Com ha arribat la Bíblia als nostres dies

Esta afirmació és certa a pesar que no ha sobreviscut cap manuscrit original de les Escriptures Hebreoarameesa ni de les Escriptures Gregues Cristianes. Aixina que, com podem estar segurs que el que llegim actualment en la Bíblia reflectix amb exactitud el que deien els escrits originals inspirats per Déu?

LA FUNCIÓ DELS COPISTES EN LA CONSERVACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU

Respecte a les Escriptures Hebrees, part de la resposta a esta pregunta la trobem en un antic costum que Déu va establir a l’ordenar que el text es copiara.b Per exemple, Jehovà va manar als reis d’Israel que es feren la seua pròpia còpia de la Llei (Deuteronomi 17:18). A més, Déu els va encarregar als levites que conservaren la Llei i l’ensenyaren al poble (Deuteronomi 31:26; Nehemies 8:7). Després de l’exili dels jueus en Babilònia, va sorgir un grup de copistes, o escribes, anomenats soferim (Esdres 7:6, nota). Amb el pas del temps, estos escribes van fer moltes còpies dels 39 llibres de les Escriptures Hebrees.

Al llarg dels segles, els escribes van copiar meticulosament estos llibres. En l’Edat Mitjana, un grup d’escribes jueus coneguts com els masoretes continuaren amb esta tradició. El manuscrit masorètic complet més antic és el Còdex de Leningrad, que data de l’any 1008 o 1009 de la nostra era. No obstant, a mitjans del segle XX, es van descobrir uns 220 manuscrits i fragments bíblics entre els Rotllos del mar Mort. Estos manuscrits eren més de mil anys més antics que el Còdex de Leningrad. Al comparar els Rotllos del mar Mort amb el Còdex de Leningrad, s’ha confirmat un fet molt important: encara que hi ha xicotetes diferències de redacció entre els dos textos, ninguna d’elles altera el significat del text.

I què es pot dir dels 27 llibres que formen les Escriptures Gregues Cristianes? Estos van ser escrits originalment per alguns dels apòstols de Jesucrist i alguns deixebles més del segle I. Els primers cristians van fer còpies d’estos llibres seguint la tradició dels escribes jueus (Colossencs 4:16). A pesar que algunes persones, com l’emperador romà Dioclecià, van intentar destruir totes les publicacions dels primers cristians, milers de fragments i manuscrits antics s’han conservat fins als nostres dies.

Els escrits cristians també es van traduir a altres idiomes. Les primeres traduccions de la Bíblia es van fer en idiomes tan antics com l’armeni, el copte, l’etiòpic, el georgià, el llatí i el siríac.

ELECCIÓ DE TEXTOS HEBREUS I GRECS PER A LA TRADUCCIÓ

No totes les còpies dels antics manuscrits bíblics utilitzen exactament les mateixes paraules. Aleshores, com podem saber què deia el text original?

Posem per exemple que un mestre demana a 100 alumnes que copien el mateix capítol d’un llibre. Si el capítol original es perdera, podrien comparar-se les 100 còpies per a saber què deia el text original. Encara que tots els estudiants cometeren errors, seria molt poc probable que tots cometeren els mateixos. De manera similar, quan els erudits comparen els milers de fragments i còpies dels antics llibres bíblics disponibles, poden detectar els errors dels copistes i determinar el que deia el text original.

Ara bé, fins a quin punt podem estar segurs que les idees dels textos bíblics originals ens han arribat amb exactitud? L’erudit William Green va comentar sobre el text de les Escriptures Hebrees: «Es pot afirmar amb tota seguretat que no hi ha cap altra obra de l’antiguitat que s’haja transmés amb tanta exactitud». Respecte a les Escriptures Gregues Cristianes, conegudes també com el Nou Testament, el biblista Frederick Bruce va escriure: «Tenim moltes més proves de l’autenticitat del Nou Testament que de les obres de molts dels autors clàssics, i ningú s’atreviria a qüestionar l’autenticitat d’estes obres». A més, va afegir: «Si el Nou Testament fora una col·lecció d’escrits seglars, la seua autenticitat seria generalment acceptada sense posar-la en dubte».

Text hebreu: La Traducció del Nou Món de les Escriptures Hebrees en anglés (1953-1960) es va basar en la Biblia Hebraica de Rudolf Kittel. Des d’aquell moment, s’han publicat edicions actualitzades del text hebreu —la Biblia Hebraica Stuttgartensia i la Biblia Hebraica Quinta⁠— basades en els estudis més recents dels Rotllos del mar Mort i d’altres manuscrits antics. Estes obres especialitzades reproduïxen el Còdex de Leningrad en el text principal i inclouen en notes a peu de pàgina les variants extretes d’altres fonts, com el Pentateuc samarità, els Rotllos del mar Mort, la Septuaginta, els targums, la Vulgata i la Peixitta. Al revisar el text de la Traducció del Nou Món, es van consultar tant la Biblia Hebraica Stuttgartensia com la Biblia Hebraica Quinta.

Text grec: A finals del segle XIX, els erudits Brooke Westcott i Fenton Hort van comparar els manuscrits i fragments bíblics existents mentres preparaven el text mestre grec que, al seu paréixer, s’acostava més als escrits originals. A mitjans del segle XX, el Comité de Traducció de la Bíblia del Nou Món va basar la seua traducció en este text mestre i també va consultar altres papirs antics (probablement dels segles II i III de la nostra era). Posteriorment s’han fet disponibles més papirs i s’han publicat altres textos mestres —com el de Nestle i Aland i el de les Societats Bíbliques Unides— que reflectixen els resultats de les investigacions més recents, alguns dels quals també s’han utilitzat per a la revisió del text de la Traducció del Nou Món.

Al consultar els textos mestres, queda clar que alguns versicles de les Escriptures Gregues Cristianes van ser informació afegida per copistes posteriors. Este és el cas de Mateu 17:21; 18:11; 23:14; Marc 7:16; 9:44, 46; 11:26; 15:28; Lluc 17:36; 23:17; Joan 5:4; Fets 8:37; 15:34; 24:7; 28:29 i Romans 16:24. Encara que estos versicles, o alguns d’ells, es poden trobar en traduccions antigues com la King James Version (Bíblia del rei Jaume) o el Nou Testament (Ms. Marmoutier, s. XIV), mai van formar part de les Escriptures inspirades. Per això, la majoria de bíblies els han omés. No obstant, com la numeració de versicles més acceptada es va establir en el segle XVI, estes traduccions no han eliminat els números corresponents a estos versicles i apareixen buits.

També s’ha demostrat que la conclusió llarga de Marc 16 (versicles 9 al 20), la conclusió curta de Marc 16 i el relat de Joan 7:53 a 8:11 no formaven part dels manuscrits originals. Per això, esta traducció no inclou estos relats espuris.c

Altres relats s’han modificat d’acord amb el que la majoria dels experts accepten com a reproducció més exacta dels escrits originals. Per exemple, segons alguns manuscrits, Mateu 7:13 diu: «Entreu per la porta estreta, perquè ampla és la porta i espaiós el camí que du a la destrucció». En edicions anteriors de la Traducció del Nou Món en anglés, «és la porta» no apareixia en el text. No obstant, a l’estudiar més a fons els manuscrits, es va arribar a la conclusió que «és la porta» estava en el text original, i per això s’ha inclòs en esta traducció. Encara que hi ha prou modificacions com esta, en realitat són xicotets canvis que no alteren el missatge fonamental de la Paraula de Déu.