Febrer

Esforça’t per conéixer millor els germans. Per exemple, podries parlar amb ells abans i després de les reunions, eixir a predicar junts i, si és possible, convidar-los a casa. Quan ho faces, tal volta t’adones que aquella germana que semblava antipàtica en realitat és tímida, que eixe germà que pensaves que era materialiste resulta que és molt hospitalari, o que la família que sempre arriba tard està afrontant oposició (Mt 7:1). Per descomptat, no volem ser dotors i clavar-nos en la vida dels altres (1Tm 5:13). Així i tot, és bo conéixer alguns detalls dels nostres germans i les circumstàncies que conformen la seua personalitat. Si t’esforces per conéixer els antecedents d’un germà que no et cau massa bé, probablement et serà més fàcil mostrar-li empatia. Requerix esforç arribar a conéixer millor els germans. Però, quan seguim el consell bíblic d’obrir del tot el nostre cor, estem imitant a Jehovà, qui estima «tots els hòmens» (1Tm 2:3, 4; 2Co 6:11-13). w20.04 pàgs. 16, 17 § 10-12

La nit abans de morir, Jesús va recordar als seus deixebles que s’havien d’estimar els uns als altres. Sabia que l’amor abnegat els ajudaria a seguir units i a aguantar l’odi del món. Prenguem com a exemple la congregació de Tessalònica. Des que es va formar, els seus membres van ser perseguits. De fet, aquells germans i germanes es van convertir en exemple d’integritat i amor (1Te 1:3, 6, 7). Pau els va animar «a avançar encara més» en mostrar-se amor (1Te 4:9, 10). L’amor els motivaria a consolar els deprimits i a ajudar els dèbils (1Te 5:14). Es nota que van seguir les instruccions de Pau, perquè en la seua segona carta, escrita aproximadament un any després, Pau va poder dir-los: «L’amor que vos teniu augmenta en cada un de vosaltres» (2Te 1:3-5). El seu amor els va ajudar a aguantar les dificultats i la persecució. w21.03 pàg. 22 § 11

Si volem rebre el premi de la vida eterna, hem de seguir l’itinerari marcat en el camí de la vida (Fets 20:24; 1Pe 2:21). No obstant, Satanàs i la gent que el seguix volen que anem «al seu costat», que agarrem un trajecte diferent (1Pe 4:4). Es burlen de l’itinerari que seguim en la carrera per la vida i afirmen que el seu és millor, que porta a la llibertat. Però això no és de veres (2Pe 2:19). No hi ha dubte, seguir el camí correcte és de vital importància! Satanàs vol que ens apartem del camí estret «que condueix a la vida» i agarrem el camí ample, per on va la majoria de la gent d’este món. Este és el camí més popular i fàcil de transitar, però «condueix a la perdició» (Mt 7:13, 14). Així que, per a mantindre’ns en l’itinerari correcte i no eixir-nos-en d’ell, hem de confiar en Jehovà i obeir-lo. w20.04 pàg. 26 § 1; pàg. 27 § 5, 7

En els últims anys, Rússia i els seus aliats també han entrat en el «país esplèndid» (Dn 11:41). En 2017, l’actual rei del nord va prohibir l’obra del poble de Jehovà i va tancar alguns germans i germanes en la presó. També va prohibir les nostres publicacions, inclosa la Traducción del Nuevo Mundo. A més, va confiscar la nostra sucursal en Rússia així com les nostres sales de reunions i d’assemblees. Després d’estes accions, en 2018 la Junta Directiva va identificar Rússia i els seus aliats com al rei del nord. Però, inclús quan el poble de Jehovà és durament perseguit per un govern, rebutja participar en qualsevol protesta o intent de canviar-lo. En comptes d’això, seguix el consell bíblic d’orar «per tots els qui tenen autoritat», en especial quan prenen decisions que podrien afectar la llibertat religiosa. w20.05 pàg. 14 § 9

