Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 2 AL 8 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 7-9

«Una gran multitud beneïda per Jehovà»

(Apocalipsi 7:9) Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. Estaven drets davant del tron i davant de l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,

it-1 1035 § 4

Gran multitud

Això planteja la següent pregunta: Si la «gran multitud» està composta de persones que aconseguixen la salvació i es queden en la terra, per què llegim que estan «drets davant del tron i davant de l’Anyell»? (Ap 7:9). L’expressió estar «drets» a voltes s’usa en la Bíblia per a indicar que una persona o un grup en qüestió té una posició de favor, o aprovada, als ulls de qui tenen davant (Sl 1:5 NM; 5:5 NM; Pr 22:29 NM; Lc 1:19 NM). De fet, en el capítol anterior d’Apocalipsi es descriu als «reis de la terra, els magnats, els generals dels exèrcits, els rics, els poderosos, els esclaus i els lliures». Estos intenten amagar-se «de la mirada d’aquell que seu al tron» i «de la indignació de l’Anyell» i diuen: «El dia terrible de la seua indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?» (Ap 6:15-17; compara-ho amb Lc 21:36). De manera que la «gran multitud» ha d’estar formada per aquelles persones que sobreviuen a eixe dia terrible d’indignació i que poden estar «drets», o en una posició de favor, davant de Déu i el Corder.

(Apocalipsi 7:14) Jo li vaig respondre: «Senyor meu, tu ho saps.» Ell em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs.»

it-2 1155 § 6

Tribulació

Unes tres dècades després de la destrucció de Jerusalem, a l’apòstol Joan se li va dir respecte a una gran multitud de persones de totes les nacions, tribus i pobles: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació» (Ap 7:13, 14). El fet que esta gran multitud isca de la gran tribulació mostra que hi sobreviu. Fets 7:9, 10, parlant de Josep, utilitza una expressió similar que confirma esta idea: «Déu era al seu costat i, després d’alliberar-lo de totes les seues tribulacions, li concedí gràcia i saviesa». Al dir que Josep va ser alliberat de totes les seues tribulacions no solament s’indica que se’l va ajudar a aguantar-les, sinó que també va sobreviure a les afliccions que va experimentar.

(Apocalipsi 7:15-17) Per això estan davant del tron de Déu donant-li culte nit i dia dins del seu temple. El qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle. ¹⁶ Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la calor, ¹⁷ perquè l’Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.

it-1 1035 § 3

Gran multitud

La seua identitat. La clau per a identificar la «gran multitud» es troba en la descripció que fa d’ella el capítol 7 d’Apocalipsi i altres passatges que són clarament paral·lels. Apocalipsi 7:15-17 diu que Déu «els farà viure en el seu tabernacle», que «els conduirà a les fonts d’aigua viva» i que «Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls». En Apocalipsi 21:2-4 trobem dos expressions paral·leles: «El tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens» i Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort». Per tant, esta visió no es referix a persones que estan en el cel, d’on baixa «la nova Jerusalem», sinó a persones que estan en la terra, entre la humanitat.

Buscant joies en la Bíblia

(Apocalipsi 7:1) Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè no bufaren damunt la terra ni damunt el mar ni damunt cap arbre.

re 115 § 4

El segellament de l’Israel de Déu

⁴ Sens dubte, estos quatre àngels representen a quatre grups angèlics que Jehovà utilitza per a retindre l’execució de juí fins al temps assenyalat. Quan els àngels alliberen estos vents de la ira divina, es formarà un remolí amb els vents que bufen des del nord, el sud, l’est i l’oest, i la devastació serà tremenda. Es pareixerà, a grandíssima escala, als quatre vents que Jehovà va utilitzar per a dispersar i exterminar els elamites de l’antiguitat (Jeremies 49:36-38). Serà una gegantesca tempestat de vent molt més devastadora que la que Jehovà va usar per a aniquilar la nació d’Ammon (Amós 1:13-15). Cap part de l’organització de Satanàs en la terra podrà sobreviure al dia de la fúria de Jehovà, quan Ell vindique la seua sobirania per sempre més (Salm 83:16, 19 [vv. 15, 18 NM]; Isaïes 29:5, 6).

(Apocalipsi 9:11) El seu rei és l’àngel dels abismes, anomenat Abadon en hebreu i Apol·liont en grec.

it-1 12

Abadon

Qui és Abadon, l’àngel dels abismes?

Tot i això, en Apocalipsi 9:11 la paraula Abadon és el nom de «l’àngel dels abismes». El nom equivalent en grec Apol·liont significa ‘Destructor’. Durant el segle XIX es va intentar demostrar que este text aplicava profèticament a hòmens com l’emperador Vespasià, Mahoma o fins i tot Napoleó, i en general es creia que este era un àngel satànic. No obstant això, s’ha de considerar que en Apocalipsi 20:1-3 es presenta a l’àngel «que duia a la mà la clau dels abismes» com un representant de Déu procedent del cel i, lluny de ser satànic, encadena a Satanàs i el llança als abismes. En un comentari sobre Apocalipsi 9:11, The Interpreter’s Bible diu: «Abadon, en realitat, no és un àngel de Satanàs, sinó de Déu, i executa la seua obra de destrucció segons ordena Déu».

En els textos de les Escriptures Hebrees citats anteriorment, el terme Abaddon s’usa clarament en paral·lel amb el xeol i la mort. En Apocalipsi 1:18, Jesucrist declara: «Ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme», i en Lluc 8:31 es mostra el seu poder respecte a l’abisme. El fet que Jesús tinga poder per a destruir fins i tot a Satanàs es veu en Hebreus 2:14, on es diu que Jesús té «la mateixa condició humana» i que «va compartir aquesta condició per destituir amb la seua mort el diable, que tenia el domini de la mort». A més, en Apocalipsi 19:11-16 se’l representa clarament com el Destructor o Executor que Déu ha nomenat. (Consulta també APOL·LIONT.)

Lectura de la Bíblia

(Apocalipsi 7:1-12) Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè no bufaren damunt la terra ni damunt el mar ni damunt cap arbre. ² Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: ³ «No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» ⁴ Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel: ⁵ dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubén, dotze mil de la tribu de Gad, ⁶ dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassés, ⁷ dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar, ⁸ dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí. ⁹ Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. Estaven drets davant del tron i davant de l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, ¹⁰ i proclamaven amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell.» ¹¹ I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant del tron amb el front a terra i adoraven Déu ¹² dient: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.»

