Marc
9 A més, els va dir: «Vos assegure que alguns dels que estan ací de cap manera tastaran la mort sense que primer hagen vist el Regne de Déu ja establit* amb poder». 2 Sis dies després, Jesús es va emportar a Pere, a Jaume i a Joan a una muntanya alta, on van estar a soles. Allí, Jesús es va transfigurar* davant d’ells. 3 La seua roba va començar a brillar i es va fer tan blanca que ningun llavaner del món l’hauria pogut blanquejar aixina. 4 També se’ls van aparéixer Elies i Moisés, que estaven conversant amb Jesús. 5 Llavors, Pere li va dir a Jesús: «Rabí, és un honor estar ací. Muntarem tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». 6 En realitat, Pere no sabia com reaccionar, perquè tenien molta por. 7 En això, es va formar un núvol que els va cobrir, i una veu va dir des del núvol: «Este és el meu Fill estimat, escolteu-lo». 8 De repent, van mirar al seu voltant i van vore que ja no hi havia ningú més a part de Jesús.
9 Mentres baixaven de la muntanya, els va ordenar amb fermesa que no li contaren a ningú el que havien vist fins que el Fill de l’Home haguera ressuscitat.* 10 Ells van fer cas de les seues paraules,* però debatien entre ells què volia dir amb això de la seua resurrecció.* 11 I començaren a preguntar-li: «Com és que els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?». 12 Ell els va respondre: «És de veres que Elies ha de vindre primer i tornar a posar totes les coses en orde;* però, en eixe cas, com és que està escrit que el Fill de l’Home ha de passar per molts patiments i ser menyspreat? 13 Ara bé, jo vos dic que Elies en realitat ja ha vingut i que han fet d’ell el que han volgut, tal com es va escriure que passaria».
14 Quan van arribar on estaven els altres deixebles, van vore una gran multitud al seu voltant i uns escribes que estaven discutint amb ells. 15 La gent, només vore a Jesús, es va quedar molt sorpresa i va anar corrents a saludar-lo. 16 Aixina que ell els va preguntar: «De què esteu discutint amb ells?». 17 I un home d’entre la multitud li va respondre: «Mestre, t’he portat el meu fill perquè té un esperit que li impedix parlar.* 18 Quan s’apodera d’ell, el tira per terra, li fa traure bromera per la boca i apretar les dents, i el deixa sense forces. Els he demanat als teus deixebles que l’expulsen, però no han pogut». 19 Jesús els va respondre: «Generació sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres? Quant de temps vos hauré d’aguantar? Porteu-me el xiquet». 20 Ells li’l van portar. Però, en el moment en què l’esperit va vore a Jesús, li va provocar convulsions al xiquet. Este va caure a terra i va començar a rebolcar-se mentres treia bromera per la boca. 21 Aleshores, Jesús li va preguntar al pare: «Des de quan li passa això?». I ell li va dir: «Des de xicotet. 22 I a sovint, l’esperit el tira al foc o a l’aigua per a matar-lo. Si pots fer alguna cosa, compadix-te de nosaltres i ajuda’ns». 23 Jesús li va respondre: «Què és això de “si pots”? Tot és possible per al que té fe». 24 En seguida, el pare del xiquet va exclamar: «Tinc fe! Però ajuda’m a tindre més fe!».
25 Jesús, veient que una multitud venia corrent cap a ells, va reprendre l’esperit maligne* dient-li: «Tu, esperit mut i sord, t’ordene que isques del xiquet i que no tornes a entrar en ell!». 26 L’esperit, després de cridar i provocar-li moltes convulsions al xiquet, va eixir d’ell. El xiquet es va quedar com si estiguera mort i, per això, quasi tots deien: «Està mort!». 27 Però Jesús el va agarrar de la mà i el va ajudar a posar-se dret. 28 Després, Jesús i els seus deixebles van entrar en una casa, i ells li preguntaren en privat: «Per què nosaltres no hem pogut expulsar-lo?». 29 Ell els va respondre: «Esta classe d’esperit només pot eixir amb oració».
30 Aleshores, se’n van anar d’allí i van passar per Galilea, però Jesús no volia que ningú ho sabera 31 perquè estava ensenyant als seus deixebles. Els deia: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens, i el mataran. Però, a pesar d’això, tres dies després ressuscitarà».* 32 Ells no van entendre què volia dir, però tampoc s’atreviren a preguntar-li.
33 Quan arribaren a Cafarnaüm i entraren en casa, Jesús els va preguntar: «De què discutíeu pel camí?». 34 Però ells es quedaren callats perquè havien estat discutint sobre qui era el més gran. 35 Aixina que Jesús es va assentar, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faça l’últim de tots i el servidor* de tots». 36 Després, va agarrar un xiquet, el va posar enmig d’ells i, mentres l’abraçava, els va dir: 37 «Qui rep un d’estos xiquets per causa del* meu nom, també em rep a mi. I el que em rep a mi, no només em rep a mi, sinó també a aquell que m’ha enviat».
38 Joan li va dir: «Mestre, hem vist algú que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, però, com no és un dels nostres,* hem intentat impedir-li-ho». 39 Però Jesús va contestar: «No intenteu impedir-li-ho, perquè ningú pot fer un milacre* en el meu nom i, a continuació, parlar malament de mi. 40 Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres. 41 I vos assegure que, si algú vos dona un got d’aigua perquè pertanyeu a Crist, de cap manera es quedarà sense la seua recompensa. 42 En canvi, a qui faça entropessar un d’estos menuts que tenen fe, més li valdria que li posaren al coll una pedra de molí de les que els burros fan rodar i que el llançaren al mar.
43 »Si alguna volta la mà et fa entropessar,* talla-te-la. Val més que obtingues la vida manco que no que acabes amb les dos mans en la Gehenna,* en el foc que no es pot apagar. 44 ——* 45 I si el peu et fa entropessar,* talla-te’l. Val més que obtingues la vida coixo que no que et llancen a la Gehenna* amb els dos peus. 46 ——* 47 I si l’ull et fa entropessar,* llança’l ben lluny. Val més que entres al Regne de Déu amb només un ull que no que sigues llançat amb els dos ulls a la Gehenna,* 48 on els cucs no moren i el foc no s’apaga.
49 »Perquè tots han de ser salats amb foc. 50 La sal és bona. Però si deixa de ser salada, què fareu per a recuperar el seu sabor? Tingueu sal en el vostre interior i mantingueu la pau els uns amb els altres».