Nüwkülechi dungu ti trawün Taiñ Mongen ka Taiñ Amuldungukeel ti papel taiñ pepikawam mew
CHEM NÜTRAMKAYAFUIÑ
Wünen nütramkan
Ellaka mu feypikünun chem ñi rupayal, ka fütra kuyfi chi dungu ñi femngekenon; Iñche feypin: ‘Iñche kidu ñi ngülam rumel müleay, ka itrokom ñi ayükeel feman’.
We amulu tami wiñopemetuafiel ti che
Ka feley tami kimal tüfachi dungu, epe puwkülele ñi afal ta antü müleay ta kuñiwün-ngechi dungu. 2 Tati pu che kidutu kimkawün-ngeay, rume diñmatuafi engün ta plata, mallmangeay engün ka re kidu falintunieay ñi dungu. Kayñetudunguafi engün ta Ngünechen, ka [allkütulayafi] tañi fütakeche, kim mañumlayay ka yamlayafi engün rume Ngünechen ñi dungu. 3 Chemchingelayay ka kutranpiwkeyechelayay rume, dallukafengeay ka pepi ngünewlayay engün ñi ayütukeelchi wedake dungu mew, fey weda piwkengeay ka kayñetuafi kom küme nor dungu. 4 Ellka dunguñmacheay ka rume matuwün-ngeay, apoleay reke ñi piwke falinochi dungu mew ka kiduke müten kintuay engün ayüwün-ngechi rupaleal tunte felefuy rume ñi [allkütuafiel] engün ta Ngünechen. 5 Rume küme feyentulelu reke Ngünechen mew ta feleay engün, welu tañi femkeelchi dungu mew llumumayafi engün ti rüfngechi dungu ñi nien ta Ngünechen. Fey tüfachi dungu mew keyükonkilnge tati wedake wimtun-ngechi pu che ñi kimeltukeel mew.
Epuchi rupa tami wiñopemetuafiel ti che
Dewmarukayayngün, ka fey mu müleayngün, anümayngün ofad ka iñmuayngün ñi fün. 22 Dewmarukalayayngün ka che ñi müleam, ka anümlayayngün kakelu ñi iñmual. Kiñe fütra anümka reke fentren tripantu nielu, femngechi tañi pu che fentren tripantu nierpuay, ka tañi dullinche ayüwayngün ñi dewmael kidu ñi kuwü mu. 23 Ngünam küdawlayayngün, yall-layayngün ñi kutrankawal, kidu engün ka tañi pu yall koneltulelu am feychi küpanche Jewba ñi füreneetew.
3-9 FEBRERO
BIBLIA ÑI FALIN DUNGU | GÉNESIS 12-14
“Ti eldungu ñi elkünuel Jewba Abraam engu, ¿chumngechi kümelkayafeiñmu?”
Feymew kiñe antü Ñidol Ngünechen feypifi ta Abram: “Elkünunge tami mapu, tami pu reñma ka tami chaw ñi ruka, fey tami amuael iñche tami pengelelafielchi mapu mew. 2 Iñche ta femkünuan eymi tami yomel pu che mew ñi tripayael kiñe fütra trokiñ che: iñche ta rume küme felen eluaeyu ka rume küme üytun che ngeaymi, ka doy küme felen nieaymi ti kakelu wentru mew.
it-2-S pag. 573 parr. 3
Pacto
Pacto con Abrahán. Al parecer, el pacto con Abrahán entró en vigor cuando Abrán (Abrahán) cruzó el Éufrates en camino a la tierra de Canaán. Cuatrocientos treinta años después, se hizo el pacto de la Ley. (Gál 3:17.) Cuando Abrahán vivía en Mesopotamia, en Ur de los caldeos, Jehová le dijo que viajase al país que le había de mostrar. (Hch 7:2, 3; Gé 11:31; 12:1-3.) Éxodo 12:40, 41 (LXX) dice que Israel salió de su esclavitud en Egipto al final de cuatrocientos treinta años de residir en aquel país y en la tierra de Canaán, “en este mismo día”. El día en el que se les liberó fue el 14 de Nisán de 1513 a. E.C., el día de la Pascua. (Éx 12:2, 6, 7.) Este hecho indicaría que Abrahán cruzó el Éufrates en camino a Canaán el 14 de Nisán del año 1943 a. E.C.; entonces empezó a regir el pacto abrahámico. Dios se le apareció de nuevo a Abrahán una vez que este viajó hasta Siquem, en Canaán, y le dio más detalles sobre la promesa, diciendo: “A tu descendencia voy a dar esta tierra”, relacionando, por lo tanto, este pacto con la promesa de Edén, y revelando que la “descendencia” tendría un desarrollo humano, es decir, que vendría a través de una línea de descendencia humana. (Gé 12:4-7.) Como se registra en Génesis 13:14-17; 15:18; 17:2-8, 19; y 22:15-18, Jehová revelaría más tarde detalles adicionales.
Iñche füreneafiñ tüfey tami füreneetew ka malisiayafiñ tüfey engün tami malisiaetew: Eymi tami duam eluafiñ küme felen itrokom mapu mew mülechi che”.
w89-S 1/7 pag. 3 parr. 4
Por qué debe usted saber la verdad sobre Abrahán
Esa es una promesa asombrosa, y Abrahán la oyó por lo menos en otras dos ocasiones. (Génesis 18:18; 22:18.) Para cumplir esta promesa, Dios hasta resucitará de entre los muertos a representantes de familias que han desaparecido en la muerte. Para esos resucitados la vida ciertamente será una bendición, puesto que, cuando la mayoría de ellos regrese, la Tierra estará en una condición como la del Paraíso que el hombre perdió originalmente. Después se les enseñará a obtener la bendición de la vida eterna. (Génesis 2:8, 9, 15-17; 3:17-23.)