Pares, si voleu que els vostres fills facen seua la veritat, han de cultivar una relació personal amb Jehovà i estar convençuts de la veracitat de les ensenyances bíbliques. Si voleu ensenyar la veritat sobre Déu als vostres fills, heu de donar-los exemple sent bons estudiants de la Bíblia. A l’apartar temps per a meditar en allò que apreneu, podreu ensenyar als vostres xiquets a fer lo mateix. A més, és molt important que els ensenyeu a utilitzar les ferramentes d’estudi, tal com faríeu amb els vostres estudiants de la Bíblia. Així els ajudareu a estimar a Jehovà i a valorar el mitjà que utilitza per a alimentar-nos espiritualment, «el servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). No vos conformeu amb ensenyar veritats bàsiques. Ajudeu els vostres fills a cultivar una fe sòlida ensenyant-los «el més profund de Déu» adaptant-vos a la seua edat i capacitat (1Co 2:10). w20.07 pàg. 11 § 10, 12, 13

Quants humans imperfectes tenen una amistat íntima amb Jehovà en l’actualitat? N’hi ha milions. Esta amistat és possible gràcies a la fe que posen en el sacrifici redemptor de Jesús. Sobre esta base, Jehovà permet de forma amorosa que es dediquen a ell i es bategen. Quan fem estos importants passos, ens unim als milions de cristians dedicats i batejats que Jehovà, la Persona més important de l’univers, «té per amics». Com demostrem que apreciem la nostra amistat amb Déu? Igual que Abraham i Job es van mantindre fidels a Déu durant més de cent anys, nosaltres hem de continuar sent fidels sense importar el temps que estiguem servint a Jehovà en este vell sistema. I, tal com Daniel, hem de valorar la nostra amistat amb Déu més que la nostra vida (Dn 6:8, 11, 17, 23 [vv. 7, 10, 16, 22 TNM]). Amb l’ajuda de Jehovà, podem superar qualsevol prova que afrontem i mantindre fort el nostre vincle d’amistat amb ell (Fl 4:13). w20.05 pàg. 27 § 5, 6

El rei David va vore la dona d’un altre home banyant-se. Ell coneixia la llei de Jehovà de no desitjar la dona d’un altre home (Ex 20:17). A pesar d’això, va continuar mirant. El seu cor es va dividir entre el desig de posseir aquella dona, Betsabé, i el desig d’agradar a Jehovà. Encara que per molt de temps David havia estimat i venerat a Déu, va sucumbir al seu desig egoista. Com a conseqüència, va pecar greument, va tacar el nom de Jehovà i va causar molt de patiment a gent innocent, inclosa la seua pròpia família (2Sa 11:1-5, 14-17; 12:7-12). David va rebre disciplina de part de Jehovà i va recuperar la bona relació que tenia amb Ell (2Sa 12:13; Sl 51:4-6, 19 [vv. 2-4, 17 TNM]). Difícilment oblidaria els problemes i calamitats que resultaren de tindre el cor dividit. Les seues paraules registrades en Salm 86:11 també podrien haver-se traduït: «Unifica el meu cor». El va ajudar Jehovà a unificar-lo? Sí, perquè posteriorment la Bíblia diu que el cor de David «va ser tot sencer del Senyor» (1Re 11:4; 15:3). w20.06 pàg. 11 § 12, 13

La Bíblia compara l’amor de Jehovà pel seu poble amb una corda o un llaç. En quin sentit? Analitzem el següent exemple: imagina’t que t’estàs ofegant enmig d’una mar embravida i, en eixe moment, algú et llança un salvavides. Segurament estaràs molt agraït perquè et permetrà flotar. Però això no és prou per a mantindre’t viu. L’aigua està gelada, i no sobreviuràs si no puges a un bot salvavides. Necessites que algú et llance una corda i estire de tu per a arribar al bot. Com Jehovà va dir en les paraules del text de hui, carinyosament «atreia» els israelites que s’havien extraviat . Hui en dia, sent lo mateix respecte a aquells que han deixat de servir-lo i que estan afligits pels problemes i l’angoixa. Vol fer-los saber que els estima i que desitja que tornen a ell. I Jehovà pot utilitzar-te per a expressar-los eixe amor. És important que els inactius sàpien que tant Jehovà com nosaltres els estimem molt. w20.06 pàg. 27 § 12, 13

