Proverbi
5 Sfòrsate par gaver sabedoria e sfòrsate par capir ben. No stà desmentegarte e gnanca slontanarte de quel che te digo. 6 No stà assar de banda la sabedoria, e ela la te protegerà. Te ghè de amarla e ela la te protegerà. 7 La sabedoria la ze la roba pi importante. Alora, sfòrsate par gaverla. E, dopo, sfòrsate par esser bon de capir le robe. 10 Me fiol, scolta e fà quel che mi te digo e te ndarè viver tanti ani. 11 Vao insegnarte la strada dela sabedoria, e vao menarte nela strada giusta. 12 Quando te camini, no ghen sarà gnente par intrigar i to pié. E se te vè de carera, no te ndarè strabucarte. 13 Te ghè de tégnerte ala dissiplina e no assarla ndar via. Te ghè de protegerla, parché la vol dir la to vita. 18 Ma la strada del giusto la ze come la luce che la slusa ala matina, che la sciara cada volta de pi fin che pròpio sciara el di. 21 Te ghè de tegnerle davanti ai to oci e meterle via nel fondo del to cuor. 22 Parché le vol dir vita par quei che i le cata e salute par tuto el so corpo. 23 De pi de che qualche altra cosa protegi el to cuor, parché l’è la fonte dela vita. 25 Te ghè de vardar drito par quel che l’è avanti de ti. Seita vardar sol par quel che l’è davanti.