Fey dew amulu ta Lot, Ñidol feypifi ta Abram: “Feytichi lelfün chew tami mülemüm, küme adkintufinge ta meli adpüle tuntepun tami kintun. 15 Iñche ta eluaeyu itrokom tüfachi mapu tuntepun tami kintun, ka rumel eymi ngeay ka tami yomel pu che ñi mapu ngerpuay. 16 Iñche ta femkünuafiñ ñi rume fentren che ngeal tami pu yomel reñma che. Fey chumngechi pepi rakingelayay lafken mew mülechi kuyüm, ka femngechi ta pepi rakingelayay tami yomel pu che. 17 Witrapürange, kom püle amunge tüfachi mapu mew tañi tunte tuwün ka ñi tunte rupan, fey iñche eluaeyu tati”.
it-2-S pag. 218 parr. 1
Ley
Sobre la base de algunos testimonios históricos relacionados, hay doctos que opinan que cuando se realizaba la venta de un terreno, existía la costumbre de mostrarle la tierra al comprador desde un lugar elevado y señalarle desde allí las lindes exactas. En el momento en que el comprador decía “la veo”, daba su conformidad legal. Cuando Jehová le prometió a Abrahán que le daría la tierra de Canaán, primero le dijo que mirara en dirección a los cuatro puntos cardinales. Abrahán no dijo “la veo” quizás porque Dios le había dicho que daría la Tierra Prometida más tarde a su descendencia. (Gé 13:14, 15.) A Moisés, el representante legal de Israel, se le dijo “ve con tus ojos” la tierra, lo que indicaría —si la costumbre aquí expuesta responde a la realidad— que aquella tierra se le entregaba a Israel, una tierra que ellos ocuparían bajo el acaudillamiento de Josué. (Dt 3:27, 28; 34:4; considérese también el ofrecimiento que Satanás le hizo a Jesús en Mt 4:8.) Otra acción que al parecer también tenía un carácter legal parecido era atravesar la tierra o entrar en ella con el objeto de significar que se tomaba posesión. (Gé 13:17; 28:13.) Hay documentos antiguos en los que se hace constar el número de árboles que había en un determinado terreno cuya compra se efectuaba. (Compárese con Gé 23:17, 18.)
Küme kintuafiyiñ falinke dungu Biblia mew
Feymew kiñe antü Abram feypifi ta Lot: “Eymi ka iñche reñmayewiyu, feymew kümelay tayu yafkawmekeel, ka kümelay tami pu ufisakamañ ka iñche ñi ufisakamañ rume ñi fillpipiyewal. 9 Tüfey ñi mülen ta kom mapu, feley tami dullial chew tami ayüel, fey püntüayu. Fey eymi ta amulmi tripawe antü adpüle, iñche amuan konwe antü adpüle. Fey eymi ayülmi tami amual konwe antü adpüle, iñche amuan tripawe antü adpüle”.
w16.05-S pag. 5 parr. 12
Resolvamos los desacuerdos con amor
12 El relato de la Biblia que mencionamos antes sobre Abrahán y su sobrino Lot explica cómo resolvieron pacíficamente un conflicto que podría haberlos dividido. Los dos tenían rebaños, y sus pastores se pelearon, según parece, por las tierras de pasto. Para mantener la paz, Abrahán le dijo a Lot que fuera el primero en escoger dónde vivir con su familia (Gén. 13:1, 2, 5-9). ¡Qué buen ejemplo! Abrahán buscó la paz, no sus propios intereses. ¿Salió perdiendo por ser tan generoso? No, para nada. Justo después de este incidente, Jehová le prometió que recibiría muchas bendiciones (Gén. 13:14-17). Dios nunca permitirá que sus siervos sufran pérdidas permanentes por poner en práctica los consejos de la Biblia y resolver sus diferencias con amor.
Feymew Melkisedeg, tüfa ta Salem longko ülmen ürke ka fütra Ngünechen ñi saserdote, nentupay kofke ka pulku, 19 fey küme pifi tüfachi dungun mew ta Abram:“Küme felen eluaeymew ta fütra Ngünechen dewmafilu ta kallfü wenu ka ta mapu: 20 ka püramyengeay ta fütra Ngünechen fey ta femkünueymew tami wewafiel tami pu kayñe”. Feymew Abram ñi müntutumetuelchi chemkün mew, kiñeke mari mew kiñe elufi ta Melkisedeg.
Welu fewla, ngüneduamfimün ñi rume yamfal wentrungefel ta Melkisedek, fey doyelchi may Abraam mew tañi wichunentuleletew ti kiñe trokiñ chemkün mari mew tüfey ñi wewel ta weychan mew. 5 Fey tüfachi dungu feypian tati mari puwlu mew Moyse ñi ley dungu mew. Fey ti pu saserdote Levi ñi yomel pu che feley ñi cofrayafiel tati pu trokiñche kiñe trokiñ chemkün mari mew ñi nieel engün tunte kidu engün ñi reñmafel rume, ka Abraam ñi tuwün-ngey engün ta kidu engün reke, 6 Welu Melkisedek, tunte Levi ñi yomelchengelay rume, Abraam elueyew kiñe trokiñ chemkün mari mew, feymew Melkisedek ngillatuñmafi ta Abraam. 7 Fey iney no rume feypilayafuy tüfey tati ngillatuñmachelu feley ñi wünen-ngeal tati ngillatuñmael mew. 8 Welu, tüfachi mongen mew, feytichi saserdote cofrakelu kiñe trokiñ chemkün ti mari mew fey engün ta wentru tati lakelu, welu ta Wirin Chillka feypiley ta Melkisedek llowi welu petu mongeley. 9 Fey feley ñi feypingeal tati pu saserdote Levi ñi tuwün-ngelu, fewla cofrakey engün kiñe trokiñ chemkün mari mew, fey tüfa ka femngechi kullingey ta Melkisedek tüfey tañi eluetew ta Abraam, 10 tüfa am dew niefulu ñi cuerpo mew kidu ñi yomelche Levi tati petu choyüngenolu, feychi Melkisedek tripalu ñi trafyemeafiel ta Abraam.
it-2-S pag. 889
Sacerdote
Melquisedec, el rey de Salem, era un sacerdote (ko·hén) singular. La Biblia no guarda ningún registro de sus antepasados, su nacimiento o su muerte. No recibió su sacerdocio por herencia, y no tuvo ni predecesores ni sucesores en ese cargo. Desempeñaba las funciones de rey y sacerdote. Su sacerdocio era mayor que el levítico, pues Leví en realidad presentó diezmos a Melquisedec, ya que todavía estaba en los “lomos de Abrahán” cuando este ofreció diezmos a Melquisedec, quien lo bendijo. (Gé 14:18-20; Heb 7:4-10.) Melquisedec prefiguró en esto a Jesucristo, el “sacerdote para siempre a la manera de Melquisedec”. (Heb 7:17.)
