Proverbi
2 Me fiol, se te scolti le me parole e meti via nel cuor i me comandamenti, 2 se te scolti con atension la sabedoria e se te ghè tanta voia par saver la difarensa intrà quel che l’è giusto e quel che l’è sbalià, 3 se te domandi par capir meio le robe e se te osi par saver la difarensa intrà le robe, 4 se te seiti ndar in serca de questo come se el fusse el argento, e se te seiti ndar in serca come se el fusse tesori sconti, 5 alora te vè capir cossa che vol dir temer a Geovà e te sarè bon de imparar sora Dio. 6 Parché Geovà el dà la sabedoria. Par meso dele so parole, el dà cognossensa e bon giudìssio. 7 Dio el ga metesto via la sabedoria e el ghe la dà a quei che i ze giusti. Lu l’è una protession par quei che i fà tuto polito. 8 Lu l’è atento ala strada de quei che i ze giusti e el tende de quei che i ze leai. 9 Cossita te ndarè capir come far polito, far el ben e far quel che l’è giusto. 10 Quando la sabedoria la ndarà rento el to cuor e te piaserà gaver la cognossensa, 11 la capacità de pensar la te tenderà e el bon giudìssio el te protegerà. 12 Queste robe le te giutarà a no far quel che l’è sbalià, e a salvarte dei òmini che i parla robe rugne, 13 de quei che i ga assà indrio quel che l’è giusto par far quel che l’è sbalià, 14 che i ghe piase far i altri sofrir e i resta contenti de far quel che l’è rugno, 15 quei che i fà finta de esser quel che no i ze, una strada che la ze tanto storta. 16 La sabedoria la te protegerà dela dona slandra, la te protegerà de no esser imbroià par quel che la dona imoral la dise. 21 Parché sol quei che i ze giusti i viverà nela tera, E quei sensa colpa i seitarà viverghe nela. 22 I rugni i sarà finidi fora, e i traditori i sarà cavadi via dela tera.