Febrer

Què vol dir el text de hui? Tal com Jesús va continuar explicant, este és un amor abnegat, un amor que mou els cristians inclús a morir pels seus companys de creença si fora necessari. La Paraula de Déu li dona molt d’èmfasi a l’amor. Entre els textos bíblics favorits de moltes persones es troben: «Déu és amor» (1Jn 4:8); «estima els altres com a tu mateix» (Mt 22:39); «l’amor cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4:8), i «l’amor no falla mai» (1Co 13:8 TNM). Estos i altres versicles deixen clara la importància de cultivar i mostrar esta bonica qualitat. L’amor verdader ve de Jehovà, per este motiu, únicament els qui tenen l’amor i la benedicció d’ell poden mostrar-se eixe amor tan sincer (1Jn 4:7). Per això, no ens sorprén que Jesús diguera que l’amor desinteressat identificaria els seus seguidors verdaders. Moltes persones han identificat els verdaders seguidors de Jesús per l’amor genuí que es mostren, tal com ell va predir. w23.03 pàgs. 27, 28 § 5-8

Necessites ser més perdonador? Tal volta, podries començar per buscar relats bíblics i meditar en els exemples d’aquells que perdonaren amb generositat i d’aquells que no ho van fer. Un dels exemples que podries analitzar és el de Jesús, qui a més de perdonar els altres de bona gana, també passava per alt les seues faltes i veia el seu potencial (Lc 7:47). Quin contrast amb els fariseus dels seus dies, els quals «menyspreaven els altres»! (Lc 18:9) Després de meditar en estos exemples, pregunta’t: «Quines qualitats veig en els altres? En quina d’elles vull centrar-me?». Si estàs esforçant-te per perdonar algú, intenta fer una llista de totes les seues bones qualitats. I, en acabant, pregunta’t: «Com veu Jesús a esta persona? Estaria dispost a perdonar-la?». Un exercici com este podria ajudar-nos a reajustar la nostra manera de pensar. Al principi, podria costar-nos perdonar algú que ens ha ofés, però si continuem esforçant-nos, amb el temps, serem persones més perdonadores. w22.04 pàg. 23 § 6

En el llibre d’Apocalipsi, els enemics de Déu es descriuen de manera simbòlica en forma de bèsties. Per exemple, llegim que va «pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps» (Ap 13:1). Seguidament, va «pujar de la terra una altra bèstia» que parlava com un dragó i va «fer ploure a la terra foc del cel» (Ap 13:11-13). Llavors, n’apareix una altra: «una bèstia escarlata» amb una prostituta muntada al seu llom. Estes tres bèsties representen vells enemics de Jehovà i del Seu Regne. Per això, és important que les identifiquem (Ap 17:1, 3). Hem de comprendre a qui representen les bèsties i la prostituta. La clau per a aconseguir-ho és deixar que la Bíblia mateixa ens ho explique. Molts dels símbols que trobem en Apocalipsi ja han sigut identificats prèviament en altres llibres de la Bíblia. w22.05 pàgs. 8, 9 § 3, 4

A alguns servents de Jehovà se’ls fa difícil adaptar-se a les limitacions que porta l’edat avançada o la mala salut. Si a voltes et sents desanimat per alguna limitació, pregunta’t: «Què és el que espera Jehovà de mi?». Siga el que siga el que pugues fer ara, ell espera lo millor de tu. Imagina’t esta situació: una germana de 80 anys se sent desanimada perquè ja no pot fer tant en la predicació com solia fer quan en tenia 40. Ella pensa que no està agradant a Jehovà a pesar d’estar donant-li lo millor. Però és això de veres? Pensem per un moment. Si esta germana, quan tenia 40 anys, li donava lo millor a Jehovà i encara està donant-li-ho als 80, no ha deixat mai de donar-li lo millor. Si li donem lo millor, Jehovà efectivament ens dirà: «Molt bé»! (Compara-ho amb Mateu 25:20-23.) Se’ns farà més fàcil ser feliços si ens centrem en el que podem fer en comptes de centrar-nos en el que no podem fer. w22.04 pàg. 10 § 2; pàg. 11 § 4-6

