro e una speransa. 12 E valtri ndaré ciamarme e ndaré pregar a mi, e mi vao scoltarve.’