BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • mwbr21 lùlio pàg. 1-16
  • Publicassion par pareciarse par la Riunion Vivemo e Insegnemo

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Publicassion par pareciarse par la Riunion Vivemo e Insegnemo
  • Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo (2021)
  • Sototìtoli
  • Idee par parlar sora la Bìblia
  • Tiago 1:13
  • 1 Gioani 5:19
  • 5-11 DE LÙLIO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 11-12
  • “Come Geovà el vol che lo adoremo”
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 93 paràg 4
  • Ànima
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 97 paràg. 5
  • Altar
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 1053 paràg. 5
  • Monte Gerizin
  • Letura dela Bìblia
  • 12-18 DE LÙLIO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 13-15
  • “La Lege la ne insegna che Dio el se preocupa coi poareti”
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 718 paràg. 1
  • Dìsimo
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 885 paràg. 4
  • Ano de sabo
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 834 paràg. 5
  • Schiavo
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Sentinela 01/04/06 pàg. 31
  • Domanda dei letori
  • Cossa che imparemo cola lege in Ésodo 23:19: “No stà cosinar el cavreto nel late dela so mare”?
  • Letura dela Bìblia
  • 19-25 DE LÙLIO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 16-18
  • “Come giulgar con giustìssia”
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 464 paràg. 2
  • Esser orbo
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 492 paràg. 1
  • Nùmero
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 896 paràg. 4
  • Sasserdoti
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 917 paràg. 9
  • Parar via
  • Letura dela Bìblia
  • 26 DE LÙLIO–1 DE AGOSTO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 19-21
  • “La vita la ga tanto valor par Geovà”
  • Sentinela 11/17 pàg. 14 paràg. 4
  • Sìpia giusto e misericordioso compagno a Geovà
  • Sentinela 11/17 pàg. 15 paràg. 9
  • Sìpia giusto e misericordioso compagno a Geovà
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 933 paràg. 3
  • Sangue
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 1155 paràg. 3
  • Tribunal de giustìssia
  • Letura dela Bìblia
  • 2-8 DE AGOSTO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 22-23
  • “La Lege la ne insegna che Geovà el se preocupa cole bèstie”
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 936 paràg. 4
  • Carga
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 686 paràg. 5
  • Deuteronómio
  • Sentinela 15/10/03 pàg. 32 paràg. 1-2
  • No se podea meter due bèstie difarente soto la medèsima canga
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 711 paràg. 3
  • Dèbito
  • Letura dela Bìblia
  • 9-15 DE AGOSTO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 24-26
  • “La Lege la ne insegna che Geovà el se preocupa cole done”
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 420 paràg. 3
  • Dona
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 837 paràg. 4
  • Spigolar
  • Sentinela 01/03/11 pàg. 23 paràg. 4-5
  • Seto questo?
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 1 pàg. 714 paràg. 4
  • Divòrsio
  • Letura dela Bìblia
  • 16-22 DE AGOSTO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 27-28
  • “Tute queste benedission le vegnarà sora valtri”
  • Sentinela 15/12/10 pàg. 19 paràg. 18
  • Sfòrsate par ricever benedission par meso de Cristo
  • Sentinela 15/09/01 pàg. 10 paràg. 2
  • Sarà che la benedission de Geovà la vegnarà sora ti?
  • Sentinela 15/09/10 pàg. 8 paràg. 4
  • Va in serca dela benedission de Geovà
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 297 paràg. 6
  • Segnal che marca el limite dela tera
  • Letura dela Bìblia
  • 23-29 DE AGOSTO
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 29-30
  • “Servir a Geovà no l’è mia massa fadiga”
  • Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 2
  • Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far
  • Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 1
  • Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far
  • Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 4
  • Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Perspicaz vol. 2 pàg. 551 paràg. 9
  • Récia
  • Letura dela Bìblia
  • 30 DE AGOSTO–5 DE SETEMBRE
  • LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 31-32
  • “Imparemo dele ilustrassion de un càntico”
  • Sentinela 06/20 pàg. 10 paràg. 8-9
  • “Giùtame a temer el to nome con tuto el me cuor”
  • Sentinela 01/05/09 pàg. 14 paràg. 4
  • Sito bon de capir le ilustrassion dela Bìblia?
  • Sentinela 01/10/01 pàg. 9 paràg. 7
  • Fà compagno a Geovà quando te insegni i to fioi
  • Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
  • Sentinela 15/09/04 pàg. 27 paràg. 12
  • Punti interessanti del libro de Deuteronómio
  • Letura dela Bìblia
Publicassion par pareciarse par la riunion Vivemo e Insegnemo (2021)
mwbr21 lùlio pàg. 1-16

Publicassion par pareciarse par la Riunion Vivemo e Insegnemo

Idee par parlar sora la Bìblia

Tiago 1:13

Quando soto prova, che nissuni i diga: “Dio l’è drio provarme.” Parché par robe rugne Dio no’l pol esser provà, gnanca el prova nissuni.

1 Gioani 5:19

Savemo che semo vegnesti de Dio, ma tuto el mondo l’è soto el poder del Perverso.

5-11 DE LÙLIO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 11-12

“Come Geovà el vol che lo adoremo”

(Deuteronómio 11:13) “Se valtri obedí a tuti i comandamenti che mi ve dao ancoi, e se amé a Geovà, el vostro Dio, e lo adoré con tuto el vostro cuor e de tuta la vostra ànima,

Perspicaz vol. 1 pàg. 93 paràg 4

Ànima

Servir con tuta la ànima. Come l’è stà belche spiegà, la “ànima” la vol dir tuta la persona. Ma ghen’è tanti testi che i dise che ghemo de ndar in serca de Geovà, amarlo e servirlo ‘con tuto el nostro cuor e tuta la nostra ànima’. (Deu. 4:29; 11:13, 18) Par capir meio, pensemo in questo esémpio: qualchedun el podea venderse, o sia, vender la so ànima, come schiavo a nantra persona e cossita el deventea propietà del so paron. Pol esser che lu no’l servisse al so paron de volentiera, con tuto el so cuor, e cossita no’l doperesse tuta la so forsa e la so cognossensa par far quel che el so paron el volea. (Vedi Efe. 6:5; Col. 3:22.) Alora, l’è importante ricordarse de come noantri ghemo de servir a Dio, che l’è el nostro paron, e el so Fiol, che el ga dato la so vita par salvarne. Servir a Dio “con tuta la ànima” vol dir servirlo de volentiera, con tuto quel che ghemo, tuto quel che femo o semo boni de far. — Vedi Mat. 5:28-30; Luc. 21:34-36; Efe. 6:6-9; Fil. 3:19; Col. 3:23, 24.

(Deuteronómio 12:2, 3) Valtri gavé de finir fora con tuti i posti ndove le nassion, che gavé parà via, le ga adorà i so dèi, sia su nei monti, nele montagne o soto le grande piante. 3 Valtri gavé de finir fora coi so altari, spacar fora le colone de adorassion, brusar col fogo i so palanchi sacri e trar do le imàgine dei so dèi. Gavé de finir fora de quel posto i so nomi de lori.

(Deuteronómio 12:11-14) Mi ve comando de portar al posto che Geovà, el vostro Dio, ndarà scòlier par meter el So nome: le vostre oferte brusade, i vostri sacrifissi, le vostre dèssime parte, le contribussion dela vostra man e tute le oferte par causa de quel che valtri gavé prometesto a Geovà. 12 Valtri ndaré alegrarse davanti a Geovà, el vostro Dio, o sia, valtri, i vostri fioi e le vostre fiole, i vostri schiavi e schiave e i leviti che i ze nele vostre cità, parché lori no i ga una parte e gnanca una eransa intrà de valtri. 13 Stà atento de no far le to oferte brusade in qualche altro posto che no sìpia questo. 14 Te ghè de dar la to oferta brusada sol nel posto che Geovà ndarà scòlier intrà le tere dele vostre tribo, e lì te ghè de far tuto come mi te comando de far.

