Nota
c (Marco 10:17-22) Quando l’era drio ndar via, l’è rivà un omo de carera, el se ga indenocià davanti de lu e ghe ga domandà: “Bon maestro, cossa che go de far par ereditar la vita eterna?” 18 Gesù el ghe ga dito: “Parché che te me ciami de bon? Ghen’è sol un che l’è bon, Dio. 19 Te cognossi i comandamenti: ‘No stà copar, no stà far adultèrio, no stà ciavar le robe dei altri, no stà dir busie sora i altri, no stà imbroiar. Daghe onor al to pare e ala to mare.’” 20 El omo ghe ga dito: “Maestro, son drio far tuto questo da picinin.” 21 Gesù lo ga vardà e con amor el ghe ga dito che ghe manchea sol una roba: “Va, vende quel che te ghè, daghe i soldi ai poareti e cossita te gavarè un tesoro nel cielo. Dopo, vien e sìpia me dissìpolo.” 22 Ma come lu el gavea tante robe, l’è restà disgustà e l’è ndato via tanto triste.