Papeltuafiel Biblia
Feymew kiñe antü Ñidol Ngünechen feypifi ta Abram: “Elkünunge tami mapu, tami pu reñma ka tami chaw ñi ruka, fey tami amual iñche tami pengelelafielchi mapu mew. 2 Iñche ta femkünuan eymi tami yomel pu che mew ñi tripayael kiñe fütra trokiñ che: iñche ta rume küme felen eluaeyu ka rume küme üytun che ngeaymi, ka doy küme felen nieaymi ti kakelu wentru mew. 3 Iñche füreneafiñ tüfey tami füreneetew ka malisiayafiñ tüfey engün tami malisiaetew: Eymi tami duam eluafiñ küme felen itrokom mapu mew mülechi che”. 4 Fey Abram triparkey ta Aran waria mew chumngechi ta Ñidol ñi werküetew. Nierkey regle mari kechu tripantu feychi tripalu ñi amual ta Kanan trokiñ mapu mew. 5 Fey kisu yenierkefi ñi [domo] Saray ka kidu ñi malle Lot pingelu. Ka femngechi yenierkey itrokom ñi nieelchi chemkün ka ñi ngillaelchi pu che ñi konayeal Aran waria mew. Fey puwi engün ta Kanan trokiñ mapu mew. 6 Abram katrürumey itrokom ti trokiñke mapu mew, fey felewepuy wüla puwlu ta Sikem waria, chew müley kiñe fütra amüm ensino, More mapu ñi inafül mülelu. Tati pu kananche che mülerkey feychi mew tüyechi trokiñ mapu mew. 7 Abram tüye mew pewfaluweyew ta Ñidol ka feypieyew: “Tüfachi mapu ta eluafiñ tami yomel pu che. Feymew Abram dewmapuy kiñe ngillatuwe tañi püramyeafiel ta Ñidol, fey üye mew am pewfaluwetew. 8 Fey ka pürüm amuy ti wingkulngechi trokiñ mapu mew tati mülelu Fetel waria ñi tripawe antü adpüle, fey tüye mew anümpuy ñi pu trülke kulliñ tolto ruka. Fey Fetel waria mülerkey konwe antü püle chew eluwpuy ta kidu ñi mülenagal. Fey ti Ay waria kay mülerkey ta tripawe antü püle. Fey üyechi lelfün mew Abram dewmapuy kangelu ngillatuwe ka ngellupufi ta Ñidol. 9 Fey wüla ka ñochike rüpütuley ñi amual tati trokiñ mapu Nekef ñi adpüle. 10 Feychi mülerkey kiñe fütra filla antüngen, feymew Abram amurkey ta Egipto mapu mew tañi mülepual kiñe mufü antü, ngenoluam iyael ti mapu mew chew ñi puwfumüm. 11 Feychi petu puwlu ta Egipto mew, Abram feypifi ñi [domo] Saray: “Feypiaeyu kiñe dungu, iñche ta küme kimnien tami rume küme adngen ta eymi, 12 fey peelmew ti pu egipto mülechi pu wentru, feypiayngün: “Tüfachi domo tüfeychi wentru ñi [domo] tati! piayngün. Fey iñche ta langümngean, fey eymi mongelngeaymi tami elkünungeal kidu engün ngealu. 13 Feymew iñche tañi küme feleal ka tañi langümngenoal eymi tami duam, fürenean feypiaymi iñchiw tayu lamngenwen-ngen”. 14 Feymew puwlu Abram ta Egipto, tati pu egipto wentru pefingün ta Saray ñi rume küme adngen. 15 Ka femngechi peeyew Faraon ñi pu kona, Egipto ñi longko ülmen, fey amuy ñi feypimengeal tüfeychi domo ñi rume küme adngen. Feymew yengey Saray Faraon ñi ülmen ruka mew. 16 Feymew Saray ñi duam, Faraon rume küme llowfi ta Abram. Feymew eluyefi ufisa, waka, furiku, kamellu, ka kona domo engu ñi küdawelaetew. 17 Welu Saray tañi duam Faraon ka ñi pu reñma kutrankaeyew ta rume wedake kutran mew ta Ñidol Ngünechen. 18 Feymew Faraon werküy ñi küpalelngeal ta Abram, fey feypifi: “¿Chumngelu anta femen ta tüfa? ¿Chumngelu am feypilaen tüfachi domo eymu tamu kurewen-ngen? 19 Eymi feypimi tami lamngenyefiel, fey iñche kureyeafuiñ rume tati. Fey amutunge, tüfa tami [domo], ¡yetufinge!” 20 Feymew Faraon werküy ñi pu kona tañi nentungetual ta Abram Egipto mapu mew, kiñentrür ñi [domo] engu ka itrokom ñi nieel.
10-16 FEBRERO
BIBLIA ÑI FALIN DUNGU | GÉNESIS 15-17
“Chaw Jewba, ¿chumngelu ka üy tukulelfi ta Abram engu Saray?”
Feychi Abram nielu aylla mari aylla tripantu, Ñidol ta pewfaluweyew, fey feypieyew: —Iñche ta Ngünechen tati kom pepiluwün nielu, nienge ta iñche ñi adkiñ mew kiñe lif küme mongen,
it-1-S pag. 914 parr. 2
Falta
Por otra parte, las obras del hombre suelen ser imperfectas, y sus caminos, defectuosos; ha recibido de Adán un legado de pecado y error. (Ro 5:12; Sl 51:5.) Pero Jehová, en quien no existe tacha, es misericordioso, “conoce bien la formación de nosotros, y se acuerda de que somos polvo”. (Sl 103:13, 14.) Consideró al fiel y obediente Noé hombre “exento de falta entre sus contemporáneos” (Gé 6:9), y a Abrahán le dijo: “Anda delante de mí y resulta exento de falta”. (Gé 17:1.) Aunque ambos, Noé y Abrahán, eran imperfectos y murieron, Jehová, que “ve lo que es el corazón”, no les imputó falta alguna. (1Sa 16:7; compárese con 2Re 20:3; 2Cr 16:9.) A Israel le mandó: “Debes resultar exento de falta con Jehová tu Dios”. (Dt 18:13; 2Sa 22:24.) Ofreció en sacrificio redentor a su Hijo perfecto (Heb 7:26), y sobre esa base puede declarar “justos” o perfectos a los que ejercen fe en dicho sacrificio y le son obedientes, sin que por ello se vea afectada su posición de Juez justo e íntegro. (Ro 3:25, 26; véanse INTEGRIDAD; PERFECCIÓN.)
Feymew Abram lukunagi ka lloyünagümkünuwi, fey puwüli ñi longko pülli mew petu ñi dungunieetew ta Ngünechen feypilen mew: 4 —Fey tüfa tati eldungu: Fey eymi ta chawyeaeymew reke rume fentren trokiñ che, 5 fey tüfa Abram pingewetulayay tami üy. Fantepu mew may Abraham pingetuay tami üy, eymi ta femkünuaeyu tami chawyeaetew reke ta rume fentren trokiñ che.
it-1-S pag. 31 parr. 4
Abrahán
Pasó el tiempo. Ya llevaban diez años en Canaán, pero Sara continuaba estéril, así que propuso que su sierva egipcia, Agar, la sustituyera y de esa manera pudiera tener un hijo por medio de ella. Abrahán consintió, y en 1932 a. E.C., cuando ya había cumplido ochenta y seis años, nació Ismael. (Gé 16:3, 15, 16.) Pasó más tiempo. En 1919 a. E.C., cuando Abrahán tenía noventa y nueve años, Jehová ordenó que se circuncidara a todos los varones de su casa, como señal o sello en testimonio de la especial relación pactada que existía entre Él y Abrahán. Al mismo tiempo le cambió el nombre de Abrán a Abrahán, “porque padre de una muchedumbre de naciones de seguro te haré yo”. (Gé 17:5, 9-27; Ro 4:11.) Poco después de aquello, tres ángeles materializados a quienes Abrahán recibió hospitalariamente prometieron en el nombre de Jehová que Sara concebiría y daría a luz un hijo, ¡sí, en el plazo de un año! (Gé 18:1-15.)