Una gran multitud beneïda per Jehovà

(Apocalipsi 7:14-17) Jo li vaig respondre: «Senyor meu, tu ho saps.» Ell em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs. ¹⁵ Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle. ¹⁶ Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la calor, ¹⁷ perquè l’Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Conversacions model

(Salm 1:1, 2) Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels descreguts; ² estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia.

(1 Timoteu 6:9, 10) Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició. ¹⁰ Perquè l’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llançat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments.

(Proverbis 17:22) L’home content et fa posar bo, l’home amargat et resseca els ossos.

w16.01 25, 26 § 12-16

«Volem anar amb vosaltres»

¹² Durant dècades, la quantitat de germans que participen del pa i del vi va anar disminuint. No obstant això, últimament ha ocorregut el contrari: el número ha augmentat. Hauria de preocupar-nos? No, per diverses raons. Vegem algunes d’elles.

¹³ «El Senyor coneix els qui són seus» (2 Tm 2:19). Els germans que conten l’assistència al Memorial no poden determinar qui és ungit i qui no ho és. Així que, el nombre de participants inclou els qui creuen equivocadament que són ungits. Alguns d’ells abans participaven del pa i del vi, però han deixat de fer-ho. Altres podrien tindre problemes mentals o emocionals i creure que regnaran amb Crist en el cel. Per tant, no podem saber exactament quants ungits queden a la terra.

¹⁴ Hi haurà cristians ungits per tota la terra quan Jesús vinga per a reunir-los en el cel. Respecte a eixe moment, la Bíblia diu que Jesús «enviarà els seus àngels que, al so d’una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel» (Mt 24:31). Les Escriptures sí que indiquen que quedaran alguns dels ungits en la terra durant els últims dies (Ap 12:17). El que no diuen és quants en quedaran quan comence la gran tribulació.

¹⁵ És Jehovà qui decidix quan tria els ungits (Rm 8:28-30). Jehovà va començar a escollir els ungits després de la mort i la resurrecció de Jesús, i pareix que tots els membres de la congregació cristiana del segle I eren ungits. Però, en segles posteriors, la majoria dels qui deien que seguien a Crist, en realitat eren falsos cristians, i Jesús va dir que serien com la «cogula», o mala herba. No obstant això, Jehovà va continuar ungint algunes persones fidels durant tots aquells anys, i estos van ser com el blat del qual va parlar Jesús (Mt 13:24-30). En estos últims dies, Déu ha continuat triant persones per a que formen part dels 144.000. Així que, si ell ha decidit triar a alguns d’ells poc abans que vinga la fi, qui som nosaltres per a qüestionar-lo? (Is 45:9; Dn 4:35; llig Romans 9:11, 16) No siguem com els treballadors que es van queixar perquè el seu patró els va pagar el mateix que als hòmens que només havien treballat l’última hora (llig Mateu 20:8-15).

¹⁶ No tots els qui tenen l’esperança d’anar al cel formen part del «servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). Com en el segle I, en l’actualitat Jehovà i Jesús només usen a un grup reduït de persones per a alimentar el seu poble. Per exemple, Jehovà només va usar uns quants ungits per a redactar les Escriptures Gregues Cristianes. Hui en dia passa una cosa pareguda: Jehovà només utilitza uns quants ungits per a donar-nos «l’aliment al temps degut».

DEL 9 AL 15 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 10-12

«“Dos testimonis” són morts i tornen a la vida»

(Apocalipsi 11:3) Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzen vestits amb roba de sac.

w14 15/11 30

Preguntes dels lectors

Qui són els dos testimonis que es mencionen en Apocalipsi 11?

Apocalipsi 11:3 parla de dos testimonis que profetitzarien durant 1.260 dies. Llavors el relat passa a dir: «La bèstia [...] els vencerà i els matarà». Però després de «tres dies i mig», els dos testimonis tornarien a la vida davant de l’admiració de tots els observadors (Ap 11:7, 11).

Qui són estos dos testimonis? El mateix relat ens ajuda a identificar-los. En primer lloc, diu que estan representats per «les dos oliveres i els dos lampadaris» (Ap 11:4). Això ens recorda el lampadari i les dos oliveres que apareixen en la profecia de Zacaries. Allí s’indica que estes dos oliveres representen els «dos ungits»: el governador Zorobabel i el gran sacerdot Jeixua, dels qui es diu que «estan al servici del sobirà de tota la terra» (Za 4:1-3, 14). En segon lloc, el relat mostra que els dos testimonis fan miracles semblants als de Moisés i Elies (compara Apocalipsi 11:5, 6 amb Nombres 16:1-7, 28-35 i amb 1 Reis 17:1; 18:41-45).

Què tenen en comú la profecia d’Apocalipsi i la de Zacaries? Les dos es referixen a ungits que van dirigir el poble de Déu en moments de prova. Per tant, en el compliment del capítol 11 d’Apocalipsi, els ungits que dirigien el poble de Déu quan es va establir el Seu Regne en el cel en 1914 predicaren «vestits amb roba de sac» durant tres anys i mig.

Quan van acabar de predicar «vestits amb roba de sac», a estos ungits se’ls va matar en sentit simbòlic al llançar-los a la presó per un període de temps més curt, tres dies i mig. Els enemics del poble de Déu van creure que havien acabat per sempre amb la seua obra, així que es van posar molt contents (Ap 11:8-10).

No obstant això, tal com indicava la profecia, al final dels tres dies i mig, els dos testimonis van tornar a la vida: aquells ungits van eixir lliures de la presó. A més, els qui es van mantindre fidels van rebre un nomenament especial de Déu per mitjà de Jesucrist. En 1919, van estar entre aquells que van ser nomenats com a «servent fidel i sensat», qui atendria les necessitats espirituals del poble de Déu durant els últims dies (Mt 24:45-47; Ap 11:11, 12).

És interessant que Apocalipsi 11:1, 2 relaciona estos esdeveniments amb un període d’inspecció i medició del temple. El capítol 3 de Malaquies menciona una inspecció semblant del temple espiritual seguida d’un període de neteja (Ml 3:1-4). ¿Quant de temps va durar esta labor d’inspecció i neteja? Es va estendre des de 1914 fins a principis de 1919. Este període va incloure els dos períodes mencionats en el capítol 11 d’Apocalipsi, tant els 1.260 dies (42 mesos) com els tres dies i mig simbòlics.

