Va existir realment el jardí de l’Edén?

CONEIXES la història d’Adam i Eva i del jardí de l’Edén? Gent de tot el món la coneix. Per què no la lliges per tu mateix? La trobaràs en Gènesi 1:26–3:24. Bàsicament, este és el relat:

Jehovàa forma a l’home a partir de la pols, l’anomena Adam i el posa en un jardí en una regió anomenada Edén. Déu mateix ha plantat eixe jardí, que té aigua en abundància i preciosos arbres fruiters. Al mig del jardí es troba «l’arbre del coneixement del bé i del mal». Déu els prohibix als humans que mengen d’ell i els diu que si desobeïxen moriran. Més tard, Jehovà li fa a Adam una companya, Eva, formant-la d’una de les seues costelles. Déu els dona l’encàrrec de cuidar del jardí i els diu que es multipliquen i òmpliguen la terra.

Més tard, quan Eva està a soles, una serp li parla i la tempta a menjar del fruit prohibit dient-li que Déu l’ha enganyat i que està amagant-los alguna cosa bona que els farà com Déu. Ella acaba menjant del fruit prohibit, i després Adam també desobeïx a Déu i en menja. Com a conseqüència, Jehovà dicta sentència contra Adam, Eva i la serp. Després d’expulsar els humans del paradís, posa àngels per a que bloquegen l’entrada.

Hi hagué un temps en què erudits, intel·lectuals i historiadors solien buscar proves per a demostrar que el relat del Gènesi era un fet real. Però hui en dia lo més comú és posar en dubte tots estos temes. Ara bé, hi ha base per a dubtar d’este relat? Analitzem quatre preguntes que se sol fer la gent.

1. Va ser el jardí de l’Edén un lloc real?

Per què hi ha tants dubtes sobre este punt? La filosofia pot haver influït molt. Durant segles, els teòlegs suposaven que el jardí de l’Edén encara existia en algun lloc. Però, amb el temps, l’Església es va deixar influir per filòsofs grecs com Plató i Aristòtil, que deien que no pot existir res perfecte en la terra i que només hi pot haver perfecció en el cel.b Per tant, els teòlegs van arribar a la conclusió que el paradís havia d’estar més prop del cel. Alguns deien que es trobava en el cim d’una muntanya tan alta que superava els límits d’este planeta corrupte. Altres deien que estava en el pol Nord o en el pol Sud, i altres, que estava en la Lluna o prop d’ella. No és d’estranyar que el relat del Gènesi adquirira un toc de fantasia i ficció. Per això, alguns erudits de l’actualitat consideren absurda tota referència geogràfica al jardí de l’Edén i asseguren que mai va existir.

No obstant, la Bíblia no descriu el jardí d’eixa manera. En Gènesi 2:8-14 es descriuen detalls concrets sobre este lloc. Per exemple, estava situat a l’est d’una regió anomenada Edén i rebia aigua d’un riu que després es dividia en quatre. La Bíblia indica el nom d’estos quatre rius i fa una breu descripció del seu curs. Alguns erudits s’han trencat el cap buscant en este passatge alguna pista per a trobar el jardí original, però lo únic que s’han trobat han sigut un muntó de teories contradictòries. Vol dir això que la descripció de l’Edén, del seu jardí i dels seus rius és un mite?

Pensa en açò: els successos del jardí de l’Edén ocorregueren fa uns 6.000 anys i quan Moisés els va escriure, potser basant-se en relats orals o en alguns documents sobre aquella època, ja havien passat uns 2.500 anys. Aixina que el relat que va escriure ja era història antiga inclús per a ell. Per tant, és possible que algunes característiques com els rius canviaren al passar tants segles? L’escorça terrestre és molt dinàmica, i la regió on possiblement estava l’Edén és una zona amb molta activitat sísmica. De fet, registra el 17% dels terratrèmols de major magnitud de tot el món. D’altra banda, el Diluvi dels dies de Noé pot haver alterat la topografia de maneres que no sabem.c

No obstant, hi ha alguns fets que sí que coneixem. El relat del Gènesi parla del jardí com un lloc real. Dos dels quatre rius que menciona —l’Eufrates i el Tigris, o Hidequel— encara existixen hui en dia i alguns dels seus afluents estan molt propet entre ells. El relat inclús diu el nom dels territoris pels quals passaven eixos rius i especifica recursos naturals molt coneguts de la zona. Tota esta informació li resultaria molt familiar als israelites de l’antiguitat, a qui originalment anava dirigit este relat.