Quan el deixeble Esteve fou executat, molts cristians fugiren de Jerusalem i «es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria», alguns fins i tot arribaren a Xipre i Antioquia (Fets 7:58–8:1; 11:19). No podem ni imaginar-nos les dificultats que hagueren de suportar. Aixina i tot, estigueren dispostos a predicar les bones notícies allà on anaren, i es van establir congregacions per tot l’Imperi romà (1Pe 1:1). Però a aquells primers cristians els esperava una època encara més turbulenta. Per exemple, al voltant de l’any 50, l’emperador romà Claudi va ordenar l’expulsió de tots els jueus de Roma. Així que els jueus que s’havien fet cristians es veren forçats a deixar les seues cases i a establir-se en un altre lloc (Fets 18:1-3). Entorn de l’any 61, l’apòstol Pau va escriure que els seus companys cristians havien sigut humiliats en públic, empresonats i desposseïts dels seus béns (He 10:32-34). I com molts altres en aquella època, alguns cristians també eren pobres i estaven malalts (Rm 15:26; Fl 2:25-27). w21.02 pàgs. 26, 27 § 2-4

No hi ha res que Satanàs o els qui s’han deixat influir per ell puguen fer per a desestabilitzar un cristià que ha enfortit la seua fe (2Jn 8, 9). Hem d’esperar que el món ens odie (1Jn 3:13). De fet, Joan ens recorda que «el món sencer està sotmés al Maligne» (1Jn 5:19). A mesura que el sistema actual s’acosta al seu final, Satanàs es posa cada volta més furiós. No utilitza només formes subtils d’atacar-nos, com la trampa de la immoralitat o les mentires dels apòstates, sinó que també usa la força bruta. Satanàs sap que li queda poc de temps, per això intenta detindre la predicació o acabar amb la nostra fe de totes les formes possibles. Per esta raó, no ens sorprén que la nostra obra estiga restringida o prohibida en alguns països. A pesar de tot, els germans que viuen allí continuen aguantant. Estan demostrant que sense importar l’atac que el Maligne llance contra nosaltres, podem eixir-ne vencedors! w20.07 pàg. 24 § 12, 13

Jehovà es va proposar que els humans disfrutaren de viure per sempre en el meravellós planeta que havia creat. Però, quan Adam i Eva es van rebel·lar contra el seu Pare celestial, l’ombra del pecat i la mort va cobrir la terra (Rm 5:12). Què va fer Jehovà? Immediatament, va dir com salvaria la humanitat (Gn 3:15). Es va proposar proveir un rescat: donaria el seu Fill en sacrifici per a alliberar del pecat i la mort els descendents d’Adam i Eva. D’esta manera, podria donar a cada persona l’oportunitat de servir-lo i rebre la vida eterna (Jn 3:16; 1 Co 15:21, 22). Podem esperar que, quan Jehovà —per mitjà del seu Fill— ressuscite milions i milions de persones, no totes tornen a la vida al mateix temps. Açò és lògic perquè una explosió demogràfica d’esta envergadura probablement causaria un gran caos, i Jehovà no actua mai de manera desorganitzada. Sap que, per a mantindre la pau, és necessari que hi haja orde (1Co 14:33). w20.08 pàg. 14 § 3; pàg. 15 § 5

Un estudiant hauria de comprendre que el propòsit del curs bíblic és ajudar-lo a servir a Jehovà com un dels seus Testimonis. Pas a pas, l’estudiant sincer de la Bíblia alcançarà la meta del baptisme. Primer, arriba a conéixer i a estimar a Jehovà, i posa fe en Ell (Jn 3:16; 17:3). Llavors, comença a tindre una relació personal amb Jehovà i a sentir-se part de la congregació (He 10:24, 25; Jm 4:8). Amb el temps, l’estudiant rebutja les males pràctiques i es penedix dels seus pecats (Fets 3:19). Mentrestant, la seua fe el mou a parlar de la veritat amb altres persones (2Co 4:13). Després, dedica la seua vida a Jehovà i ho simbolitza amb el baptisme (1Pe 3:21; 4:2). Quin dia més feliç! A mesura que l’estudiant fa els passos cap al seu objectiu, no et prives d’encomiar-lo i animar-lo a continuar progressant en la bona direcció. w20.10 pàgs. 17, 18 § 12, 13

