Referències del Quadern d’activitats
DEL 7 AL 13 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JAUME 3-5
«Mostra la saviesa que ve de dalt»
(Jaume 3:17) En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
cl 221, 222 § 9, 10
¿Influïx en la nostra vida «la saviesa que ve de dalt»?
9 «Primer de tot és pura.» L’adjectiu per a pura, o casta, implica neteja interior i exterior. La Bíblia relaciona la saviesa amb el cor, però el cor no pot contindre la saviesa que ve de dalt si està contaminat per pensaments, desitjos i motivacions incorrectes (Proverbis 2:10; Mateu 15:19, 20). No obstant això, si el nostre cor és pur –en la mesura que ho permeta la imperfecció– ens apartarem del mal i farem el que està bé (Salm 37:27; Proverbis 3:7). Per això és tan apropiat que la puresa, o la castedat, siga la primera qualitat de la saviesa en mencionar-se. Després de tot, com podríem reflectir la resta de qualitats de la saviesa de dalt si no ens mantinguérem nets moralment i espiritualment?
10 «Després, pacífica.» La saviesa celestial ens impel·lix a buscar la pau, un aspecte del fruit de l’esperit de Déu (Gàlates 5:22). Per això, ens esforcem per a no trencar «el lligam de la pau» que unix el poble de Jehovà (Efesis 4:3). També fem tot lo possible per recuperar l’harmonia quan sorgixen problemes. Per què és important que ens comportem d’esta manera? La Bíblia diu: «Viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres» (2 Corintis 13:11). Per tant, si continuem portant una vida pacífica, el Déu de la pau estarà amb nosaltres. La manera en què tractem els nostres germans està estretament relacionada amb la nostra relació amb Jehovà. Com podem mostrar que anem darrere de la pau? Analitzem un exemple.
(Jaume 3:17) En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
cl 223 § 12
¿Influïx en la nostra vida «la saviesa que ve de dalt»?
12 «Amable.» Què significa que la saviesa de dalt és amable? Segons els erudits, el terme grec per a amable en Jaume 3:17 és difícil de traduir. Alguns traductors han usat termes com «raonable», «suau» o «considerada». Una nota a peu de pàgina en la Traducció del Nou Món indica que el significat literal és «que cedix». Com podem mostrar que este aspecte de la saviesa de dalt influïx en nosaltres?
cl 224, 225 § 14, 15
¿Influïx en la nostra vida «la saviesa que ve de dalt»?
14 «Dòcil». La paraula grega que es traduïx dòcil només apareix una vegada en les Escriptures Gregues Cristianes. Segons els erudits, esta paraula «sovint s’utilitza en l’entrenament militar». Transmet la idea d’algú que és «fàcil de persuadir» i «submís». Qui es deixa portar per la saviesa de dalt se sotmet de bona gana al que diuen les Escriptures. No és conegut per ser una persona que adopta un parer i es nega a canviar encara que els fets el contradiuen. Al contrari, canvia ràpidament quan se li presenten arguments bíblics que mostren que té una actitud equivocada o que ha arribat a una conclusió errònia. ¿Se’ns coneix a nosaltres per ser aixina?
«Plena de misericòrdia i de bons fruits»
15 «Plena de misericòrdia i de bons fruits.» La misericòrdia és una part important de la saviesa de dalt, ja que diu que està «plena» d’esta qualitat. Fixa’t que la «misericòrdia» i els «bons fruits» es mencionen alhora. Açò és molt apropiat perquè la misericòrdia en la Bíblia a sovint implica un interés actiu pels altres, i una compassió que produïx una gran quantitat d’actes amables. Una obra de referència la definix com «un sentiment de pena pels qui estan patint que impulsa a ajudar-los». Per tant, la saviesa de dalt no és gelada, severa o merament intel·lectual, sinó càlida, sincera i sensible. Com podem mostrar que estem plens de misericòrdia?
(Jaume 3:17) En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
cl 226 § 18, 19
¿Influïx en la nostra vida «la saviesa que ve de dalt»?
