2 Cróniche
16 Nel ano 36 del regno de Asa, Baasa, rè de Israel, l’è vegnesto contra Giudà. Lu el ga scominsià a far la cità de Ramà pi forte par no assar le persone ndar rento o fora dela tera de Asa, rè de Giudà. 2 Par quela, Asa el ga ciapà el argento e el oro del tesoro dela casa de Geovà e dela casa del rè, e li ga mandadi a Ben-Adade, rè dela Sìria, che l’era de star in Damasco. Asa el ghe ga anca mandà questo messàgio: 3 “Ghen’è un acordo intrà noantri due, e intrà me pare e to pare. Son drio mandarte argento e oro. Finissi fora el to acordo con Baasa, rè de Israel, parché cossita lu el ndarà via dela me tera.” 7 In quel tempo, Anani, el vidente, l’è ndà fin Asa, rè de Giudà, e el ghe ga dito: “Te te ghè fidà nel rè dela Sìria e no te te ghè fidà in Geovà, to Dio. Par quela, el esèrsito del rè dela Sìria l’è scampà via de ti. 8 I òmini dela Etiòpia e dela Lìbia i era un esèrsito tanto grando, con tanti cari de guera e cavaleri, mia vera? Ma Geovà el te ga giutà a finirli fora, parché te te ghè fidà in lu. 9 Parché Geovà el varda tuta la tera coi so oci, par mostrar la so forsa a quei che i lo serve de tuto el cuor. Te ghè fato come un stùpido in quel che te ghè fato. De qua avanti ghen sarà guere contra ti.”