Fey ka femngechi Ngünechen feypifi ta Abraham:—Tami [domo] Saray pingewelayay. Fachantü ka amulechi antü mew Sara pingetuay. 16 Iñche ta rume füreneafiñ, fey ka eluaeyu kiñe fotüm tami domo mew. Feyngey ta iñche ñi füreneafiel. Kidu ta rume fentren trokiñ che ñi ñuke ngeay ka kidu ñi yomel pu che longko ülmen ngeay ti pu waria che mew.
w09-S 1/2 pag. 13
¿Cuál es su nombre?
Hubo casos en los que Dios mismo modificó el nombre de algunas personas adultas con el fin de profetizar ciertos acontecimientos. Por ejemplo, Abrán (“Padre Es Ensalzado”) pasó a llamarse Abrahán, que quiere decir “Padre de una Multitud”. Y esta predicción se cumplió, pues de él procedieron muchas naciones (Génesis 17:5, 6). Otro ejemplo es el de su esposa, Sarai, nombre que posiblemente significa “Contenciosa”. Seguro que ella se alegró mucho cuando Dios le puso el nombre Sara (“Princesa”), el cual profetizaba que sería antecesora de reyes (Génesis 17:15, 16).
Küme kintuafiyiñ falinke dungu Biblia mew
Feymew Ñidol feypieyew: —Müley tami kimal eymi tami yomel pu che ñi arimatulepual kake tripanche ñi mapu mew, fey üyew presukonalepuay reke engün fey ka kutrankangeay engün meli pataka tripantu. 14 Welu iñche kutrankayafiñ tati trokiñ mapu mew mülechi pu che tüfey tañi presukonayeetew, fey wüla tami yomel pu che lifre tripatuay engün ka ngen-ngetuay rume fentren chemkün mew.
it-1-S pag. 597 parr. 6
Cronología
Jehová le dijo a Abrán (Abrahán): “Puedes saber con seguridad que tu descendencia llegará a ser residente forastera en tierra ajena, y tendrá que servirles, y estos ciertamente la afligirán por cuatrocientos años”. (Gé 15:13; véase, además, Hch 7:6, 7.) Esta declaración se hizo con anterioridad al nacimiento de la “descendencia” prometida, Isaac. Para el año 1932 a. E.C. a Abrán le nació su hijo Ismael —por medio de su esclava egipcia Agar—, y en 1918 a. E.C. nació Isaac. (Gé 16:16; 21:5.) Contando cuatrocientos años hacia atrás desde el éxodo —acontecimiento que señaló el fin de los años de ‘aflicción’ (Gé 15:14)—, llegaríamos a 1913 a. E.C., cuando Isaac tendría unos cinco años y fue destetado. En ese momento, siendo ‘residente forastero’ en una tierra que no era suya, experimentó el inicio de la aflicción predicha cuando Ismael, que entonces contaba diecinueve años de edad, comenzó a ‘burlarse’ de él. (Gé 21:8, 9.) Aunque hoy pudiera parecer intrascendente el que Ismael se burlara del heredero de Abrahán, en la época patriarcal no se veía así, como queda demostrado por la reacción de Sara y por el hecho de que Dios aprobó su súplica de que se despidiera a Agar y a su hijo Ismael. (Gé 21:10-13.) El que este incidente haya sido recogido en detalle en el registro divino también es un indicio de que debe marcar el comienzo del predicho período de cuatrocientos años de aflicción que terminaría con el éxodo. (Gál 4:29.)
Fey dew rupale wüla tati meli trokiñ tuwün che, fey tami yomel pu che wiñotuayngün tüfachi lelfün mew, fey petu puwnolu am ñi fentepun tañi rume weda fem-mekeal ñi [culpan] mew ti pu amurche.
g-S 5/12 pag. 16
La Biblia, un libro de profecías exactas. Parte 1 “Haré de ti una nación grande”
Cumplimiento: A causa de una hambruna que azotó la tierra de Canaán, cuatro generaciones de descendientes de Abrahán vivieron en Egipto, primero como extranjeros y luego como esclavos, fabricando ladrillos de barro y paja. Partiendo de la línea genealógica de una familia —la del biznieto de Abrahán, Leví, quien se mudó a Egipto con su anciano padre—, las cuatro generaciones son las siguientes: 1) Leví, 2) su hijo Qohat, 3) su nieto Amram y 4) su biznieto Moisés (Éxodo 6:16, 18, 20). En el año 1513, Moisés sacó a los israelitas de Egipto (véase la línea cronológica y el recuadro “Registros cronológicos precisos”).