18 «Sense parcialitat». La saviesa de dalt està per damunt del racisme i del nacionalisme. De manera que si esta saviesa guia les nostres accions, procurarem arrancar qualsevol tendència a mostrar favoritisme (Jaume 2:9). No donarem un tracte preferent a algú per l’educació que ha rebut, per la seua posició econòmica o per les responsabilitats que tinga en la congregació, ni tampoc menysprearem cap germà, per humil que parega. Si Jehovà els ha donat el seu amor, també es mereixen el nostre.
19 «Ni hipocresia». La paraula grega per a hipòcrita pot referir-se a ‘un actor de teatre’. En l’antiguitat, els intèrprets grecs i romans portaven grans màscares en les representacions. Per això, esta paraula grega va arribar a designar a aquell que amagava la veritat, o que era un traïdor. Este aspecte de la saviesa de dalt no només hauria d’influir en la manera de tractar els nostres germans, sinó també en el que sentim per ells.
Mostra la saviesa que ve de dalt
(Jaume 3:17) En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
Buscant joies en la Bíblia
(Jaume 4:5) ¿Vos penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»?
w08 15/11 20 § 6
Punts destacats de les cartes de Jaume i Pere
4:5. Quin text bíblic està citant Jaume? Jaume no està citant d’un versicle en concret. Tot i això, estes paraules inspirades possiblement estan basades en la idea que transmeten textos com Gènesi 6:5; 8:21; Proverbis 21:10 i Gàlates 5:17.
(Jaume 4:11, 12) Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en compte de ser-ne complidor te’n fas jutge. 12 Ara bé, de legislador i de jutge només n’hi ha un: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?
w97 15/11 20 § 8
La fe ens fa pacients i constants en l’oració
8 Parlar contra un company de creença és un pecat (Jaume 4:11, 12). Amb tot, alguns critiquen els seus germans, siga perquè se senten superiors moralment o perquè volen exalçar-se per mitjà de degradar els altres (Salm 50:20; Proverbis 3:29). El terme grec que es traduïx malparlar denota hostilitat i implica fer una acusació exagerada o falsa, cosa que suposa jutjar negativament un germà. Per què aquell que malparla d’un germà també malparla de la Llei i la jutja? Els escribes i els fariseus van «anul·lar els manaments de Déu» i jutjaven segons les seues tradicions (Marc 7:1-13). De la mateixa manera, si nosaltres condemnàrem un germà que Jehovà no ha condemnat, estaríem dient que la llei de Déu no és adequada i, per tant, estaríem jutjant-la i pecant. A més, al criticar injustament un germà nostre, no estaríem complint la llei de l’amor (Romans 13:8-10).
Lectura de la Bíblia
(Jaume 3:1-18) Germans meus, no vos poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, 2 ja que tots entropessem sovint. I si algú, parlant, no entropessa mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. 3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeïsquen, podem governar tot el seu cos. 4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguen grans i les impulsen vents forts, amb un timó menut el pilot les governa cap on vol. 5 Igualment la llengua, que és un membre ben menut del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. 6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern. 7 Els hòmens han domat i domen tota classe de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, 8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal. 9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els hòmens, fets a imatge de Déu. 10 D’una mateixa boca ixen benedicció i maledicció. Germans meus, no convé que siga així. 11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga? 12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot eixir d’una font salada. 13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i entés? Que demostre amb un bon comportament que la saviesa ompli de dolcesa les seues obres! 14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. 15 Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. 16 Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desorde i tota classe de males accions. 17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. 18 El fruit de la justícia naix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
(Jaume 1:13) Que ningú, quan és provat, no diga: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
(1 Joan 5:19) També sabem que nosaltres som de Déu i que el món sencer està sotmés al Maligne.
(Isaïes 63:9) Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seua compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps.
¿S’han de confessar els servidors de Déu?
A qui s’han de confessar?
Déu no ha autoritzat a ningú a perdonar els pecats que cometem contra ell, ell és l’únic que pot fer-ho. La Bíblia indica clarament: «Si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal» (1 Joan 1:9). Però, davant de qui hem de reconéixer els nostres pecats?