Si et compares amb altres en la congregació, probablement no podràs vore la teua pròpia vàlua. Potser alguns són bons mestres, bons organitzadors o bons pastors. Tal volta penses que no eres tan bo com ells, i això mostra que eres humil i modest (Fl 2:3). Però ves a espai. Si et compares constantment amb els qui destaquen per les seues habilitats, acabaràs desanimant-te. Inclús podries pensar, com l’apòstol Pau va mencionar, que no formes part de la congregació. Jehovà va donar alguns dons miraculosos de l’esperit sant als cristians del segle I, però no tots van rebre els mateixos (1 Co 12:4-11). Així i tot, tots els cristians eren igual de valuosos. En l’actualitat, no tenim els dons miraculosos de l’esperit sant, però el principi ens aplica igualment: no tots tenim els mateixos talents, però tots som valuosos als ulls de Jehovà. w20.08 pàg. 23 § 13-15

Quan li demanes a Jehovà en oració augmentar la teua valentia, ell contestarà les teues súpliques i no t’abandonarà mai (Fets 4:29, 31). Sempre estarà al teu costat per a ajudar-te. Pensa com t’ha ajudat a superar els reptes i com t’ha donat les forces per a fer canvis en la teua manera de viure. Segur que Aquell que va guiar el seu poble a través de les aigües del mar Roig pot ajudar-te a ser un deixeble de Crist (Ex 14:13). Tin la mateixa convicció que va tindre el salmiste quan va dir les paraules del text de hui. Jehovà també pot ajudar els nous publicadors a ser valents. Fixa’t en l’experiència de la germana Tomoyo. Quan va començar a predicar de casa en casa, la primera persona amb qui va parlar li va dir xillant: «No vull saber res dels testimonis de Jehovà!», i va tancar la porta d’un colp. Amb decisió, Tomoyo li va dir a la seua companya: «Has vist? Sense dir ni una sola paraula m’ha identificat com a testimoni de Jehovà. Que contenta estic!». Tomoyo ara és precursora regular. w20.09 pàg. 6 § 13, 14

Asà va dir al poble que era Jehovà qui els havia «concedit el repòs per tot el voltant» (2 Cr 14:5, 6 [vv. 6, 7 TNM]), però no considerava que eixe període de pau fora un temps per a descansar. Més bé, va començar a construir ciutats, muralles, torres i portes. També va assegurar al poble de Judà: «Podem disposar del país». Què volia dir amb estes paraules? Que els seus habitants podien moure’s lliurement per la terra que Déu els havia donat i construir sense l’oposició dels seus enemics. Asà va animar el poble a aprofitar eixe període de calma. Asà també va usar el temps de pau per a reforçar el seu exèrcit (2Cr 14:7 [v. 8 TNM]). No ho va fer per falta de confiança en Jehovà, sinó perquè sabia que la seua obligació com a rei era preparar el poble per a les dificultats que podrien afrontar en el futur. També sabia que el període de pau que Judà estava disfrutant probablement no s’allargaria indefinidament, i no s’enganyava. w20.09 pàg. 15 § 4, 5

Amb bones intencions, un ancià podria posar normes pensant que aixina protegirà les ovelles de Déu. No obstant això, hi ha diferències significatives entre l’autoritat d’un ancià i la d’un cap de família. Per exemple, Jehovà ha assignat als ancians el paper de jutges, i els ha donat la responsabilitat d’apartar de la congregació els pecadors que no es penedixen (1Co 5:11-13). Per una altra part, Jehovà ha donat als caps de família una autoritat que no ha donat als ancians. Per exemple, ha donat poder als caps de casa per a posar normes en la família i fer-les complir (Rm 7:2). Un cap de família té dret a estipular a quina hora tornaran els xiquets a casa per la nit. També té l’autoritat de disciplinar-los si no obeïxen eixa norma (Ef 6:1). Per descomptat, un cap de família carinyós consulta la seua esposa abans de posar normes en casa, perquè, al cap i a la fi, els dos són «una sola carn» (Mt 19:6). w21.02 pàgs. 16-18 § 10-13

