2 Piero
1 Simon Piero, schiavo e apòstolo de Gesù Cristo, a quei che i ze stati boni de gaver una fede tanto pressiosa come la nostra gràssie ala giustissia del nostro Dio e del nostro Salvador Gesù Cristo. 2 Vui che valtri ricevé cada volta de pi la maraveiosa bontà e la pace par meso dela cognossensa giusta de Dio e de Gesù, el nostro Signor, 3 parché el poder de Dio el ne ga dato tuto quel che ghemo de bisogno par viver una vita dedicada a lu, par meso dela cognossensa giusta de Quel che el ne ga ciamà par la so glòria e bontà. 4 Par meso de queste robe lu el ne ga dato le promesse pressiose e tanto grande, cossita valtri podé gaver le qualità de Dio, parché valtri gavé scampà via dele voie sbaliade che la corussion del mondo la produse. 5 Par questo che gavé de sforsarve tanto par gaver fede e far quel che Dio el dise che l’è giusto. Gavé de sforsarve par gaver cognossensa, 6 e par gaver autocontrolo. Gavé de sforsarve par perseverar, e par esser fedeli a Dio. 7 Gavé de sforsarve par amar tuti i fradei e amar a tuti. 8 Parché se ghen’è queste qualità intrà de valtri e se le dimostré sempre de pi, queste qualità ve farà esser ativi e produtivi in relassion ala cognossensa giusta del nostro Signor Gesù Cristo. 9 Ma quel che no’l ga queste qualità l’è orbo, parché el se ricusa de veder la luce, e el se ga desmentegà dela purificassion dei so pecati del passà. 10 Alora, fradei, gavé de sforsarve ancora de pi par mantegnerse intrà quei che Dio el ga ciamà e scoliesto, parché se valtri seité a far queste robe, valtri vinseré. 11 Cossita valtri gavaré la gloriosa benedission de ndar rento el Regno eterno del nostro Signor e Salvador Gesù Cristo. 12 Par quela che mi vui sempre farve ricordar de queste robe, anca se valtri belche le savé e sì forti nei insegnamenti dela verità che gavé imparà. 13 Ma, intanto che mi son ancora in questo corpo de carne, mi cato giusto farve ricordar de questi consili. 14 Mi sò che presto el me corpo no’l ghen sarà pi, cossita come el nostro Signor Gesù Cristo el me ga fato saver. 15 Mi farò sempre tuto quel che posso parché valtri ve ricordé de tute queste robe dopo che sarò partio. 16 Nò, no semo mia ndati drio false stòrie che qualchedun el ga inventà par insegnarve sora el poder e la presensa del nostro Signor Gesù Cristo. Invesse, noantri ghemo visto la so granda glòria. 17 Lu el ga ricevesto onor e glòria de Dio, el Pare, quando Dio el ghe ga dito de maniera maraveiosa queste parole: “Questo l’è el me fiol, quel che mi amo e che mi go aprovà.” 18 Sì, ghemo scoltà queste parole che le ze vegneste del cielo intanto che èrino nel monte santo insieme a lu. 19 Alora, la nostra confiansa nele professie la ze ancora pi forte, e valtri fé ben de scoltarle con atension, come una làmpada che la slusa nte un posto scuro, nel vostro cuor, fin che l’è vanti di e la stela dela matina la vien. 20 Parché, prima de tuto, valtri savé che gnanca una professia dela Scritura la vien de qualche interpretassion de una persona. 21 Parché la professia mai la ze stata fata par volontà dei òmini. Ma i òmini i ga parlà dela parte de Dio intanto che el spìrito santo li guidea.