Com el perdó només prové de Déu, hem de confessar-nos a ell. D’eixa manera ho va fer el rei David. Però, ¿fa falta alguna cosa més per a rebre el perdó dels nostres pecats? La Bíblia respon: «Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguen esborrats els vostres pecats. Així el Senyor farà venir un temps de consolació» (Fets 3:19, 20). No hi ha prou amb reconéixer el nostre error i confessar-lo, també hem d’estar disposats a deixar el mal camí. Esta part a sovint pot resultar difícil. Què ens pot ajudar a aconseguir-ho?
Recordem les paraules de Jaume que hem citat abans: «Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu curats». I després va afegir: «La pregària insistent d’un just és molt poderosa» (Jaume 5:16). Este «just» bé podria ser un dels qui «presideixen la comunitat», que Jaume va mencionar al versicle 14. En la congregació podem trobar ancians, hòmens madurs espiritualment, que han sigut nomenats per a ajudar aquells que busquen el perdó de Déu. Clar, ells no poden absoldre’ns dels nostres pecats, perquè ningun home té eixa autoritat.a No obstant això, els ancians estan capacitats per a corregir i disciplinar a tot aquell que siga culpable d’un pecat greu, i d’esta manera ajudar-lo a reconéixer la gravetat del pecat i la importància de penedir-se’n (Gàlates 6:1).
Per què s’han de confessar els pecats?
Quan u comet un pecat, independentment de la gravetat, perjudica la seua relació amb Jehovà i amb els altres. En conseqüència, potser se sent preocupat o, fins i tot, angoixat. Esta és la funció de la consciència, una facultat que ens ha donat Jehovà (Romans 2:14, 15). Què podem fer si la nostra consciència ens acusa d’alguna manera?
En la mateixa carta de Jaume, trobem estes animadores paraules: «Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faça cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungisquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que haja comés» (Jaume 5:14, 15).
Una vegada més, es fa referència al paper d’atendre les necessitats espirituals del ramat que tenen els ancians en la congregació. No només es tracta d’escoltar una confessió. Més bé, com es tracta d’una malaltia espiritual, han de fer alguna cosa més per a «salvar el malalt». En les paraules de Jaume veiem les dos coses que han de fer.
Primerament, diu que «l’ungisquen amb oli». Açò fa referència al poder sanador de la Paraula de Déu. L’apòstol Pau va explicar que «la paraula de Déu és viva i eficaç», i va afegir que «discerneix les intencions i els pensaments del cor», és a dir, arriba al fons de la ment i del cor (Hebreus 4:12). A l’usar amb habilitat les Escriptures, els ancians poden ajudar el malalt espiritual a vore quina és la causa del seu problema i quins són els passos que ha de seguir per tal de corregir la seua posició davant de Déu.
Posteriorment, fan una «pregària, feta amb fe». Tot i que les oracions que puguen fer els ancians no canviaran els juís justos de Déu, estes oracions són de gran importància per a Jehovà, qui està disposat a perdonar-nos en virtut del sacrifici del rescat de Jesucrist (1 Joan 2:2). Déu oferix la seua ajuda a qualsevol persona que es penedisca genuïnament i que done «els fruits que demana la conversió» (Fets 26:20).
Però la raó principal per a confessar un pecat —siga un pecat contra el proïsme o contra Déu— és obtindre l’aprovació divina. Jesucrist va indicar que, per a servir a Déu amb una consciència tranquil·la, primer hem de resoldre qualsevol problema amb els nostres germans i fer les paus (Mateu 5:23, 24). En Proverbis 28:13 diu: «Qui amaga les seues faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena». Si ens humiliem davant de Jehovà i li demanem que ens perdone, rebrem el seu favor i, a més, ens enaltirà quan siga el moment (1 Pere 5:6).