Una raó perquè les veritats de la Paraula de Déu són precioses és que Jehovà només les revela als humils que estan «ben disposats» (Fets 13:48 NT). Estes persones accepten el mitjà que Déu usa per a donar a conéixer les veritats bíbliques hui en dia (Mt 11:25; 24:45). És impossible comprendre-les pel nostre compte i no hi ha res més valuós que aconseguir fer-ho (Pr 3:13). Jehovà també ens ha confiat el privilegi d’ensenyar la veritat sobre ell i els seus propòsits (Mt 24:14). El missatge que portem té un valor incalculable perquè ajuda les persones a ser part de la família de Jehovà i els dona l’oportunitat d’obtindre vida eterna (1Tm 4:16). Tant si podem predicar molt com si no podem predicar tant, estem donant suport a l’obra més gran que està fent-se en els nostres dies (1Tm 2:3, 4). Quin gran honor ser col·laboradors de Déu! (1Co 3:9) w20.09 pàgs. 26, 27 § 4, 5

Durant el seu viatge a Roma, Jehovà va ajudar l’apòstol Pau una volta darrere d’una altra per mitjà dels seus germans i germanes. Per exemple, Aristarc i Lluc, dos companys fidels de Pau, decidiren acompanyar-lo en el seu viatge a Roma. La Bíblia no diu que Jesús els haguera promés que arribarien a Roma sans i estalvis. Així i tot, arriscaren voluntàriament la vida perquè volien estar amb Pau. Només en mitat del dur viatge van saber que sobreviurien. Quan arribaren a la ciutat portuària de Sidó, Juli li va permetre «anar a trobar els seus amics i rebre’n totes les atencions» (Fets 27:1-3). I posteriorment, en la ciutat de Putèols, Pau i els seus companys trobaren alguns germans que els demanaren de quedar-se amb ells set dies. Mentres els germans d’allí atenien les seues necessitats, no hi ha dubte que Pau va alegrar molt els seus amfitrions al compartir amb ells experiències edificants (compara-ho amb Fets 15:2, 3). w20.11 pàgs. 15, 16 § 15-17

Pares, que els vostres fills perceben per les vostres paraules i obres que estimeu a Jehovà profundament. Recordeu que el millor regal que podeu fer-los és ajudar-los a estimar a Jehovà. I una de les lliçons més importants que podeu ensenyar-los és com mantindre una bona rutina espiritual d’estudi de la Bíblia, oració, assistència a les reunions i predicació (1Tm 6:6). Per descomptat, heu de satisfer les necessitats materials dels xiquets (1Tm 5:8). Però no oblideu que serà la seua relació personal amb Jehovà, i no les possessions materials, la que els ajudarà a sobreviure a la fi d’este sistema de Satanàs i els permetrà entrar en el nou món de Déu (Ez 7:19). Que reconfortant és vore que molts pares cristians prenen bones decisions en sentit espiritual per les seues famílies! Els xiquets que creixen en famílies com estes a sovint mantenen els bons hàbits que han aprés, i no ho lamenten! (Pr 10:22) w20.10 pàgs. 28, 29 § 10, 11

En algunes ocasions, l’apòstol Pere feia o deia coses que després lamentava. Per exemple, quan Jesús va dir als seus apòstols que patiria i moriria, Pere el va reprendre dient-li les paraules del text de hui. I Jesús l’hagué de corregir (Mt 16:21-23). Quan una multitud va anar a arrestar a Jesús, Pere va actuar sense pensar i li va tallar l’orella a un esclau del gran sacerdot (Jn 18:10, 11). De nou, Jesús el va corregir. I en una altra ocasió, Pere va presumir al dir que, encara que els altres apòstols abandonaren a Jesús, ell mai ho faria! (Mt 26:33) Però Pere no era tan fort com es pensava. Eixa mateixa nit, va cedir a la por a l’home i va negar tres voltes el seu mestre. Totalment desfet, «quan va ser fora va plorar amargament» (Mt 26:69-75). Segurament es preguntaria si Jesús podria perdonar-lo algun dia. No obstant això, Pere no es va deixar véncer pel desànim. Després d’entropessar, es va recuperar i va continuar servint a Jehovà junt amb els altres apòstols (Jn 21:1-3; Fets 1:15, 16). w20.12 pàgs. 20, 21 § 17, 18