És això el que fan els mites i llegendes? O més bé ometen detalls específics que es puguen verificar? Molts contes solen començar amb un: «En un país molt llunyà hi havia...». Els relats històrics, en canvi, inclouen detalls concrets importants, com ho fa el del jardí de l’Edén.

2. És raonable creure que Déu creara a Adam de la pols i a Eva d’una costella d’Adam?

El cos humà està compost de diferents elements que podem trobar en l’escorça terrestre, com l’hidrogen, l’oxigen i el carboni; açò és un fet científic. Però, com s’acabaren ajuntant estos elements per a formar un ser viu?

Molts científics diuen que la vida va sorgir per si mateixa a partir d’organismes molt simples que anaren evolucionant al llarg de milions d’anys fins a convertir-se en sers més complexos. Però el terme «simple» pot ser confús, perquè totes les formes de vida —fins i tot els organismes unicel·lulars— són increïblement complexes. No hi ha ninguna prova que mostre que sorgira o poguera sorgir alguna classe de vida per atzar. Al contrari, tots els sers vius evidencien haver sigut dissenyats per una intel·ligència infinitament superior a la nostra (Romans 1:20).d

Recordes haver escoltat una bella simfonia, haver contemplat un bonic quadro, o haver-te quedat bocabadat amb alguna meravella de la tecnologia? Penses que és possible que es feren a soles? Clar que no! Doncs ninguna d’estes meravelles s’acosta a la complexitat, bellesa o enginy del disseny del cos humà. Com podem dir que no ha tingut un creador? Per altra part, el relat del Gènesi explica que, de tots els sers vius en la terra, només els humans estem fets a la imatge de Déu (Gènesi 1:26). Per això, només els humans som capaços de produir impressionants obres de música, art i tecnologia, ja que eixa capacitat és un reflex de les habilitats creatives de Déu. Per què hauria de sorprendre’ns que Déu siga capaç de crear-nos a partir de la pols?

Què podem dir de la creació de la dona a partir d’una costella de l’home? És molt més difícil?e Déu podia haver-ho fet de moltes maneres, però la que va utilitzar per a crear a la dona té un significat molt bonico. Ell volia que l’home i la dona es casaren i formaren una unió molt forta, com si foren «una sola carn» (Gènesi 2:24). En efecte, l’home i la dona han sigut creats per a que puguen complementar-se i formar un vincle que els permeta estimar-se i cuidar-se. No evidencia això que darrere hi ha un Creador savi i amorós?

I per últim, els experts en genètica reconeixen que molt probablement tots els humans provinguen d’un únic home i d’una dona. Per tant, pareix que el relat del Gènesi té molt de trellat, veritat?

3. Són els arbres del coneixement i de la vida un mite?

El relat del Gènesi no ensenya que estos arbres tingueren algun poder especial o sobrenatural, més bé, eren arbres normals als quals Jehovà va donar un significat simbòlic.

Els sers humans també fem lo mateix. Per exemple, un jutge pot condemnar una persona per desacatament al tribunal. Òbviament, no està referint-se a les cadires, les taules o les parets de la sala del tribunal, sinó al sistema de justícia que este representa. Un altre exemple són el ceptre i la corona, que representen l’autoritat d’un monarca.