DEL 14 AL 20 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 PERE 1, 2
«Sigueu sants»
(1 Pere 1:14, 15) Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure,
w17.02 9 § 5
El rescat: un regal perfecte del Pare
5 Com demostrem que estimem el nom de Jehovà? Per la nostra manera de comportar-nos. Jehovà espera que siguem sants (llig 1 Pere 1:15, 16). Açò vol dir que sols l’hem d’adorar a ell i que l’hem d’obeir de tot cor. Encara que ens perseguisquen, fem tot lo possible per viure d’acord amb les seues normes i principis. Per mitjà de les bones accions, nosaltres permetem que la nostra llum brille i així done glòria al nom de Jehovà (Mt 5:14-16). Com a persones santes, demostrem per la nostra manera de viure que les lleis de Déu són bones i que les acusacions de Satanàs són falses. Quan cometem errors, cosa que fem tots, ens penedim de deveres i deixem de fer les coses que deshonren a Jehovà (Sl 79:9).
(1 Pere 1:16) tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
Com triar l’entreteniment
6 Jehovà ens diu: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:14-16; 2 Pere 3:11). Jehovà només acceptarà la nostra adoració si és santa, o pura (Deuteronomi 15:21). La nostra adoració no pot ser pura si fem el que Jehovà odia, com ara coses immorals, violentes o relacionades amb el demonisme (Romans 6:12-14; 8:13). És més, a Jehovà tampoc li agradaria que ens entretinguérem amb eixes coses. Això podria embrutar la nostra adoració, fer-la inacceptable per a Jehovà i danyar seriosament la nostra relació amb ell.
«Sigueu sants»
(1 Pere 1:14-16) Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
Buscant joies en la Bíblia
(1 Pere 1:10-12) Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia que Déu vos volia concedir. 11 Els profetes van aclarir a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. 12 Déu els va revelar que el missatge que comunicaven no anava destinat a ells, sinó a vosaltres; ara vos l’han anunciat els qui vos han predicat l’evangeli, guiats per l’Esperit Sant enviat des del cel. Aquest és el missatge que els àngels sospiren per contemplar.
w08 15/11 21 § 10
Punts destacats de les cartes de Jaume i Pere
1:10-12. Els àngels desitjaven entendre les profundes veritats espirituals que els profetes de l’antiguitat havien escrit sobre la congregació cristiana ungida. No obstant això, estes veritats no es van comprendre fins que Jehovà va formar la congregació (Ef 3:10). Hem de seguir l’exemple dels àngels i investigar «el més profund de Déu» (1Co 2:10).
(1 Pere 2:25) Tots anàveu extraviats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.
it-2 1075 § 1
Superintendent
El Superintendent Suprem. En 1 Pere 2:25 l’apòstol cita d’Isaïes 53:6 per a dirigir-se a aquells que anaven «extraviats com ovelles disperses». Després els va dir: «Però ara heu tornat al vostre pastor i guardià [o superintendent]». Estes paraules deuen fer referència a Jehovà Déu perquè aquells als qui Pere va escriure no anaven extraviats ni s’havien apartat de Jesucrist, sinó que, ben al contrari, per mitjà d’ell havien tornat a Jehovà Déu, el Gran Pastor del seu poble (Sl 23:1; 80:2 [v. 1 NM]; Jer 23:3; Ez 34:12). Jehovà també és un superintendent, és a dir, algú que escorcolla, o inspecciona (Sl 17:3). La inspecció (gr. episkopé) pot estar relacionada amb un juí advers, com en el cas de Jerusalem en el segle I, de la qual es va dir: «No has sabut reconéixer el moment en què Déu et visitava [o inspeccionava; gr. episkopés]» (Lc 19:44). O pot tindre un efecte favorable i beneficiós, com en el cas d’aquells «que glorificaran Déu el dia de la seua vinguda [o inspecció; gr. episkopés]» (1Pe 2:12).
