Ester
4 Quando Mordecai el ga savesto de tuto quel che gavea sucedesto, el ga sbregà le so robe, se ga vestio de strasson e se ga querto de sendre. Alora, lu l’è ndà in volta par la cità e el piandea alto de tristessa. 3 La lege del rè e la so òrdine la era drio esser proclamada in tuti i posti che el rè el governea. I giudei i restea tanto tristi, i fea gegiun, i piandea e i se lamentea. Tanti i se butea do sora strassi e sendre. 11 “Tuti i servi del rè e le persone nei posti che el rè el governa i sa che ghen’è una lege par el omo o la dona che i va davanti el rè nel so cortivo sensa esser ciamadi. Questa lege la dise che una persona che la fà cossita la sarà copada. Ma se el rè el stira la man col setro de oro, ela la seitarà a viver. E deromai fà 30 giorni che el rè no’l me ciama par ndar davanti a lu.” 12 Quando i ga dito a Mordecai quel che Ester la gavea dito, 13 lu el ga mandà dirghe a Ester: “No stà mia pensar che, sol parché te sì nela casa del rè, sarà pi fàcile par ti scampar che tuti i altri giudei. 14 Se ti no te parli adesso, i giudei i ndarà ricever aiuto e liberassion de nantra banda, ma ti e quei dela casa de to pare saré copadi. E chi sa se te sì stata scoliesta come regina par giutar nte un momento come questo? 15 Alora, Ester la ghe ga mandà dir a Mordecai: 16 “Va, fà che i giudei che i ze in Susan i reste tuti insieme e fé gegiun par causa mia. No magné e no bevé gnente par tre giorni, di e note. Mi e anca le me serve faremo cossita. Mi ndarò davanti el rè, anca se l’è contra la lege. E se go de morir, morirò”.