Perspicaz vol. 1 pàg. 97 paràg. 5

Altar

Geovà el ga comandà i israeliti a trar do i altari de adorassion falsa, finir fora cole colone de adorassion e i palanchi sacri. (Éso. 34:13; Deu. 7:5, 6; 12:1-3) Lori no i gavaria mai de far compagno a quei falsi adoradori, gnanca brusar i so fioi come sacrifissi come i fea i cananei. (Deu. 12:30, 31; 16:21) Invesse de far su una mùcia de altari, i israeliti i gavaria de ver sol un altar de adorassion al ùnico vero Dio e questo altar el saria fato su nel posto che Geovà el ndea scòlier. (Deu. 12:2-6, 13, 14, 27; fà una comparassion con Babilónia, ndove ghen’era 180 altari sol par la dèa Istar.)

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 11:29) “Quando Geovà, el to Dio, el te farà ndar rento la tera che la sarà toa, te ghè de proclamar la benedission su el monte Gerizin e la maledission su el monte Ebal.

Perspicaz vol. 1 pàg. 1053 paràg. 5

Monte Gerizin

Pena dopo che i israeliti i ze ndati rento la tera de Ai, Giosuè el ga guidà le tribo de Israel par riunirse su i monti Gerizin e Ebal, de acordo cole istrussion che Moisè el gavea dato. L’è stà lì che el pòpolo el ga scoltà le benedission che el gavaria se el obedisse a Geovà e le maledission che el gavaria se lo desobedisse. (Deu. 11:29, 30; 27:11-13; Giosuè 8:28-35) El pòpolo el podea scoltar le parole che le ze state ledeste de tuti due monti.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 12:4-14) “No sté adorar a Geovà, el vostro Dio, compagno lori i adora i so dèi. 5 Invesse, ndé in serca de Geovà, el vostro Dio, nel posto che lu ndarà scòlier par meter el So nome e che sarà el So posto de star intrà tute le vostre tribo. Valtri gavé de ndar là. 6 Là che gavé de portar le vostre oferte brusade, i vostri sacrifissi, le vostre dèssime parte, le contribussion dela vostra man, le oferte par causa de quel che gavé prometesto, le vostre oferte de volentiera e le prime bèstie intrà i vostri boi e le vostre piégore. 7 Valtri e quei dela vostra fameia gavé de magnar lì davanti a Geovà, el vostro Dio, e contentarve con tuto quel che gavé fato parché Geovà, el vostro Dio, ve ga benedio. 8 “No sté far come semo drio far qua ancoi. Tuti i ze drio far quel che ghe par giusto, 9 parché valtri no sì gnancora ndati rento el posto de riposo e nela eransa che Geovà, el vostro Dio, ve darà. 10 Quando ndaré rivar de quelaltra banda del rio Giordon e saré de star nela tera che Geovà, el vostro Dio, el ve darà, sicuro che lu el ndarà protegerve de tuti i nemighi intorno de valtri, e gavaré protession. 11 Al posto che Geovà, el vostro Dio, ndarà scòlier par meter el So nome, mi ve comando de portar: le vostre oferte brusade, i vostri sacrifissi, le vostre dèssime parte, le contribussion dela vostra man e tute le oferte par causa de quel che valtri gavé prometesto a Geovà. 12 Valtri ndaré alegrarse davanti a Geovà, el vostro Dio, o sia, valtri, i vostri fioi e le vostre fiole, i vostri schiavi e schiave e i leviti che i ze nele vostre cità, parché lori no i ga una parte e gnanca una eransa intrà de valtri. 13 Stà atento de no far le to oferte brusade in qualche altro posto che no sìpia questo. 14 Te ghè de dar la to oferta brusada sol nel posto che Geovà ndarà scòlier intrà le tere dele vostre tribo, e lì te ghè de far tuto come mi te comando de far.

12-18 DE LÙLIO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 13-15

“La Lege la ne insegna che Dio el se preocupa coi poareti”

(Deuteronómio 14:28, 29) “A cada tre ani te ghè de portar tute le dèssime parte dela vostra produssion de quel ano e méterle via rento le vostre cità. 29 Cossita, i leviti, che no i ga parte e gnanca eransa con ti, anca el straniero, el òrfano e la védova che i ze nele vostre cità i podarà vegner e magnar fin che basta. Alora, Geovà, el to Dio, el te benedirà in tuto quel che te fè.

Perspicaz vol. 1 pàg. 718 paràg. 1

Dìsimo

Par che ghen’era altro dìsimo che se doperea par far altre robe. I sasserdoti leviti i ricevea parte de questo dìsimo, ma no l’era doperà sol par lori. La pi granda parte dei israeliti i doperea questo dìsimo quando i ndea ale festività. Dele volte, l’era massa distante par portar questo dìsimo fin Gerusalen. Par quela, lori i podea vender questa dèssima parte dei prodoti e doperar i soldi in Gerusalen par la so fameia intanto che i era ntel santo congresso. (Deu. 12:4-7, 11, 17, 18; 14:22-27) Nel fin del terso e del sesto ano de un perìodo de sete ani, questo dìsimo ndea par i leviti, stranieri, le védove e i òrfani de quel posto invesse de esser doperà par pagar i guasti dele assemblee. — Deu. 14:28, 29; 26:12

(Deuteronómio 15:1-3) “Nel fin de cada sete ani te ghè de perdonar i dèbiti. 2 Te ghè de far cossita: quel che el ga dato in préstio el ndarà perdonar el dèbito del so pròssimo. Lu no’l ga de obrigar che el so pròssimo e gnanca el so fradel i paghe el dèbito, parché tuti i dèbiti i sarà perdonadi davanti a Geovà. 3 Te pol obrigar che el straniero te paghe, ma te ghè de perdonar i dèbiti del to fradel.

Perspicaz vol. 2 pàg. 885 paràg. 4

Ano de sabo

El ano de sabo l’era ciamà de “ano de perdonar i dèbiti [hashshemittáh]”. (Deu. 15:9; 31:10) In questo ano, la tera la gavaria de riposar, o sia, no i gavaria de semenarla. (Éso. 23:11) Anca i gavea de perdonar i dèbiti “davanti a Geovà”, par lodarlo. Arquanti i dise che questo no volea dir che i israeliti i perdonea i dèbiti, ma che lori no i podaria obrigar altro ebreo a pagar el so dèbito, parché quel ano el colono no’l tolea su gnente e alora, no’l guadagnaria soldi. Ma se podea obrigar el straniero a pagar i so dèbiti. — Deu. 15:1-3

(Deuteronómio 15:12-14) “Se qualchedun el te ga vendesto un dei to fradei, un ebreo o ebrea, e questa persona la te ga servio par sei ani, alora, nel sètimo ano te ghè de libertarla. 13 E quando te la liberti no stà mandarla via sensa gnente. 14 Te ghè de darghe qualcossa de intrà le to bèstie, del to campo e del to tòrcio de vin e de òio, e te ghè de darghe de volentiera. Te ghè de darghe de acordo con quel che Geovà, el to Dio, el te ga benedio.

Perspicaz vol. 1 pàg. 834 paràg. 5

Schiavo

El schiavo ebreo el gavaria de esser libertà dopo che el gavesse servio par sete ani o nel Ano dela Libertà, depende quel che vegnesse prima. Intanto che lu l’era drio servir come schiavo el gavaria de esser tratà come un laorador. (Éso. 21:2; Lev. 25:10; Deu. 15:12) El ebreo che el se vendesse come schiavo a un straniero, a qualchedun dela fameia de un straniero o a un colono el podaria esser liberà a qualche ora se lu stesso o se qualchedun che gavesse questo dirito el paghesse par la so libertà. El prèssio dela so libertà l’era de acordo con quanti ani ghen’era fin el Ano dela Libertà o fin el sètimo ano che lu l’era drio servir. (Lev. 25:47-52; Deu. 15:12) Quando el paron el libertea el so schiavo ebreo, lu el gavaria de darghe un presente par scominsiar la so vita come un omo lìbero. (Deu. 15:13-15) El schiavo ebreo el podaria scòlier seitar a laorar par el so paron. Alora, el so paron el gavea de sbusar la so récia par mostrar che lu el saria so schiavo par tuta la so vita. — Éso. 21:2-6; Deu. 15:16, 17

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 14:21) “No sté magnar una bèstia che la era morta quando te la ghè catada. Te pol darghela o venderla al straniero che l’è de star nele vostre cità e lu el pol magnarla. Parché valtri sì un pòpolo santo par Geovà, el vostro Dio. No stà cosinar el cavreto nel late dela so mare.

