Desembre

Jesús va comparar la relació que tenia amb els seus seguidors amb el fort lligam que existix entre un pastor i les seues ovelles (Jn 10:14). Esta comparació és apropiada perquè les ovelles coneixen el seu pastor i responen a la seua veu. Un turiste que ho va experimentar en persona va dir: «Volíem fotografiar unes ovelles i les vam cridar per a que s’acostaren. Però no van vindre perquè no coneixien la nostra veu. Llavors, va aparéixer un xiquet que era pastor i, a penes les va cridar, el van seguir». L’experiència d’este turiste ens recorda les paraules de Jesús respecte a les seues ovelles, és a dir, els seus deixebles: «Escoltaran la meua veu». Però Jesús, el nostre Amo, està en el cel. Per tant, com podem mostrar que escoltem la seua veu? Una bona manera de fer-ho és aplicant les seues ensenyances en la nostra vida (Mt 7:24, 25). w21.12 pàg. 16 § 1, 2

En el passat, l’apòstol Pau havia sigut un obstinat i cruel perseguidor de cristians. Però, amb el temps, va reconéixer els seus errors i va estar dispost a canviar la seua actitud i personalitat (1Tm 1:12-16). Amb l’ajuda de Jehovà, Pau es va convertir en un pastor humil, amorós i compassiu. No es va obsessionar amb les seues imperfeccions, sinó que, més bé, estava segur que Jehovà el perdonaria (Rm 7:21-25). En comptes d’exigir-se perfecció, s’esforçava per millorar la seua personalitat cristiana i confiava humilment que Jehovà l’ajudaria a complir la seua comissió (1Co 9:27; Fl 4:13). Els ancians no reben el seu nomenament per ser perfectes. No obstant, Jehovà espera que admeten els seus errors i cultiven la personalitat cristiana (Ef 4:23, 24). Per això, haurien d’examinar-se a la llum de la Paraula de Déu i fer qualsevol ajust necessari. Només aixina, Jehovà els ajudarà a mantindre l’alegria i a ser bons pastors (Jm 1:25). w22.03 pàgs. 29, 30 ¶13-15

Què hauríem de fer si ens adonem que hem jutjat malament un germà? Hem de recordar que hem d’estimar els altres (Jm 2:8). També hauríem d’orar sincerament a Jehovà i demanar-li que ens ajude a deixar de jutjar. Actuarem en harmonia amb les nostres oracions si prenem la iniciativa i parlem amb la persona que hem criticat. Per exemple, podríem convidar-la a predicar amb nosaltres o a dinar. A mesura que coneixem millor el germà, podrem seguir l’exemple de Jehovà i Jesús i fixar-nos en les bones qualitats que té. D’esta manera, mostrarem que estem escoltant la veu del bon pastor quan ens diu que deixem de jutjar. Tal com les ovelles escolten la veu del seu pastor, els seguidors de Jesús escolten la seua veu. Que tots continuem escoltant i obeint la veu del bon pastor, tant si formem part del «ramadet» de cristians ungits com si som de les «altres ovelles» (Lc 12:32; Jn 10:11, 14, 16). w21.12 pàg. 19 § 11; pàg. 21 § 17, 18

Quan Roboam va pujar al tron d’Israel, els seus súbdits li van fer una petició: que els alleugerira les càrregues que son pare, Salomó, els havia imposat. La primera reacció de Roboam va ser bona al consultar als ancians d’Israel com devia respondre al poble. Estos savis li aconsellaren que, si feia el que la gent demanava, es guanyaria el suport del poble (1Re 12:3-7). Sembla que a Roboam no li va fer gràcia este consell i va preguntar als hòmens de la seua edat. Estos li van aconsellar que li afegira encara més càrregues al poble (1Re 12:9-11). Roboam podria haver-li preguntat a Jehovà quin consell devia seguir. Però, en comptes d’això, va decidir escoltar els jóvens. Les conseqüències van ser desastroses, tant per a Roboam com per a la nació d’Israel. De la mateixa manera, a nosaltres tampoc podrien agradar-nos tots els consells que ens donen, però si estan basats en la Paraula de Déu, deuríem escoltar-los. w22.02 pàg. 9 § 6

