BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
Valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • nwt pàgs. 468-470
  • A2 Característiques d’esta traducció

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • A2 Característiques d’esta traducció
  • La Bíblia. Traducció del Nou Món
  • Informació relacionada
  • A1 Criteris per a la traducció de la Bíblia
    La Bíblia. Traducció del Nou Món
La Bíblia. Traducció del Nou Món
A2 Característiques d’esta traducció

A2

Característiques d’esta traducció

En 1950 es va publicar La Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes en anglés, i en 1961 la Bíblia sencera, la Traducció del Nou Món de les Santes Escriptures. Des d’aquell moment, milions de persones s’han beneficiat d’esta traducció de la Bíblia, una traducció exacta i natural de les Escriptures elaborada a partir dels idiomes originals i que està disponible en més de 280 idiomes.

El Comité de Traducció de la Bíblia del Nou Món és conscient de la necessitat d’utilitzar un llenguatge que arribe al cor dels lectors actuals. Per això, en esta traducció s’han seguit alguns criteris d’estil i vocabulari per a conseguir els següents objectius:

  • Utilitzar vocabulari actual i fàcil d’entendre. Algunes bíblies utilitzen termes que poden donar lloc a confusió. Per exemple, encara que la paraula gràcia és correcta per a referir-se a allò que es dona amb generositat a algú que no ho mereix, els parlants solen gastar-la amb un sentit diferent. Per això, en esta traducció s’ha utilitzat lʼexpressió «bondat immerescuda» (Romans 3:24). Un cas paregut el trobem amb la paraula pietat. Esta paraula sol relacionar-se amb la compassió. Per a transmetre correctament la idea de la paraula grega, esta traducció utilitza l’expressió «devoció a Déu» (2 Timoteu 3:5). Per altra banda, en lloc d’utilitzar l’expressió relacions il·legítimes, esta traducció sol usar «immoralitat sexual»; en lloc de llibertinatge, «conducta descarada», i en lloc d’orgies, «festes descontrolades» (Gàlates 5:19-21).

    També s’ha vist oportú traduir algunes qualitats del fruit de l’esperit de manera diferent a com ho fan altres traduccions. Per exemple, on altres bíblies utilitzen benvolença, esta traducció gasta «amabilitat»; la benvolença, a banda de ser un terme poc utilitzat, era molt difícil de distingir de la bondat. Per altra banda, on altres versions gasten longanimitat, esta traducció ha optat per usar «paciència», que és un concepte més senzill d’entendre (Gàlates 5:22, 23).

  • Traduir de manera clara les expressions bíbliques. Per exemple, a voltes algunes bíblies han traduït la paraula grega haides amb expressions que poden transmetre una idea equivocada sobre l’estat en què es troben els morts. Algunes traduccions de la Bíblia utilitzen expressions com infern, país dels morts i regne dels morts, però en grec esta paraula fa referència al lloc simbòlic on descansen els morts. Per tant, en esta traducció esta paraula s’ha traduït com «Tomba», en majúscula, i s’ha mantingut la paraula Hades en les notes a peu de pàgina (Fets 2:27).

    Algunes bíblies diuen que Jesús va morir crucificat, o clavat en una creu, però les paraules crucificar o creu no transmeten correctament la manera com va ser executat Jesús. Per això, en esta traducció s’han utilitzat les expressions «clavar en el pal» o «pal de turment» per a deixar clar que Jesús no va morir en una creu (Lluc 24:20; Joan 19:17).

    La paraula grega parousia, que en moltes traduccions es traduïx com vinguda, significa literalment ‘estar amb’. No es referix simplement a una arribada o vinguda, sinó a una presència que s’estén al llarg d’un període de temps. Este significat de parousia es destaca en Mateu 24:37-39, on es compara «la presència del Fill de l’Home» amb «els dies de Noé […] abans del Diluvi». En Filipencs 2:12, Pau va usar esta paraula grega per a parlar de la seua «presència» en contrast amb la seua «absència». Per això, esta traducció ha utilitzat el terme presència en comptes de vinguda.

    La paraula valenciana carn, igual que en grec, pot tindre un significat literal o simbòlic, i per això en molts casos s’ha mantingut en el text principal. Però, en altres, el significat simbòlic de la paraula no era prou clar, aixina que s’ha traduït d’altres maneres i s’ha conservat la paraula carn en la nota. Este és el cas de l’expressió «la Paraula es va fer carn», que s’ha decidit traduir com «la Paraula es va fer humà» (Joan 1:14 i nota). Segons el context, altres expressions relacionades amb carn també s’han traduït com «natural», «des d’un punt de vista humà» i «cos», entre altres (1 Corintis 10:18; 2 Corintis 5:16; Judes 8).