Sentinela 01/04/06 pàg. 31

Domanda dei letori

Cossa che imparemo cola lege in Ésodo 23:19: “No stà cosinar el cavreto nel late dela so mare”?

Questa òrdine ghen’è tre volte nela Bìblia e la fà parte dela Lege mosaica. Questa lege la ne giuta a capir quel che Geovà el dise che l’è giusto, ne giuta a imparar sora el so amor e compassion, e mostra che la adorassion falsa la ghe fà schifo a Geovà. — Éso. 34:26; Deu. 14:21

Cosinar el cavreto, o qualche altra bèstia, nel late dela so mare saria contra quel che Geovà el ga fato. El late dela mare l’era par darghe de magnar e far cresser la so cria. Un studioso el ga dito che far questo l’era un dispeto contra la mare e la so cria.

Arquanti i dise che cosinar el cavreto nel late dela so mare l’era una serimònia dela adorassion falsa par far piover. Se questo l’è pròpio vera, alora questa lege la protegea i israeliti contra le brute pràtiche dela religion falsa. La Lege mosaica la proibia i israeliti de far de acordo coi costumi de quele nassion. — Lev. 20:23

Nela Lege mosaica, ghen’era tante règole che le proibia le persone de far qualche roba bruta cole bèstie e cossita no se podea far gnente che fusse contra quel che Geovà el ga creà. Par quela, imparemo sora el amor e la compassion de Geovà. — Lev. 22:27, 28; Deu. 22:6, 7

Invesse de esser sol una strissa de règole e proibission, la Lege e i so prinsipi i ne giuta a pensar sempre in quel che l’è giusto. Cossita, dimostraremo le maraveiose qualità de Geovà. — Salmo 19:7-11

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 15:1-11) “Nel fin de cada sete ani te ghè de perdonar i dèbiti. 2 Te ghè de far cossita: quel che el ga dato in préstio el ndarà perdonar el dèbito del so pròssimo. Lu no’l ga de obrigar che el so pròssimo e gnanca el so fradel i paghe el dèbito, parché tuti i dèbiti i sarà perdonadi davanti a Geovà. 3 Te pol obrigar che el straniero te paghe, ma te ghè de perdonar i dèbiti del to fradel. 4 Nissuni ga de deventar poareto intrà de valtri, parché sicuro che Geovà el te benedirà nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà come eransa. 5 Lu sol farà questo se te obedissi tuto quel che Geovà, el to Dio, el te dise de far e se te obedissi a tuti questi comandamenti che te dao ancoi. 6 Parché Geovà, el to Dio, el te benedirà pròpio come el te ga prometesto. Te darè in préstio a tante nassion, ma no te gavarè bisogno de ciapar in préstio. Te ndarè controlar tante nassion, ma lore no le ndarà mia controlarte. 7 “No stà esser tirano. Invesse, te ghè de verder la to man se qualchedun dei to fradei el deventa poareto intrà de valtri nte una dele cità dela tera che Geovà, el to Dio, el te darà. 8 Te ghè de verder la to man e esser generoso con lu e darghe in préstio tuto quel che ghe manca. 9 Stà atento de no seitar pensar nel to cuor: ‘El sètimo ano, el ano de perdonar i dèbiti, l’è darente’. Questo saria pròpio bruto, parché cossita, no te sarissi generoso col to fradel poareto e no te ndarissi darghe gnente. Se lu el piande e el domanda aiuto de Geovà par causa de ti, te sarè drio far un pecato. 10 No te ghè de darghe par obrigassion, ma te ghè de darghe de volentiera. Cossita Geovà, el to Dio, el te benedirà in tuti i to laori e in tuto quel che te fè. 11 Sempre ghen sarà poareti in questa tera. Par quela, mi ve comando: ‘Te ghè de verder la to man de volentiera par el to fradel che el ga de bisogno e par el poareto che l’è nela to tera.’

19-25 DE LÙLIO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 16-18

“Come giulgar con giustìssia”

(Deuteronómio 16:18, 19) “Te ghè de scòlier giuisi e òmini responsàbili par cada tribo in tute le cità che Geovà, el to Dio, el te darà. Lori i ga de giulgar el pòpolo con giustìssia. 19 No te ghè de ndar contra quel che l’è giusto, gnanca far difarensa intrà le persone. No stà acetar un presente fato par influensar una dessision, parché questo fà i sabi restar orbi e el pol cambiar le parole dele persone giuste.

Perspicaz vol. 1 pàg. 464 paràg. 2

Esser orbo

Nel passà se considerea una persona come orba quando, nte un giulgamento, la disea che la era giusta una roba sbaliada. Tante volte, la Lege la avisea contra la corussion, i presenti o el preconceto. Queste robe le pol far deventar orbo un giuis e farlo giulgar fando difarensa intrà le persone. “Un presente . . . el fà i sabi restar orbi.” (Éso. 23:8) “El presente el fà i oci dei sabi restar orbi.” (Deu. 16:19) Un giuis el pol esser bon e giusto, ma un presente el podaria influensiarlo nel tribunal, anca se lu no’l se nicordesse. Lu el podaria giulgar nel tribunal de acordo col presente, tanto aposta come sensa voler. De maniera sàbia la Lege de Dio la parla che un presente el pol far una persona deventar orba e anca i so sentimenti, parché ela la dise: “No stà far difarense col poareto gnanca stà tratar meio el sior.” (Lev. 19:15) Alora, el giuis no’l gavea mia de parlar contra el sior, sol parché l’era sior, par causa dei so sentimenti o par contentar le persone. — Éso. 23:2, 3

(Deuteronómio 17:4-6) Quando qualchedun el te conta sora questo o te vien a saverlo, te ghè de ndar in serca par saver pròpio ben quel che ga sucedesto. Se l’è sicuro che questa roba la ga pròpio sucedesto in Israel, 5 te gavarè de portar fora dei portoni dela cità el omo o la dona che i ga fato questa bruta roba, e questa persona la gavarà de esser copada a sassade. 6 Questa persona sol la gavarà de esser copada de acordo con quel che due o tre testimònie le dise. No sté coparla se ghen’è sol una testimònia.

Perspicaz vol. 2 pàg. 492 paràg. 1

Nùmero

Due. Se doperea tante volte el nùmero due quando se fea giulgamenti. Se podea fidarse de pi quando due persone le parlea la medèsima roba. El giuis sol faria una dessision se ghen fusse due o tre testimònie. Anca nela congregassion se obedisse a questo prinsìpio. — Deu. 17:6; 19:15; Mat. 18:16; 2 Cor. 13:1; 1 Tim. 5:19; Ebr. 10:28

(Deuteronómio 17:8, 9) “Se, nele vostre cità, vien fora un problema che l’è massa fadiga de giulgar, quando qualchedun el copa una persona, el fà qualcossa violenta, el porta un problema al giuis o qualche altra situassion, alora te gavarè de ndar fin al posto che Geovà, el to Dio, el ga scoliesto. 9 Te ghè de ndar fin ai sasserdoti dei leviti e al giuis che l’è drio laorar in quei giorni e portarghe el to problema a lori, e lori i ndarà dir cossa che i ga dessidio.

Perspicaz vol. 2 pàg. 896 paràg. 4

Sasserdoti

I sasserdoti i gavea la responsabilità de spiegar la lege de Dio e un laoro importante nei giulgamenti in Israel. Nele cità ndove i sasserdoti i era de star, se ghen fusse una situassion che l’era massa fadiga par i giuisi, che no se podea dessider in quel posto, i sasserdoti i podea giutarli nel giulgamento. (Deu. 17:8, 9) Quando qualchedun l’era copà ma no i gavea gnancora fato una dessision sora questo, i sasserdoti i gavea de giulgar la situassion insieme dei ansiani. Cossita, lori i ndaria obedir a tute le orientassion, e la cità no la gavaria colpa de sangue. (Deu. 21:1, 2, 5) Se un omo el fusse geloso dela so dona e el disesse che ela lo gavea tradio, lu el gavaria de menarla al santuàrio. Là, el sasserdote el fea una serimònia par domandar el aiuto de Geovà par saver la verità, se la dona la gavea colpa o la era inossente. Cossita, l’era Geovà che el ndaria giulgar la situassion. — Nùm. 15:30; Deu. 17:10-13

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 17:7) Le testimònie le gavarà de esser le prime a vegner contra questa persona par coparla, e dopo tuto el pòpolo el gavarà de vegnerghe contra. Ti te ghè de finir fora con tute le brute robe intrà de valtri.