La persona que és humil i modesta se centrarà en les forces dels jóvens i no en la seua inexperiència. No els considerarà rivals, sinó companys. Els majors veuen els jóvens com regals de Jehovà i aprecien molt el treball que fan. A mesura que la seua energia disminuïx, agraïxen que els jóvens estiguen dispostos a dedicar les seues forces en favor de la congregació. En la Bíblia, trobem l’excel·lent exemple de Noemí, una dona major que va agrair l’ajuda d’algú més jove. Al principi, Noemí va animar la seua nora Rut, qui s’havia quedat viuda, a tornar amb la seua família. No obstant, quan Rut va insistir en acompanyar-la a Betlem, Noemí va acceptar el seu suport lleial (Rt 1:7, 8, 18). Això va ser tota una benedicció per a les dos! (Rt 4:13-16) La humiltat motivarà els més majors a seguir l’exemple de Noemí. w21.09 pàgs. 10, 11 § 9-11

El nostre Pare celestial comprén les nostres circumstàncies personals. És possible que pugues fer més que la majoria. Però no et desanimes si per culpa de l’edat, la salut o les responsabilitats familiars, no pots fer tant com els altres (Ga 6:4). Jehovà no oblidarà mai el que has fet. Mentres continues donant-li lo millor amb la motivació correcta, ell estarà content. Encara que no pots aconseguir fer tot el que t’agradaria, Jehovà sap quines són les teues intencions. Ell vol que et sentes feliç i satisfet amb el que realment pots fer per la seua adoració. També pots disfrutar de pau interior, perquè sabem que Jehovà ajuda els seus servents quan afronten problemes (Is 41:9, 10). En efecte, tenim bones raons per a ser feliços a l’adorar el nostre amorós Pare celestial, qui és digne «de rebre la glòria» i «l’honor» de tota la seua creació! (Ap 4:11) w22.03 pàg. 24 § 16; pàg. 25 § 18

Volem imitar a Jesús, però no deuríem desanimar-nos si no podem imitar-lo a la perfecció (Jm 3:2). Un aprenent d’art no pot imitar al cent per cent l’obra del seu mestre, però anirà millorant a mesura que aprén dels seus errors i s’esforça per seguir l’exemple del seu professor. De manera similar, si posem en pràctica el que hem aprés en el nostre estudi personal de la Bíblia esforçant-nos per corregir qualsevol falta que tinguem, podrem seguir amb atenció els passos de Jesús (Sl 119:59). En un món dominat per l’egoisme, el poble de Jehovà destaca per la seua abnegació. És evident que l’esperit abnegat de Jesús ens ha arribat al cor, per això, estem decidits a imitar el seu exemple (1Pe 2:21). A mesura que ens esforcem per fer-ho, també experimentarem l’alegria de tindre l’aprovació de Jehovà. w22.02 pàg. 24 § 16; pàg. 25 § 18

Una manera com Jehovà dona instrucció al seu poble hui en dia és per mitjà de la seua Paraula, la Bíblia. Si apartem temps per a meditar en el que Jehovà ens ensenya, podrem seguir les seues instruccions i dur a terme la seua comissió: predicar (1Tm 4:15, 16). Una altra manera com Jehovà ens guia és per mitjà del «servent fidel i sensat» (Mt 24:45). A voltes, este servent podria donar-nos instruccions que aparentment no tenen sentit. Per exemple, se’ns podria demanar que ens preparàrem per a un desastre natural que pensem que és poc probable que ocórrega en la nostra zona. Què hauríem de fer si les instruccions que ens donen no ens semblen pràctiques? En eixe cas, hauríem de pensar en altres relats bíblics que hem llegit. De fet, en algunes ocasions, el poble de Déu va rebre direcció que no semblava pràctica des del punt de vista humà, però que va acabar salvant-los la vida (Jt 7:7; 8:10). w22.03 pàgs. 18, 19 § 15, 16

Amb plena confiança, Jesús va dir les paraules del text de hui. Jesús sabia que el seu futur depenia de Jehovà, i estava segur que son Pare se’n recordaria d’ell. Què aprenem de les paraules de Jesús? Estigues dispost a posar la teua vida en mans de Jehovà. Per a fer-ho, has de confiar en ell «de tot cor» (Pr 3:5). Fixa’t en l’exemple de Joshua, un Testimoni de 15 anys amb una malaltia terminal que va rebutjar acceptar tractaments mèdics que violaven la llei de Déu. Just abans de morir, li va dir a sa mare: «Mamà, estic en les mans de Jehovà. [...] T’ho puc dir amb tota certesa, mamà: estic convençut que Jehovà em ressuscitarà. Ell ha examinat el meu cor i sap que el vull de veritat». Cada un de nosaltres faria bé de preguntar-se: «Si haguera d’afrontar una situació de vida o mort que posara a prova la meua fe, deixaria la meua vida en mans de Jehovà i confiaria que se’n recordarà de mi?». w21.04 pàgs. 12, 13 § 15, 16