Papeltuafiel Biblia
Fey dew rupalu tüfachi dungu, Ñidol Ngünechen pewfaluwfi ta Abram ka dungufi: —Llükakilnge, Abram, iñche lle no anta eymi tami ingkanieetew. Tami küme felen ta rume fentren-ngeay. 2-3 Welu Abram llowdungueyew: —Ñidol Ngünechen, ¿chem kümelkayaenew chi tami eluafielchi küme felen? Eymi ta küme kimnieymi tañi nienon ta fotüm. Elunofiel am kiñe fotüm no rume, tüfey tati koneltuafulu iñche tañi nieelchi chemkün mew, Eliasar may koneltupeay, iñche tañi kiñe kona Damasku tuwlu. 4 Feymew Ñidol llowdungufi: —Ti koneltualu tami nieelchi chemkün mew, fey kidu tami fotüm koneltuay, welu ka tripanche koneltulayay tami nieelchi chemkün mew. 5 Feymew Ñidol “tripayu wekun” pifi ta Abram, fey feypifi: —Pürakintunge wenu mapu, ka rakifinge ti pu wangülen, fey pepi rakiafuymi chiam, fey chumngechi ñi alün-ngen ti pu wangülen, ka femngechi feleay ñi rume alün-ngen tami yomel pu che engün. 6 Abram feyentuy ta Ñidol mew, feymew ta Ñidol lloweyew kiñe wentru lif mongen ngelu reke, 7 fey feypieyew: —Iñche ta Ñidol, iñche lle ta tripange Ur waria mew pieyu femngechi tami eluafiel tüfachi mapu tami koneltual. 8 —Welu Ñidol Ngünechen, ¿Chumngechi rüf fenteküme kiman iñche tañi llowafiel tüfachi mapu?—llowdunguy ta Abram. 9 Fey Ngünechen feypieyew: —Küpalelen kiñe waka, kiñe capra ka kiñe kaniru küla tripantu nielu kake kiñeke, ka femngechi kiñe maykoño ka kiñe doy pichilu. 10 Abram küpalelfi kom tüfachi pu kulliñ ta Ngünechen, fey rangi wüdamkünuyefi, ka elkünufi ta küme rangiñ kulliñ fey fülkünufi kangelu rangiñ kulliñ engu, welu rangi wüdamlafi ti epu üñüm. 11 Fey ti pu mañke anünagmekepay ti ilo kulliñ mew, welu Abram wemünentumekefi ti pu üñüm. 12 Fey petu eluwlu ñi punal, Abram rume fütra küpa kon umawnagi. Fey ka pürüm walloñmaeyew kiñe fütra dumiñ, fey rume llükaduami. 13 Feymew Ñidol feypieyew: —Müley tami kimal eymi tami yomel pu che ñi arimatulepuael kake tripanche ñi mapu mew, fey üyew presukonalepuay reke engün fey ka kutrankangeay engün meli pataka tripantu. 14 Welu iñche kutrankayafiñ tati trokiñ mapu mew mülechi pu che tüfey tañi presukonayeetew, fey wüla tami yomel pu che lifre tripatuay engün ka ngen-ngetuay rume fentren chemkün mew. 15 Fey eymi rume putremaymi, welu küme tüngün mew layaymi, fey femngechi kiñewputuaymi tami pu kuyfi fütake che em eymün. 16 Fey dew rupale wüla tati meli trokiñ tuwün che, fey tami yomel pu che wiñotuayngün tüfachi lelfün mew, fey petu puwnolu am ñi fentepun tañi rume weda fem-mekeal ñi [culpan] mew ti pu amurche. 17 Fey dew punlu mew itrokom dumiñkülerkey, pewfaluwrumey kiñe orno pitrunkülelu ka kiñe üykülechi küdetuwe kütral ruparkey rangi ti rangin katrülechi la pu kulliñ mew. 18 Tüyechi antü mew müten ta Ñidol eldungulelfi ta Abram feypilen mew: —Tüfachi mapu ta eluafiñ tami yomel pu che, llitumelu ta Egipto lewfü mew ka fentepuay ti fütra lewfü Ewfrate mew. 19 Tüfachi mapu ñi koneltulekefel tüfachi pu waria che, tati pu seneche, ti pu seneseche, pu kadmonche, 20 tati pu itache, ti pu fereche, pu refache. 21 Tati pu amurche, ti pu kerkeche ka ti pu kefuche.
17-23 FEBRERO
BIBLIA ÑI FALIN DUNGU | GÉNESIS 18 KA 19
“‘Tati doy fütra Juez’ apümfi ta Sodoma ka Gomora waria”
Fey doy pichi fülkonpuy kidu mew, fey ramtufi: —¿Apümkapeafimi may tati pu lif mongen ngelu kiñentrür ti [culpafe] engün 24 mülele nga kechu mari che tati lif mongen nielu tati waria mew? Fey müleyefule rume nga tüfey engün, ¿apümkapeafimi may ti waria, fey kuñill-layafimi tüfeychi kachu mari pu che ñi duam? 25 Fey eymi am femkenolu tüfeychi dungu langümkelafimi ti lif mongen-ngelu kiñentrür ti [culpafe] engün, kinewkülenolu am ñi femal tañi [culpan] engün. ¡Femkilnge ta tüfeychi dungu! Eymi, lleno am tati doy fütra Juez mülelu kom mapu mew. ¿Küme nor dungu anta femlayaymi?
“Tati doy fütra Kues” rumel femkey nor dungu
ABRAAM ramtufi ta Chaw Ngünechen: “Eymi, lleno an tati doy fütra Kues mülelu kom mapu mew. ¿Küme nor dungu anta femlayaymi?” (Génesis 18:25). Tüfachi manel wentru feypilay tüfa ñi feyentunon mu. Welu may tañi ramtun mew pengeli tunte ñi maneluwkülen Jewba mew, tañi welulkawnoal ñi ramtukadunguafiel nor dungu mew ta Sodoma ka Gomora. Abraam rüf kimniefuy Jewba ñi langümnoafiel ‘ti lif mongen-ngelu kiñentrür ti kulpafe engün’. Rakiduamfalngelafuy rume Abraam mew. Fey wüla Chaw Ngünechen pengeli ñi chumngen feypilu: “Tati Fütra Kura, welulkawkelay ñi femün mu, nor dungu mu amukelu am kom tañi rüpü. Ngünechen ta manelfalngey, norngenochi dungu femkelay; nor piwkengey ka wedañmawkelay” (Deuteronomio 31:19; 32:4).
Petu ingentu ramtukaley ta Abraham: —Fürenean, iñche ñi Ñidol, lladkütukeeli ta eymi, welu iñche kiñe nag ramtuwean müten ka chem piwelayan rume: ¿Chumaymi am pepulmi nga kiñe mari müten? Fey Ñidol feypieyew: —Tüfeychi mari [culpafengenolu] mew apümlayafiñ ti waria che.
Ñochi duampiwkengen: fentekünulayaiñ taiñ maneluwkülen
Chaw Jewba doy inayentufalngey tañi ñochi duamngen mu (2 Pedro 3:15). Biblia fentren rupa pengeli Jewba ñi ñochi duamngen (Nehemías 9:30; Isaías 30:18). Kiñe rupa Abraam ramtukafi ta Jewba ñi apümkapeafiel may pu che Sodoma mew. Fey ngüneduamfali Jewba ñi femün. Kidu katrütudungulafi ta Abraam feypilu kom tañi rume rakiduameletew, doy may ñochi duam mu allkütufi kom tañi feypin. Fey Jewba pengeli ñi allkütufiel ta Abraam ka feypifi ñi apümkanoafiel ta Sodoma mülefule üye mew 10 norngechi wentru (Génesis 18:22-33). Feley llemay, Jewba rumel allkütukey ñochi duam mu ka lladküfemkelay.
