Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 7 AL 13 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 23, 24

«No et poses de part de la majoria»

(Èxode 23:1) No escampes falsos rumors. No vages a favor del culpable donant un fals testimoni.

w18.08-S 4 § 7, 8

¿Tenemos todos los datos?

⁷ ¿Nos gusta enviar correos electrónicos y mensajes de texto a nuestros amigos y conocidos? Cuando vemos una noticia interesante o escuchamos una experiencia llamativa, ¿somos como el reportero que quiere ser el primero en publicarla? Antes de enviar un mensaje o correo electrónico, debemos preguntarnos: “¿Estoy seguro de que la información es cierta? ¿Tengo todos los datos?”. Si no estamos seguros, podríamos difundir sin querer información falsa entre los hermanos. Así que será mejor que presionemos el botón de borrar, y no el de enviar.

⁸ Reenviar enseguida correos electrónicos y mensajes de texto encierra otro peligro. En algunos lugares, nuestra obra está restringida o incluso prohibida. Puede que allí nuestros enemigos hagan circular rumores con el fin de sembrar miedo o desconfianza entre nosotros. Pensemos en lo que pasó hace años en la Unión Soviética. La policía secreta (conocida como KGB) lanzó el rumor falso de que varios hermanos muy conocidos habían traicionado a los siervos de Jehová. Muchos lo creyeron, y tristemente dejaron la organización de Dios. Un buen número de ellos volvió, pero otros nunca lo hicieron, pues su fe naufragó (1 Tim. 1:19). ¿Cómo podemos evitar que nos pase algo tan lamentable? Jamás reenviemos noticias negativas o sin base. No seamos ingenuos ni creamos todo lo que oímos. Asegurémonos de tener todos los datos.

(Èxode 23:2) No et poses de part de la majoria per fer el mal. Quan sigues testimoni en un procés, no et decantes per la majoria si aquesta falseja el dret.

it-1-S 11 § 4

Aarón

Debe notarse que en ninguna de las tres ocasiones se presenta a Aarón como el promotor de la mala acción, sino que más bien parece que permitió que la presión de las circunstancias o la influencia de otras personas lo desviaran del proceder de rectitud. Particularmente en su primera transgresión, pasó por alto el principio implícito en el mandato: “No debes seguir tras la muchedumbre para fines malos”. (Éx 23:2.) No obstante, en el resto de las Escrituras su nombre recibe mención honorífica, y el propio Hijo de Dios reconoció la legitimidad del sacerdocio aarónico. (Sl 115:10, 12; 118:3; 133:1, 2; 135:19; Mt 5:17-19; 8:4.)

(Èxode 23:3) En els plets, no afavorisques ningú, ni tan sols el pobre.

it-1-S 454 § 2

Ceguera

Se usó el símbolo de la ceguera para representar la corrupción judicial. En la Ley se exhorta muchas veces contra el soborno, los regalos o el prejuicio, pues tales cosas pueden cegar a un juez e impedirle la administración imparcial de la justicia. “El soborno ciega a hombres de vista clara.” (Éx 23:8.) “El soborno ciega los ojos de los sabios.” (Dt 16:19.) Sin importar la rectitud y discernimiento de un juez, puede verse afectado, consciente o inconscientemente, por el regalo que reciba de los implicados en un caso. La ley de Dios trata con atención no solo el efecto cegador de un regalo, sino también el del sentimentalismo, pues dice: “No debes tratar con parcialidad al de condición humilde, y no debes preferir la persona de un grande”. (Le 19:15.) De modo que el juez no debía fallar contra el rico solo porque era rico a fin de congraciarse con la muchedumbre. (Éx 23:2, 3.)

Buscant joies en la Bíblia

(Èxode 23:9) No oprimisques l’immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d’Egipte.

w16.10-S 9 § 4

No olvidemos mostrar bondad a los extranjeros

⁴ En vez de ordenarles a los israelitas que respetaran a los extranjeros, Jehová los animó a ponerse en su lugar (lea Éxodo 23:9). Ellos sabían bien lo que era vivir en un país que no era el suyo. Los egipcios probablemente despreciaron a los hebreos incluso antes de hacerlos esclavos, quizás por orgullo racial o prejuicios religiosos (Gén. 43:32; 46:34; Éx. 1:11-14). La vida de los israelitas en Egipto había sido dura, pero Jehová esperaba que trataran al extranjero como si fuera natural del país (Lev. 19:33, 34).