Jehovà enfortix el seu poble per mitjà de la predicació. Compartir les veritats de la Bíblia amb els altres ens refresca i vigoritza, sense importar que ens responguen de manera positiva o no. Degut a les seues circumstàncies, alguns tenen la sensació que no poden fer molt en la predicació. Si et sents aixina, recorda que Jehovà està content si fas el que pots. Ell veu i valora el nostre desig de participar en la predicació inclús si estem confinats. Per això, ens pot ajudar a donar testimoni a cuidadors o personal mèdic. Si comparem la nostra activitat actual amb el que podíem fer en el passat, probablement ens desanimarem. Però si meditem en com Jehovà ens ajuda ara, tindrem les forces necessàries per a aguantar qualsevol prova amb alegria. No sabem quina de les llavors de la veritat que plantem podria arrelar i començar a créixer (Ecle 11:6). w21.05 pàgs. 24, 25 § 14-17

La cobdícia va fer que el rei David oblidara tot el que Jehovà li havia donat, com prominència, riqueses i victòries sobre molts dels seus enemics. Agraït, havia reconegut que les benediccions de Déu eren tantes que «no les podria ni comptar» (Sl 40:6 [v. 5 TNM]). Però en cert moment, David ho va oblidar. Encara que tenia moltes dones, va deixar que el desig impropi per l’esposa d’un altre home arrelara en el seu cor. Aquella dona era Betsabé i el seu home era Uries l’hitita. David, egoistament, va tindre relacions sexuals amb Betsabé, i ella es va quedar embarassada. I si l’adulteri no havia sigut prou, David va organitzar un pla per a que Uries morira en batalla (2Sa 11:2-15). En què estava pensant? S’imaginava que Jehovà no el voria? A pesar d’haver sigut un servent fidel de Jehovà durant molt de temps, es va deixar dur per la cobdícia i ho va pagar car. Afortunadament, amb el temps, va admetre el seu error i es va penedir. Que agraït estaria de tornar a tindre el favor de Jehovà! (2Sa 12:7-13). w21.06 pàg. 17 § 10

Podríem pensar que no estem capacitats per a conduir un curs bíblic. Potser ens fa la impressió que necessitem tindre més coneixement o habilitat com a mestres per a poder estudiar la Bíblia amb algú. Si este és el teu cas, considera tres factors que poden reforçar la teua confiança. Primer, per a Jehovà, ja estàs qualificat per a ensenyar. Segon, Jesús —qui té «plena autoritat al cel i a la terra»— t’ha autoritzat a ensenyar (Mt 28:18). I tercer, pots confiar en l’ajuda dels altres. Jesús va confiar en el que son Pare li va dir que diguera, i tu pots fer igual (Jn 8:28; 12:49). A més, li pots demanar al teu superintendent de grup, a un precursor qualificat o a un publicador d’experiència que t’ajude a començar i a conduir un curs bíblic. Una manera com pots augmentar la teua confiança és observant com estos publicadors dirigixen els seus cursos. w21.07 pàg. 6 § 12

La fi d’este sistema s’acosta, per això ara és més important que mai confiar en la manera que té Jehovà de fer les coses. Durant la gran tribulació, potser rebrem instruccions que ens semblaran estranyes, poc pràctiques o il·lògiques. Per descomptat, com Jehovà no parlarà amb nosaltres personalment, sinó que ho farà a través dels seus representants nomenats, no serà moment de qüestionar les instruccions o de mostrar escepticisme preguntant-nos si realment venen de part de Déu o si són cosa dels germans responsables. Així que, ¿confiaràs en Jehovà i en la seua organització durant eixe moment tan crucial de la història humana? La resposta dependrà de l’actitud que tens ara cap a la direcció que rebem dels germans responsables. Si en l’actualitat confiem en les seues instruccions i estem dispostos a obeir-les, segurament farem lo mateix durant la gran tribulació. w22.02 pàg. 6 § 15

