Què pot fer un pare per a no distanciar-se del seu fill?

«PAPÀ, com és que saps tantes coses?» T’ha sorprés alguna volta el teu fill amb una pregunta aixina? En eixe moment, segurament et vas sentir orgullós de ser pare. Però quan el teu fill va més enllà, aplica els teus consells i obté els beneficis, segurament t’alegres moltíssim mésa (Proverbis 23:15, 24).

No obstant, amb el pas dels anys, seguix admirant-te el teu fill igual que quan era menut? O pareix que ha disminuït la seua admiració amb el pas del temps? Com pots evitar distanciar-te del teu fill a mesura que va convertint-se en un adult? Primer, analitzem alguns dels reptes que afronten els pares.

Tres reptes comuns

1. FALTA DE TEMPS: En molts països, els pares són els qui s’encarreguen de proveir per a la seua família. Sovint, la seua faena implica que han d’estar fora de casa durant la major part del dia. En alguns llocs, els pares passen molt poc de temps amb els seus fills. Per exemple, una enquesta recentment realitzada en França va concloure que els pares allí dediquen una mitjana de menys de 12 minuts al dia als seus fills.

PENSA EN AÇÒ: Quant de temps passes amb el teu fill? Per què no anotes durant una o dos setmanes el temps total que passes amb el teu fill cada dia? Els resultats podrien sorprendre’t.

2. NO HAVER TINGUT UN BON EXEMPLE: Alguns hòmens han tingut poc tracte amb el seu propi pare. «A penes tenia contacte amb mon pare», diu Jean-Marie que viu en França. Com ha afectat açò a Jean-Marie? Ell diu: «Açò ha creat problemes que mai m’haguera imaginat. Per exemple, em costa tindre conversacions profundes amb els meus fills». Altres hòmens han tingut més tracte amb son pare, però no mantenen una relació estreta amb ell. Philippe, de 43 anys, diu: «A mon pare li costava demostrar-me carinyo. Com a conseqüència, he hagut d’esforçar-me molt per a ser més carinyós amb el meu fill».

PENSA EN AÇÒ: Penses que la relació que tens amb ton pare afecta la manera com tractes al teu fill? Tens els mateixos costums, siguen bons o roïns? En què ho has notat?

3. IDEES ERRÒNIES SOBRE EL PAPER DEL PARE: Algunes cultures pensen que criar els fills no és cosa dels pares. Luca, que es va criar en un país de l’oest d’Europa, diu: «On vaig créixer, la gent creia que cuidar dels fills era faena de la mare». En altres cultures, el paper del pare es limita a disciplinar els fills de manera estricta. George, per exemple, es va criar en un país africà. Ell diu: «En la meua cultura, els pares no juguen amb els seus fills per por a que açò li lleve autoritat al pare. Per això, sempre he trobat difícil passar-ho bé amb el meu fill».

PENSA EN AÇÒ: En el lloc on vius, què s’espera dels pares? S’ensenya a vore la criança dels fills com faena de dones? S’anima els pares a expressar amor i afecte pels seus fills? O això està mal vist?

Si eres un pare que afronta un o més d’estos reptes, com pots superar-los? Analitza les següents suggerències.

Comença mentres el teu fill és xicotet

Els fills naixen amb el desig d’imitar el seu pare. Per tant, mentres siga xicotet, aprofita eixe desig. Com pots fer-ho? I quan pots trobar temps per a passar amb ell?

Sempre que siga possible, inclou al teu fill en les teues activitats diàries. Per exemple, si estàs fent faenes de casa, deixa que t’ajude. Dona-li una xicoteta granera o un rastell. Sens dubte, estarà encantat de treballar al costat del seu heroi i model a seguir, son pare! Tal volta tardes més en acabar la faena, però enfortiràs el vincle que hi ha entre els dos i estaràs ensenyant-li una bona ètica de faena. Temps arrere, la Bíblia va animar els pares a incloure els fills en les seues activitats diàries i a aprofitar eixes ocasions per a comunicar-se amb ells i ensenyar-los (Deuteronomi 6:6-9). I eixos consells encara són pràctics.

A més de treballar amb el teu fill, aparta temps per a jugar amb ell. Jugar és més que una oportunitat per a divertir-se junts. Hi ha estudis que demostren que quan els pares juguen amb els seus fills, els animen a tindre més iniciativa i a ser més valents.

Jugar entre pare i fill servix per a una cosa molt més important. L’investigador Michel Fize, diu: «La millor forma en què un xiquet es comunica amb son pare és jugant». Mentres juguen, un pare pot expressar afecte pel seu fill, tant amb paraules com amb accions. Al fer-ho, li ensenya al seu xiquet com expressar afecte. André, un pare que viu en Alemanya, diu: «Quan el meu fill era un xiquet solíem jugar junts. Jo l’abraçava, i ell va aprendre a respondre a eixe amor».