(Èxode 23:20, 21) Jo envie un àngel davant de tu perquè et guarde pel camí i et faça entrar al lloc que t’he preparat. ²¹ Respecta’l i escolta la seua veu. No li sigues rebel; ell no perdonaria les vostres infidelitats, perquè porta el meu nom.

it-2-S 386

Miguel

1. Aparte de Gabriel, el único ángel santo mencionado por nombre en la Biblia y el único al que se llama “arcángel”. (Jud 9.) La primera vez que aparece su nombre es en el capítulo décimo de Daniel, donde se dice que es “uno de los príncipes prominentes” que fue a ayudar a un ángel de menor rango al que se oponía el “príncipe de la región real de Persia”. A Miguel se le llamó “el príncipe” del pueblo de Daniel, “el gran príncipe que está plantado a favor de los hijos de tu pueblo [el de Daniel]”. (Da 10:13, 20, 21; 12:1.) Estas palabras señalan a Miguel como el ángel que condujo a los israelitas a través del desierto. (Éx 23:20, 21, 23; 32:34; 33:2.) El hecho de que ‘Miguel el arcángel tuviera una diferencia con el Diablo y disputara acerca del cuerpo de Moisés’ presta apoyo a esta conclusión. (Jud 9.)

Lectura de la Bíblia

(Èxode 23:1-19) No escampes falsos rumors. No vages a favor del culpable donant un fals testimoni. ² No et poses de part de la majoria per fer el mal. Quan sigues testimoni en un procés, no et decantes per la majoria si aquesta falseja el dret. ³ En els plets, no afavorisques ningú, ni tan sols el pobre. ⁴ Quan trobes perdut el bou o l’ase del teu enemic, torna-li’l sens falta. ⁵ Si mai veies el seu ase desplomat davall de la càrrega, no passes de llarg: ajuda el teu enemic a alçar-lo. ⁶ No violes els drets d’un pobre en el seu plet. ⁷ Allunya’t de tota falsedat. No condemnes a mort l’innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable. ⁸ No et deixes subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos. ⁹ No oprimisques l’immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d’Egipte. ¹⁰ Tens sis anys per a sembrar la teua terra i recollir-ne el fruit, ¹¹ però el seté any deixa-la reposar, no n’arreplegues el fruit. Deixa que en mengen els pobres del teu poble, i el que reste, que s’ho mengen els animals feréstecs. Fes el mateix amb la teua vinya i el teu olivar. ¹² Tens sis dies per a fer les faenes que calga, però el dia seté reposa; així podran descansar el teu bou i el teu ase, i es refaran el teu esclau i l’immigrant. ¹³ Observeu tot el que vos he manat. No pronuncieu el nom de déus estrangers, no vos el poseu mai als llavis. ¹⁴ Tres vegades l’any celebra una festa en honor meu. ¹⁵ Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense rent, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas eixir d’Egipte. Que ningú no es presente davant de mi amb les mans buides. ¹⁶ Celebra la festa de la Sega, quan comences a recollir els primers fruits del teu treball, d’allò que hauràs sembrat al teu camp. A fi d’any, a la tardor, celebra la festa de les Collites, quan hauràs recollit dels camps els fruits del teu treball. ¹⁷ Tres vegades l’any, tots els hòmens es presentaran davant de mi, que sóc el Sobirà, el Senyor. ¹⁸ No acompanyes amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardes fins l’endemà el greix dels animals sacrificats per a la meua festa. ¹⁹ Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps. No cogues un cabridet amb la llet de sa mare.

No et poses de part de la majoria

(Èxode 23:1-3) No escampes falsos rumors. No vages a favor del culpable donant un fals testimoni. ² No et poses de part de la majoria per fer el mal. Quan sigues testimoni en un procés, no et decantes per la majoria si aquesta falseja el dret. ³ En els plets, no afavorisques ningú, ni tan sols el pobre.

(Romans 12:2) No vos emmotleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Exemples de conversacions

(1 Pere 5:6, 7) Per això, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell vos enaltirà en el temps que té fixat. ⁷ Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres.