Amb el suport de Jehovà, Gedeó i els seus 300 soldats van obtindre una gran victòria, de la qual podrien haver-se vanagloriat. Els hòmens d’Efraïm van anar a l’encontre de Gedeó, no per a felicitar-lo, sinó per a discutir amb ell perquè no se’ls havia demanat participar en la batalla (Jt 8:1). Gedeó va donar un exemple específic de com Jehovà havia beneït la seua tribu. Com a resultat, «va calmar la irritació dels efraïmites» (Jt 8:3). Gedeó va estar dispost a deixar de banda el seu orgull per a mantindre la pau en el poble de Déu. Dels efraïmites, aprenem que no hauríem de centrar-nos en protegir més el nostre honor que el de Jehovà. I com a caps de família i ancians, podem extraure una lliçó de Gedeó. Si algú s’enfada per alguna cosa que hem fet, hauríem d’intentar vore les coses des del seu punt de vista. Podem encomiar-lo per alguna cosa que haja fet bé. Òbviament, això requerirà humiltat de la nostra part. Però la pau és molt més important que demostrar que tenim raó. w21.07 pàgs. 16, 17 § 10-12

Jehovà ens ha atorgat dignitat al fer-nos a la seua imatge. Per això, podem manifestar moltes de les seues qualitats meravelloses, com l’amor, la compassió, la lleialtat i la justícia (Sl 86:15; 116:5; 145:17). Al cultivar estes qualitats, honrem a Jehovà i demostrem que li estem agraïts (1Pe 1:14-16). Quan ens comportem com al nostre Pare celestial li agrada, ens sentim feliços i satisfets. I com ens va fer a la seua imatge, podem arribar a ser la classe de persones que ell vol en la seua família. Jehovà ens va donar un lloc especial per a viure. Molt abans de crear el primer home, va preparar la terra per a nosaltres (Jb 38:4-6; Jr 10:12). Com és considerat i generós, ens va donar una gran varietat de coses bones per a que les disfrutàrem (Sl 104:14, 15, 24). Durant la creació, a voltes, es parava a observar la seua obra i veia «que tot allò que havia fet era molt bo» (Gn 1:10, 12, 31). w21.08 pàg. 3 § 5, 6

Tots tenim l’assignació de predicar i fer deixebles (Mt 28:19, 20; Rm 10:14). T’agradaria millorar les teues habilitats en esta labor tan important? Posa’t metes específiques a mesura que estudies i apliques el que aprens en el fullet Millora. A l’hora de posar-te metes, no t’oblides d’una de les més importants, cultivar qualitats cristianes (Col 3:12; 2Pe 1:5-8). Sense dubte, tots desitgem fer més per Jehovà del que ja estem fent. En el nou món, podrem servir-lo a plenitud. Però, mentrestant, si aprofitem totes les oportunitats que tenim al nostre abast, augmentarem la nostra alegria i no ens sentirem decepcionats. I encara més important, honrarem i alabarem «el Déu benaventurat», Jehovà (1Tm 1:11). D’esta manera, ens alegrarem dels privilegis que tenim! w21.08 pàg. 25 § 18-20

Si has crescut en una família de testimonis de Jehovà, probablement, des de ben xicotet et van ensenyar que Déu és el Creador, que té una personalitat atraient i que té un propòsit meravellós per a la humanitat (Gn 1:1; Fets 17:24-27). No obstant, molta gent no creu que Déu existisca, i menys encara, que siga el Creador. Més bé, creuen que la vida va començar per casualitat i que a poc a poc va evolucionar a formes més complexes. Algunes d’estes persones tenen una formació acadèmica elevada. Afirmen que la ciència ha provat que la Bíblia està equivocada i que la fe en un Creador és per a persones ignorants, dèbils o ingènues. Sense importar quant de temps portem sent testimonis de Jehovà, tots necessitem continuar enfortint la nostra fe. Si ho fem, no ens deixarem portar per «doctrines filosòfiques que són pur engany sense contingut» procedents d’hòmens que contradiuen la Paraula de Déu (Col 2:8 NT). w21.08 pàg. 14 § 1-3