L’hora de dormir és una altra ocasió on un pare pot enfortir els seus vincles d’amor amb el seu fill. Conta-li un conte cada nit, i escolta’l mentres expressa les seues alegries i preocupacions del dia. Si ho fas, l’ajudaràs a comunicar-se amb tu més fàcilment a mesura que es fa major.

Troba interessos comuns

A alguns adolescents pareix que no els importe quan son pare intenta comunicar-se amb ells. Si pareix que el teu fill evadix les teues preguntes, no arribes a la conclusió que no vol parlar amb tu. Potser estiga més dispost a obrir-se si adaptes la manera en què et comuniques amb ell.

Jacques, un pare que viu en França, a voltes trobava difícil comunicar-se amb el seu fill Jérôme. Però, en comptes de forçar el seu fill a parlar, va adaptar la manera d’acostar-se a ell: va començar a jugar a futbol amb ell. Jacques diu: «Després de fer exercici solíem assentar-nos en la gespa i descansar un poquet. El meu fill solia obrir-me el seu cor en eixe moment. El simple fet d’estar junts i que em tinguera per a ell a soles va forjar un llaç molt especial entre nosaltres».

I si al teu fill no li agrada fer esport? André recorda les hores que va passar contemplant les estrelles amb el seu fill. «Tréiem les cadires i ens assentàvem a l’aire lliure. Després, ens posàvem les mantes i amb una tassa de te en la mà, observàvem el cel a la nit. Parlàvem sobre el Creador de les estrelles, sobre assumptes personals, parlàvem sobre qualsevol tema» (Isaïes 40:25, 26).

I si no t’agrada fer el mateix que al teu fill? En eixe cas, has de deixar de costat les preferències personals (Filipencs 2:4). «Jo estava molt més interessat en els esports que el meu fill Vaughan», diu Ian, que viu en Sud-àfrica. «A ell li agradaven els avions i els ordinadors. Aixina que vaig fer un esforç i em vaig interessar per eixes coses també. El vaig portar a exhibicions aèries i jugava amb ell amb un simulador de vol en l’ordinador. Crec que com disfrutàvem junts, Vaughan es comunicava més lliurement amb mi».

Augmenta la seua autoestima

«Mira papà, mira!» Alguna volta el teu fill t’ha dit això quan ha aprés a fer alguna cosa nova? Si ara és un adolescent, encara busca la teua aprovació tan obertament? Possiblement no. Però la necessita si vol convertir-se en una persona adulta equilibrada.

Fixa’t en l’exemple que va donar Jehovà Déu al tractar amb un dels seus fills. Quan Jesús estava a punt de començar una etapa especial de la seua vida en la terra, Déu va expressar públicament el seu afecte per ell, al dir: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mateu 3:17; 5:48). És de veres que tens l’obligació d’ensenyar i disciplinar el teu fill (Efesis 6:4). Però, busques també oportunitats per a elogiar-lo per les coses que fa i diu bé?

A alguns hòmens els costa mostrar aprovació i afecte. Potser s’han criat en famílies on els pares destaquen els errors en lloc de les coses que fan bé. Si eixe és el teu cas, t’hauràs d’esforçar per augmentar l’autoestima del teu fill. Com pots fer-ho? Luca, de qui hem parlat abans, fa les faenes de casa regularment amb el seu fill Manuel, que té 15 anys. Luca diu: «A voltes li dic a Manuel que comence a fer alguna cosa ell a soles, i que jo l’ajudaré si em necessita. La majoria de voltes sap fer-ho soles. Fer-ho bé li dona satisfacció i augmenta la seua autoestima. Quan fa les coses bé, el felicite. Quan no ho fa tan bé com esperava, li faig saber que aprecie el seu esforç».

També pots potenciar l’autoestima del teu fill ajudant-lo a posar-se objectius més importants en la seua vida. Però, què passa si el teu fill tarda més del que voldries en aconseguir els seus objectius? I si les seues metes, encara que no siguen roïnes, són diferents de les que tu voldries per a ell? En eixe cas, hauries de replantejar-te les teues expectatives. Jacques, mencionat abans, diu: «Intente ajudar el meu fill a què es pose metes que puga aconseguir. Però també intente deixar clar que són les seues metes, no les meues. Aleshores, m’esforce per recordar que és ell qui ha de treballar per a aconseguir els seus objectius al seu propi ritme». Si escoltes les opinions del teu fill, el felicites per les coses que fa bé i l’animes a superar els fracassos, l’ajudaràs a aconseguir les seues metes.

Sent realistes, la vostra relació tindrà els seus reptes. Però a llarg termini, el teu fill voldrà mantindre una relació estreta amb tu. Després de tot, qui no vol estar a prop d’algú que l’ajuda a complir els seus objectius?

[Nota]