El capítol 21 d’Apocalipsi compara els 144.000 a una magnífica i esplendorosa ciutat anomenada «la nova Jerusalem». Joan va vore que esta ciutat «reposava damunt d’un fonament de dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols» del Corder (Ap 21:10-14; Ef 2:20). Esta ciutat simbòlica no es pot comparar amb cap altra. Té un carrer ample d’or pur, 12 portes que són 12 perles, una muralla i uns fonaments adornats amb pedres precioses i unes dimensions perfectament equilibrades (Ap 21:15-21). Però Joan troba a faltar una cosa. Notem el que diu a continuació: «De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell. La ciutat no necessita que la il·luminen el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’ompli de claror, i l’Anyell és el cresol que la il·lumina» (Ap 21:22, 23). Els qui formen la nova Jerusalem tindran accés directe a Jehovà (He 7:27; Ap 22:3, 4). w22.05 pàgs. 17, 18 § 14, 15

Encara que Jehovà és el nostre Creador, Legislador i Jutge, també és el nostre amorós Pare celestial (Sl 100:3; Is 33:22). Quan pequem contra ell i ens penedim de tot cor, no només pot perdonar-nos sinó que, a més, desitja fer-ho (Sl 86:5). A través del profeta Isaïes, Jehovà ens assegura carinyosament que, encara que els nostres pecats siguen «com l’escarlata», ell els farà «blancs com la neu» (Is 1:18). Per culpa de la nostra imperfecció, tots diem i fem coses que ofenen els altres (Jm 3:2). No obstant, això no ens impedix tindre una bona amistat amb ells. Ara bé, per a poder tindre-la, hem d’aprendre a ser perdonadors (Pr 17:9; 19:11; Mt 18:21, 22). Quan una persona ens ofén en alguna cosa de poca importància, Jehovà vol que la perdonem. I tenim bones raons per a fer-ho! Després de tot, Jehovà ens perdona amb molta generositat (Is 55:7). w22.06 pàg. 8 § 1, 2

Encara que hauríem d’evitar comparar-nos amb els altres, podem beneficiar-nos d’observar el bon exemple d’altres servents de Jehovà. I el millor de tots és el de Jesús. Tot i que no som perfectes com ell, podem aprendre de les seues meravelloses qualitats i accions (1Pe 2:21). Quan ens esforcem per imitar el seu exemple al màxim, arribem a ser millors servents de Jehovà. En la Paraula de Déu, trobem molts exemples d’hòmens i dones fidels que, a pesar de ser imperfectes, són dignes d’imitar. Pensem en el rei David, a qui Jehovà va anomenar «un home com el que desitja el meu cor» (Fets 13:22). No obstant, David va cometre alguns pecats greus. A pesar d’això, és un bon exemple per a nosaltres, perquè no va intentar justificar-se. Més bé, va acceptar el ferm consell que li donaren i es va penedir de tot cor del que havia fet. Com a resultat, Jehovà el va perdonar (Sl 51:5, 6, 12-14 [vv. 3, 4, 10-12 TNM]). w22.04 pàg. 13 § 11, 12

La Bíblia reconeix que la mort és un enemic (1Co 15:25, 26). Pensar en la mort podria angoixar-nos, en especial, si estem molt malalts o algun familiar nostre està molt greu. Per què li tenim por a la mort? Perquè Jehovà ens va crear amb el desig de disfrutar de la vida per sempre (Ecle 3:11). Ara bé, tindre-li cert respecte a la mort ens ajuda a protegir la nostra vida. Pot motivar-nos a prendre bones decisions sobre la dieta i l’exercici físic, a buscar l’ajuda de metges i de tractament mèdics quan és precís i, per descomptat, a evitar arriscar la nostra vida innecessàriament. Satanàs sap que ens estimem la vida. Fins i tot afirma que ho sacrificaríem tot, inclús la nostra amistat amb Jehovà, per a salvar la pell (Jb 2:5). Que equivocat que està! Així i tot, com encara té «el domini de la mort», Satanàs intenta aprofitar-se’n de la nostra por natural a morir per a que abandonem a Jehovà (He 2:14, 15). w22.06 pàg. 18 § 15, 16