Abel, Noé, Abraham i Job demostraren el seu respecte i amor per Jehovà amb la seua obediència, fe i sacrificis. Està clar que Jehovà va acceptar la seua adoració perquè es van esforçar per honrar-lo. Amb el temps, va donar als descendents d’Abraham la llei mosaica. En ella s’incloïen instruccions sobre com adorar-lo de la manera que ell volia. Després de la mort i resurrecció de Jesús, Jehovà va deixar d’exigir que s’obeïra la llei mosaica (Rm 10:4). Els cristians havien de seguir una nova llei, «la llei de Crist» (Ga 6:2). Per a obeir-la, no havien d’apegar-se a una llarga llista de normes, sinó imitar l’exemple de Jesús i seguir les seues ensenyances. Hui en dia, els cristians també s’esforcen per seguir el Crist per tal d’agradar a Jehovà i trobar «repòs» (Mt 11:29). w22.03 pàgs. 20, 21 § 4, 5

Jehovà escolta els seus fills. Estem segurs que va prestar molta atenció a les oracions que Jesús li va fer a sovint mentres estava en la terra. Jehovà el va escoltar quan orava a l’hora de prendre decisions importants com, per exemple, quan va escollir els 12 apòstols (Lc 6:12, 13). També el va escoltar en els moments d’angoixa. Just abans de ser traït, Jesús va orar fervorosament respecte a la difícil prova que estava a punt d’afrontar. I Jehovà, no només va escoltar l’oració del seu benvolgut Fill, sinó que, a més, li va enviar un àngel per a enfortir-lo (Lc 22:41-44). En l’actualitat, Jehovà també escolta les oracions dels seus servents, i les respon en el moment precís i de la millor manera (Sl 116:1, 2). Una germana de l’Índia ho va experimentar personalment. Havia estat patint problemes emocionals greus i va orar de tot cor a Jehovà sobre l’assumpt. Ella escriu: «El programa de JW Broadcasting^® de maig de 2019, que parlava sobre com lluitar contra les preocupacions i l’ansietat, era just el que necessitava! Va ser la resposta a les meues oracions». w21.09 pàgs. 21, 22 § 6, 7

¿Pots fer-te una idea de lo difícil que va ser per als cristians del segle I deixar pràcticament tot i començar de zero? Necessitaven molta fe per a confiar que Jehovà cobriria les seues necessitats bàsiques, però unes paraules que va dir l’apòstol Pau els ajudarien. Cinc anys abans que els romans encerclaren Jerusalem, Pau havia donat este bon consell als cristians hebreus: «Que l’amor als diners no inspire la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: “No et deixaré, no t’abandonaré”. Per això podem dir amb tota confiança: “El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els hòmens, què em poden fer?”» (He 13:5, 6). Sense dubte, als qui es van prendre seriosament este consell abans de la invasió romana se’ls va fer més fàcil adaptar-se a un estil de vida més modest. Estaven segurs que Jehovà satisfaria les seues necessitats bàsiques. w22.01 pàg. 4 § 7, 9

Quan pensem en una persona misericordiosa, probablement ens ve a la ment algú amable, tendre, compassiu i generós. Potser també pensem en la paràbola de Jesús sobre el bon samarità. Quan aquell home d’una altra nació va vore que un jueu havia caigut presa dels lladres, «va tindre d’ell misericòrdia». Al vore les seues ferides, «es va commoure» i va fer que el curaren (Lc 10:29-37 QE, graf. act.). Este exemple destaca una meravellosa qualitat del nostre Déu: la misericòrdia. Esta característica és una faceta del seu amor, i ell la mostra cada dia al tractar amb nosaltres. Una altra manera de mostrar misericòrdia podria ser no castigant algú encara que s’ho meresca. En eixe sentit, és evident que Jehovà ens ha mostrat misericòrdia. De fet, el salmiste va dir que Déu «no ens castiga els pecats com mereixem» (Sl 103:10). No obstant, en altres ocasions, Jehovà sí que podria disciplinar fermament algú que ha pecat. w21.10 pàg. 8 § 1, 2

Jehovà mostra el seu amor lleial només als qui tenen una relació estreta amb ell: els seus servents. Açò es fa evident per les paraules que van pronunciar el rei David i el profeta Daniel. Per exemple, respecte a Déu, David va dir: «Obri el teu amor als qui et coneixen»; i va afegir: «L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre». I Daniel, va exclamar: «Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l’aliança i l’amor amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments!» (Sl 36:11 [v. 10 TNM]; 103:17; Dn 9:4). D’acord amb estes expressions inspirades, Jehovà mostra el seu amor lleial als seus servents perquè el coneixen, li són fidels, l’estimen i guarden els seus manaments. En efecte, es reserva el seu amor lleial per al seu poble, els seus adoradors verdaders. Abans de fer-nos servents de Jehovà, ja ens beneficiàvem de l’amor que Déu mostra a la humanitat en general (Sl 104:14). No obstant, com a adoradors seus, també ens beneficiem del seu amor lleial. w21.11 pàg. 4 § 8, 9