Perspicaz vol. 1 pàg. 917 paràg. 9

Parar via

De acordo cola Lege, ghe ocorea che al manco due persone le parlesse sora quel che gavea sucedesto par dessider copar un che el gavea la colpa. (Deu. 19:15) Queste testimònie le gavaria de esser le prime a vegner contra questa persona par coparla a sassade. (Deu. 17:7) Cossita, lori i mostraria el so zelo par la lege de Dio e che i volea pròpio che la congregassion de Israel la seitesse pura. Questo giutaria anca che no ghen fusse nissuni che fesse una acusassion falsa, sensa pensarghe sora o sensa saver de tuto quel che gavea sucedesto.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 17:1-13) “No stà darghe a Geovà, el to Dio, un toro o una piégora che sìpia desgrassià o gàpia qualche difeto. Questo saria una roba pròpio bruta par Geovà, el to Dio. 2 “Metemo dir che, nte una dele cità che Geovà, el to Dio, el te darà, valtri caté un omo o una dona fando quel che l’è sbalià ai oci de Geovà, el to Dio, e cossita i va contra el acordo che i ga fato. 3 E questa persona la se ferma de far quel che l’è giusto, la adora altri dèi e la se indenòcia davanti de lori, davanti del sol, dela luna o de tuto el esèrsito dei cieli, una roba che mi no ve go mia comandà de far. 4 Quando qualchedun el te conta sora questo o te vien a saverlo, te ghè de ndar in serca par saver pròpio ben quel che ga sucedesto. Se l’è sicuro che questa roba la ga pròpio sucedesto in Israel, 5 te gavarè de portar fora dei portoni dela cità el omo o la dona che i ga fato questa bruta roba, e questa persona la gavarà de esser copada a sassade. 6 Questa persona sol la gavarà de esser copada de acordo con quel che due o tre testimònie le dise. No sté coparla se ghen’è sol una testimònia. 7 Le testimònie le gavarà de esser le prime a vegner contra questa persona par coparla, e dopo tuto el pòpolo el gavarà de vegnerghe contra. Ti te ghè de finir fora con tute le brute robe intrà de valtri. 8 “Se, nele vostre cità, vien fora un problema che l’è massa fadiga de giulgar, quando qualchedun el copa una persona, el fà qualcossa violenta, el porta un problema al giuis o qualche altra situassion, alora te gavarè de ndar fin al posto che Geovà, el to Dio, el ga scoliesto. 9 Te ghè de ndar fin ai sasserdoti dei leviti e al giuis che l’è drio laorar in quei giorni e portarghe el to problema a lori, e lori i ndarà dir cossa che i ga dessidio. 10 Alora te gavarè de far de acordo cola so dessision nel posto che Geovà el ga scoliesto. Stà atento de far tuto de acordo cole so istrussion. 11 Te ghè de far de acordo cola lege che lori i te mostra e de acordo cola dessision che i ga fato. Te ghè de rispetar tute le so dessision, sensa ndar par la drita gnanca par la sanca. 12 Se qualchedun el fà qualcossa che no’l ga el dirito de farla, e no’l scolta gnanca el giuis gnanca el sasserdote che l’è drio laorar par Geovà, el to Dio, lu el ga de morir. Te ghè de finir fora cole brute robe in Israel. 13 Alora, el pòpolo el savarà de quel che ga sucedesto e el restarà spaurà, e no’l farà pi quel che no’l ga el dirito de far.

26 DE LÙLIO–1 DE AGOSTO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 19-21

“La vita la ga tanto valor par Geovà”

(Deuteronómio 19:2, 3) alora te ghè de scòlier tre cità nela tera che Geovà, el to Dio, el ve darà. 3 Te ghè de spartir in tre parte la tera che Geovà, el to Dio, el te darà e pareciar le strade. Cossita, quel che el copa qualchedun sensa farlo aposta el podarà scampar via par queste cità.

Sentinela 11/17 pàg. 14 paràg. 4

Sìpia giusto e misericordioso compagno a Geovà

4 L’era fàcile rivar nele sei cità de protession. Geovà el ga dito ai israeliti che i scoliesse tre cità de una banda del rio Giordon e tre del’altra banda del rio. Parché? Cossita quei che i ghe tochesse scampar par queste cità no i gavaria mia dificoltà par rivar là e i podaria scampar svelti. (Nùm. 35:11-14) Par quela, i gavea de tender par assar che queste strade le fusse sempre bone. (Deu. 19:3) Un libro el dise che i metea plache in queste strade e cossita quei che i scampea i savea ndove i gavea de ndar. Alora, se qualchedun el gavesse copà una persona sensa farlo aposta no ghe tocaria mia ndar in serca de protession in nantro paese, parché se el fusse là el podaria scominsiar a adorar falsi dèi.

(Deuteronómio 19:10) Alora, nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà come eransa, nissuni sarà copadi sensa gaver la colpa e ti no te gavarè colpa de sangue.

Sentinela 11/17 pàg. 15 paràg. 9

Sìpia giusto e misericordioso compagno a Geovà

9 Le cità de protession le servia anca par proteger i israeliti de gaver colpa de sangue. (Deu. 19:10) Geovà el ghe dà tanto valor ala vita e, par quela, lu el òdia quel che el copa qualchedun che no’l mèrita morir. (Pro. 6:16, 17) Geovà l’è un Dio giusto e santo, alora lu el sà quando una persona la copa nantra, stesso che sìpia stà sensa voler. Se una persona la gavesse copà nantra sensa voler la saria tratada con misericòrdia. Magari, ela la gavea de ndar in serca del aiuto dei ansiani e restar nela cità de protession fin che el somo sasserdote el morisse. Fursi la ndea restar par sempre nela cità de protession. Gaver queste istrussion ga giutà i israeliti a capir che la vita la ze santa. Cossita, i ndea far tuto quel che i podea par no farghe mal a nissuni e alora darghe onor a Dio, quel che el ne dà la vita.

(Deuteronómio 19:11-13) “Ma, se un omo el gavea òdio del so pròssimo, lo ga spetà par atacarlo e el ghe ga fato mal e par quela el so pròssimo l’è morto, e el omo el ga scampà via par una de queste cità, 12 alora, i ansiani dela so cità i ga de mandar ciaparlo e i ga de darlo nele man del parente pi pròssimo de quel che l’è stà copà, e lu el ga de morir. 13 Lu no’l ga de farte pecà. Te ghè de finir de Israel la colpa par gaver copà qualchedun che no’l meritea morir. Cossita, tuto ndarà ben con ti.

Perspicaz vol. 2 pàg. 933 paràg. 3

Sangue

La persona la gavaria colpa de sangue se la odiesse el so fradel e volesse vederlo morto, ancora che no lo gavesse copà. Anca, ela la gavaria colpa de sangue se la parlesse qualche busia sora lu e cossita metesse in rìscio la so vita. — Lev. 19:16; Deu. 19:18-21; 1 Gioani 3:15

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 21:19) So pare e so mare i ga de ciaparlo e menarlo fora ai ansiani, nei portoni dela cità.