Que agraïts estem que Jehovà s’encarregara de realitzar esta purificació espiritual i preparara un poble especial «apassionat per fer el bé» (Tt 2:14). Valorem l’exemple dels ungits fidels que van dirigir els servents de Déu en aquell difícil període de prova i d’esta manera van complir el paper dels simbòlics dos testimonis.

(Apocalipsi 11:7) Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà.

(Apocalipsi 11:11) Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dins d’ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven.

Buscant joies en la Bíblia

(Apocalipsi 10:9, 10) Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donara el full. Ell em digué: «Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.» ¹⁰ Llavors vaig prendre el full de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor.

it-2 865

Rotllo, Roll

Ús simbòlic. La paraula rotllo s’utilitza a voltes de manera simbòlica en la Bíblia. Ezequiel i Zacaries van vore un rotllo escrit per les dos cares. Com normalment només s’usava una cara del rotllo, el que estiguera escrit per les dos cares potser indica la importància, l’abast i la serietat dels juís registrats en ells (Ez 2:9–3:3; Za 5:1-4). En la visió d’Apocalipsi, el que estava assentat en el tron sostenia en la seua mà dreta un rotllo amb set segells que impedien vore el contingut fins que el Corder de Déu els obrira (Ap 5:1, 12; 6:1, 12-14). Més tard, Joan va contemplar en la visió un rotllo, i va rebre l’orde de menjar-se’l. En la boca li va saber dolç, però li va amargar el ventre. El fet que el rotllo estiguera obert i no tinguera segells indica que el seu contingut es podia vore i entendre. Rebre este missatge va ser «dolç» per a Joan, però, pel que sembla, este missatge contenia coses amargues que profetitzar (Ap 10:1-11). Ezequiel va tindre una experiència similar amb el rotllo que li van oferir, el qual «era ple de lamentacions, gemecs i planys» (Ez 2:10).

(Apocalipsi 12:1-5) Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna davall dels peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. ² Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part. ³ També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran dragó roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, ⁴ i la seua cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El dragó es va aturar davant de la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill quan nasquera. ⁵ La dona va posar al món un fill, un xiquet que ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron,

it-1 717, 718

Dolors de part

En la visió que va tindre l’apòstol Joan, registrada en el llibre d’Apocalipsi, va vore una dona en el cel que «cridava afligida pels dolors del part». El xiquet que va nàixer «ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro». A pesar dels esforços del dragó per devorar-lo, «el fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron» (Ap 12:1, 2, 4-6). En temps antics, s’acostumava a presentar el nounat a son pare perquè l’acceptara; per tant, el fet que el xiquet fora presentat davant de Déu indicaria que Déu l’acceptava com a seu (consulta NAIXEMENT). De tot això es desprén que la «dona» és l’esposa de Déu, la «Jerusalem del cel», la «mare» de Crist i dels seus germans espirituals (Ga 4:26; He 2:11, 12, 17).

Òbviament, la «dona» celestial de Déu és perfecta, per tant, no experimentaria dolor literal durant el part. En este cas, els dolors de part deuen indicar simbòlicament que la «dona» notava que anava a donar a llum i que faltava ben poc (Ap 12:2).

«La dona va posar al món un fill, un xiquet.» De qui es tracta? Llegim que havia de «governar totes les nacions amb una vara de ferro». Això es va predir del rei ungit per Déu en el Salm 2:6-9. No obstant això, Joan va rebre esta visió molt després del naixement, mort i resurrecció de Crist. Per tant, la visió pareix referir-se al naixement del Regne messiànic davall el control del Fill de Déu, Jesucrist. I, quan ell va ser alçat dels morts, es va assentar «per sempre a la dreta de Déu, i allà espera que els enemics siguen posats com a escambell dels seus peus» (He 10:12, 13; Sl 110:1; Ap 12:10).

Lectura de la Bíblia

(Apocalipsi 10:1-11) Després vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit d’un núvol i coronat amb l’arc iris; la seua cara era com el sol, i les seues cames, com columnes de foc. ² Duia a la mà un full obert. Va posar el peu dret damunt del mar i el peu esquerre a la terra, ³ i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Tan bon punt hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seues veus. ⁴ Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però una veu del cel em va avisar: «Guarda en secret el que han dit els set trons: no ho escrigues!» ⁵ Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt del mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel ⁶ i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, pel creador del cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, dient: «No hi haurà més retard. ⁷ Quan se sentirà el darrer àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el designi secret de Déu, tal com ell l’havia anunciat als seus servents, els profetes.» ⁸ Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia: «Vés a prendre aquell full obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt del mar i la terra.» ⁹ Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donara el full. Ell em digué: «Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.» ¹⁰ Llavors vaig prendre el full de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor. ¹¹ I em van dir: «Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.»

«Dos testimonis» són morts i tornen a la vida

(Apocalipsi 11:3-11) Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzen vestits amb roba de sac. ⁴ Aquests dos testimonis són les dos oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant del Senyor de la terra. ⁵ Si algú intenta fer-los mal, els ix de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, morirà així! ⁶ Aqueixos dos tenen poder de tancar el cel perquè no caiga la pluja durant el temps que profetitzen. També tenen poder de convertir l’aigua en sang i d’afligir la terra amb tota classe de calamitats, sempre que voldran. ⁷ Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà. ⁸ Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s’anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. ⁹ Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els done sepultura. ¹⁰ Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant. ¹¹ Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dins d’ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven.

(Apocalipsi 11:1, 2) Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: «Vés a mesurar el temple i l’altar de Déu i compta els qui hi adoren, ² però deixa de banda l’atri exterior del temple, no el mesures, perquè ha estat abandonat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos.»

(Malaquies 3:1-3) El Senyor de l’univers vos diu: Jo envie el meu missatger perquè òbriga un camí davant de mi, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres busqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve! ² Qui resistirà el dia de la seua arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparega? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de llavar roba. ³ S’asseurà com qui depura i refina la plata, i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l’or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d’ell.

(Apocalipsi 11:3) Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzen vestits amb roba de sac.

(Apocalipsi 11:9) Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els done sepultura.