Durant una proscripció, és probable que hagem de reunir-nos en grups més xicotets. Així que ara és més important que mai mantindre la pau amb els germans. La nostra lluita és contra Satanàs, no entre nosaltres. Per això, hem de passar per alt els errors dels germans o tractar de resoldre les diferències ràpidament (Pr 19:11). I també hem de prendre la iniciativa en ajudar-nos els uns als altres (Tt 3:14). L’ajuda que li donaren els germans del seu grup de predicació a una germana en necessitat els va beneficiar a tots, ja que els va unir com una família (Sl 133:1). Desenes de milers de germans i germanes servixen a Jehovà a pesar de les restriccions dels governs. Fins i tot, alguns d’ells estan empresonats per la seua fe. Podem orar per ells, per les seues famílies i pels germans que arrisquen la seua pròpia llibertat al donar-los suport espiritual, físic i legal (Col 4:3, 18). Mai subestimem el poder de les nostres oracions! (2Te 3:1, 2; 1Tm 2:1, 2) w22.12 pàgs. 26, 27 § 15, 16

Els fills a sovint imiten els seus pares. Per això, els pares savis, encara que no són perfectes, s’esforcen per donar un bon exemple als seus fills (Rm 3:23). Un pare va dir: «Són com esponges; ho absorbixen tot». I va afegir: «Si el nostre exemple no és coherent amb el que els estem ensenyant, ens ho faran saber». Com hem vist, si volem que els nostres fills estimen a Jehovà, el nostre amor per ell ha de ser fort i evident. Els pares poden infondre amor per Jehovà en els seus fills de moltes maneres. Un germà de 17 anys anomenat Andrew diu: «Els meus pares sempre m’han emfatitzat la importància de l’oració. Cada nit, mon pare orava amb mi encara que jo ja haguera fet la meua oració. [...] Ara veig a Jehovà com un Pare amorós i em sent molt a gust parlant amb ell». Pares, no subestimeu mai lo molt que el vostre amor per Jehovà pot influir en els vostres fills. w22.05 pàg. 28 § 7, 8

Per a preparar-nos per al baptisme, una de les primeres coses que hem de fer és penedir-nos sincerament dels nostres pecats (Fets 26:20). Si estem penedits de veritat, farem canvis de veritat. ¿Has deixat arrere qualsevol pràctica que desagrade a Jehovà, com la immoralitat, el tabac, la parla obscena o el llenguatge ofensiu? (1Co 6:9, 10; 2Co 7:1; Ef 4:29) Continua esforçant-te per canviar. Parla amb qui et conduïx el curs bíblic o amb els ancians de la congregació per a demanar-los ajuda i guia. I si eres jove i vius amb els teus pares, demana’ls tantes voltes com siga necessari que t’ajuden a véncer qualsevol mal hàbit que puga impedir que et bateges. També és important mantindre una bona rutina espiritual, la qual inclou assistir a les reunions i participar en elles (He 10:24, 25). A més, en el moment que qualifiques per a predicar, fes que esta activitat també forme part de la teua rutina. w23.03 pàgs. 10, 11 § 14-16

El relat de Gènesi 3:14, 15 menciona quatre personatges, entre ells, una «serp» i el «llinatge» de la serp. Seria impossible per a una serp literal comprendre el que Jehovà va dir en el jardí de l’Edén. Per tant, és lògic pensar que Déu estava dirigint-se a un ser intel·ligent. De qui es tracta? Apocalipsi 12:9 no deixa cap dubte al respecte, ja que identifica clarament «la serp antiga» amb Satanàs el Diable. Quan la Bíblia parla de descendència en sentit figurat, es referix a aquells que pensen i actuen com el seu pare simbòlic. Així que la descendència de la serp està formada per criatures espirituals i per humans, que en imitació de Satanàs, s’oposen a Jehovà i al Seu poble. Açò inclouria els àngels que abandonaren el seu lloc en el cel en els dies de Noé, així com els humans malvats que es comporten com el seu pare, el Diable (Gn 6:1, 2; Jn 8:44; 1Jn 5:19; Jud 6). w22.07 pàgs. 14, 15 § 4, 5

L’apòstol Pau volia moltíssim els seus germans. A més, podia posar-se en el seu lloc i mostrar-los compassió quan passaven per proves perquè ell mateix havia passat per moltes dificultats. En una ocasió en què es va quedar sense diners, va haver de buscar faena per a cobrir les seues necessitats i les dels seus companys (Fets 20:34). Com sabia fer tendes de campanya, quan va arribar a Corint, va començar a treballar amb Àquila i Priscil·la, que també es dedicaven a això. Així i tot, «cada dissabte» predicava tant a jueus com a grecs. Temps després, quan arribaren Siles i Timoteu, Pau es va poder «dedicar plenament a la predicació de la Paraula» (Fets 18:2-5). No va oblidar mai que el seu propòsit principal en la vida era servir a Jehovà. Com era tan treballador, podia posar-se en el lloc dels germans per a edificar-los. Els va recordar que no podien permetre que les pressions de la vida i la necessitat de mantindre la família els feren descuidar «allò que més convé», és a dir, tots els aspectes de l’adoració a Jehovà. w22.08 pàg. 20 § 3

En l’actualitat, la voluntat de Déu és que es prediquen les bones notícies del Regne per tota la terra (1Tm 2:3, 4). Esta obra és de Jehovà, i és tan important per a ell que li ha confiat la seua direcció al seu benvolgut Fill. Estem segurs que, amb la millor supervisió possible, la de Jesús, la predicació es completarà fins al grau que Jehovà vol abans que la fi arribe (Mt 24:14). Com podem estar segurs d’això? Poc abans de pujar al cel, Jesús es va reunir amb alguns dels seus seguidors fidels en una muntanya de Galilea i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra». Ara bé, fixem-nos què va afegir a continuació: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28:18, 19). Açò demostra que l’autoritat que Jesús ha rebut inclou, entre altres coses, dirigir l’obra de predicar. I esta obra continuaria davall la seua supervisió fins al nostre temps. w22.07 pàg. 8 § 1, 3, 4

Els justos, que van fer coses bones abans de morir, rebran «una resurrecció de vida» perquè els seus noms ja estaran escrits en el llibre de la vida. Això vol dir que la resurrecció dels «qui van fer coses bones» descrita en Joan 5:29 és la mateixa que la dels «justos» mencionada en Fets 24:15. Esta explicació està en harmonia amb el que diu Romans 6:7 (NT): «El qui ha mort, queda lliure del pecat». Per tant, quan els justos van morir, Jehovà va perdonar i oblidar els seus pecats, però encara recorda el seu historial de fidelitat (He 6:10). No obstant, per a que els seus noms continuen escrits en el llibre de la vida, hauran de mantindre’s fidels. w22.09 pág. 18 § 13, 15

El profeta Daniel va donar un bon exemple del que significa ser confiable. Encara que els babilonis se l’havien endut captiu, no va tardar en guanyar-se la reputació de ser una persona digna de confiança. Això es va evidenciar encara més quan, amb l’ajuda de Jehovà, va interpretar els somnis del rei Nabucodonosor (Dn 4:17-19, 22 [vv. 20-22, 25 TNM]). Molts anys després, Daniel va tornar a demostrar que era confiable quan va interpretar amb exactitud un misteriós missatge que va aparéixer en la paret del palau de Babilònia (Dn 5:5, 25-29). Posteriorment, Darius el mede i els seus alts funcionaris s’adonaren que Daniel «estava dotat» d’una saviesa extraordinària. Van reconéixer que el profeta «era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència» (Dn 6:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Fem bé en preguntar-nos: «Em coneixen com a algú que complix les seues responsabilitats i en qui es pot confiar?». És important que ens fem esta pregunta perquè, si som confiables, donarem glòria a Jehovà. w22.09 pàgs. 8, 9 § 2-4

Per què ens beneficia apegar-nos a les normes de Jehovà sobre el que està bé i el que està malament? Imaginem-nos el que passaria si cada banc tinguera el seu propi criteri per a fixar el valor de la moneda o si cada empresa constructora seguira el seu propi sistema de medició. Això seria un caos total! I si en un hospital cada metge fera el que volguera sense seguir els protocols establits, alguns pacients podrien morir. Està clar que seguir unes normes establides ens protegix. I lo mateix podem dir de les normes de Déu: són per al nostre bé. Jehovà beneïx els qui s’esforcen per viure d’acord amb les Seues normes. De fet, promet: «Els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més» (Sl 37:29). ¿Podem imaginar-nos la unitat, la pau i la felicitat que sentirem quan tots seguim les normes de Jehovà? Ell vol que disfrutem d’una vida aixina. Veritat que tenim bones raons per a estimar la justícia? w22.08 pàgs. 27, 28 § 6-8

La nostra lleialtat a Jehovà i a la seua organització es pot posar a prova quan afrontem adversitats. Per a poder superar-les hem de mantindre el bon juí i continuar alerta, ferms en la fe. Mantenim el bon juí quan no perdem la calma, pensem amb claredat i ens esforcem per vore els assumpts com Jehovà els veu. Si ho fem aixina, les nostres emocions no controlaran els nostres pensaments. Tal volta ens sentim tractats injustament per un germà de la congregació, potser per algú amb responsabilitats. Probablement el germà no tenia la intenció de ferir-te (Rm 3:23; Jm 3:2). Però, aixina i tot, t’has pogut sentir ofés pel que ha fet. Inclús podries haver-te preguntat: «Si un germà és capaç d’actuar aixina, serà esta realment l’organització de Déu?». Això és exactament el que Satanàs vol que pensem (2Co 2:11). Eixa classe de pensaments negatius podria separar-nos de Jehovà i de la seua organització. Així que anem amb compte de no amargar-nos. w22.11 pàg. 20 § 1, 3; pàg. 21 § 4

Jehovà ens ha donat la meravellosa esperança de la vida eterna. Alguns esperen viure per sempre en el cel com a sers espirituals immortals (1Co 15:50, 53). Però la majoria espera viure per sempre feliçment en la terra amb salut perfecta (Ap 21:3, 4). Siga en un lloc o en l’altre, la nostra esperança és molt valuosa i estem segurs que es farà realitat perquè ve de Jehovà (Rm 15:13). Sabem el que ell ha promés i que sempre complix la seua paraula (Nm 23:19). Estem convençuts que té tant el desig com el poder de complir tot el que ha dit que farà. A més, ens estima i vol que confiem en ell. Si la nostra esperança en Jehovà és forta, aguantarem les proves i afrontarem el futur amb valor i alegria. w22.10 pàg. 24 § 1-3

Com els israelites es negaven a obeir, Isaïes va predir que Jehovà permetria que sofriren una calamitat (Is 30:5, 17; Jr 25:8-11). I aixina va ser, ja que els babilonis se’ls van emportar captius. Ara bé, entre ells hi havia alguns jueus fidels, i Isaïes els va dir que Jehovà algun dia els permetria tornar a viure en Israel (Is 30:18, 19). I això és exactament el que va passar, perquè Jehovà els va alliberar del seu captiveri. Ara bé, eixa alliberació no va ser immediata. L’afirmació «el Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres» indicava que hauria de passar algun temps fins que els jueus fidels foren alliberats. De fet, els israelites estigueren 70 anys exiliats en Babilònia abans que a alguns d’ells se’ls permetera tornar a Jerusalem (Is 10:21; Jr 29:10). Una volta allí, les llàgrimes de pena que havien derramat foren reemplaçades per llàgrimes d’alegria. w22.11 pàg. 9 § 4

Hui en dia, en molts països, els nostres germans i germanes estan passant per lo mateix que passaren els apòstols en el segle I quan se’ls va perseguir per parlar de Jesús. Una volta darrere d’una altra, els jutges del tribunal suprem jueu «els van prohibir de parlar en el nom de Jesús» (Fets 4:18-20; 5:27, 28, 40). Però els apòstols sabien que algú amb més autoritat els havia ordenat que predicaren al poble i que donaren un testimoni complet de Crist (Fets 10:42). Per això, Pere i Joan, com a portaveus, van dir amb valor que obeirien a Déu en comptes d’obeir aquell tribunal i van declarar que no deixarien de parlar sobre Jesús (Fets 5:29). Després de ser assotats per mantindre la seua integritat, els apòstols eixiren del tribunal suprem jueu «contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús», i van continuar predicant (Fets 5:41, 42). w22.10 pàgs. 12, 13 § 2-4

Com és lògic, per a conéixer a Jehovà, has de començar per les «ensenyances bàsiques» (He 6:1 TNM). En la Carta als Hebreus, l’apòstol Pau es va referir a elles com «les primeres nocions», no perquè estiguera desprestigiant eixes ensenyances, sinó perquè estava comparant-les a la llet que alimenta a un xiquet de bolquers (He 5:12). També va exhortar tots els cristians a anar més enllà de les ensenyances bàsiques i a aprendre les veritats més profundes de la Paraula de Déu. I tu? Has cultivat el desig per eixes ensenyances profundes de la Bíblia? Estàs dispost a continuar creixent i aprenent sobre Jehovà i els seus propòsits? Per a molts de nosaltres, estudiar és tot un repte. I en el teu cas? Vas aprendre a llegir i a estudiar bé en l’escola? T’agradava estudiar i notaves que li treies profit? O vas arribar a la conclusió que això no era per a tu? Si este és el teu cas, no eres l’únic. Jehovà pot ajudar-te, ja que és el millor Mestre que hi ha. w23.03 pàgs. 9, 10 § 8-10

Si som dòcils, permetrem que la Paraula de Déu arrele en nosaltres i canvie la nostra manera de ser. Per tant, hem d’evitar tindre una actitud crítica o orgullosa, perquè només aixina deixarem que ens modelen les lliçons de la Bíblia sobre la misericòrdia, la compassió i l’amor. L’opinió que tenim dels altres i la manera com els tractem pot indicar si estem deixant que les Escriptures ens modelen. Els fariseus no van permetre que la Paraula de Déu arribara al seu cor i per això condemnaven els qui no tenien cap culpa (Mt 12:7). I en el nostre cas? ¿Solem parlar, per exemple, de les coses bones que veem en els altres o en seguida traem a relluir els seus defectes? ¿Som misericordiosos i estem dispostos a perdonar o, més bé, som crítics i tendim a guardar ressentiment? Fer-nos un autoexamen com este pot traure a la llum si estem deixant que la lectura de la Paraula de Déu modele els nostres pensaments, sentiments i accions (1Tm 4:12, 15; He 4:12). w23.02 pàg. 12 § 13, 14

Vegem l’exemple de Josep d’Arimatea. Este home era molt respectat per la societat jueva, ja que pertanyia al Sanedrí, el Tribunal Suprem jueu. Però, durant el ministeri de Jesús, no va ser gens valent. De fet, Joan va dir de Josep que «era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus» (Jn 19:38). Encara que estava interessat en el missatge del Regne, ocultava la seua fe en Jesús. Està clar que tenia por de perdre la seua posició de prestigi. Ara bé, la Bíblia diu que, després de morir el Fill de Déu, Josep «va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús» (Mc 15:42, 43). D’ahí en avant, no va tornar a amagar que era deixeble seu. I tu? Has tingut por a l’home en algun moment, igual que li va passar a Josep? w23.01 pàg. 30 § 13, 14

Les notícies sobre la pau i la prosperitat que disfrutaven els israelites davall del regnat de Salomó van arribar fins a la reina de Saba, qui va viatjar des d’un país llunyà fins a Jerusalem per a vore-ho amb els seus propis ulls (1Re 10:1). Després de comprovar-ho, va exclamar les paraules del text de hui. Però les condicions que hi havia durant el regnat del rei Salomó van ser només un exemple del que Jehovà farà per la humanitat quan governe el seu Fill. Jesús és superior a Salomó en tots els sentits. Salomó era un home imperfecte que va cometre errors greus que amb el temps van causar molts problemes al poble de Déu. Per contra, Jesús és un governant perfecte que no s’equivoca mai (Lc 1:32; He 4:14, 15). A més, es va mantindre fidel a Jehovà i va demostrar que no pecarà mai ni farà res que perjudique els seus súbdits lleials. És un gran honor tindre’l com a Rei! w22.12 pàgs. 10, 11 § 9, 10

Què hauríem de fer si es produïx una epidèmia en la zona on vivim? Hauríem d’obeir les directrius de les autoritats, com llavar-nos les mans, mantindre la distància, dur mascareta i guardar quarantena. Si som diligents en estes qüestions, demostrarem que de deveres valorem el regal de la vida. Durant una emergència, podria difondre’s informació errònia entre els amics, els veïns i els mitjans de comunicació. En comptes de comportar-nos com l’ingenu, que «es creu tot el que li diuen», hauríem d’escoltar les fonts més confiables del govern i de les autoritats mèdiques (Pr 14:15 TNM). La Junta Directiva i les sucursals s’esforcen per informar-se amb exactitud abans de donar instruccions en relació amb les reunions i la predicació. A l’obeir eixes instruccions, ens protegim personalment i també protegim els altres. A més, fem que la gent tinga una millor opinió dels testimonis de Jehovà (1Pe 2:12). w23.02 pàg. 23 § 11, 12

Quan els israelites entraren en la terra promesa, ocuparen diferents zones. Els qui vivien en una zona d’Israel podien haver-se deixat de preocupar fàcilment pel benestar dels qui vivien en una altra part del país. Però Jehovà va fer que tots els israelites es reuniren en diverses ocasions per a escoltar la lectura i l’explicació de la seua Paraula escrita (Dt 31:10-12; Ne 8:2, 8, 18). ¿Podem imaginar-nos com se sentiria un israelita fidel a l’arribar a Jerusalem i vore milions de servents de Déu de totes les parts del país? Està clar que Jehovà va organitzar açò per a que el seu poble estiguera unit. Amb el temps, es va formar la congregació cristiana, composta per hòmens i dones que parlaven molts idiomes i que provenien d’orígens socials i econòmics molt diferents. A pesar d’açò, estaven units en l’adoració al Déu verdader. A més, el qui volia fer-se creient només podia entendre la Paraula de Déu si rebia l’ajuda d’un cristià i es reunia amb la congregació (Fets 2:42; 8:30, 31). w23.02 pàg. 3 § 7

Jehovà promet que els qui l’obeïxen tindran «vida eterna» (Rm 6:23). Sense dubte, quan meditem en el que Jehovà ens ha promés, el nostre amor per ell s’enfortix. De fet, el nostre Pare celestial ens oferix este regal perquè ens estima tant que no vol que ens separem mai d’ell. La promesa que Déu ens fa de la vida eterna ens ajuda a aguantar les proves presents. Encara que els nostres enemics ens amenacen de mort, no transigirem. Per què? Entre altres coses, perquè sabem que si morim fidels a Jehovà, ell ens ressuscitarà amb la perspectiva de no tornar a morir (Jn 5:28, 29; 1Co 15:55-58; He 2:15). Sabem que Jehovà pot mantindre’ns vius per sempre perquè ell és la Font de la vida i viu per sempre (Sl 36:10 [v. 9 TNM]). La Bíblia confirma que Jehovà sempre ha existit i sempre existirà (Sl 90:2; 102:13, 25, 28 [vv. 12, 24, 27 TNM]). w22.12 pàg. 2 § 1-3

Com a servents de Jehovà, no ens sorprén haver d’afrontar proves. Som conscients que, tal com diu la Bíblia, «ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu» (Fets 14:22). També sabem que alguns dels nostres problemes no es resoldran per complet fins que visquem en el nou món, on «no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21:4). Jehovà no impedix que passem per proves, però sí que ens ajuda a aguantar-les. Fixem-nos en el que l’apòstol Pau va dir als cristians de Roma. Després de mencionar una sèrie de proves que tant ell com els germans estaven afrontant, va escriure: «N’eixim plenament vencedors gràcies a aquell que ens estima» (Rm 8:36, 37). Açò vol dir que Jehovà pot beneir-nos inclús quan estem passant per proves i, d’esta manera, eixir-ne vencedors. w23.01 pàg. 14 § 1, 2