Lectura de la Bíblia
(1 Pere 1:1-16) Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu que viuen com a forasters a la diàspora: al Pont, a Galàcia, a Capadòcia, a l’Àsia i a Bitínia, escollits 2 des de sempre per decisió de Déu Pare i santificats per l’Esperit, destinats a obeir Jesucrist i a ser aspergits amb la seua sang. Vos desitge que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau. 3 Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell ha volgut que tinguéreu una esperança viva 4 i que posseíreu una heretat incorruptible, indestructible, immusteïble, reservada dalt al cel per a vosaltres, 5 que ara, en virtut de la fe, sou defesos pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribàreu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. 6 Tot això vos dóna una gran alegria, encara que ara necessàriament vos hagen d’entristir per poc de temps proves de tota classe; 7 perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora d’alabança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. 8 Vosaltres l’estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu aconseguit el terme de la fe: la vostra salvació. 10 Sobre aquesta salvació, ja van indagar i investigar els profetes que anunciaren la gràcia que Déu vos volia concedir. 11 Els profetes van aclarir a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Esperit de Crist present en ells, quan els feia predir els sofriments de Crist i la glòria que vindria després. 12 Déu els va revelar que el missatge que comunicaven no anava destinat a ells, sinó a vosaltres; ara vos l’han anunciat els qui vos han predicat l’evangeli, guiats per l’Esperit Sant enviat des del cel. Aquest és el missatge que els àngels sospiren per contemplar. 13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. 14 Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
VISQUEM COM A CRISTIANS
A Jehovà li agrada la gent neta
(Èxode 30:18-20) –Per a les ablucions, fes una pica de bronze amb el seu sòcol també de bronze; col·loca-la entre la tenda del trobament i l’altar i ompli-la d’aigua. 19 Aaron i els seus fills s’hi llavaran les mans i els peus. 20 Abans d’entrar a la tenda del trobament es llavaran, i així no moriran. També abans d’acostar-se a l’altar per a oficiar, és a dir, per a cremar una ofrena en honor del Senyor,
(Deuteronomi 23:14) Porta una paleta en el teu equip. Quan isques a fer les teues necessitats, obri un clot i després cobreix amb terra els excrements.
(2 Corintis 7:1) Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot allò que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.
(1 Pere 1:14-16) Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
(Salm 115:16) El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als hòmens la terra.
(Apocalipsi 11:18) Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teua indignació; ha arribat l’hora de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, menuts i grans, l’hora de destruir els destructors de la terra.
(2 Corintis 6:3, 4) No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparle del servici que Déu ens ha confiat. 4 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes,
DEL 21 AL 27 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 PERE 3-5
«S’acosta la fi de totes les coses»
(1 Pere 4:7) S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, per tant, sensats i sobris, i així podreu pregar.
Sigueu sensats i sobris, i així podreu pregar
«EL moment més difícil per a mantindre’s despert és quan hi ha més foscor, abans de l’eixida del sol», va dir un treballador nocturn. Segurament, tots els que han passat tota una nit en vetla opinen lo mateix. Els cristians de hui en dia afrontem un repte similar, perquè la llarga nit del malvat sistema de Satanàs està en el seu moment més fosc, a punt d’acabar (Ro 13:12). Que perillós seria que ens quedàrem adormits ara que la nit està tan avançada! És imprescindible que seguim el consell bíblic de ser «sensats i sobris», amb l’objectiu de poder «pregar» (1Pe 4:7).
(1 Pere 4:8) Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats.
w99 15/4 22 § 3
Com reconéixer i véncer qualsevol debilitat espiritual
Finalment, tinguem molt present l’advertència amorosa de l’apòstol Pere: «S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, per tant, sensats i sobris, i així podreu pregar. Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1 Pere 4:7, 8). És molt fàcil deixar que les imperfeccions humanes —les dels altres i les nostres— s’infiltren en el nostre cor i la nostra ment i es convertisquen en obstacles, pedres que ens facen entropessar. Satanàs coneix bé esta debilitat humana. Una de les seues astutes tàctiques és «dividix i venceràs». Per això, és necessari que cobrim ràpidament eixos pecats amb amor intens entre nosaltres i que no donem «ocasió al diable» (Efesis 4.25-27).
