2 Rè
15 Quando el servo del omo del vero Dio el se ga levà su bonora e l’è ndato fora, el ga visto un esersito intorno dela cità con cavai e cari de guera. Suito lu el ghe ga dito: “Ò me signor! Cossa femo?” 16 Ma Eliseo el ga rispondesto: “No stà gaver paura! Parché ghen’è de pi con noantri che con lori.” 17 Alora Eliseo el ga scominsià a pregar: “Ò Geovà, par favor, fà che lu el sìpia bon de veder.” Suito Geovà el ga verto i oci del servo de Eliseo. Cossita, el ga scominsià a veder tanti cavai e cari de guera de fogo nele montagne intorno de Eliseo.