Perspicaz vol. 2 pàg. 1155 paràg. 3

Tribunal de giustìssia

El tribunal l’era sempre nel porton dela cità. (Deu. 16:18; 21:19; 22:15, 24; 25:7; Rute 4:1) “Porton” vol dir un posto verto, rento la cità, darente la entrada. In quei posti, el pòpolo el se riunia par scoltar la Lege e ricever òrdine. (Nee. 8:1-3) Lì nel porton, tuti di ghen’era tante persone che le passea, cossita l’era fàcile catar qualchedun come testimònia par far negossi, vender una tera e cossita avanti. Tanti i vedea i giulgamenti che i era fati nel porton, par quela, i giuisi i era motivadi a esser atenti e giusti quando i fea la dessision de un giulgamento.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 19:1-13) “Dopo che te vè de star nele cità e nele case nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà e Geovà, el to Dio, el finirà fora cole nassion de questa tera, 2 alora te ghè de scòlier tre cità nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà. 3 Te ghè de spartir in tre parte la tera che Geovà, el to Dio, el te darà e pareciar le strade. Cossita, quel che el copa qualchedun sensa farlo aposta el podarà scampar via par queste cità. 4 “Quando qualchedun el copa una persona sensa farlo aposta, e el scampa via par seitar vivo, l’è questo che el gavarà de far se lu el fà mal a qualchedun sensa mai verlo odià: 5 Par esémpio, se lu el va nel mato col so pròssimo par ciapar legna, e el va taiar una pianta cola manera, e el fero dela manera el se mola del mànego, ciapa nel so pròssimo e lu el more, alora, quel che el ga copà quelaltro sensa farlo aposta, el ga de scampar via par una de queste cità par seitar vivo. 6 Se lu no’l fà questo parché la cità la ze massa distante, el parente pi pròssimo de quel che l’è morto el podaria ndarghe drio inrabià e coparlo. Ma lu no’l meritea morir parché no’l gavea òdio del so pròssimo. 7 Par quela che mi te comando: ‘Scoli tre cità.’ 8 “Se Geovà, el to Dio, el te fà gaver pi tere, come el ga dito ai to antenati, e lu el te dà tuta la tera che el ga prometesto ai to antenati, 9 alora, te ghè de scòlier ancora altre tre cità. Lu el farà questo se ti te obedissi a tuti i comandamenti che mi te dao ancoi, se te ami a Geovà, el to Dio, e se te fè sempre quel lu el te dise de far. 10 Alora, nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà come eransa, nissuni sarà copadi sensa gaver la colpa e ti no te gavarè colpa de sangue. 11 “Ma, se un omo el gavea òdio del so pròssimo, lo ga spetà par atacarlo e el ghe ga fato mal e par quela el so pròssimo l’è morto, e el omo el ga scampà via par una de queste cità, 12 alora, i ansiani dela so cità i ga de mandar ciaparlo e i ga de darlo nele man del parente pi pròssimo de quel che l’è stà copà, e lu el ga de morir. 13 Lu no’l ga de farte pecà. Te ghè de finir de Israel la colpa par gaver copà qualchedun che no’l meritea morir. Cossita, tuto ndarà ben con ti.

2-8 DE AGOSTO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 22-23

“La Lege la ne insegna che Geovà el se preocupa cole bèstie”

(Deuteronómio 22:4) “Se te vedi el mul o el toro del to fradel cascar nela strada, no stà far finta che no te lo ghè visto. Te ghè de giutar a alsarlo su.

Perspicaz vol. 1 pàg. 936 paràg. 4

Carga

Nel passà se doperea le bèstie par portar le carghe. Se un israelita el vedesse che el mul de qualchedun che lo odiea l’era cascà soto la so carga, no’l gavaria de assarlo là, ma el gavaria de ‘giutar el so paron a tirarlo fora’. (Éso. 23:5) Tuto quel che una bèstia la era bona de portar l’era ciamà de carga, par esémpio, la Bìblia la parla dela carga de un per de mui. — 2 Rè 5:17

(Deuteronómio 22:6, 7) “Se te cati nela strada un gnaro de osei coi oseleti rento o coi ovi, se l’è su nte una pianta o par tera, e la mama la ze sora i oseleti o i ovi, no stà ciapar la mama insieme coi oseleti. 7 Assa che la mama la vae via, ma te pol ciapar i oseleti par ti. Cossita, tuto ndarà ben con ti e te viverè par tanto tempo.

Perspicaz vol. 1 pàg. 686 paràg. 5

Deuteronómio

El libro de Deuteronómio el parla de mostrar amor ale bèstie. Par esémpio, l’è dela naturesa dela mama proteger i so oseleti. Quando la mama dei oseleti la ze sora el gnaro, la resta sensa protession, par quela, i israeliti no i gavea de ciaparla. I israeliti i gavea de assar che la mama la ndesse via, ma i podea ciapar i oseleti. Cossita, la podea gaver altri oseleti. — Deu. 22:6, 7

(Deuteronómio 22:10) “No stà meter un toro e un mul soto la medèsima canga par tirar el arado.

Sentinela 15/10/03 pàg. 32 paràg. 1-2

No se podea meter due bèstie difarente soto la medèsima canga

Quando ghen’è due bèstie difarente soto la medèsima canga, tute due le ndarà sofrir parché la canga la ze fata par due bèstie grande e forte compagno. Dio el ga dito ai israeliti che i gavea de tender par no far sofrir le bèstie che i doperea nel laoro: “No stà meter un toro e un mul soto la medèsima canga par tirar el arado.” — Deu. 22:10

El laorador no’l faria questo cole so bèstie. Se lu no’l gavesse due tori, lu el gavaria de doperar altre due bèstie. Se lu el metesse una bèstia pi forte che quel’altra soto la medèsima canga, quela pi fiaca la gavaria de far massa sforso e quela pi forte la gavaria de portar pi peso.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 23:19, 20) “No stà guadagnarghe sora i soldi che te ghe dè in préstio al to fradel e gnanca sora el magnar o qualche altra roba che se podaria guadagnar sora. 20 Te pol guadagnar sora el straniero, ma no stà guadagnar sora el to fradel. Cossita Geovà, el to Dio, el te benedirà in tuto quel che te fè nela tera che la sarà toa.

Perspicaz vol. 1 pàg. 711 paràg. 3

Dèbito

Dio el ga dato la òrdine al so pòpolo che, quando lori i ghe desse in préstio a qualchedun, lori i gavaria de esser generosi e pensar nel ben del so fradel e nò proar guadagnar sora lu quando el fusse nte una bruta situassion. (Éso. 22:25; Deu. 15:7, 8; Sal. 37:26; 112:5) Ma lori i podaria guadagnar sora i stranieri. (Deu. 23:20) Studiosi giudei i dise che i israeliti i podea guadagnar sora i stranieri sol quando i era drio far negossi, nò quando i era nte una bruta situassion. Tante volte, i stranieri i era in Israel sol par un tempo, fursi par comprar o vender qualcossa. Alora, se podea guadagnar sora lori parché anca lori i ndaria guadagnar sora i altri quando i fesse un negòssio.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 22:1-10) “Se te vedi la piégora o el toro del to fradel perso par strada, no stà far finta che no te ghè visto gnente. Te ghè de menar indrio la bèstia al to fradel. 2 Ma se el to fradel no l’è de star darente de ti, o ti no te lo cognossi, te ghè de menar casa la bèstia e la ga de restar lì con ti fin che el to fradel el vegna torla. Alora, te gavarè de darghela indrio. 3 Te ghè de far la medèsima roba se te vedi el mul, una roba de vestir o qualcossa che el to fradel el gàpia perso e te la ghè catada. No stà far finta che no te ghè visto gnente. 4 “Se te vedi el mul o el toro del to fradel cascar nela strada, no stà far finta che no te lo ghè visto. Te ghè de giutar a alsarlo su. 5 “Una dona no la ga de vestirse come un omo, gnanca un omo el ga de vestirse come una dona. Parché Geovà el òdia quei che i fà questo. 6 “Se te cati nela strada un gnaro de osei coi oseleti rento o coi ovi, se l’è su nte una pianta o par tera, e la mama la ze sora i oseleti o i ovi, no stà ciapar la mama insieme coi oseleti. 7 Assa che la mama la vae via, ma te pol ciapar i oseleti par ti. Cossita, tuto ndarà ben con ti e te viverè par tanto tempo. 8 “Quando te fè su una casa nova, te toca far anca un parapeto par la to terassa, cossita ti no te ndarè meter la colpa de sangue sora la to casa, se qualchedun el casca do. 9 “No stà impiantar nel to vignal altro tipo de semensa. Senò, tuto quel che vien su de quel che te ghè semenà e tuto quel che vien del to vignal no’l sarà pi tuo ma del santuàrio. 10 “No stà meter un toro e un mul soto la medèsima canga par tirar el arado.