(1 Pere 4:9) Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos.
w18.03 14, 15 § 2, 3
Per què és tan important que siguem hospitalaris
2 Entre altres coses, Pere va aconsellar els cristians: «Practiqueu mútuament l’hospitalitat» (1Pe 4:9). En grec, la paraula hospitalitat significa literalment ‘mostrar afecte o bondat als desconeguts’. Però fixem-nos que l’apòstol els va dir que practicaren l’hospitalitat «mútuament», entre els qui ja es coneixien i tenien relació. Com els beneficiaria seguir este consell?
3 Els ajudaria a estar més units. Pensem en el nostre cas. ¿Recordes algun moment en què un germà et va convidar a sa casa? ¿No és veritat que guardes bonics records d’aquella ocasió? O, quan vam ser nosaltres els qui vam convidar a algun germà, ¿no és veritat que la nostra amistat es va enfortir? Ser hospitalaris ens permet conéixer millor els germans. En temps de Pere era molt important que els cristians estigueren units, i més encara segons anaren empitjorant les condicions. En estos últims dies, nosaltres tenim la mateixa necessitat (2Tm 3:1).
«S’acosta la fi de totes les coses»
(1 Pere 4:7-9) S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, per tant, sensats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos.
Buscant joies en la Bíblia
(1 Pere 3:19, 20) Llavors anà a dur la seua proclama als esperits empresonats, 20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noé construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua.
Preguntes dels lectors
¿Què vol dir la Bíblia a l’afirmar que Jesús va predicar «als esperits empresonats»? (1Pe 3:19)
▪ L’apòstol Pere va parlar d’esperits que «havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noé construïa l’arca» (1Pe 3:20). Clarament, estava referint-se als àngels que es van unir a la rebel·lió de Satanàs. Judes també va parlar dels «àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava», i va afegir que Déu «els té reservats per al juí del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres» (Jud 6).
De quina manera van desobeir estos àngels en el temps de Noé? Algun temps abans del Diluvi es van materialitzar en cossos humans, cosa que Déu no els havia autoritzat a fer (Ge 6:2, 4). Per si fora poc, també van tindre relacions sexuals amb dones, una cosa antinatural per a ells, ja que no van ser creats amb eixe fi (Ge 5:2). Estos éssers malignes i desobedients seran destruïts al temps assenyalat per Déu. Mentrestant, com Judes va escriure, estan lligats «al fons de les tenebres», per dir-ho d’alguna manera, en una presó espiritual.
Quan va predicar Jesús a estos «esperits empresonats»? I com ho va fer? Pere indica que això va ocórrer després que Jesús «va rebre vida com a esperit» (1Pe 3:18, 19). A més, diu que Jesús «anà a dur la seua proclama». El fet d’usar el verb en passat suggerix que esta predicació va tindre lloc abans que l’apòstol escriguera la seua primera carta. Per tant, sembla que, en algun moment posterior a la seua resurrecció, Jesús va anunciar als esperits malignes el merescut castic que rebrien. El missatge que els va proclamar no va ser d’esperança, sinó de condemnació (Jo 1:1, 2). Jesús va poder portar-los este missatge, ja que la seua fe, la seua lleialtat fins a la mort i la seua resurrecció havien demostrat que el Diable no tenia cap domini sobre ell (Jn 14:30; 16:8-11).
En el futur, Jesús nugarà i llançarà a l’abisme a Satanàs i a estos àngels (Lc 8:30, 31; Ap 20:1-3). Mentres arriba eixe dia, els esperits desobedients estan en una condició de profunda obscuritat espiritual. La seua destrucció final és inevitable (Ap 20:7-10).
(1 Pere 4:6) Perquè també als morts ha estat anunciat l’evangeli, a fi que, condemnats com a hòmens a la mort corporal, puguen viure en Déu gràcies a l’Esperit.
w08 15/11 21 § 8
Punts destacats de les cartes de Jaume i Pere
4:6. ¿Qui eren «els morts» a qui es va anunciar l’evangeli? Eren aquells que abans d’escoltar les bones notícies estaven morts per les seues faltes i els seus pecats, és a dir, morts espiritualment (Ef 2:1). Al posar fe en les bones notícies, van començar a «viure» en sentit espiritual.