La terra «va engolir la riuada»

(Esdres 6:1-12) Llavors el rei Darius va ordenar que es feren investigacions en els arxius reials babilònics. ² I fou a Ecbàtana, ciutat fortificada de la província de Mèdia, on van trobar un rotllo en el qual hi havia registrat el següent document: ³ «Any primer del regnat de Cir. Edicte del rei Cir sobre el temple de Jerusalem: El temple serà reconstruït, perquè es dispose d’un lloc apropiat per a oferir-hi sacrificis. S’aprofitaran els seus antics fonaments. Farà seixanta colzades d’alt i seixanta d’ample. ⁴ Els seus murs tindran tres filades de carreus per cada filada de fusta. Les despeses aniran a càrrec del tresor reial. ⁵ A més, els objectes d’or i de plata que Nabucodonosor havia pres del temple de Jerusalem i s’havia endut a Babilònia seran retornats al temple de Jerusalem, de manera que cada cosa torne a ocupar el seu lloc. Els objectes seran depositats al temple de Déu.» ⁶ En vista d’això, el rei Darius va promulgar el següent edicte: «A Tatenai, governador de la Transeufratina, a Xetar-Boznai i als seus col·legues, els altres funcionaris d’aquesta satrapia. No intervingueu en aquest assumpte. ⁷ Deixeu continuar les obres d’aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus dirigents el reconstruïsquen en el seu emplaçament originari. ⁸ »Aquestes són les meues ordes sobre com heu de procedir amb els dirigents dels jueus respecte a la reconstrucció del temple: Amb els fons reials provinents dels tributs recaptats a la Transeufratina seran pagades puntualment les despeses de les obres als dirigents dels jueus, de manera que no s’interrompen els treballs. ⁹ »Cada dia, sense excepció, serà donat als sacerdots de Jerusalem tot el que necessiten, d’acord amb les seues indicacions: vedells, moltons i anyells per als holocaustos oferits al Déu del cel, i també blat, sal, vi i oli. ¹⁰ Així podran presentar ofrenes agradables al Déu del cel i pregar per la vida del rei i dels seus fills. ¹¹ »Finalment, en cas que algú transgredisca aquestes disposicions, ordene que li arrenquen una biga de fusta de sa casa, la claven dreta a terra i que ell hi siga assotat. I que convertisquen la casa en un muntó de ruïna. ¹² Que el Déu que fa habitar a Jerusalem el seu nom, ell mateix aniquile qualsevol rei o nació que, transgredint aquestes disposicions, gose destruir el seu temple! Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que siga executat al peu de la lletra.»

(Ester 8:10-13) L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial. ¹¹ El rei concedia als jueus de cada ciutat que es pogueren reunir per defensar la seua vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els grups armats o les poblacions que els atacaren, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí. ¹² Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzé, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes. ¹³ Les còpies d’aquest edicte s’havien de promulgar com a decrets en cada província i s’havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus pogueren passar comptes amb els seus enemics.

(Apocalipsi 12:16) Però la terra va ajudar la dona: s’obrí i va engolir la riuada que el dragó havia vomitat.

(Salm 68:21 [v. 20 NM]) Per a nosaltres és el Déu que salva; són del Senyor Déu les portes de la mort.

(Proverbis 21:1) El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap a on vol.

(Gènesi 39:21-23) però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyara l’estimació del cap de la presó. ²² Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. ²³ El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.

(Salm 105:17-20) Havia enviat un home davant d’ells, Josep, venut com un esclau; ¹⁸ li lligaren els peus amb un cep i el coll amb una argolla, ¹⁹ fins que es complí la seua predicció i l’oracle del Senyor l’acredità. ²⁰ El rei va manar que el deslligaren, el sobirà dels pobles li obrí la presó,

(Filipencs 1:12-14) Heu de saber, germans, que tot allò que passe ha contribuït, més bé, a difondre l’evangeli: ¹³ en tot el pretori i per totes parts és sabut que estic empresonat per causa de Crist, ¹⁴ i la majoria dels germans, animats en el Senyor per les meues cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar el missatge sense por.

(Apocalipsi 2:10) No tingues cap por dels sofriments que t’esperen. El diable, per provar-vos, en llançarà alguns de vosaltres a la presó, i la tribulació durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.

DEL 16 AL 22 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 13-16

«No tingues por de les bèsties»

(Apocalipsi 13:1, 2) Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. ² La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’ós i boca de lleó. El dragó li va donar la seua força, el seu tron i un gran poder.

w12 15/6 8 § 6

Jehovà «revela els seus designis secrets»

⁶ A finals del segle I, Jesús ressuscitat li va transmetre a l’apòstol Joan una sèrie de visions impressionants (Ap 1:1). En una d’elles, Joan va vore un dragó —que simbolitzava el Diable— dret a la vora d’un gran mar (llig Apocalipsi 13:1, 2). Llavors, va vore eixir una estranya bèstia d’eixe mar, i el Diable li va concedir molta autoritat. Més tard, un àngel li va explicar a l’apòstol que els set caps d’una bèstia de color roig escarlata —que és la imatge, o «estàtua», de la bèstia salvatge d’Apocalipsi 13:1— representen «set reis», és a dir, set potències mundials (Ap 13:14, 15; 17:3, 9, 10). Per a quan es va escriure Apocalipsi, les cinc primeres potències ja havien caigut, la sexta estava en el seu apogeu i la sèptima encara no havia arribat. Quines són estes potències? A continuació examinarem un a un els caps de la bèstia. També analitzarem detalls que Daniel va aportar sobre alguns d’estos governs segles abans que existiren.

(Apocalipsi 13:11) Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dos banyes com un anyell, però parlava com un dragó.

