Romans
7 Germans (em dirigisc a aquells que coneixen la llei), ¿és que no sabeu que la Llei té domini sobre les persones mentres viuen? 2 Per exemple, la dona casada està lligada per llei al seu marit mentres ell està viu, però si el marit mor, ella queda lliure de la llei del seu marit. 3 Per tant, mentres visca el seu marit, a ella se l’anomenaria adúltera si arribara a ser d’un altre home. Però si el seu marit mor, queda lliure de la llei del seu marit, de manera que no seria adúltera si arribara a ser d’un altre home.
4 Per tant, germans meus, a nosaltres també se’ns ha fet morir respecte a la Llei per mitjà del cos de Crist per a que siguem d’un altre —d’aquell que va ressuscitar—,* a fi que produïm fruit per a Déu. 5 Perquè, quan vivíem d’acord amb els desitjos de la carn, les passions pecaminoses que despertava la Llei actuaven en el nostre cos* per a que produírem fruit que du a la mort. 6 Però ara se’ns ha alliberat de la Llei, perquè hem mort respecte a allò que ens lligava per a que siguem esclaus en un nou sentit per mitjà de l’esperit, i no en el vell sentit per mitjà del codi escrit.
7 Aleshores, què podem dir? Té defecte* la Llei? Ni pensar-ho! En realitat, jo no hauria sabut què és el pecat si no haguera sigut per la Llei. Per exemple, no hauria sabut què és la cobdícia si la Llei no haguera dit: «No desitges el que és d’un altre». 8 Però el pecat es va valdre del manament per a despertar en mi tota classe de cobdícia. I és que, sense la llei, el pecat estava mort. 9 De fet, abans de la llei, jo estava viu. Però, quan va arribar el manament, el pecat va reviure i jo vaig morir. 10 I vaig descobrir que el manament que havia de portar-me a la vida, en realitat, em portava a la mort. 11 Perquè el pecat es va valdre del manament per a seduir-me i matar-me. 12 Aixina que la Llei en si mateixa és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Vol dir açò que una cosa bona em va causar la mort? Ni pensar-ho! Va ser el pecat el que em va causar la mort valent-se d’una cosa bona, per a que es demostrara què és el pecat. D’esta manera, el pecat va arribar a ser molt més pecaminós per mitjà del manament. 14 Perquè sabem que la Llei és espiritual, però jo soc carnal, venut al pecat. 15 No entenc el meu comportament, ja que no practique el que desitge, sinó que faig el que odie. 16 Ara bé, si faig el que no desitge, reconec que la Llei és bona. 17 Per tant, el que fa eixes coses ja no soc jo, sinó el pecat que viu en mi. 18 Perquè sé que no hi ha res bo en mi, és a dir, en la meua carn. En efecte, desitge fer el que està bé, però no soc capaç de fer-ho. 19 I és que no faig les coses bones que desitge, sinó que practique les coses roïns que no desitge. 20 Aleshores, si faig el que no desitge, ja no soc jo el que ho fa, sinó el pecat que viu en mi.
21 Per tant, veig que en el meu cas es complix esta llei: quan desitge fer el que està bé, la inclinació a fer el mal està amb mi. 22 En realitat, l’home que soc per dins disfruta molt de la llei de Déu, 23 però veig que en el meu cos* hi ha una altra llei que lluita contra la llei de la meua ment i que em porta captiu a la llei del pecat que està en el meu cos.* 24 Que desgraciat que soc! Qui em rescatarà del cos que em du a esta mort? 25 Li done gràcies a Déu per rescatar-me per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor! Per tant, amb la meua ment soc esclau de la llei de Déu, però amb la meua carn soc esclau de la llei del pecat.