Lectura de la Bíblia
(1 Pere 3:8-22) Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; 9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu vos ha cridat a rebre en herència una benedicció. 10 Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guarde la llengua del mal, que no diguen res de fals els seus llavis. 11 Que es decante del mal i faça el bé, que busque la pau i procure aconseguir-la. 12 Perquè els ulls del Senyor vetlen pels justos, està atent a la seua pregària, però ell es gira contra els malfactors. 13 Si vos preocupeu de fer el bé, qui vos podrà fer cap mal? 14 Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells. 15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tot aquell que vos demane raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara vos calumnien, els qui vos difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians. 17 Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas haver fet el mal. 18 També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l’Esperit el féu viure. 19 Llavors anà a dur la seua proclama als esperits empresonats, 20 aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua. 21 I l’aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva i que no és una neteja de la brutedad del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. 22 Ell se’n va anar al cel i és a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Guanya’t el seu cor amb un comportament respectuós i cast
(1 Pere 2:21-23) Aquesta és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per vosaltres: així vos deixava un exemple perquè seguiu les seues petjades. 22 Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. 23 Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seua causa al qui judica amb justícia.
(1 Pere 3:1, 2) Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, 2 quan es fixen en el vostre comportament respectuós i cast.
(Romans 12:21) No et deixes véncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.
(Filipencs 2:3, 4) No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres.
(Jaume 1:19) Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
(1 Pere 2:19, 20) Perquè és bo d’aguantar un tracte injust quan es fa per amor a Déu. 20 En efecte, què té de gloriós suportar un càstig corporal si heu comés una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.
DEL 28 D’OCTUBRE AL 3 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 PERE 1-3
«Feu tot el possible perquè arribe prompte»
(2 Pere 3:9, 10) No és que el Senyor retarde el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més bé és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió. 10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrasits, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet.
w06 15/12 27 § 11
Jehovà «farà justícia»
11 Ara bé, com hem d’entendre la promesa de Jesús que Jehovà farà justícia «molt prompte»? Encara que la Paraula de Déu mostra que Jehovà té molta paciència, també indica que, quan siga el moment, executarà la seua sentència amb rapidesa (Lluc 18:7, 8; 2 Pere 3:9, 10). Quan va arribar el Diluvi, en el temps de Noé, la gent malvada va ser destruïda ràpidament. El mateix va passar en el temps de Lot, quan el foc que va ploure del cel acabà amb els roïns. «Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifeste», va indicar Jesús (Lluc 17:27-30). I, una altra volta, «de sobte, els caurà al damunt la devastació» als malvats (1 Tessalonicencs 5:2, 3). Per tant, podem estar totalment segurs que Jehovà no permetrà que el món de Satanàs existisca ni un dia més del que la justícia requerisca.
(2 Pere 3:11, 12) Sabent, per tant, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat vos heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribe prompte. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrasits, es fondran.
w06 15/12 19 § 18
El gran dia de Jehovà està prop
18 Amb raó ens exhorta l’apòstol Pere: «Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribe prompte». Com podem aconseguir-ho? Una manera de fer-ho és comportant-nos amb «santedat» i amb «pietat» (2 Pere 3:11, 12). Mantindre’ns ocupats en les activitats espirituals ens ajudarà a esperar amb ganes que arribe el dia de Jehovà. L’expressió «feu tot el possible perquè arribe prompte» prové d’una paraula grega que significa literalment ‘accelereu’. És cert que no podem accelerar el temps que queda fins a l’arribada del dia de Jehovà. No obstant això, mentres esperem, si estem ocupats en el servici a Déu, el temps ens passarà molt més de pressa (1 Corintis 15:58).
«Feu tot el possible perquè arribe prompte»
(2 Pere 3:11, 12) Sabent, per tant, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat vos heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribe prompte. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrasits, es fondran.