(Apocalipsi 13:15) També li han concedit de donar vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parle, i li han permés que puga condemnar a mort els qui no adoren l’estàtua.

re 194 § 26

La lluita contra dos bèsties ferotges

²⁶ A qui pot representar? A la potència mundial angloamericana —la mateixa que la representada pel sèptim cap de la primera bèstia salvatge, però exercint un paper especial. El fet que aparega aïllada en la visió ens aclarix la manera d’obrar independent en l’escenari mundial. Esta bèstia salvatge figurativa de dos banyes està composta de dos potències polítiques independents, però que cooperen entre si. Les banyes són com les d’un corder, açò suggerix que té una aparença afable i inofensiva, amb una forma de govern molt atraient per a tot el món. Però esta bèstia parla «com un dragó» perquè pressiona i amenaça la gent, i no dubta en utilitzar la violència en els llocs on no s’accepta la seua forma de governar. I en comptes de promoure la submissió al Regne de Déu davall la governació del Corder, ha servit als interessos de Satanàs, el gran dragó. Les divisions i odis nacionalistes que promou equivalen a adorar la primera bèstia salvatge.

re 195 § 30, 31

La lluita contra dos bèsties ferotges

³⁰ Una anàlisi de la història mostra que esta imatge és l’organització que Gran Bretanya i els Estats Units van proposar, promoure i defendre, coneguda inicialment com la Societat de Nacions. En el capítol 17 d’Apocalipsi, apareixerà representada de nou, però d’una manera diferent, com una bèstia salvatge de color escarlata que viu i respira i té existència independent. El fet que este organisme internacional «parle» indica que s’enorgullix de ser l’única organització que pot portar pau i seguretat a la humanitat. Però la realitat és que s’ha convertit en un fòrum on les nacions membres intercanvien crítiques i insults. Ha amenaçat amb l’ostracisme, o una existència pitjor que la mort, a qualsevol nació o poble que no s’incline davant la seua autoritat. De fet, la Societat de Nacions va expulsar països que no adoptaren la seua ideologia. Al principi de la gran tribulació, les «banyes» militaristes d’esta imatge de la bèstia salvatge compliran un paper devastador (Apocalipsi 7:14; 17:8, 16).

³¹ Des de la II Guerra Mundial, hi ha hagut moltes morts a mans de la imatge de la bèstia salvatge —actualment l’Organització de les Nacions Unides. Per exemple, en 1950 les forces militars de l’ONU van estar implicades en la guerra entre Corea del Nord i Corea del Sud. S’estima que eixes forces de l’ONU, juntament amb els sud-coreans, van matar 1.420.000 nord-coreans i xinesos. D’igual manera, des de 1960 fins a 1964 hi va haver exèrcits actius de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo. A més, alguns líders mundials, entre ells els papes Pau VI i Joan Pau II, han continuat afirmant que esta imatge és l’última i millor esperança de l’home per a la pau i, que si la humanitat no li rendix servici, la raça humana es destruirà a si mateixa. Així, figurativament causen la mort de tots els humans que refusen cooperar amb la imatge i adorar-la (Deuteronomi 5:8, 9).

(Apocalipsi 13:16, 17) I a tots, menuts i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, ¹⁷ perquè ningú no puga comprar ni vendre si no porta l’encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom.

w09 15/2 4 § 2

Punts destacats del llibre d’Apocalipsi (2a part)

13:16, 17. No hem de cedir a la pressió ni deixar que la bèstia salvatge controle la nostra vida, encara que això implique dificultats al realitzar les nostres activitats quotidianes, com per exemple comprar o vendre. Permetre que esta bèstia controle la nostra conducta o influïsca en la nostra manera de pensar equival a acceptar l’encuny de la bèstia salvatge a la mà o al front.

Buscant joies en la Bíblia

(Apocalipsi 16:13, 14) I vaig veure eixir de les boques del dragó, de la bèstia i del fals profeta tres esperits impurs com granotes: ¹⁴ eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis de tota la terra per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers.

w09 15/2 4 § 5

Punts destacats del llibre d’Apocalipsi (2a part)

16:13-16. Els «tres esperits impurs» no són una altra cosa que propaganda demoníaca. El seu propòsit és que els reis de la terra no responguen favorablement a l’abocament de les set copes de la còlera de Déu, sinó que es deixen manipular i s’oposen a Jehovà (Mt 24:42, 44).

(Apocalipsi 16:21) i un enorme granís de pedres de quintar va caure damunt dels hòmens. Però els hòmens encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.

w15 15/7 16 § 9

«El vostre alliberament s’acosta»

⁹ Ja no serà el moment de predicar la «bona nova del Regne», ja que estarem a la vora de «la fi» (Mt 24:14). Segur que el nostre missatge es convertirà en un missatge de condemna. Probablement, haurem de dir a la gent que la fi del món de Satanàs ha arribat. La Bíblia compara eixe missatge a granís enorme: «I un enorme granís de pedres de quintar va caure damunt dels hòmens. Però els hòmens encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible» (Ap 16:21).

Lectura de la Bíblia

(Apocalipsi 16:1-16) Aleshores vaig sentir una veu forta que, des del temple, deia als set àngels: «Aneu i aboqueu per la terra les set copes dels càstigs de Déu.» ² El primer se’n va anar i va abocar la seua copa per la terra, i als hòmens que portaven l’encuny de la bèstia i que adoraven la seua estàtua, els van eixir unes úlceres dolentes i malignes. ³ El segon va buidar la seua copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir. ⁴ El tercer va abocar la seua copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. ⁵ Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia: «Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentències. ⁶ Ells havien escampat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s’ho mereixien!» ⁷ També vaig sentir que l’altar deia: «Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, les teues sentències són justes, no van mai errades.» ⁸ El quart àngel va abocar la seua copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els hòmens amb foc. ⁹ Els hòmens s’abrasien per la gran calor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.» ¹⁰ El cinqué àngel va buidar la seua copa damunt del tron de la bèstia, i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor, ¹¹ i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seua manera de viure. ¹² El sisé àngel va abocar la seua copa sobre l’Eufrates, el gran riu, i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. ¹³ I vaig veure eixir de les boques del dragó, de la bèstia i del fals profeta tres esperits impurs com granotes: ¹⁴ eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis de tota la terra per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers. ¹⁵ Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetla sense llevar-se els vestits perquè no se n’haja d’anar nu i li vegen les vergonyes! ¹⁶ Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon.

No tingues por de les bèsties

(Apocalipsi 13:11) Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dos banyes com un anyell, però parlava com un dragó.

(Apocalipsi 13:15-17) També li han concedit de donar vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parle, i li han permés que puga condemnar a mort els qui no adoren l’estàtua. ¹⁶ I a tots, menuts i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, ¹⁷ perquè ningú no puga comprar ni vendre si no porta l’encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom.

(Apocalipsi 13:1) Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap.