9-15 DE AGOSTO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 24-26

“La Lege la ne insegna che Geovà el se preocupa cole done”

(Deuteronómio 24:5) “Un omo pena maridà no’l gavarà de servir nel esèrsito gnanca ricever qualche altra responsabilità. Lu el gavarà de restar un ano sensa servir nel esèrsito. El ga de restar casa e contentar la so dona.

Perspicaz vol. 2 pàg. 420 paràg. 3

Dona

Le lege del esèrsito le disea che el omo pena maridà no’l gavaria de ndar al esèrsito al manco par un ano, cossita lu e la so dona i podaria gaver un fiol. Alora, quando el omo el fusse al esèrsito o se lu el morisse nela guera, la so dona la gavaria un fiol par consolarla. — Deu. 20:7; 24:5

(Deuteronómio 24:19-21) “Quando te fè la racolta nela to tera e te te desmenteghi de una faia, no stà tornar indrio par ciaparla. Te ghè de assarla lì par el straniero, el òrfano e la védova. Cossita Geovà, el to Dio, el te benedirà in tuto quel che te fè. 20 “Quando te bati i rami del to oliver una volta, no te ghè de farlo due volte. Quel che vansa el ga de restar par el straniero, el òrfano e la védova. 21 “Quando te toghi do le ue del to vignal, no stà tornar indrio par tor quel che l’è vansà. Te ghè de assarle lì par el straniero, el òrfano e la védova.

Perspicaz vol. 2 pàg. 837 paràg. 4

Spigolar

Spigolar l’era una maniera de insentivar le persone a esser generose, a pensar nel ben dei altri e fidarse nele benedission de Geovà. Invesse de insentivar le persone a esser miserione, questo giutea i poareti. Davi el ga dito: “Mi ero gióveno e adesso son vècio, ma mai go visto un giusto abandonà gnanca i so fioi drio ndar in serca de pan.” (Sal. 37:25) Cossita, par meso de questa lege, fin i poareti i magnea de quel che i tolea su e i so fioi no i gavaria de tor su limòsina.

(Deuteronómio 25:5, 6) “Se ghen’è fradei che i ze de star insieme e un de lori l’è morto prima de gaver un fiol omo, la so védova no la ga de maridarse con un che no’l sìpia dela fameia del so omo. So cognà el ga de maridarse con ela e far el matrimònio de cognà. 6 El so primo fiol el gavarà el nome del fradel che l’è morto, cossita el so nome no’l sarà tirà via de Israel.

Sentinela 01/03/11 pàg. 23 paràg. 4-5

Seto questo?

Nel passà, se un israelita el morisse prima de gaver un fiol omo, la védova la gavaria de maridarse col so cognà. Cossita, i podaria gaver fioi e portar avanti el nome de quel che l’era morto. (Gén. 38:8) Questa istrussion la ze deventada parte dela Lege mosaica e la era cognossesta come matrimònio de cognà, o levirato. (Deu. 25:5, 6) Se no ghen fusse gnanca un fradel del so omo par maridarse, la dona la gavaria de maridarse con qualchedun dela fameia del so omo. — Rute 1:3, 4; 2:19, 20; 4:1-6

Flàvio Giosefo, un omo che el studiea la stòria del primo sècolo, el ga dito che questa istrussion la giutea a portar avanti el nome dela fameia, la fea che le so tere le restesse intrà la fameia e la era una protession par la védova. In quela època, la dona no la gavea el dirito de ereditar la tera del so omo. Magari, se ela la se maridesse col so cognà o con qualchedun dela fameia del so omo e la gavesse un fiol, el so fiol el gavaria el dirito de guadagnar la eransa de quel che l’era morto.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 24:1) “Se un omo el se marida con una dona ma no la vol pi parché el ga savesto de qualcossa schifosa sora ela, alora lu el gavarà de scriver un papel de divòrsio, darghelo a ela e mandarla via de casa.

Perspicaz vol. 1 pàg. 714 paràg. 4

Divòrsio

Papel de divòrsio. Ancora che tanti israeliti i ga doperà mal la lege sora el divòrsio, no se pol mia dir che l’era fàcile divorsiarse. Invesse, se un omo el volesse divorsiarse dela so dona, lu el gavaria de “scriver un papel de divòrsio”, o sia far un documento, ‘darghelo ala so dona e mandarla via de casa’. (Deu. 24:1) La Bìblia no la parla de tuti i detali sora questa istrussion, ma se pol dir che quei che i volesse divorsiarse i gavea de parlar coi òmini che i gavea autorità. Vanti de far qualcossa, questi òmini i proea far el omo e la so dona restar in pace e seitar maridadi. Ghe volea tempo fin che el fesse quel papel de divòrsio e la dona la ndesse via. Alora, questo tempo el podaria far che el omo el ghe pensesse sora la so dessision e fursi cambiesse de idea. Quei òmini de autorità i assaria che un omo el se divorsiesse dela so dona sol se ghen fusse una rason giusta par far questo, cossita no ghen saria mia divòrsio sensa motivo. Questa istrussion giutea la dona parché la saria protegesta e la gavaria i so diriti. La Bìblia no la dise cossa ghen’era scrito nel “papel de divòrsio”.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 24:14-22) “No stà imbroiar una persona che te ghè ciamà par laorar, che no la ga tuto quel che la ga de bisogno e la ze poareta, sìpia un dei to fradei o un straniero che l’è de star rento la to tera, nele to cità. 15 Te ghè de pagarla nel medèsimo giorno, vanti che vae do el sol, parché ela no la ga tuto quel che la ga de bisogno e ghe ocore soldi. Se nò, la pianderà e la ndarà domandar aiuto de Geovà par causa de ti e te sarè drio far un pecato. 16 “El pare no’l ga de morir par causa de quel che el so fiol el ga fato gnanca el fiol el ga de morir par quel che el so pare el ga fato. La persona la ga de esser copada sol par el so pròpio pecato. 17 “Te ghè de far quel che l’è giusto par el straniero e el òrfano. No stà ciapar la roba de una védova par esser sicuro che la te pagarà quel che la ga ciapà in préstio. 18 Ricòrdate che te eri schiavo nel Egito e che Geovà, el to Dio, el te ga tirà via de là. Par quela che mi te comando de far questo. 19 “Quando te fè la racolta nela to tera e te te desmenteghi de una faia, no stà tornar indrio par ciaparla. Te ghè de assarla lì par el straniero, el òrfano e la védova. Cossita Geovà, el to Dio, el te benedirà in tuto quel che te fè. 20 “Quando te bati i rami del to oliver una volta, no stà farlo due volte. Quel che vansa el ga de restar par el straniero, el òrfano e la védova. 21 “Quando te toghi do le ue del to vignal, no stà tornar indrio par tor quel che l’è vansà. Te ghè de assarle lì par el straniero, el òrfano e la védova. 22 Ricòrdate che te eri schiavo nel Egito. Par quela che mi te comando de far questo.

16-22 DE AGOSTO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 27-28

“Tute queste benedission le vegnarà sora valtri”

(Deuteronómio 28:1) “E se te scolti tuto quel che Geovà, el to Dio, el te dise e te fè tuto quel che lu el te comanda ancoi, sicuro che Geovà, el to Dio, el te farà deventar meio che tute le altre nassion dela tera.

(Deuteronómio 28:3-6) “Te sarè benedio nela cità e te sarè benedio nel campo. 4 “I to fioi, tuto quel che vien dela to tera e tuto quel che vien dele to bèstie, i vedèi e i piegoreti, i sarà benedidi. 5 “La to sesta e el to cadin par impastar i sarà benedidi. 6 “Te sarè benedio in tuto quel che te fè.

Sentinela 15/12/10 pàg. 19 paràg. 18

Sfòrsate par ricever benedission par meso de Cristo

18 Par scoltar a Dio ghemo de darghe valor ala so Parola e anca al aiuto che Geovà el ne dà par far pi forte la nostra fede. (Mat. 24:45) Ghemo anca de obedir a Geovà e al so Fiol. Gesù el ga dito: “Gnanca tuti quei che i me dise: ‘Signor, Signor’ ndarà rento el Regno dei cieli, ma sol quel che el fà la volontà de me Pare.” (Mat. 7:21) Scoltar a Dio anca vol dir obedir del tuto ai ansiani dela congregassion, che i ze come presenti de Dio, e che i fà parte dela organisassion de Geovà. — Efe. 4:8

(Deuteronómio 28:2) Se te scolti sempre quel che Geovà el te dise, tute queste benedission le vegnarà sora ti e te sarè sempre benedio.

