Nota
f Anca Giò, che l’era un omo fedele, el se ga preocupà massa con quel che i altri i pensea de lu. Par esémpio, questo ga sucedesto dopo che tre òmini i ga dito che el gavea fato robe sbaliade. Quando tuti i so fioi i ze morti e lu el ga perso tuto quel che el gavea, “Giò no’l ga pecà e gnanca el ga acusà Dio de far qualcossa de sbalià”. (Giò 1:22; 2:10) Ma, quando quei tre òmini i ga dito che lu el gavea fato robe sbaliade, lu el ga scominsià a ‘parlar sensa pensar’. In quela ora, par Giò, quel che i altri i pensea de lu l’era pi importante che santificar el nome de Geovà. — Giò 6:3; 13:4, 5; 32:2; 34:5.