(Apocalipsi 13:11) Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dos banyes com un anyell, però parlava com un dragó.

(Apocalipsi 13:15) També li han concedit de donar vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parle, i li han permés que puga condemnar a mort els qui no adoren l’estàtua.

DEL 23 AL 29 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 17-19

«La batalla que acabarà amb totes les guerres»

(Apocalipsi 19:11) Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.

(Apocalipsi 19:14-16) El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. ¹⁵ De la seua boca eixia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el trull dels càstigs del Déu de l’univers. ¹⁶ Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»

w08 1/4 8 § 3, 4

L’Harmagedon: la guerra de Déu que acabarà amb totes les guerres

Mentres el poder estiga en mans de persones roïnes, els justos no viuran en pau i seguretat (Proverbis 29:2; Eclesiastés 8:9). Sent realistes, no podem esperar que s’acabe la corrupció i la maldat si les persones que practiquen estes coses continuen existint. Per tant, per a que hi haja pau i justícia perdurables, s’ha de pagar un preu: s’ha d’eliminar els malvats. Com va escriure Salomó: «El malvat servirà de rescat per al just; el pèrfid, per a l’home honrat» (Proverbis 21:18).

Com Déu és el Jutge, podem estar segurs que les sentències que dicte contra els malvats seran sempre justes. «¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?», va preguntar Abraham. La resposta, com va descobrir ell mateix, és que Jehovà sempre fa justícia (Gènesi 18:25). A més, la Bíblia ens assegura que a Jehovà no li agrada la mort de ningú, ni tan sols dels malvats; només els destruïx com a últim recurs (Ezequiel 18:32; 2 Pere 3:9).

it-1 380 § 3

Cavall

En la visió simbòlica de l’apòstol Joan, es representa sobre cavalls blancs al glorificat Jesucrist i a l’exèrcit de genets que l’acompanya. Esta visió representa la rectitud i la justícia de la guerra que Crist lliurarà a favor de son Pare, Jehovà (Ap 19:11, 14). Un capítol anterior descriu diferents genets i les seues muntures per a representar l’acció que Jesucrist emprén com a rei i les calamitats subsegüents (Ap 6:2-8).

(Apocalipsi 19:19, 20) Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. ²⁰ La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d’ella i enganyava així els qui portaven l’encuny de la bèstia i adoraven la seua estàtua. Els dos van ser tirats vius a l’estany de foc atiat amb sofre.

re 286 § 24

El Rei-Guerrer triomfa en Harmagedon

²⁴ A la bèstia salvatge de set caps i deu banyes que va eixir del mar —que representa l’organització política de Satanàs— se li fa caure en l’oblit, i l’acompanya el fals profeta, la sèptima potència mundial (Apocalipsi 13:1, 11-13; 16:13). Mentres encara estan «vius», és a dir, oposant-se conjuntament al poble de Déu en la terra, són tirats a «l’estany de foc». Es tracta d’un estany de foc literal? No, la bèstia salvatge i el fals profeta no són bèsties literals. Més bé, l’estany representa destrucció completa, un lloc simbòlic del qual no es torna. Este és el lloc on es llança més tard la mort i l’hades, així com al mateix Diable (Apocalipsi 20:10, 14). Òbviament, no es tracta d’un infern de tortura eterna per als malvats, perquè la idea d’un lloc així és detestable per a Jehovà (Jeremies 19:5; 32:35; 1 Joan 4:8, 16).

(Apocalipsi 19:21) Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que eixia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van fartar d’aquell carnatge.

re 286 § 25

El Rei-Guerrer triomfa en Harmagedon

²⁵ A tots aquells que directament no formaven part del govern, però sí que eren part incorregible d’este món corrupte de la humanitat, se’ls dona igualment mort «per l’espasa que eixia de la boca del cavaller». Jesús els declararà mereixedors de mort. ¿Indica el fet que no es mencione l’estany de foc en el seu cas que rebran una resurrecció? En cap lloc diu que els qui siguen executats en eixe temps pel Jutge nomenat per Jehovà seran ressuscitats. Com Jesús mateix va declarar, tots els qui no siguen «ovelles» se’n van «al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels», és a dir, «seran destruïts per sempre» (Mateu 25:33, 41, 46 NM). Amb això culminarà el «dia del juí» i de «la perdició de tots els impius» (2 Pere 3:7; Nahum 1:2, 7-9; Malaquies 4:1).

Buscant joies en la Bíblia

(Apocalipsi 17:8) La bèstia que has vist era i no és, puja dels abismes i se’n va a la perdició. Els habitants de la terra que des de la creació del món no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida, s’admiraran de veure que la bèstia era i no és i s’ha fet present.

re 247, 248 § 5, 6

Es resol un misteri impressionant

⁵ «La bèstia que has vist era.» Sí, havia existit com la Societat de Nacions des del 10 de gener del 1920 en avant, amb 63 nacions que havien format part d’ella en diferents moments de la seua història. Però, el Japó, Alemanya i Itàlia es van retirar d’aquella organització una darrere de l’altra, i la Unió Soviètica en va ser exclosa. En setembre del 1939, el dictador nazi d’Alemanya va iniciar la II Guerra Mundial. La Societat de Nacions no va poder mantindre la pau en el món, pràcticament es va sumir en un abisme d’inactivitat, i cap al 1942 va arribar a ser inservible. Justament en eixe temps tan crític —ni abans ni després— Jehovà va comunicar al seu poble la interpretació de tot el que significava aquella visió! En l’Assemblea Teocràtica del Nou Món, N. H. Knorr va poder declarar, en harmonia amb la profecia, que «la bèstia [...] no és». Llavors va fer la pregunta: «Es quedarà la Lliga en l’abisme?». Després de citar d’Apocalipsi 17:8, va contestar: «L’associació de nacions mundanes reapareixerà». I és justament el que va succeir, per a vindicació de la Paraula profètica de Jehovà!

