Levìtico
9 “‘Quando te fè la racolta nela to tera, no stà tor su tuto quel che ghen’è intorno ndove te ghè piantà e gnanca quel che resta indrio dela racolta. 10 Anca, no stà ciapar quel che ancora ghen’è nel to vignal o le ue che le ze cascade in tera. Te ghè de assarli lì par i poareti e i stranieri. Mi son Geovà, el to Dio. 11 “‘No sté ciavar i altri, gnanca imbroiarli e no sté tradir un al altro. 12 No sté giurar nel me nome una roba che savé che la ze busia, parché saré drio sporcar el nome del vostro Dio. Mi son Geovà. 13 No sté imbroiar i altri nei negossi, gnanca no sté ciavar. No sté restar tuta la note fin la matina coi soldi che quel che el ga laorà par valtri el mèrita. 14 “‘No sté maledir un sordo, gnanca no sté meter qualcossa davanti de un orbo par farlo strabucarse. Gavé de mostrar rispeto par el vostro Dio. Mi son Geovà. 17 “‘No stà odiar el to fradel nel to cuor. Se el to fradel l’è drio far un pecato te ghè de dirghe che lu l’è sbalià. Cossita no te gavarè colpa come lu. 18 “‘No stà vingarte dei fioi del to pòpolo, gnanca seita disgustà con lori. Te ghè de amar el to pròssimo come a ti stesso. Mi son Geovà. 23 “‘Quando ndaré rento la tera e ndaré piantar una pianta che la dà fruti, i sarà par ti come fruti che no i ze puri e che no se pol magnarli. No sté magnar questi fruti par tre ani. 24 Ma, dopo de tre ani i fruti i deventarà puri, e cossita ghen sarà alegria davanti de Geovà. 25 Alora, nel quinto ano valtri podaré magnarli, e cossita questi fruti i farà parte dela vostra racolta. Mi son Geovà, el vostro Dio. 26 “‘No sté magnar gnente che ghen sìpia sangue. “‘No sté ndar in serca de segnai gnanca praticar magia. 32 “‘Alsate davanti dei cavei bianchi, daghe onor ai pi veci e gàpia temor del to Dio. Mi son Geovà. 33 “‘Se un straniero l’è de star intrà de valtri, no sté mia tratarlo mal. 34 Gavé de tratar el straniero che l’è intrà de valtri come un israelita. Gavé de amarlo come a valtri stessi, parché valtri sì stati stranieri nel Egito. Mi son Geovà, el vostro Dio.