Isaia
60 “Leva su, ò dona, assa slusar la to luce, parché la to luce la ze rivada. La glòria de Geovà la slusarà sora ti. 3 Le nassion le vegnarà par la to luce e i rè i vegnarà ala luce del to splendor. 5 In quel tempo ti te ndarè veder e te restarè tanto felice. To cuor el baterà con forsa e el restarà pien de alegria, parché le richesse del mar le sarà portade a ti, e quel che le nassion le ga le rivarà a ti. 7 Tute le piégore de Chedar le se riunirà a ti. I multoni de Nebaiote i ndarà servirte. I sarà ofertadi nel me altar e vao acetarli. E vao far pi bela la me casa gloriosa. 14 I fioi de quei che i ve ga fato tribolar i vegnarà e i va curvarse davanti de ti. Tuti quei che i ve ga tratà con dispeto i ndarà indenociarse ai to pié e i gavarà de ciamarte cità de Geovà, Sion del Santo de Israel. 17 Invesse del rame farò che vegna el oro, e invesse del fero farò che vegna el argento. Invesse del legno farò che vegna el rame, e invesse dei sassi farò che vegna el fero. Ndarò meter la pace par esser i vostri superintendenti e la giustìssia par esser quei che i tende del vostro laoro. 20 El sol no’l ndarà pi do, gnanca la luna la ndarà calar, parché el pròpio Geovà el deventarà par ti una luce eterna, e i to giorni de luto i ndarà finirse. 21 E tuto el to pòpolo el sarà giusto. Lori i gavarà questa tera par sempre. Lori i ze el buto che mi go piantà e el laoro che go fato cole me man par mostrar la me glòria. 22 El pìcolo el deventarà mila, e el fiaco una nassion forte. Mi, Geovà, vao far che questo suceda presto nel tempo giusto.”