Ascendix de l’abisme

⁶ La bèstia de color escarlata certament va eixir de l’abisme. El 26 de juny del 1945 a San Francisco (EUA), amb molta publicitat, 50 nacions van votar a favor d’acceptar la Carta constitucional de l’Organització de les Nacions Unides. Este organisme tenia l’objectiu de «mantindre la pau i la seguretat internacionals» i tenia moltes similituds amb la Societat de Nacions (SN). The World Book Encyclopedia diu: «En alguns aspectes l’ONU es pareix a la SN, la qual es va organitzar després de la I Guerra Mundial. [...] Moltes de les nacions que van fundar l’ONU també havien fundat la SN. L’ONU també va ser establida per a ajudar a mantindre la pau entre les nacions, igual que la SN. Els organismes principals de l’ONU són molt pareguts als de la SN». Per tant, l’ONU és en realitat una revivificació de la bèstia de color escarlata. L’ONU està formada per més de 190 nacions, molt per damunt de les 63 que formaven la SN, i a més ha assumit responsabilitats més àmplies que les de la seua predecessora.

(Apocalipsi 17:16, 17) Les deu banyes que has vist i la bèstia acabaran odiant la prostituta, la deixaran a soles i nua, li devoraran la carn i la incendiaran, ¹⁷ perquè Déu ha infós en els seus cors el desig de complir el seu designi: tots posaran el seu poder reial al servici de la bèstia fins que s’haja complit allò que Déu ha anunciat.

w12 15/6 18 § 17

Jehovà revela «allò que prompte s’ha de complir»

¹⁷ Ara bé, les religions falses no desapareixeran a poc a poc. La prostituta continuarà sent poderosa i tractant de manipular als governants fins que arribe el moment en què Déu pose en els seus cors una idea (llig Apocalipsi 17:16, 17). Molt prompte, Jehovà farà que els elements polítics del sistema de Satanàs, representats per les Nacions Unides, ataquen la religió falsa i que acaben amb la seua influència i les seues riqueses. Fa només unes dècades, açò podria semblar improbable. Però hui és obvi que la prostituta es trontolla sobre el llom de la bèstia escarlata. Això sí, no es baixarà còmodament; caurà un bac ràpid i violent (Ap 18:7, 8, 15-19).

Lectura de la Bíblia

(Apocalipsi 17:1-11) Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així: «Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües. ² Els reis de la terra s’han prostituït amb ella, i els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seua prostitució.» ³ I l’àngel se’m va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda damunt d’una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. ⁴ La dona duia un vestit porpra i escarlata i s’adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d’or, plena d’abominacions: les impureses de la seua prostitució. ⁵ Portava escrit al front aquest nom misteriós: «Babilònia, la gran, la mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.» ⁶ I vaig veure la dona embriagada de la sang del poble sant i dels màrtirs de Jesús. En veure-la, vaig quedar molt sorprés. ⁷ Però l’àngel em va dir: «De què t’estranyes? Ara t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, que té set caps i deu banyes. ⁸ La bèstia que has vist era i no és, puja dels abismes i se’n va a la perdició. Els habitants de la terra que des de la creació del món no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida, s’admiraran de veure que la bèstia era i no és i s’ha fet present. ⁹ Ací cal saviesa i intel·ligència! Els set caps són els set tossals on la dona resideix i són també set reis. ¹⁰ Cinc d’ells han caigut, el sisé és ací, l’altre encara no ha arribat, però quan vinga haurà de durar poc. ¹¹ La bèstia que era i no és serà el vuité rei; també pertanyia als set, i se’n va a la perdició.»

La batalla que acabarà amb totes les guerres

(Apocalipsi 19:11) Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.

(Apocalipsi 19:19-21) Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. ²⁰ La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d’ella i enganyava així els qui portaven l’encuny de la bèstia i adoraven la seua estàtua. Els dos van ser tirats vius a l’estany de foc atiat amb sofre. ²¹ Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que eixia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van fartar d’aquell carnatge.

(2 Corintis 13:11) Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.

(Isaïes 9:5 [v. 6 NM]) Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau».

(Sofonies 2:3) Busqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia del furor del Senyor.

DEL 30 DE DESEMBRE AL 5 DE GENER

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 20-22

«Jo faig que tot siga nou»

(Apocalipsi 21:1) Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia.

re 301 § 2

Un cel nou i una terra nova

² Alguns segles abans de la revelació a Joan, Jehovà havia dit a Isaïes: «Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més» (Isaïes 65:17; 66:22). Esta profecia va tindre un compliment inicial quan els jueus fidels van tornar a Jerusalem l’any 537 abans de la nostra era, després de l’exili de 70 anys a Babilònia. Durant aquella restauració, els jueus van arribar a formar una societat neta, «una terra nova», davall un nou sistema governamental, «un cel nou». No obstant això, l’apòstol Pere va assenyalar una altra aplicació de la profecia, quan va dir: «Nosaltres, tal com ell ens ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia» (2 Pere 3:13). Joan ara mostra que esta promesa es complix durant el dia del Senyor. «El cel i la terra d’abans», és a dir, el sistema actual organitzat per Satanàs amb la seua estructura governamental davall la influència de Satanàs i els seus dimonis, desapareixeran. El «mar» turbulent de la humanitat malvada i rebel també deixarà d’existir. En comptes d’això, hi haurà «un cel nou i una terra nova», és a dir, una nova societat terrestre davall un nou govern, el Regne de Déu (compara-ho amb Apocalipsi 20:11).

(Apocalipsi 21:3, 4) I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: «Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. ⁴ Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.»

w13 1/12 11 § 2-4

«Jo faig que tot siga nou»

Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls» (Apocalipsi 21:4). Quina classe de llàgrimes eixugarà? No seran les llàgrimes d’alegria ni les que ens protegixen els ulls. La promesa de Déu parla de llàgrimes causades pel patiment i la pena. Déu eixugarà eixes llàgrimes definitivament perquè eliminarà tot allò que les causa.

«No existirà més la mort» (Apocalipsi 21:4). No hi ha res que provoque més llàgrimes que la mort. Però Jehovà lliurarà els seus servents de les garres d’este enemic. Com ho farà? Eliminant la causa de la mort: el pecat que hem heretat d’Adam (Romans 5:12). Per mitjà del sacrifici de Jesús, Jehovà farà que les persones arriben a la perfecció. Quan arribe eixe moment, «el darrer enemic destituït serà la mort» (1 Corintis 15:26). Les persones fidels podran viure com Déu es va proposar que ho feren: amb una salut perfecta i per tota l’eternitat.

«No existirà més [...] sofriment» (Apocalipsi 21:4). Quina classe de patiments deixaran d’existir? El mental, l’emocional i el físic. Estos són resultat de la imperfecció i el pecat, i fan la vida impossible a milions de persones.