Un cap de família pot mostrar humiltat de moltes maneres. Per exemple, no espera perfecció de la seua dona ni dels seus fills. Escolta i considera les seues opinions, inclús quan no coincidixen amb la seua. A més, un marit humil està dispost a fer faenes de casa, inclús quan en el seu entorn això es considera cosa de dones. Açò pot ser tot un repte. Per què? Una germana que li diuen Rachel diu: «En la meua cultura, si un home ajuda a escurar o a netejar la casa, els veïns i familiars qüestionaran la seua virilitat. Pensaran que no pot controlar la seua dona». Si a on tu vius molta gent pensa igual, recorda que Jesús va llavar els peus dels seus deixebles encara que això es considerava el treball d’un esclau. Un bon cap de família no es preocupa per quedar bé, sinó perquè la seua dona i els seus fills estiguen contents. w21.02 pàg. 2 § 3; pàg. 4 § 11

Els bons records són un regal de Jehovà; però sense importar lo bo que siga el nostre passat, el futur en el nou món encara serà millor. Altres persones podrien ofendre’ns, però si triem l’opció del perdó, serem capaços de seguir avant. Els sentiments de culpa exagerats poden impedir-nos servir a Déu amb alegria. Però, igual que l’apòstol Pau, hem d’estar convençuts que Jehovà ens ha perdonat (1Tm 1:12-15). Tenim la perspectiva de viure per sempre. I en el nou món de Déu, les coses roïnes del passat ja no ens causaran dolor. Respecte a eixe temps, la Bíblia diu: «Ningú no es recordarà del passat» (Is 65:17). No oblides que, encara que alguns de nosaltres ens hem fet majors servint a Jehovà, en el nou món tornarem a ser jóvens (Jb 33:25). Per tant, estiguem determinats a no viure en el passat sinó a mirar cap al futur pensant en el que tenim per davant! w20.11 pàg. 24 § 4; pàg. 29 § 18, 19

Què passarà d’ací a poc? Durant la gran tribulació, Jehovà ens salvarà de dos maneres realment espectaculars. Primer, salvarà els seus servents lleials quan faça que els reis de la terra destruïsquen Babilònia la Gran, l’imperi de la religió falsa (Ap 17:16-18; 18:2, 4). Després, salvarà el seu poble quan aniquile, en Harmagedon, els elements que queden del món de Satanàs (Ap 16:14, 16). Si ens mantenim a prop de Jehovà, Satanàs no podrà fer-nos cap mal permanent. De fet, l’únic que rebrà dany permanent és ell (Rm 16:20). Per tant, posa’t l’armadura completa i no te la lleves! No intentes lluitar tu a soles contra Satanàs i el seu món. Ajuda els germans de la congregació i seguix les instruccions de Jehovà. Si fas tot això, pots estar segur que el teu benvolgut Pare celestial t’enfortirà i et protegirà (Is 41:10). w21.03 pàg. 30 § 16, 17

Com estaríem demostrant que confiem en Jehovà? Seguint les instruccions que ell ens dona. La Bíblia conté molts relats que destaquen el valor de mantindre la calma i confiar en Jehovà. A l’estudiar-los, pensa com Déu va ajudar els seus servents a mantindre la calma a l’afrontar oposició extrema. Per exemple, els apòstols no es van deixar intimidar quan el tribunal suprem dels jueus els va ordenar que deixaren de predicar. Més bé, van declarar amb valor: «Cal obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:29). No van entrar en pànic ni tan sols després de ser assotats. Per què? Perquè comptaven amb el favor de Jehovà i sabien que estava del seu costat, per això continuaren predicant les bones notícies (Fets 5:40-42). De la mateixa manera, quan el deixeble Esteve estava a punt de morir lapidat, va mantindre tanta calma i serenitat que «la seua cara era com la d’un àngel» (Fets 6:12-15). Per què? Perquè estava segur de tindre l’aprovació de Jehovà. w21.01 pàg. 4 § 10, 11