Ñidol ta mawüneli kütral ka asufre Sodoma ka Gomora waria mew. 25 Kiñentrür apümkafi itrokom ti mülelu ti waria mew ka afyey itrokom tremkülefuchi fillem tüyechi lür mapu mew.
w10-S 15/11 pag. 26 parr. 12
Jehová es nuestro Soberano
12 Dentro de poco, Jehová demostrará que es el legítimo Soberano. ¿Por qué estamos tan seguros? Para empezar, porque él no puede tolerar indefinidamente la maldad. Además, todo indica que vivimos en los últimos días. Y él ya ha eliminado a los malvados en otras ocasiones. Así lo hizo en el Diluvio, y al destruir a las ciudades de Sodoma y Gomorra y al faraón de Egipto y su ejército. Tampoco resistieron su brazo los soldados de Sísara ni los del emperador asirio Senaquerib (Gén. 7:1, 23; 19:24, 25; Éxo. 14:30, 31; Jue. 4:15, 16; 2 Rey. 19:35, 36). De modo que no nos cabe ninguna duda: Jehová no soportará por siempre la falta de respeto a su nombre ni los ataques contra sus Testigos. Y actuará pronto, pues está muy clara la señal de la presencia de Cristo y el fin de este malvado sistema (Mat. 24:3).
Küme kintuafiyiñ falinke dungu Biblia mew
Ñidol pewfaluwfi ta Abraham Mamre ñi ensina mawidantu mew, petu anülelu tati miyawentukeelchi trülke kulliñ tolto ruka ñi wülngiñ mew, epe rangiantülu dewma.
Fey epu ti witranngeyawlu tripay tüye mew, fey amuy ta Sodoma, welu Abraham mülewerkey ta Ñidol engu.
w88-S 15/5 pag. 23 parr. 5, 6
¿Ha visto algún hombre a Dios?
Ahora se puede entender por qué Abrahán habló al vocero angelical materializado de Dios como si hablara a Jehová Dios mismo. Puesto que este ángel decía precisamente lo que Dios quería que se dijera a Abrahán y estaba representando personalmente a Dios, el registro bíblico podía decir que “Jehová se le apareció”. (Génesis 18:1.)
Recuerde que un vocero angelical de Dios podía transmitir Sus mensajes tan precisamente como un teléfono o radio puede transmitir nuestras palabras a otra persona. Por eso, se puede entender cómo Abrahán, Moisés, Manóah y otros podían hablar con un ángel materializado como si estuvieran hablando a Dios. Aunque aquellas personas pudieron ver a aquellos ángeles y la gloria de Jehová que reflejaban, no pudieron ver a Dios. Por lo tanto, de ninguna manera se contradice la declaración del apóstol Juan: “A Dios ningún hombre lo ha visto jamás”. (Juan 1:18.) Aquellos hombres vieron a representantes angelicales y no a Dios mismo.
Génesis 19:26: Welu Lot ñi domo, tañi inaniepaetew, wiñokintuy, fey üye mew müten kiñe trüko chadi adentun reke feletuy.
Kelluafiyiñ ta kakelu che ñi doy küme duamtual
3 Lot küme dullilay chem chumal, ¿chumngelu? Kidu dulli ñi mülepual Sodoma waria mu, feychi waria mu fentren che podngechi mongen yeniefuy (papeltunge 2 Pedro 2:7, 8). Feychi mapu mu pu che küme amulefuy ñi mongen, welu Lot wedake dungu rupay mülepulu Sodoma mew (Gén. 13:8-13; 14:12). ¿Chem dungu chi? Tañi domo rume ayürpufi chi feychi waria kam rume weniyerpufi chi kiñeke che mülelu üye mu, feymu allkütulafi ta Jewba. Fey naglu ta kütral ka asufre wenu mew, Lot tañi domo lay. Lot niewetulay tañi ruka, tañi fillem, welu doy weñangkün-ngey ñi lan tañi sakin domo. Kafey Lot tañi epu ñawe fütangerkeafulu engu, welu tañi ayün engu lay apümngelu Sodoma waria (Gén. 19:12-14, 17, 26). Rupalu kom tüfa, Jewba ñochi duam mu kellufi ta Lot.
Papeltuafiel Biblia
Ñidol pewfaluwfi ta Abraham Mamre ñi ensina mawidantu mew, petu anülelu tati miyawentukeelchi trülke kulliñ tolto ruka ñi wülngiñ mew, epe rangiantülu dewma. 2 Fey Abraham adkintutripay, fey perumefi küla wentru witralepulu kidu ñi itrotripa ruka mew. Fey pefilu, rume matu witrapüray tañi llowmeafiel, fey lukunagi ka lloyünagümi ñi longko fey idakünupuy ñi tol pülli mew. 3 Ka feypi: —Iñche ñi Ñidol, füreneen may. llellipuaeyu pürüm tami amutunoal. 4 Fey eymi kümelu tami trokifiel, iñche feypian ñi küpalelngeal ko küchayal tamün namun ka femngechi tamün cansatual kiñe lelen tüfachi anümka ñi llawfeñ mew. 5 Fey dew rupalu am eymün chew ñi mülemüm ta iñche eymün tamün poyeetew, iñche ta küpaleluwayiñ tamün pichi yafütual femngechi tamün newen-ngeael tamün trekaletual ta rüpü mew. —Tutekay müten tati·- llowdunguy engün. 6 Abraham konputuy ñi trülke kulliñ tolto ruka mew, fey feypifi ta Sara: —¡Matukelaymi! Pepikange küla fütra rali rüngo, tati doy küme rüngo, fey dewmange kiñe mufü kofke. 7 Fey ka pürüm lefi Abraham chew ñi mülemüm tati kulliñ, fey dullipuy ti doy küme tripantu waka, fey elupafi kiñe ñi kona, fey tüfa dew langümfilu, pürüm dewmay ta iyael. 8 Fey ka elufi ko lichi waka engu, fey rume ayülerkey ñi küme poyeafiel petu ilu kidu engün miñche anümka. 9 Fey dew ilu engün, ti pu witran-ngeyawlu ramtufingün ta Abraham: —¿Chew anta müley tami [domo] Sara? —Üye mew tati trülke kulliñ tolto ruka mew— llowdunguy ta Abraham. 10 Feymew kiñe kidu engün feypieyew: —Küpalechi kangelu tripantu mew wiñome witrankontuwpayayiñ, fey feychi tami [domo] Sara nieay kiñe püñeñ. Welu feymew, Sara allkütulerkey ti nütramkan Abraham ñi furi püle ellakon müten tati trülke kulliñ tolto ruka mew. 11 Abraham engu Sara rume putremürkey dewma, fey Sara ka femngechi dew kachürkey ñi mollfüñ ñi pekutrankeel küyen mew. 12 Feymew ta Sara notuwürkelay ñi ayeal ka rakiduami: “¿Chumngechi anta niean püñeñ fantepu mew wüla fey iñche ka ñi füta dew rume putremiyu?” 13 Welu Ñidol feypi ta Abraham: —¿Chumngelu anta ayey ta Sara? ¿Feyentulay tañi nieal kiñe püñeñ tunte putremkülewefuy rume? 14 ¿Mülepey may ta chem dungu rume tañi pepilnoal ta Ñidol? Küpalechi kangelu tripantu mew ka wiñome witran-ngepayan, fey feychi nieay kiñe püñeñ ta Sara. 15 Fey allkülu tüfa, llükarkey ta Sara, fey ayüley ñi ellkayael tañi femün. Feymew feypi: —Iñche ayepelan tati. Welu Ñidol llowdungueyew: —Iñche ta kimün tami ayepen. 16 Fey wüla ti pu witran-ngeyawlu witrapürayngün, fey trekakünuwi, fey amuy Sodoma waria mew. Abraham kompañyefi tañi chalituafiel ta tüfey engün. 17 Feymew Ñidol rakiduami “Müley tañi feypiafiel ta Abraham iñche ñi femaelchi dungu, 18 fey kidu am chawyeaetew kiñe fütra trokiñ che ka rume pepiluwün ngealu. Iñche ta tukulpalelfiñ tañi eluafiel küme felen kidu mew itrokom ti pu trokiñ che mülelu mapu mew. 19 Iñche ta dullifiñ tañi werküafiel kidu ñi pu fotüm ka ñi yomel pu che fey ñi [inanieal] iñche tañi kimeltun ka ñi femael kom ti kümelu ka ti norngelu, femngechi ta iñche mupitu dunguan kom tañi tukulpalelfiel mew”.