Passe el que passe, volem obeir les paraules de Jesús mencionades en el text de hui. A molts els agrada escoltar el que diuen predicadors carismàtics. L’admiració que senten per ells és pràcticament idolatria. Acudixen en massa a les seues esglésies, compren els seus llibres i donen molts diners per a ells o per a les seues organitzacions. Alguns es creuen tot el que diuen. De fet, si el mateix Jesús se’ls apareguera, no s’exaltarien tant! Però els adoradors verdaders de Jehovà no seguim hòmens. Encara que respectem els qui porten la davantera, tenim en compte el que Jesús va dir: «Tots vosaltres sou germans» (Mt 23:8-10). No idolatrem persones, ja siguen líders religiosos o polítics, ni tampoc donem suport a les seues causes. Més bé, ens mantenim neutrals i separats del món. En estos aspectes, som molt diferents d’altres religions que afirmen ser cristianes (Jn 18:36). w21.10 pàg. 20 § 6, 7

Tot cristià que vullga arribar a ser sant s’ha d’assegurar que cap persona o cosa s’interpose entre ell i la seua relació amb Déu. I, com a testimonis de Jehovà, estem determinats a no fer res que deshonre o profane el sant nom de Déu (Lv 19:12; Is 57:15). Per als israelites, reconéixer a Jehovà com el seu Déu implicava obeir les Seues lleis. En Levític 18:4, Jehovà diu: «Compliu les meues decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu». El capítol 19 inclou alguns d’estos «decrets» per al poble d’Israel. Per exemple, els versicles 5-8, 21 i 22 parlen sobre els sacrificis d’animals. Els israelites havien de fer estos sacrificis d’una manera que no profanara «una cosa consagrada» a Jehovà. Llegir estos versicles hauria de motivar-nos a voler agradar a Jehovà i a oferir-li sacrificis d’alabança apropiats, tal com ens exhorta a fer Hebreus 13:15. w21.12 pàgs. 5, 6 § 14, 15

Els matrimonis jóvens de l’actualitat poden beneficiar-se de l’experiència d’altres servents de Jehovà que han aprés a confiar en ell. Algunes parelles fa dècades que servixen a temps complet. Per què no els demaneu consell si sentiu la necessitat d’avaluar les vostres metes? Esta és una manera de mostrar la vostra confiança en Jehovà (Pr 22:17, 19). Recordeu que el matrimoni és un do de part de Jehovà (Mt 19:5, 6). Ell vol que les parelles casades disfruten d’eixe regal. Si sou un matrimoni jove, per què no examineu en què esteu centrant la vostra vida? Esteu fent tot el que podeu per a mostrar-li a Jehovà lo molt que agraïu tot el que vos ha donat? Per a demostrar-li-ho, oreu-li, busqueu en la seua Paraula principis que apliquen en el vostre cas i seguiu el Seu consell. Podeu estar segurs que tindreu una vida plena i gratificant si centreu el vostre matrimoni en servir a Jehovà. w21.11 pàg. 19 § 16, 18

Jaume tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix. No pensava que, per ser germà de Jesús o per tindre privilegis de servici, era especial o estava per damunt dels germans de la congregació. De fet, quan es dirigia als altres cristians els anomenava «germans meus estimats» (Jm 1:16, 19; 2:5). No volia donar a entendre que era perfecte. Quina és la lliçó? Recorda que tots som pecadors. No volem creure’ns superiors als qui ensenyem. Si li donem al nostre estudiant la impressió que no ens equivoquem mai, podria arribar a la conclusió que per a ell és impossible estar a l’altura dels requisits de Déu. Però si reconeixem amb sinceritat que no sempre ha sigut fàcil per a nosaltres seguir els principis bíblics i li expliquem com Jehovà ens ha ajudat a superar les nostres proves, li farem vore que ell també pot servir a Déu. w22.01 pàgs. 11, 12 § 13, 14

