Isaia
3 Te ndarè proteger quei che i se fida del tuto in ti. Ti te ndarè darghe pace par sempre parché i se fida in ti. 4 Fìdate in Geovà par sempre, parché Già Geovà l’è la Ròcia eterna. 7 La strada del giusto la ze drita. Come te sì giusto. Ti te farè drita la strada del giusto. 8 Intanto che ndemo drio ala strada dela to giustìssia, ò Geovà, la nostra speransa la ze in ti. Semo tanto premosi de ricordar de ti e del to nome. 9 De note, vao in serca de ti con tuto el me cuor. El me spìrito el seita ndar in serca de ti. Parché, quando te giulghi la tera, quei che i ze de star nela tera i impara la giustìssia. 10 Ancora che se mostre bontà a quel che l’è rugno, lu no’l ndarà imparar la giustìssia. Anca nte un posto che se fà sol quel che l’è giusto, lu ndarà far quel che l’è bruto, e no’l vederà la glòria de Geovà. 12 Ò Geovà, ti te ne darè pace, parché l’è stà ti che te ne ghè dato la forsa par far tuto quel che ghemo fato. 15 Te ghè fato cresser la nassion, ò Geovà, te ghè fato cresser la nassion. Te te ghè glorificà. Te ghè sgrandà i limiti dela tera. 19 “I to morti i viverà. I cadàveri del me pòpolo i se levarà su. Desmissieve e osé de alegria, valtri che sì de star nela polver! Parché el so sguasso l’è come el sguasso dela matina, e la tera la assarà che quei che no i ga poder nela morte i torne a viver. 20 Ndé rento ai vostri quarti, me pòpolo, e seré le vostre porte de drio de valtri. Resté sconti una scianta, fin che quela ràbia la va via.