Buscant joies en la Bíblia
(2 Pere 1:19) A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors.
w08 15/11 22 § 2
Punts destacats de les cartes de Jaume i Pere
1:19. Qui és «l’estel del matí», quan es va alçar i com sabem que això ja ha passat? «L’estel del matí» és Jesucrist una volta coronat com a Rei (Ap 22:16). L’any 1914, Jesús es va alçar davant de tota la creació com a Rei Messiànic, anunciant així un nou dia. La transfiguració va ser una visió anticipada del poder del Regne i de la glòria de Jesús, i va destacar la confiabilitat de la Paraula profètica de Déu. Si prestem atenció a esta paraula, s’il·luminaran els nostres cors i comprendrem que l’Estel del matí ja s’ha alçat.
(2 Pere 2:4 NT) Ara bé, Déu no va plànyer els àngels quan van pecar. Els va afonar a les sitges tenebroses del Tàrtar i els hi té ben guardats en espera del Judici.
w08 15/11 22 § 3
Punts destacats de les cartes de Jaume i Pere
2:4. Què són «les sitges tenebroses del Tàrtar», i quan van ser afonats allí els àngels rebels? El Tàrtar és una condició restringida on s’envia a criatures espirituals, no a éssers humans. És un estat de gran obscuritat mental respecte al brillant propòsit de Déu. Els qui es troben al Tàrtar no tenen cap esperança per al futur. Déu va llançar allí els àngels desobedients del temps de Noé, i romandran en eixa condició fins al dia que siguen destruïts.
Lectura de la Bíblia
(2 Pere 1:1-15) Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells que per la justícia del nostre Déu i [del] salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Vos desitge que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor. 3 El poder diví ens ha donat tot allò que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conéixer aquell que ens ha cridat amb la seua glòria i amb tota la seua força. 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina. 5 Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vaja acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7 la pietat, de l’estimació fraterna; l’estimació fraterna, de l’amor. 8 Perquè, si posseïu en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no les posseeix no hi veu, és un curt de vista, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, 11 i vos serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist. 12 Jo vos recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i vos manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Pense que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que vos vaja desvetlant amb les meues advertències; 14 sé que molt prompte hauré de deixar-la, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquè després de la meua partida tingueu en tot moment la possibilitat de recordar aquests ensenyaments.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
La manera correcta d’adorar Déu
3 Alguns diuen que Déu accepta totes les religions, però això no és el que Jesús va ensenyar. Ell va dir: «No tot aquell que em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare». Per això és tan important que aprenem quina és la voluntat de Déu i la posem en pràctica. Este és un assumpte molt seriós, perquè Jesús va comparar les persones que no obeïxen a Déu a obradors del mal, o criminals (Mateu 7:21-23).
4 Jesús ens va advertir que si decidim fer la voluntat de Déu, afrontarem proves. Ens va exhortar: «Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben» (Mateu 7:13, 14). El camí dur, o estret, representa l’adoració verdadera que conduïx a la vida eterna. El camí espaiós representa l’adoració que Déu no aprova i que conduïx a la perdició, o a la mort. Però, Jehovà no vol que ningú siga destruït, per això està donant a tots l’oportunitat de conéixer-lo (2 Pere 3:9).
VISQUEM COM A CRISTIANS
Fins a quin punt valores la Paraula de Déu?
(2 Pere 1:20, 21) Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú puga interpretar com li parega. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vinguera d’un voler humà; sinó que alguns hòmens, enduts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
(Salm 86:15) Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor,
(Salm 119:97) Com estime la teua Llei! Tot el dia la porte al pensament.
(Salm 119:105) La teua paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí.
(Efesis 5:26) L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula.
(Efesis 6:17) Preneu el casc de la salvació, i l’espasa de l’Esperit, que és la paraula de Déu.
(Jaume 1:23-25) Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seua pròpia cara en un espill: 24 es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. 25 En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.
a Alguns veuen en les paraules de Joan 20:22, 23 la base per a la confessió davant d’algun humà. Per a més informació, consulta La Talaia del 15 d’abril de 1996, pàgines 28 i 29.