Sentinela 15/09/01 pàg. 10 paràg. 2

Sarà che la benedission de Geovà la vegnarà sora ti?

2 Nel testo de Deuteronómio 28:2, la parola ebraica “scoltar” vol dir seitar scoltar. El pòpolo de Dio no’l ga de scoltarlo sol dele volte, ma par tuta la so vita. Sol cossita lori i riceverà benedission de Dio. La spression in ebraico “vegnarà sora” la ze stata anca doperada quando qualchedun el cassa una bèstia e arquante volte vol dir “ndar in serca” o “rivar fin la cassa”.

(Deuteronómio 28:45-47) “Tute queste maledission le te vegnarà sora, le rivarà fin ti e le sarà sora ti fin che te sìpia finio fora, parché no te ghè scoltà tuto quel che Geovà, el to Dio, el te ga dito e tuto quel che lu el te ga comandà. 46 E le seitarà sora ti e sora i to dissendenti, come un segnal e come un aviso par sempre, 47 parché no te ghè servio a Geovà, el to Dio, alegre e contento de cuor quando te gavei pròpio de tuto.

Sentinela 15/09/10 pàg. 8 paràg. 4

Va in serca dela benedission de Geovà

4 Come che Geovà el volea che fusse la obediensa dei israeliti? La Lege la disea che Geovà el restaria disgustà se i israeliti no i lo obedisse ‘alegre e contenti de cuor’. (Ledi Deuteronómio 28:45-47.) Geovà el mèrita de pi che sol obediensa ale so òrdine, parché questo anca i demoni e le bèstie i pol far. (Mar. 1:27; Tiago 3:3) Se volemo obedir a Geovà dela maniera giusta ghemo de far par amor. Cossita, gavaremo alegria parché semo sicuri che i comandamenti de Geovà no i ze mia un peso e saremo sicuri che lu “el ricompensa quei che i va in serca con serietà de far la so volontà”. — Ebr. 11:6; 1 Gioani 5:3

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 27:17) “‘Maledeto l’è quel che càmbia de posto el segnal che marca el limite intrà la so tera e la tera del so visin.’ (E tuto el pòpolo el dirà: ‘Amen!’)

Perspicaz vol. 2 pàg. 297 paràg. 6

Segnal che marca el limite dela tera

“Maledeto l’è quel che càmbia de posto el segnal che marca el limite intrà la so tera e la tera del so visin.” (Deu. 27:17) I paroni de tera i vivea dela produssion dela so tera, par quela no i gavea de cambiar de posto el segnal che marchea el limite dela tera. Questo saria come tirarghe via el sostegno del so visin e l’era compagno robar. — Giò 24:2

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 28:1-10) “E se te scolti tuto quel che Geovà, el to Dio, el te dise e te fè tuto quel che lu el te comanda ancoi, sicuro che Geovà, el to Dio, el te farà deventar meio che tute le altre nassion dela tera. 2 Se te scolti sempre quel che Geovà el te dise, tute queste benedission le vegnarà sora ti e te sarè sempre benedio. 3 “Te sarè benedio nela cità e te sarè benedio nel campo. 4 “I to fioi, tuto quel che vien dela to tera e tuto quel che vien dele to bèstie, i vedèi e i piegoreti, i sarà benedidi. 5 “La to sesta e el to cadin par impastar i sarà benedidi. 6 “Te sarè benedio in tuto quel che te fè. 7 “Geovà el te farà vinser i to nemighi che i vegnarà contra ti. Lori i vegnarà sol de una banda par atacarte, ma i ndarà scampar via par sete bande difarente. 8 Geovà el ndarà ordenar che vegna una benedission sora ti, sora el to paiol e sora tuto quel che te fè. Sicuro che lu el te benedirà nela tera che Geovà, el to Dio, el te darà. 9 Geovà el te farà deventar un pòpolo santo par lu, pròpio come el te ga prometesto, parché te sì drio obedir ai comandamenti de Geovà, el to Dio, e te sì drio ndar par la so strada. 10 Tuti i pòpoli dela tera i vederà che te porti el nome de Geovà e lori i gavarà paura de ti.

23-29 DE AGOSTO

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 29-30

“Servir a Geovà no l’è mia massa fadiga”

(Deuteronómio 30:11-14) “Questo comandamento che mi te dao ancoi no l’è massa fadiga de obedirlo e no l’è de pi de quel che te pol far. 12 No l’è su nei cieli che te ghè de dir: ‘Chi che sarà bon de ndar su ai cieli e portarlo qua par esser boni de scoltarlo e obedirlo?’ 13 Gnanca l’è del’altra banda del mar che te ghè de dir: ‘Chi che ndarà par l’altra banda del mar e ndarà portarlo qua par esser boni de scoltarlo e obedirlo?’ 14 Parché la parola la ze ben darente de ti, nela to boca e nel to cuor, cossita te sarè bon de obedirla.

Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 2

Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far

Càtito che l’è fadiga saver e far quel che Dio el vol? Moisè el ga scrito: “Questo comandamento che mi te dao ancoi no l’è massa fadiga de obedirlo e no l’è de pi de quel che te pol far.” (Deu. 30:11) Geovà mai el ne domanda de far qualcossa che no saremo boni, e no l’è mia difìcile saver cossa ghemo de far. No ne ocore mia ndar “su ai cieli” o “del’altra banda del mar” par saver cossa Dio el vol che femo. (Deu. 30:12, 13) La Bìblia la spiega de maniera ciara come ghemo de viver. — Mic. 6:8

(Deuteronómio 30:15) “Varda, ancoi mi meto davanti de ti la vita e el ben, e la morte e el mal.

Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 1

Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far

Geovà el ne ga dato un presente che l’è la libertà de scòlia, cossita podemo dessider quel che volemo far nela nostra vita. Ma lu el vol anca che femo le dessision giuste e, par quela, lu el ne dise par meso dela Bìblia cossa podemo far.

(Deuteronómio 30:19) Ancoi i cieli e la tera i ze testimònie che mi go metesto davanti a valtri la vita e la morte, la benedission e la maledission. Te ghè de scòlier la vita par seitar a viver, ti e i to dissendenti,

Sentinela 01/11/09 pàg. 31 paràg. 4

Geovà el ne assa scòlier quel che ndemo far

Sarà che Geovà el se importa con quel che scoliemo? Sicuro che sì! Dio el ga dito par meso de Moisè: “Te ghè de scòlier la vita.” (Deu. 30:19) Ma, come che podemo scòlier la vita? Moisè el ga spiegà che ghemo de ‘amar a Geovà, nostro Dio, scoltar la so voce e tegnerse darente a lu.’ (Deu. 30:20) Se imparemo a amar a Geovà gavaremo la voia de scoltarlo, obedirlo e esser leai a lu in tute le situassion. Cossita saremo drio scòlier la vita che la ze la meio maniera de viver adesso cola speransa de viver par sempre nel novo mondo de Dio. — 2 Pie. 3:11-13; 1 Gioani 5:3

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 29:4) Ma fin ancoi, Geovà no’l ve ga dato un cuor bon de capir, gnanca oci boni de veder e gnanca récie bone de scoltar.