24 FEBRERO–1 MARZO
BIBLIA ÑI FALIN DUNGU | GÉNESIS 20 KA 21
“Chaw Jewba rumel femkey tañi feypikünuel”
Fey ñi mupilal Ngünechen ñi tukulpakünuelchi dungu, peyawülfi ta Sara ka felerpuy tañi feypikünufielchi dungu 2 femngechi ta kidu niepüñeñüy, feymew nielfi kiñe fotüm ta Abraham feychi ta kidu rume putremürkefuy dewma. Fey ti pichiche choyüngey feychi tripantu Ngünechen ta dew feypikünufuy. 3 Fey ti üy tañi tukulelfiel kidu ñi fotüm ta Abraham Isak pingey.
wp17.05-S pag. 14, 15
Dios la llamó “Princesa”
¿Se rió Sara por falta de fe? En absoluto. La Biblia dice: “Por fe también Sara misma recibió poder para concebir descendencia, aun cuando había pasado más allá del límite de la edad, puesto que estimó fiel al que había prometido” (Hebreos 11:11). Sara conocía a Jehová y sabía que podía cumplir todas sus promesas. ¿Quién de nosotros no necesita una fe así? Todos debemos esforzarnos por conocer mejor al Dios del que habla la Biblia. Al hacerlo, nos daremos cuenta de que Sara hizo bien al confiar en Jehová, porque él es fiel y cumple siempre todas sus promesas, a veces incluso haciéndonos reír de asombro o incredulidad.
“ESCUCHA SU VOZ”
Por fin llegó el momento que Sara tanto había esperado. A la edad de 90 años, le dio un hijo a su amado esposo, quien ahora tenía 100 años. Abrahán lo llamó Isaac, tal como Dios le había mandado. Podemos imaginarnos a Sara agotada, pero con una sonrisa radiante mientras dice: “Dios me ha preparado risa: todo el que oiga de ello se reirá de mí” (Génesis 21:6). Este regalo milagroso de Jehová la colmó de felicidad el resto de su vida, pero también le trajo grandes responsabilidades.
Cuando Isaac tenía cinco años, la familia organizó un banquete para celebrar que había sido destetado. Pero las cosas no iban del todo bien. El relato menciona que Sara “observaba de continuo” un comportamiento preocupante. Ismael, el hijo de Agar, que ya tenía 19 años, no dejaba de burlarse del pequeño Isaac, y no se trataba de simples bromas. Siglos después, el apóstol Pablo, por inspiración, calificó el comportamiento de Ismael de persecución. Sara consideraba que estos abusos eran una seria amenaza para la vida de su hijo. Ella no defendía a Isaac solo porque fuera su hijo, sino porque sabía que tendría un papel clave en el propósito de Jehová. De modo que se armó de valor y, sin rodeos, le pidió a Abrahán que Agar e Ismael se fueran (Génesis 21:8-10; Gálatas 4:22, 23, 29).
¿Cómo se sintió Abrahán? La Biblia dice: “Muy desagradable le resultó aquella cosa a Abrahán, en lo que tocaba a su hijo”. Quería a Ismael, y su amor de padre lo cegaba. Sin embargo, Jehová lo tenía claro, así que intervino. El relato sigue diciendo: “Entonces Dios dijo a Abrahán: ‘No te sea desagradable nada de lo que Sara siga diciéndote acerca del muchacho y acerca de tu esclava. Escucha su voz, porque es por medio de Isaac por quien lo que será llamado descendencia tuya será’”. Jehová le aseguró que cuidaría de Agar y de su hijo, y el fiel Abrahán obedeció (Génesis 21:11-14).
Abraham nierkey pataka tripantu feychi choyüngelu ta Isak. 6 Feymew Sara rakiduami: “Ngünechen ta ayelkaenew, fey itrokom tati pu che kimyelu iñche tañi nien kiñe püñeñ, fey kiñeway taiñ ayüwün. 7 ¿Iney kay feypiafuy iñche tañi elurpuafiel püñeñ ta Abraham? Welu femfuy rume, iñche ta elufiñ kiñe püñeñ tunte kidu dew putremfuy rume.
Feymew amuy tañi feypimeafiel ta Abraham: ¡Amutupe tañi küdawelkeetewchi kona ka kidu ñi püñeñ engu! “¡Fey tüfeychi püñeñ ta ngelay ñi koneltual tayu nieelchi itrofill chemkün mew iñche ñi püñeñ engu!” 11 Tüfachi dungu rume kutrantupiwkeleyew ta Abraham, fey tüfeychi pichi wentru ka femngechi kidu ñi fotüm am. 12 Welu Ngünechen feypieyew: “Ngelay tami weñangküluwal tati pichi wentru mew, ka tami küdawelkeetewchi domo mew. Femaymi itrokom tami feypietew ta Sara, eymi tami yomel pu che tripayay ta Isak mew,
Fey ka antü mew puliwen, Abraham elufi kofke ka kiñe yapag ko ta Agar ñi yenieal, fey chalifi kiñentrür ñi pichi wentru engu. Feymew tripay ta Agar, fey ñi kimnon chew püle ñi amuael, Fersefa uwe mapu püle trekakünuwi.
