Es pot lluitar contra el pessimisme

COM veus les adversitats de la vida? Molts experts creuen que la resposta a eixa pregunta pot indicar si eres una persona optimista o pessimista. Tots tenim dificultats en la vida, uns més que altres. No obstant, per què pareix que algunes persones superen les adversitats amb ànim i estan dispostes a seguir avant, mentres que altres desistixen davant del mínim obstacle?

Per exemple, imagina’t que estàs buscant faena. Vas a una entrevista però no et donen el treball. Com et sents? Pots agarrar-t’ho com una cosa personal i vore-ho com un problema permanent, i pensar: «Ningú contractaria algú com jo. Mai trobaré faena». O pitjor encara, podries permetre que esta única dificultat influïsca en la teua manera de vore altres aspectes de la teua vida, i que penses: «Soc un fracàs absolut, no servisc per a res». Les dos reaccions denoten un clar pessimisme.

Com fer-li front al pessimisme

Com podem evitar que el pessimisme ens controle? Lo primer i més important és aprendre a reconéixer eixos pensaments negatius. El següent pas és lluitar contra ells; busca altres explicacions raonables. Per exemple, ¿és de veres que no t’han acceptat perquè ningú contractaria a algú com tu? O serà que l’empresa simplement buscava una persona amb un perfil diferent?

Pensa en fets concrets que et permeten identificar les reaccions exagerades fruit dels pensaments pessimistes. ¿Significa el fet que t’hagen rebutjat en una ocasió que eres un fracàs absolut? Segurament, se t’ocorre algun àmbit en la teua vida que se’t dona prou bé –com les activitats espirituals, les relacions familiars o les amistats. Aprén a no ser catastrofista, és a dir, evita pronosticar finals desastrosos per a qualsevol situació. Al cap i a la fi, ¿pots tindre la certesa que mai trobaràs faena? També existixen altres vies per a rebutjar els pensaments negatius.

Una actitud positiva respecte a les metes

En els últims anys, els investigadors han optat per definir l’esperança d’una manera interessant, encara que un poc limitada: diuen que consistix en creure que podem aconseguir les nostres metes. Com es mostrarà en el següent article, l’esperança és molt més que això, però esta definició ens ajuda de vàries maneres. Per exemple, si ens centrem en este aspecte de l’esperança, podrem cultivar una actitud més positiva respecte a les metes.

Per a creure que podrem aconseguir les nostres metes en el futur, necessitem tindre el costum de posar-nos metes i aconseguir-les. Si ens adonàrem que no tenim eixe costum, valdria la pena pensar seriosament en els objectius que ens estem posant. En primer lloc, en tenim algun? És molt fàcil quedar-nos atrapats en la rutina i el ritme frenètic del dia a dia sense parar-nos a pensar en el que realment volem en la vida, en lo més important per a nosaltres. Respecte a este principi pràctic d’establir prioritats específiques, la Bíblia ja va aconsellar fa molt de temps que ens asseguràrem d’«allò que més convé» (Filipencs 1:10).

Una vegada establim les nostres prioritats, ens resultarà més senzill escollir objectius importants en els diferents àmbits de la nostra vida, ja siga en les nostres activitats espirituals, familiars o seculars. Però és essencial que al principi no ens posem massa metes i que triem aquelles que podrem aconseguir fàcilment. Si no, podríem desanimar-nos i donar-nos per vençuts. Per això, sol ser millor dividir les metes complexes i a llarg termini en altres més senzilletes i a curt termini.

Tots hem escoltat alguna volta que «voler és poder», i en certa manera és de veres. Després de triar els principals objectius, necessitem força de voluntat, és a dir, el desig i la determinació per a aconseguir-los. Podem enfortir eixa determinació meditant en el valor de les nostres metes i en els beneficis que obtindrem a l’aconseguir-les. I encara que lògicament sorgiran obstacles, hauríem de vore’ls com reptes en lloc d’impediments.

Ara bé, també hem de pensar en maneres pràctiques de fer realitat les nostres metes. L’autor C. R. Snyder, qui ha realitzat un extens estudi sobre el valor de l’esperança, proposa pensar en diferents maneres d’arribar a un determinat objectiu. Aixina, si una manera no produïx els resultats que esperàvem, podrem recórrer a una segona, a una tercera, i així fins a arribar al nostre objectiu.

Snyder també recomana que sapiem determinar quan canviar una meta per una altra. Si ens quedem estancats en un objectiu, pegar-li voltes a l’assumpt només farà que ens desanimem. En canvi, si el substituïm per un altre més realista, podrem tindre esperança en eixe nou objectiu.

En la Bíblia trobem un exemple instructiu al respecte. El rei David anhelava construir un temple per al seu Déu, Jehovà. Però Déu li va dir que seria el seu fill Salomó qui tindria eixe privilegi. Davant d’aquella situació decepcionant, David no es va enfadar ni va tractar de persistir en el seu desig, sinó que canvià els seus objectius. Va centrar les seues energies en arreplegar els fons i els materials que el seu fill necessitaria per a construir el temple (1 Reis 8:17-19; 1 Cròniques 29:3-7).

Podem millorar la nostra esperança fent front al pessimisme i cultivant una actitud positiva respecte a les metes. Així i tot, és possible que continuem necessitant més esperança. Com pot ser? Perquè a tots ens afecta la desesperança, i molta d’ella prové de factors que no podem controlar. Quan pensem en els problemes angoixants que afligixen la humanitat –la pobresa, les guerres, la injustícia, la constant amenaça d’infermetats i mort–, com podem mantindre l’optimisme?

[Il·lustració]

Si no et donen el treball que desitjaves, penses que mai trobaràs faena?

[Il·lustració]

El rei David va ser flexible amb les seues metes