(Apocalipsi 21:5) I el qui seu al tron va afirmar: «Jo faig que tot siga nou.» I afegí: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.»

w03 1/8 12 § 14

Jehovà, el Déu de la veritat

¹⁴ Hauriem de prendre’ns seriosament el que Jehovà ens diu en la seua Paraula. Ell és qui afirma ser i complirà el que ha promés. Tenim raons de sobra per a confiar en ell, de manera que podem estar segurs que complirà la promesa de «demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l’evangeli de Jesús, nostre Senyor» (2 Tessalonicencs 1:8). També podem fiar-nos de la seua paraula quan ens diu que estima els qui practiquen la justícia, quan diu que donarà vida eterna als qui exercisquen fe i quan diu que eliminarà el sofriment, els crits i la mort. Jehovà ens ha garantit esta última promesa al donar-li a Joan la següent instrucció: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança» (Apocalipsi 21:4, 5; Proverbis 15:9; Joan 3:36).

Buscant joies en la Bíblia

(Apocalipsi 20:5) Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció.

it-2 1202 § 2

Vida

El manament que Déu li va donar a Adam implicava que si li era obedient, no moriria (Gn 2:17). Quan l’últim enemic, la mort, siga destruït, tampoc n’hi haurà pecat en el cos de les persones obedients que puga ocasionar-los la mort; viuran per sempre sense haver de morir (1Co 15:26). La destitució de la mort es durà a terme al final del regnat de Crist que, segons el llibre d’Apocalipsi, durarà mil anys. En este llibre llegim que els qui arriben a ser reis i sacerdots tornaran a la vida i regnaran «amb el Crist durant mil anys». «Els altres morts» que no tornaran a la vida «abans de complir-se els mil anys» deuen ser aquells que estiguen encara vius al final dels mil anys, però abans que Satanàs siga alliberat de l’abisme i porte la prova final per a la humanitat. A la fi dels mil anys, els habitants de la terra hauran aconseguit la perfecció humana, i arribaran a la mateixa condició que disfrutaven Adam i Eva abans de pecar. Des d’eixe moment, es podrà dir que realment tenen vida en perfecció. Després, quan Satanàs siga alliberat durant un període curt de temps, els qui passen la prova podran disfrutar d’eixe tipus de vida per sempre (Ap 20:4-10).

(Apocalipsi 20:14, 15) Després la mort mateixa i el seu reialme van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort. ¹⁵ I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.

it-2 180, 181

Estany de foc

Esta expressió només apareix en el llibre d’Apocalipsi i és clarament simbòlica. La Bíblia explica i definix este símbol quan diu: «Després la mort mateixa i el seu reialme van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort» (Ap 20:14; 21:8).

En el llibre d’Apocalipsi trobem altres referències a l’estany de foc que demostren que és de caràcter simbòlic. Per exemple, es diu que la mort serà llançada a este estany de foc (Ap 19:20; 20:14). És obvi que la mort no es pot cremar literalment. A més, el Diable, que és una criatura espiritual i invisible, és llançat al llac. Al ser un esperit, el foc literal no el pot ferir (Ap 20:10; compara’l amb Ex 3:2 i amb Jt 13:20).

Com que l’estany representa «la segona mort» i Apocalipsi 20:14 diu que «la mort mateixa i el seu reialme» seran llançats a este estany, és evident que l’estany no pot representar la mort que els humans hem heretat d’Adam (Rm 5:12), ni tampoc el seu reialme, l’hades (xeol). Per tant, ha de representar una altra classe de mort, una mort que és irreversible, ja que en cap lloc es diu que l’estany torne els morts que hi té, com en el cas de la mort Adàmica i l’hades (xeol) (Ap 20:13). Per tant, tots els qui no estiguen escrits en «el llibre de la vida», és a dir, els qui s’oposen a la sobirania de Déu i no es penedixen, són llançats a l’estany de foc, que significa destrucció eterna, o segona mort (Ap 20:15).

Lectura de la Bíblia

(Apocalipsi 20:1-15) Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau dels abismes i una gran cadena. ² L’àngel va agafar el dragó, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; ³ el va llançar als abismes, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganye més els pobles fins que es complisquen els mil anys. En acabant, caldrà que siga deslligat per poc de temps. ⁴ Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells que han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; tots aquests s’havien negat a adorar la bèstia i la seua estàtua, i a portar el seu encuny al front o a la mà. Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys. ⁵ Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. ⁶ Feliços i sants els qui tinguen part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys. ⁷ I quan s’hauran complit els mil anys, Satanàs serà desencadenat de la seua presó ⁸ i eixirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans d’arena de la vora de la mar. ⁹ Pujaran per tota l’extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà, ¹⁰ i el diable que els havia enganyat serà llançat a l’estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles. ¹¹ Després vaig veure un gran tron blanc, i Déu que hi estava assegut. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. ¹² Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat poderosos com els qui havien estat dèbils, drets davant del tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seues obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres. ¹³ La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seues obres. ¹⁴ Després la mort mateixa i el seu reialme van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort. ¹⁵ I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.

«Jo faig que tot siga nou»

(Apocalipsi 21:1-5) Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. ² Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, vestida com una núvia que s’engalana per al seu espòs. ³ I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: «Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. ⁴ Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.» ⁵ I el qui seu al tron va afirmar: «Jo faig que tot siga nou.» I afegí: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.»

Consells per a millorar la predicació. Sigues adaptable

(Apocalipsi 22:17) L’Esperit i l’esposa diuen: «Vine!» Els qui escolten, que diguen: «Vine!» Qui tinga set, que vinga. Qui vulga, que prenga aigua de la vida sense pagar res.

(Apocalipsi 14:6) Després vaig veure un àngel que volava altíssim dalt al cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.

(2 Corintis 6:3, 4) No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparle del servici que Déu ens ha confiat. ⁴ Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes,

(1 Corintis 9:19-23) Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com puga. ²⁰ M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmés a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estiguera, per guanyar-los a tots ells. ²¹ I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tinguera, encara que no estic sense Llei de Déu, ja que Crist és la meua llei. ²² M’he fet dèbil amb els dèbils per guanyar els dèbils; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costara el que costara. ²³ Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part.