  • Facilitar la lectura. S’ha fet un esforç per a conseguir que la lectura del text siga fluida i, al mateix temps, exacta. Tenint açò en compte, quan s’han hagut d’incloure expressions en l’idioma original, s’ha optat per la transcripció en comptes de la transliteració, és a dir, escriure les expressions seguint les normes ortogràfiques del valencià per a facilitar la seua lectura i pronunciació. Este és el cas d’expressions com «Eli, Eli, lama sabactani?», «Tàlita cumi» i «Hakeldamà» (Mateu 27:46; Marc 5:41; Fets 1:19).

  • Transmetre la idea correcta pel que fa al gènere. A sovint, en grec, els substantius tenen gènere masculí a pesar que es referisquen als dos gèneres. Encara que això també passa en valencià, en algunes ocasions s’ha volgut deixar clar que el text es referix als dos gèneres utilitzant paraules com «persona» o «persones», i s’ha mantingut la paraula original en la nota (Mateu 12:35; Lluc 2:14). Per altra part, quan es dona el cas contrari en què una paraula en valencià pot referir-se als dos gèneres, s’ha explicitat en una nota a quin gènere es referia l’idioma original. Este és el cas de la paraula «pares» en Efesis 6:4.

  • Arribar al cor de tots els valencianoparlants. El valencià és un idioma amb una gran varietat de parlars. Per això, s’ha fet un gran esforç per utilitzar un valencià natural i fàcil d’entendre per a la majoria de parlants. En alguns casos, s’ha vist oportú reflectir en una nota altres variants d’una mateixa paraula. Alguns exemples d’açò són «reprendre», «bonegar» i «marmolar»; i «camp» i «bancal» (Mateu 8:26; Fets 1:18; també notes). Lo mateix s’ha fet en algunes formes verbals com «muiga» i «morga» (Joan 11:25 i nota).

    Tots estos criteris s’han seguit amb deteniment, oració i un profund respecte per l’excel·lent treball que va fer el primer Comité de Traducció de la Bíblia del Nou Món.

Altres característiques d’esta traducció

Signes de puntuació. En valencià s’utilitzen les cometes baixes (« ») per a fer cites directes. Si dins de la cita hi ha altres cites directes, s’ha seguit el següent criteri: dins de les cometes baixes s’utilitzen les altes (“ ”) i dins de les cometes altes s’utilitzen les simples (‘ ’) (Mateu 13:24-30). En alguns casos, s’ha fet un ús especial de les cometes simples per a que el lector puga identificar les cites indirectes o parafrasejades (Marc 8:17-19). També s’han utilitzat parèntesis per a afegir paraules o expressions sinònimes en algunes notes (Jaume 3:6).

Notes a peu de pàgina. Esta traducció conté notes que generalment fan referència a les següents categories:

  • «O» Traduccions alternatives del text grec que en essència transmeten la mateixa idea del text principal (Mateu 5:10, nota).

  • «O possiblement» Traduccions alternatives que expressen idees diferents però també vàlides (Lluc 12:11, nota).

  • «Lit.» Traduccions paraula per paraula del text grec o amb el significat bàsic d’este idioma (Mateu 11:10, nota).

  • Significats i informació addicional Significats de noms (1 Timoteu 1:2, nota en «Timoteu»); dades sobre pesos i mesures (Fets 27:28, notes); informació sobre els pronoms (Joan 1:10, nota); explicacions i referències a l’apèndix o al glossari (Mateu 1:22, nota; Mateu 5:22, nota en «Gehenna»).

La primera secció d’esta publicació es titula «Introducció a la Paraula de Déu» i inclou un resum de les ensenyances fonamentals de la Bíblia. Després del llibre d’Apocalipsi, hi ha una «Taula dels llibres de la Bíblia» i un «Glossari». En el glossari trobem el significat de determinades expressions bíbliques. L’Apèndix conté, entre altres, els següents apartats: «Criteris per a la traducció de la Bíblia», «Característiques d’esta traducció», «Com ha arribat la Bíblia als nostres dies», «El nom de Déu en les Escriptures Gregues Cristianes» i «La vida de Jesús en la terra». A més, conté mapes, diagrames i informació útil per a l’estudi profund de la Bíblia.

Per a que el lector tinga una visió general de cada llibre, tots comencen amb un resum de cada capítol i s’indiquen els versicles on apareix la informació.

    Publicacions en valencià (1993-2026)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • Valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir