Va començar en l’Edén la humanitat?

IMAGINA’T en un gran i bonic jardí. No se senten ni els sorolls ni el caos de la ciutat i es respira una gran pau. Lo millor de tot és que no tens preocupacions, ni et fa mal res ni tens cap malaltia o al·lèrgia. Els teus sentits disfruten de tota la bellesa que tens al teu voltant.

Els teus ulls es recreen en els colors vius de les flors, en l’aigua cristal·lina d’un riu i en l’efecte dels rajos de sol en els arbres. Sents com la brisa t’acaricia la pell i pots olorar moltes fragàncies. Escoltes la remor de les fulles, l’aigua que xoca contra les pedres, el cant dels pardalets i el brunzir de les abelles. No t’entren ganes d’estar en un lloc aixina només de pensar-ho?

Gent per tot el món pensa que la humanitat va començar en un lloc aixina. Durant segles, el judaisme, el cristianisme i l’islam han ensenyat que Déu va posar Adam i Eva en el jardí de l’Edén, un lloc on segons la Bíblia vivien en pau i feliços. Disfrutaven de pau entre ells, amb els animals i amb Déu, qui els va donar l’esperança de viure per sempre en aquell entorn tan meravellós (Gènesi 2:15-24).

Els hindús també ensenyen que fa molt de temps va existir un paradís. Per altra banda, els budistes creuen que els grans líders espirituals, els budes, sorgixen en èpoques de la història en què el món disfruta de condicions paradisíaques. I moltes religions d’Àfrica ensenyen històries que es pareixen molt a la d’Adam i Eva.

La veritat és que la idea d’un paradís original ha sigut una constant en tradicions i religions de tot el món. Segons explica l’historiador Jean Delumeau, «nombroses civilitzacions van creure en un paradís primordial on regnava la perfecció, la llibertat, la pau, la felicitat, l’abundància, l’absència de violència, de tensions i de conflictes [...]. D’ahí naix la profunda nostàlgia en la consciència col·lectiva pel paradís perdut, però mai oblidat, i el desig poderós de tornar a trobar-lo».

És possible que totes estes històries i tradicions provinguen d’un passat comú? Serà que eixa «consciència col·lectiva» de la humanitat guarda el record d’un fet real? De veres van existir Adam, Eva i el jardí de l’Edén?

Hi ha qui es riu d’esta idea. En esta època d’avanços científics, molts creuen que estos relats són simples llegendes i mites. Sorprenentment, no només dubten d’ella els qui no creuen en Déu. Molts líders religiosos neguen que existira el jardí de l’Edén i diuen que eixe relat és una faula, una metàfora o una paràbola.

És veritat que la Bíblia conté paràboles. El mateix Jesús va pronunciar les més famoses. Però la Bíblia presenta el relat de l’Edén, no com una paràbola, sinó com una història real. És més, si estos fets mai ocorregueren, com podem confiar en la resta de la Bíblia? Analitzem per què molta gent és escèptica sobre el jardí de l’Edén i si els seus arguments són vàlids. Després vorem quina importància té este relat per a nosaltres.