Giò
32 Par quela, i tre òmini i ga desistio de risponder a Giò, parché lu l’era sicuro de che l’era pròpio giusto. 2 Ma Eliù, fiol de Barachel, el busita, dela fameia de Ram, el se ga inrabià tanto. El se ga inrabià parché Giò el gavea proà mostrar che lu el gavea rason, e nò Dio. 3 E lu anca el se ga inrabià parché i tre amighi de Giò no i ze stati boni de dar una risposta a Giò, ma i gavea dato colpa a Dio. 4 Eliù el gavea spetà par risponder a Giò, parché quei òmini i era pi vèci de lu. 5 Quando Eliù el ga visto che quei tre òmini no i gavea pi gnente de dirghe, lu l’è restà inrabià. 6 Alora Eliù, fiol de Barachel, el busita, el ga dito: “Mi son gióveno e valtri sì veci. Par quela che, par rispeto, son restà sito e no me go fato coraio de dirve quel che sò. 11 Vardé che go spetà che valtri parlessi. Go scoltà valtri dir quel che pensé, intanto che ndei in serca de cossa parlar. 12 Son restà tanto atento a valtri, ma no sì stati boni de provar che Giò l’era sbalià, gnanca sì stati boni de risponderghe. 17 Alora anca mi vao dar una risposta. Anca mi vao dir quel che sò, 18 parché go tanto de dir. El spìrito rento de mi el me fà parlar. 19 Par rento son come el vin sensa respiro, come odri novi a punto de sciopar. 20 Asséme parlar, e cossita gavarò alìvio. Vao verder la me boca e vao risponder.