Açò significa que tenen la consciència neta i una condició aprovada davant de Jehovà (Is 1:18). Com a cristians dedicats i batejats, tenen una fe ferma en el sacrifici de Jesús i una amistat amb Jehovà (Jn 3:36; 1Pe 3:21). Per això qualifiquen per a estar davant del tron de Déu «donant-li culte nit i dia» en el pati terrestre del temple espiritual (Ap 7:15). Fins i tot en l’actualitat, duen a terme amb entusiasme la major part de l’obra de predicar el Regne i fer deixebles, posant els interessos del Regne de Déu per damunt dels seus (Mt 6:33; 24:14; 28:19, 20). Amb les paraules «el qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle», s’assegura a la gran multitud que ix de la gran tribulació que Déu continuarà cuidant-los. Per fi serà realitat la promesa que per tant de temps les altres ovelles han esperat vore complida: «Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls» (Ap 21:3, 4). w21.01 pàg. 16 § 9, 10

Estem molt contents de formar part de la família de Jehovà i ens esforcem per respectar el principi d’autoritat que Jehovà ha establit. La Bíblia mostra que Jehovà valora per igual les dones i els hòmens. Per exemple, en el segle I, Jehovà va donar esperit sant tant a dones com a hòmens i els va donar poder per a que feren milacres, com el de parlar en diferents llengües (Fets 2:1-4, 15-18). A tots els va ungir per esperit sant amb la perspectiva de governar amb Crist (Ga 3:26-29). També, tant hòmens com dones, rebran la recompensa de viure per sempre en la terra (Ap 7:9, 10, 13-15). I tots ells han rebut la comissió de predicar i ensenyar les bones notícies (Mt 28:19, 20). Fins i tot, el llibre de Fets destaca el que va fer una germana anomenada Priscil·la junt amb el seu marit, Àquila. Els dos li explicaren més exactament la veritat a Apol·ló, un home versat en les Escriptures (Fets 18:24-26). w21.02 pàg. 14 § 1; pàg. 14 § 4

Els ancians teniu la gran responsabilitat d’ajudar els publicadors a ser bons predicadors i mestres. Si a algú li fa vergonya dirigir un curs bíblic davant teu, oferix-te per a conduir-lo. Els ancians poden fer molt per a animar els germans que porten cursos bíblics i motivar-los a perseverar (1Te 5:11). Encara que actualment no conduïm un curs bíblic, podem ajudar algú a créixer espiritualment. Quan acompanyem un germà a un estudi, podem donar-li suport amb comentaris ben preparats, però sense parlar massa. Podem fer-nos amics dels estudiants quan venen a la Sala del Regne i ser un bon exemple per a ells. I els ancians poden animar tant els estudiants passant temps amb ells, com els mestres capacitant-los i encomiant-los. Quin privilegi saber que hem participat, encara que siga una miqueta, en ajudar una persona a arribar a estimar i a servir el nostre Pare, Jehovà! w21.03 pàg. 13 § 18, 19

David va demostrar ser responsable i confiable en la seua vida quotidiana. Quan era jove, cuidava diligentment de les ovelles de son pare. Aquella faena va resultar ser molt perillosa. De fet, més avant, David li va explicar al rei Saül: «El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, el perseguisc, l’ataque i li prenc la presa de la boca» (1Sa 17:34, 35). David se sentia responsable del benestar de les ovelles. Els germans jóvens podeu imitar-lo al complir diligentment qualsevol assignació que rebeu. Des de jove, David va cultivar una relació estreta amb Jehovà. Eixa relació era més important per a ell que la seua valentia o la seua habilitat per a tocar l’arpa. Per a ell, Jehovà no era només el seu Déu sinó també el seu Amic, el seu millor Amic. Jove, lo més important que pots fer és enfortir la teua relació amb el teu Pare celestial. w21.03 pàg. 3 § 4, 5