Llavors, què significaven els dos arbres? Hi han moltes teories diferents i complicades, però la verdadera resposta és senzilla i molt important per a nosaltres. L’arbre del coneixement del bé i del mal simbolitzava un dret que només té Déu: el de decidir el que està bé i el que està malament (Jeremies 10:23). No és d’estranyar que Déu considerara un crim menjar d’aquell arbre. I, per altra part, l’arbre de la vida representava la vida eterna, un regal que només Déu pot concedir (Romans 6:23).

4. Com és possible que una serp li parlara a Eva?

És de veres que este aspecte del relat del Gènesi pot ser desconcertant, sobretot si no tenim en compte el que diu la resta de la Bíblia. Però les Escriptures a poquet a poquet aclarixen este intrigant misteri.

Qui o què va fer que la serp pareguera que parlava? Els israelites de l’antiguitat disposaven d’informació suficient per a comprendre el que hi havia darrere d’aquella serp. Per exemple, sabien que, encara que els animals no parlen, els sers espirituals poden fer que un animal parega que parla. Moisés va escriure el relat sobre Balaam, en el qual Déu va enviar un àngel per a fer que la burra de Balaam parlara com una persona (Nombres 22:26-31; 2 Pere 2:15, 16).

També sabem que hi ha altres sers espirituals enemics de Déu que poden fer milacres. Moisés va vore als sacerdots practicants de màgia d’Egipte imitar alguns dels milacres de Déu, com per exemple transformar un bastó en una serp. El poder per a realitzar estos fenòmens extraordinaris venia clarament dels enemics de Déu en el regne espiritual (Èxode 7:8-12).

A més, Moisés també va escriure per inspiració el llibre de Job. Este llibre ens ensenya molt sobre l’enemic de Déu, Satanàs, qui amb mentires ha posat en dubte la integritat de tots els servents de Déu (Job 1:6-11; 2:4, 5). Per tant, segurament els israelites raonaren que havia sigut Satanàs qui havia manipulat la serp per a que pareguera que parlava, i d’esta manera enganyar a Eva i fer que desobeïra a Déu.

A més a més, Jesús va dir que Satanàs «és mentider i pare de la mentida» (Joan 8:44). El pare de la mentira hauria de ser el que va dir la primera, veritat? I la primera mentira la trobem en les paraules de la serp a Eva, ja que va contradir l’advertència de Déu sobre menjar del fruit prohibit al dir: «No, no moriríeu!» (Gènesi 3:4). Està clar que Jesús sabia que era Satanàs qui havia manipulat la serp. De fet, Jesús li va revelar a l’apòstol Joan que Satanàs era «la serp antiga» (Apocalipsi 1:1; 12:9).

És tan extraordinari que un esperit puga manipular una serp fent que parega que parle? No fan una cosa pareguda els ventrílocs i els experts en efectes especials?

La prova més convincent

Arribats a este punt, no creus que els dubtes sobre el relat del Gènesi no tenen massa fonament? Després de tot, les proves demostren que és una història real. Analitzem-ne una més.

La Bíblia anomena a Jesucrist «el testimoni fidel i veraç» (Apocalipsi 3:14). Com a humà perfecte, mai va dir mentires ni va tergiversar la veritat de ninguna manera. A més, havia viscut en el cel junt amb son pare, Jehovà, «abans que el món existira» (Joan 17:5). Per tant, com Jesús ja estava viu abans que la terra fora creada, el seu testimoni té molt de pes. Què va dir ell sobre el jardí de l’Edén?

Jesús va parlar d’Adam i Eva com a persones reals. De fet, els va mencionar quan va explicar les normes de Jehovà sobre el matrimoni (Mateu 19:3-6). Si no hagueren existit mai o el jardí fora un simple mite, o bé Jesús estava enganyat o bé era un mentirós. I les dos coses són impossibles! Jesús havia estat en el cel i havia vist tot el que havia passat. Quina prova més convincent que eixa hi pot haver?

En realitat, és molt difícil posar fe en Jesús si no creiem en el relat del Gènesi. És més, si no creiem en este relat, és impossible entendre el missatge de la Bíblia i les seues promeses. Analitzem per què diem açò.

[Notes]