Com més es parega la nostra manera de pensar a la de Jesús més es pareixeran les nostres accions a les seues i millor reflectirem la seua personalitat (He 1:3). Penses que seguir l’exemple de Jesús està fora del nostre abast perquè ell era perfecte? En eixe cas, tingues presents estos tres fets. Primer, tots vam ser creats a imatge de Jehovà i de Jesús. Així que, fins a cert punt, podem imitar-los (Gn 1:26). Segon, l’esperit sant de Déu és la força més poderosa de l’univers. Amb la seua ajuda, podem aconseguir coses que no podríem fer mai per nosaltres mateixos. I tercer, Jehovà no ens demana en l’actualitat que manifestem el fruit de l’esperit a la perfecció. De fet, el nostre Pare celestial donarà mil anys als qui tenen l’esperança terrenal per a arribar a ser perfectes (Ap 20:1-3). Per tant, el que Jehovà ens demana ara és que l’imitem lo millor que puguem i que confiem en la seua ajuda. w22.03 pàg. 9 § 5, 6

L’oració no és l’única manera d’acostar-nos a Jehovà. També podem fer-ho estudiant la Bíblia i assistint a les reunions. ¿Podries traure millor partit del temps que dediques a l’estudi i a les reunions de congregació? ¿Hi ha alguna cosa que et distraga en eixos moments, com per exemple, cridades, correus electrònics o missatges de text que reps en el teu mòbil o dispositiu electrònic? Si t’adones que la teua ment divaga quan estudies o mentres estàs en la reunió, demana-li a Jehovà que t’ajude a concentrar-te. A voltes, les preocupacions podrien impedir que ens concentràrem en les coses espirituals. Però és important que ho fem. Així que, demanem-li a Jehovà que la seua pau, no només guarde el nostre cor, sinó també els nostres «pensaments» (Fl 4:6, 7). w22.01 pàg. 29 § 12-14

El rei Ozies va rebutjar el consell. Va entrar en una zona del temple de Jehovà on només podien entrar els sacerdots i va intentar oferir encens. Els sacerdots de Jehovà li van dir: «Ozies, no et correspon a tu cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots». Com va reaccionar el rei? Si haguera acceptat el consell humilment i se n’haguera anat del temple immediatament, probablement Jehovà l’hauria perdonat. Però, en comptes d’això, «Ozies [...] es va indignar». Per què no va escoltar el consell? Com era el rei, pensava que tenia el dret de fer el que volguera. Però Jehovà no ho veia aixina, per això va ferir de lepra a Ozies, qui «va continuar leprós fins al dia de la seua mort» (2Cr 26:16-21). L’exemple d’este rei ens ensenya que, sense importar qui siguem, si rebutgem els consells bíblics, perdrem l’aprovació de Jehovà. w22.02 pàg. 9 § 7

La persona controlada per la vella personalitat generalment pensa i actua de manera carnal (Col 3:9). Potser és egoista, desagraïda i orgullosa, i tendix a enfadar-se fàcilment. Tal volta veu pornografia i pel·lícules violentes o immorals. És de veres que pot tindre algunes bones qualitats i sentir-se culpable quan fa o diu alguna cosa que està malament, però li falta la motivació necessària per a canviar la seua manera de pensar i actuar (Ga 5:19-21; 2Tm 3:2-5). Per culpa de la imperfecció, ningú de nosaltres pot arrancar-se per complet del cor i la ment els mals pensaments i desitjos. Per això, a voltes farem o direm alguna cosa de la qual ens penedirem (Jr 17:9; Jm 3:2). Però, quan ens desfem de la vella personalitat, ja no ens controlen les actituds ni les pràctiques carnals. De fet, ens convertim en una persona diferent (Is 55:7). w22.03 pàg. 3 § 4, 5

Ancians, busqueu les bones qualitats que tenen els vostres germans i germanes. És de veres que tots som imperfectes, no obstant això, tots tenim bones qualitats. Encara que els ancians, de tant en tant, hauran de corregir la manera de pensar d’algú, haurien d’esforçar-se, igual que l’apòstol Pau, per vore més enllà del que eixa persona haja dit o fet en un moment d’irritació. Per això, farien bé de centrar-se en l’amor que el germà o la germana sent per Jehovà, en l’aguant que ha demostrat en el servici a Déu i en la seua bona voluntat. Els ancians que tenen un punt de vista positiu creen un ambient carinyós i familiar en la congregació. Recordeu que Jehovà no vos demana que sigueu perfectes, sinó que sigueu fidels (1Co 4:2). Podeu estar segurs que es complau amb el vostre servici. Sí, Jehovà «no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant, en el passat i en el present» (He 6:10). w22.03 pàg. 30 § 19, pàg. 31 § 21