Luca
2 Ma tuto quel che l’è ben sconto el sarà mostrà, e tuto quel che l’è segreto el vegnarà fora. 6 Se vende sinque pardai par due monede de poco valor, mia vera? Ancora cossita, Dio no’l se desméntega de gnanca un de lori. 7 Ma fin i cavei dela vostra testa i ze tuti contadi. No sté gaver paura, valtri valé de pi che tanti pardai. 11 Quando sì menadi davanti de tante persone, de governanti e de autorità, no ocore mia restar ansiosi de come ndaré parlar par difenderve, o de cossa che valtri ndaré dir. 12 Parché, in quela medèsima ora, el spìrito santo el ve insegnarà cossa che gavé de dir.” 13 Alora, qualchedun in meso la gente el ghe ga dito: “Istrutor, dighe a me fradel par spartir la eransa con mi.” 14 Gesù el ghe ga rispondesto: “Caro, chi che me ga metesto come giuis o me ga dato el dirito de spartir el capital intrà valtri due?” 15 Alora, lu el ghe ga dito: “Mantegné i oci verti e sté atenti a tuti i tipi de ganànsia. Parché anca quando qualchedun el ga tante robe, la so vita no la vien de quel che el ga.” 16 E el ghe ga contà una stòria: “La tera de un omo sior la ga produsio tanto. 17 Par quela el ga scominsià a pensar cossita: ‘Cossa fao adesso che no go ndove meter via quel che togo su dele me racolte?’ 18 Lu el ga dito: ‘Vao far cossita: Trao do i posti ndove meto via i grani, e fao su altri pi grandi par starghe rento tuti i grani e tuto quel che mi go. 19 E vao dir a mi stesso: “Te ghè tante robe bone meteste via par tanti ani. Riposa, magna, bevi, gòdete.’” 20 Ma Dio el ghe ga dito: ‘Sensa giudìssio! Questa note te vè morir. Alora, chi che va gaver le cose che te ghè imucià?’ 21 Cossita sucede cola persona che la imùcia su richesse par ela stessa, ma no la ze siora ai oci de Dio.” 24 Vardé i corbi. Lori no i semena gnanca i tol su. Lori no i ga paiol, gnanca i mete via magnar. Ma Dio el ghe dà de magnar. Sarà che valtri no gavé de pi valor che questi osei? 27 Vardé come i fiori del campo i cresse. Lori no i laora gnanca i cosisse. Ma ve digo che gnanca Salomon, che el gavea tanta glòria, el se vestia come un de questi fiori. 28 Alora, se Dio el tende cossita dei fiori del campo, che ancoi i ze lì e doman i sarà brusadi, sarà che no’l ve tenderà ancora meio, gente con poca fede? 29 Par quela, ferméve de preocuparve con quel che gavé de magnar e con quel che gavé de bever, e ferméve de restar massa preocupadi. 30 Parché queste le ze le robe che le persone dele nassion le va in serca con tanta voia. Ma el vostro Pare el sa de quel che gavé de bisogno. 31 Invesse, seité a meter el so Regno nel primo posto e tute queste altre robe le ve sarà dontade. 34 Parché ndove l’è el to tesoro, lì anca el sarà el to cuor. 47 Alora quel schiavo che el ga capio quel che el so paron el volea che el fesse, ma no’l se ga parecià gnanca el ga fato quel che el ghe gavea domandà, ghen ciaparà tante. 48 Ma quel schiavo che no’l ga capio e el ga fato robe che el merita esser castigà, ghen ciaparà poche. Alora, de quel che el ga ricevesto tanto se domandarà tanto, e de quel che el ga ricevesto tanta responsabilità se domandarà de pi ancora. 49 “Mi son vegnesto scominsiar un fogo nela tera ma l’è belche impissà. Alora, cossa ancora mi volaria? 53 Lori i sarà spartidi. El pare contra el fiol e el fiol contra el pare. La mare contra la fiola e la fiola contra la mare. La sogra contra so nora e la nora contra so sogra.”