Perspicaz vol. 2 pàg. 551 paràg. 9

Récia

Geovà el ga dito che parea che i israeliti testardi e desobedienti i gavea le ‘récie stropade’ e, par quela, no i era mia boni de scoltar. (Ger. 6:10; Ati 7:51) Infati, sol quei che i va in serca de Geovà i ga el so aiuto par scoltar e capir. Ma, lu el fà che i reste cole récie stropade quei che no i ghe obedisse. — Deu. 29:4; Rom. 11:8

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 30:11-20) “Questo comandamento che mi te dao ancoi no l’è massa fadiga de obedirlo e no l’è de pi de quel che te pol far. 12 No l’è su nei cieli che te ghè de dir: ‘Chi che sarà bon de ndar su ai cieli e portarlo qua par esser boni de scoltarlo e obedirlo?’ 13 Gnanca l’è del’altra banda del mar che te ghè de dir: ‘Chi che ndarà par l’altra banda del mar e ndarà portarlo qua par esser boni de scoltarlo e obedirlo?’ 14 Parché la parola la ze ben darente de ti, nela to boca e nel to cuor, cossita te sarè bon de obedirla. 15 “Varda, ancoi mi meto davanti de ti la vita e el ben, e la morte e el mal. 16 Se te scolti i comandamenti de Geovà, el to Dio, che te dao ancoi, e se te ghè amor par Geovà, el to Dio, se te obedissi ai so comandamenti, ale so òrdine, ale so lege e se te seiti nela so strada, alora te seitarè vivo e te deventarè tanti. Cossita, Geovà, el to Dio, el te benedirà nela tera che la sarà toa. 17 “Ma, se el to cuor se slontana de Dio e no lo scolta, se te assi influensarte par indenociarse davanti altri dèi e servirli, 18 mi ve digo ancoi che sicuro che ndaré morir. No ndaré viver par tanto tempo nela tera che vao darte quando te vè del’altra banda del rio Giordon. 19 Ancoi i cieli e la tera i ze testimònie che mi go metesto davanti a valtri la vita e la morte, la benedission e la maledission. Te ghè de scòlier la vita par seitar a viver, ti e i to dissendenti, 20 se te ami a Geovà, el to Dio, se te scolti la to voce e se te tien darente a lu, parché lu l’è la to vita e par meso de lu ti te viverè par tanto tempo nela tera che Geovà el ga prometesto darghe ai to antenati Abraon, Isache e Giacò.”

30 DE AGOSTO–5 DE SETEMBRE

LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | DEUTERONÓMIO 31-32

“Imparemo dele ilustrassion de un càntico”

(Deuteronómio 32:2, 3) Quel che insegno ndarà vegner do come la piova. Le me parole le ndarà vegner do come el sguasso, come la piova ciara sora la erba e come una bona spiovada sora le piante. 3 Parché mi vao dechiarar el nome de Geovà. Parlé sora la glòria del nostro Dio!

Sentinela 06/20 pàg. 10 paràg. 8-9

“Giùtame a temer el to nome con tuto el me cuor”

8 Poco vanti dei israeliti ndar rento la Tera Prometesta, Geovà el ga insegnà un càntico a Moisè. (Deu. 31:19) Geovà el ga mandà Moisè insegnar questo càntico ai israeliti. (Ledi Deuteronómio 32:2, 3.) Quando noantri se fermemo par pensar nei versìcoli 2 e 3, podemo veder che Geovà no’l vol che el so nome el reste sconto. Anca, Geovà no’l vol che le persone le pense che no se pol mia dir el so nome parché l’è massa sacro. Geovà el vol che tuti i cognossa el so nome! L’è stà un grando privilègio quando i israeliti i ga bio la oportunità de imparar sora Geovà e el so glorioso nome. Par via de quel che Moisè el ga insegnà al pòpolo, lori i se ga sentio pi animadi e incoraiadi, cossita come resta le piante quando che vien do la piova. Quando insegnemo i altri podemo far compagno questo esémpio.

9 Noantri giutemo a santificar el nome de Dio quando parlemo la verità sora lu, quando predichemo de casa in casa o in nantra oportunità. Dopera la Bìblia par mostrar che el nome de Dio l’è Geovà. Dopera anca el nostro site, le bele publicassion e i vìdei che i dà onor a Geovà. Nel to laoro, nela scola o quando te fè un viaio, dopera le oportunità par parlar sora el nostro amoroso Dio. Te pol giutar le persone a cognosser Geovà de una maniera difarente, quando ti te parli dele robe maraveiose che lu el vol far par la umanità. Sicuro che quei che i impara questo i va restar animadi e incoraiadi. — Isa. 65:13, 14

(Deuteronómio 32:4) Lu l’è la Ròcia. Perfeto l’è tuto quel che lu el fà, parché tute le so strade le ze giuste. Dio de fidelità, che mai l’è ingiusto. Lu l’è drito e giusto.

Sentinela 01/05/09 pàg. 14 paràg. 4

Sito bon de capir le ilustrassion dela Bìblia?

Dele volte la Bìblia la fà comparassion de Geovà con robe sensa vita. Par esémpio, la dise che Geovà l’è “la Ròcia de Israel”, una “ròcia” e una “fortalessa”. (2 Sam. 23:3; Sal. 18:2; Deu. 32:4) Parché che Dio el se someia con una ròcia? Una ròcia la ze granda, firme e no la se move. Alora, questo vol dir che Geovà l’è una protession sicura par ti.

(Deuteronómio 32:11, 12) Cossita come la àchila sfrugna el so gnaro, la zola sora i so oseleti e la verde le so ale par ciaparli e portarli nele so pene. 12 Sol Geovà lo guidea, gnanca un dio straniero l’era con lu.

Sentinela 01/10/01 pàg. 9 paràg. 7

Fà compagno a Geovà quando te insegni i to fioi

7 La àchila mare la move le ale e la “sfrugna el so gnaro” par insegnar i so oseleti a zolar. Cossita, i oseleti i scomìnsia a ndar fora del gnaro e a zolar. Quando un oseleto el va fora del gnaro, che quasi sempre l’è nte un posto pròpio alto, la mama la “zola sora” lu cole ale verte. Quando ghe par che el oseleto el va cascar, la mama la zola soto de lu e lo porta “nele so pene”. Compagno la àchila, Geovà el ga tendesto con tanto amor dela nassion de Israel, che la era come che pena nassesta. Lu el ga fato questo quando el ga dato al so pòpolo la Lege mosaica. (Sal. 78:5-7) Dio l’era sempre contento e pronto par giutar el so pòpolo quando el gavea qualche dificoltà.

Va in serca de lession pressiose dela Bìblia

(Deuteronómio 32:11, 12) Cossita come la àchila sfrugna el so gnaro, la zola sora i so oseleti e la verde le so ale par ciaparli e portarli nele so pene. 12 Sol Geovà lo guidea, gnanca un dio straniero l’era con lu.

Sentinela 15/09/04 pàg. 27 paràg. 12

Punti interessanti del libro de Deuteronómio

Deuteronómio 31:12. Nele riunion, i tosatei ghe toca sentarse do insieme dei pi veci. Lori i ga anca de star atenti par scoltar e imparar.

Letura dela Bìblia

(Deuteronómio 32:1-12) “Scolté, ò cieli, mi vao parlar. E che la tera la scolte quel che mi vao dir. 2 Quel che insegno ndarà vegner do come la piova. Le me parole le ndarà vegner do come el sguasso, come la piova ciara sora la erba e come una bona spiovada sora le piante. 3 Parché mi vao dechiarar el nome de Geovà. Parlé sora la glòria del nostro Dio! 4 Lu l’è la Ròcia. Perfeto l’è tuto quel che lu el fà, parché tute le so strade le ze giuste. Dio de fidelità, che mai l’è ingiusto. Lu l’è drito e giusto. 5 Lori che i ga fato pecati. No i ze mia i so fioi, lori i ga sbalià. Lori i ze una generassion rugna e trista. 6 L’è cossita che valtri gavé de tratar Geovà, ò pòpolo bauco e stùpido? No l’è mia lu to Pare, quel che el te ga fato, quel che el te ga creà e te ga fato deventar una nassion? 7 Ricòrdate del passà, pensaghe sora el tempo dei vostri antenati. Domanda al to pare e lu el te contarà, ai ansiani intrà de valtri e lori i te dirà. 8 Quando el Altìssimo el ga dato una eransa ale nassion, quando el ga spartio i fioi de Adon intrà de lori, lu el ga spartio la tera de acordo col nùmero dei fioi de Israel. 9 Parché el pòpolo de Geovà l’è la so parte, Giacò l’è la so eransa. 10 Lu lo ga catà nte una tera sensa nissuni, nte un deserto sensa gnente, ma con tanti urli. Lu el se ga metesto intorno par protegerlo, tenderlo e lo ga protegesto come la pupila dei so oci. 11 Cossita come la àchila sfrugna el so gnaro, la zola sora i so oseleti e la verde le so ale par ciaparli e portarli nele so pene. 12 Sol Geovà lo guidea, gnanca un dio straniero l’era con lu.

    Publicassion in Talian (1993-2025)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri