Apocalipsi

10 I vaig vore un altre àngel poderós que baixava del cel revestit* d’un núvol. Tenia un arc iris sobre el cap, la seua cara era com el sol, i les seues cames,* com columnes de foc. 2 En la mà duia un rotllo xicotet que havia sigut desenrotllat. I va posar el peu dret sobre el mar i l’esquerre sobre la terra. 3 Aleshores va cridar amb veu forta, com quan un lleó rugix. I quan va cridar, van parlar les veus dels set trons.

4 Quan parlaren els set trons, jo estava a punt d’escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia: «Guarda en secret* el que han dit els set trons i no ho escrigues». 5 L’àngel que havia vist dret sobre el mar i sobre la terra va alçar la mà dreta cap al cel 6 i va jurar per aquell que viu per sempre més, que va crear el cel i tot el que hi ha en ell, la terra i tot el que hi ha en ella, i el mar i tot el que hi ha en ell: «El temps d’espera s’ha acabat. 7 Perquè, en els dies en què el sèptim àngel estiga a punt de tocar la seua trompeta, sense falta quedarà complit el secret sagrat que Déu va anunciar com a bones notícies als seus esclaus els profetes».

8 I vaig sentir que la veu del cel tornava a parlar-me i em deia: «Ves, agarra el rotllo obert que té en la mà l’àngel que està dret sobre el mar i sobre la terra». 9 Llavors, em vaig acostar a l’àngel i li vaig demanar que em donara el rotllo. Ell em va dir: «Agarra’l i menja-te’l. Et resultarà amarg a l’estómac, però a la boca et serà dolç com la mel». 10 Aixina que vaig agarrar el rotllo de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. En la boca, el vaig trobar dolç com la mel, però després de menjar-me’l em va resultar amarg a l’estómac. 11 I em van dir: «Has de tornar a profetitzar respecte a pobles, nacions, llengües i molts reis».