Küme kintuafiyiñ falinke dungu Biblia mew
Welu rüf feyngey tati iñche ñi lamngen-ngen ta kidu: tañi chaw ñi ñawe tati, welu iñche ñi ñuke mew no: feymew ta pepi kureyefiñ ta kidu.
wp17.03-S pag. 12, nota
Una mujer Hermosa
Sara era media hermana de Abrahán. Ambos eran hijos de Taré, pero tenían madres distintas (Génesis 20:12). Es verdad que un matrimonio así no sería correcto hoy en día, pero es importante recordar que la vida era diferente en aquel tiempo. La humanidad se hallaba más cerca de la perfección que Adán y Eva habían perdido. Como la gente era más saludable, la unión entre parientes cercanos al parecer no presentaba riesgos de transmitir defectos genéticos a sus descendientes. Sin embargo, unos cuatrocientos años después, los seres humanos se habían alejado más de la perfección. Para ese entonces, la Ley mosaica prohibió las relaciones sexuales entre familiares cercanos (Levítico 18:6).
Génesis 21:33, TNM
Dew rupalu tüfa, Fer-sefa mapu mu Abraam anümkünuy kiñe anümka, tamarisco pingelu. Fey üye mu kidu mütrümi Jewba tañi üy, tati rumel mülekechi Chaw Dios.
w89-S 1/7 pag. 20 parr. 9
Abrahán... un ejemplo para todos los que buscan la amistad de Dios
9 Abrán respondió mediante otro acto de fe. Como dice el relato: “Edificó allí un altar a Jehová”. (Génesis 12:7.) Esto quizás incluyó el ofrecimiento de un sacrificio animal, pues la palabra hebrea para “altar” significa “lugar de sacrificio”. Más tarde, Abrán repitió estos actos de fe en otras partes del país. Además, ‘invocó el nombre de Jehová’. (Génesis 12:8; 13:18; 21:33.) La frase hebrea “invocar el nombre” también significa “declarar (predicar) el nombre”. Los de la casa de Abrán, al igual que los cananeos, tienen que haberle oído declarar con denuedo el nombre de su Dios, Jehová. (Génesis 14:22-24.) De igual manera, todos los que buscan hoy día la amistad de Dios deben invocar Su nombre con fe. Esto incluiría participar en la predicación pública, ‘ofreciendo siempre a Dios sacrificio de alabanza, es decir, el fruto de labios que hacen declaración pública de su nombre’. (Hebreos 13:15; Romanos 10:10.)
Papeltuafiel Biblia
Abraham tripay tati lelfün mew chew ñi mülekemüm, fey amuy ti Nekef trokiñ mapu mew, fey mülenagpuy ka rukapuy ti Kerar waria mew Kades engu Shur püle. 2 Mülepulu üyew, feypikerkey ta Sara, kidu ñi [domo], fey kidu tañi lamngen-ngen. Feymew Abimeleg, longko ülmenkülelu ta Kerar, werküy ñi küpalelngeal ta Sara, fey kidu tañi kureyeafiel. 3 Welu tüfeychi pun mew Abimeleg pewmarkey, feymew Ngünechen ta feypieyew: “Layaymi tati, feytichi domo tami kureyeal dew fütangey tati”. 4 Welu petu kudukarkelay ti domo engu kidu ñi [domo] reke ñi nieafiel, fey llowdungufi: “Iñche ñi Ñidol Ngünechen ¿rakiduamküleymi am tami langümafiel tati chem weda femnolu rume? 5 Abraham kidu ta feypienew tüfeychi domo kidu ñi lamngen-ngen, fey Sara kellu feypiley kidu ñi wentru lamngen-ngen, femngechi ta iñche femün tami feyentufiel mew. Welu chem weda femlafiñ rume tati”. 6 Fey Ngünechen llowdungueyew ñi pewma mew: “Iñche ta küme kimnien tami feyentufiel ta Abraham. Feymew ta elulaeyu tami [domo] reke nieafiel, femngechi tami [culpanoal] iñche mew. 7 Welu fewla, wiñoleltufinge ñi [domo] ta Abraham, kidu ta pelonwentru tati, fey kidu ta llelliputuay eymün mew femngechi tamün lanoal. Welu ta wiñoleltunofilmi ñi [domo], eymi ka tami pu che rüf feyngey tamün kom layal”. 8 Fey kangelu antü puliwentu, witray Abimeleg ka mütrümi ñi pu kona, fey nütramelfi kom tañi pewmael. Allkülu kidu engün, rume llükay. 9 Fey wüla ta Abimeleg mütrümfi ta Abraham ka feypifi: —¡Ngüneduamnge tüfey tami fem-mufiel ta iñchiñ! ¿Chem weda femeyu am, femngechi tami küpalal tüfachi fütra [culpan] iñche mew ka tañi pu che mew? Kümelay ta feychi dungu. 10 ¿Chem rakiduamkülefuymi am tami femngechi femün kom tüfachi dungu? Fey ta femngechi dungufi Abimeleg ta Abraham, 11 fey Abraham llowdungueyew:—Iñche rakiduamfun ta tüfachi lelfün mew ñi chem yamün-niengenon rume ta Ngünechen, feymew rakiduamün tañi langümngeal iñche ñi kure tañi duam. 12 Welu rüf feyngey tati iñche ñi lamngen-ngen ta kidu: tañi chaw ñi ñawe tati, welu iñche ñi ñuke mew no: feymew ta pepi kureyefiñ ta kidu. 13 Feychi Ngünechen werküetew tañi tripayal ñi chaw ñi ruka mew, fey iñche feypifiñ ta kidu, ti kake lelfün mew chew tayu puwal, tañi feypial ta kidu iñchiw tayu lamngenwen-ngen. 14 Feymew Abimeleg wiñoleltufi ñi [domo] ta Abraham. Ka femngechi elufi ufisa, waka, pu kona ka ñi küdawelaetewchi domo, 15 ka feypifi: —Ngüneduamnge, tüfey tami niefiel kom iñche tañi trokiñ mapu: dullifinge ti lelfün tami doy ayüfiel chew tami müleam. 16 Fey ka feypifi ta Sara: —Iñche dew elufiñ tami lamngen kiñe warangka moneda plata, fey tüfa ta serfiaymu tami yamniengeam tami küme üytunchengen itrokom mülelu eymün mew. Iney no rume ta weda dunguyelayaeymew ta eymi. 17-18 Feymew Abraham ngillatuy ta Ngünechen mew, fey Ngünechen wiñoleltufi ta küme tremolkülen ta Abimeleg ñi ruka mew. Sara ñi duam am ta Ñidol elufulu ñi pepi niewenoal püñeñ chem domo no rume ta Abimeleg ñi ruka mew, fey Ñidol Ngünechen tremoltufi Abimeleg ñi [domo] ka kidu ñi küdawelkeetewchi domo, femngechi tañi nietual püñeñ.