Isaia
3 La voce de qualchedun la ze drio osar nel deserto: “Parecié la strada par Geovà! Fé una strada granda e drita nel deserto par el nostro Dio. 4 Gavé de impienir tuti i vale e de nivelar tuti i monti e le coline. Fé deventar piani i baranchi, e fé deventar una tera piana el teren che no l’è piano. 5 Le persone le cognosserà la glòria de Geovà, e tuti i la vederà, parché la boca de Geovà lo ga dito.” 8 La erba la se seca, el fior el resta fiapo, ma la parola del nostro Dio la resta par sempre.” 11 Come un pastor lu el va tender dele so piégore. Coi so brassi ndarà riunir i piegoreti e el va portarli in brasso. El guidarà con amor le piégore che le dà de ciuciar ai so piegoreti. 22 Ghen’è un che l’è de star sora el sìrcolo dela tera, e le persone sora la tera le ze come cavalete. Lu el verde el cielo come un velo e lu lo stira come una tenda par esser de star. 26 “Levé su i oci al cielo e vardé. Chi che ga creà queste robe? L’è stà Quel che le fà vegner fora come un esèrsito, de acordo col so nùmero. Lu el ciama tute par nome. Par via dela so granda forsa e del so spaventoso poder, no ghe manca gnanca una de lore. 28 No te sè mia? No te ghè mai sentio? Geovà, quel che el ga creà tute le robe nela tera, l’è Dio par sempre. Lu no’l resta mai canso, gnanca straco. No se pol mai capir tuto quel che lu el sa. 29 Lu el dà poder a quel che l’è straco; e el ghe dà forsa a quel che l’è sfinio 30 Fin i gióveni i se cansa e i resta strachi, e i tosi i se strabuca e i casca. 31 Ma quei che i speta in Geovà i gavarà forsa nantra volta. I zolarà alto come le àghie. I corerà e no i restarà sensa forse. I caminarà e no i restarà strachi.