(Mateu 10:29-31) ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. ³⁰ I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, vos té comptats. ³¹ Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Ves amb compte de no escampar falsos rumors

(Salm 31:6 [v. 5 NM]) Confie el meu alé a les teues mans; tu, Senyor, Déu fidel, m’has rescatat.

(Èxode 23:1) No escampes falsos rumors. No vages a favor del culpable donant un fals testimoni.

(Proverbis 18:8) Les paraules del qui difama són tan llépoles que baixen fins al fons de les entranyes.

(Filipencs 4:8) Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, pur, amable, lloable, tot allò que siga virtuós i digne d’elogi.

(Proverbis 12:18) N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen.

(Filipencs 2:4) Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres.

DEL 14 AL 20 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 25, 26

«L’objecte més important del tabernacle»

(Èxode 25:9) El lloc on he d’habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.

it-1-S 179

Arca del pacto

Modelo y diseño. Lo primero que Jehová le detalló a Moisés cuando le dio las instrucciones para construir el tabernáculo fue el modelo y el diseño del Arca, dado que iba a ser el objeto principal y más importante no solo del tabernáculo, sino también de todo el campamento de Israel. El cofre en sí mismo medía 2,5 codos de largo, 1,5 de ancho y 1,5 de alto (111 cm. × 67 cm. × 67 cm.), y estaba hecho de madera de acacia, revestido de oro puro tanto por dentro como por fuera. Coronaba el Arca un artístico “borde de oro” en forma de guirnalda “sobre ella [...] en derredor”. La segunda parte del Arca, su cubierta, estaba hecha de oro macizo, no meramente de madera revestida, y tenía la misma longitud y anchura que el cofre. Sobre esta cubierta había montados dos querubines de oro de labor a martillo, uno a cada extremo de la cubierta, con sus rostros vueltos el uno hacia el otro, las cabezas inclinadas y las alas extendidas hacia arriba “cubriendo la cubierta protectoramente”. (Éx 25:10, 11, 17-22; 37:6-9.) A esta cubierta también se la conocía como “el propiciatorio”, o “cubierta propiciatoria”. (Éx 25:17; Heb 9:5, nota; véase CUBIERTA PROPICIATORIA.)

(Èxode 25:21) Col·loca després la coberta damunt l’arca, i dins de l’arca posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré.

it-1-S 179 § 10

Arca del pacto

El Arca hacía las veces de archivo sagrado para conservar ciertos artículos que servían de recordatorio o testimonio. Las dos tablas del Testimonio o los Diez Mandamientos eran su principal contenido. (Éx 25:16.) También se guardó en ella una “jarra de oro que contenía el maná y la vara de Aarón que echó botones”, pero más tarde, en algún momento anterior a la construcción del templo de Salomón, se sacaron de ella. (Heb 9:4; Éx 16:32-34; Nú 17:10; 1Re 8:9; 2Cr 5:10.) Poco antes de morir, Moisés dio una copia del “libro de la ley” a los sacerdotes levitas y les dijo que la deberían guardar, no dentro, sino “al lado del arca del pacto de Jehová su Dios, [...] de testigo contra ti”. (Dt 31:24-26.)

(Èxode 25:22) Allà et vindré a trobar, i des de la coberta, entre els dos querubins que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, et comunicaré totes les ordes destinades als israelites.

it-1-S 180 § 1

Arca del pacto

Símbolo de la presencia de Dios. El Arca representó durante su existencia la presencia de Dios, quien prometió: “Allí ciertamente me presentaré a ti, y hablaré contigo desde más arriba de la cubierta, desde entre los dos querubines que están sobre el arca del testimonio”. “En una nube apareceré encima de la cubierta.” (Éx 25:22; Le 16:2.) Samuel escribió que Jehová ‘estaba sentado sobre los querubines’ (1Sa 4:4), de ahí que estos sirvieran como “la representación del carro” de Jehová. (1Cr 28:18.) Por lo tanto, “siempre que Moisés entraba en la tienda de reunión para hablar con [Jehová], entonces oía la voz que conversaba con él desde más arriba de la cubierta que estaba sobre el arca del testimonio, de entre los dos querubines; y le hablaba”. (Nú 7:89.) Más tarde, Josué y el sumo sacerdote Finehás también inquirieron de Jehová delante del Arca. (Jos 7:6-10; Jue 20:27, 28.) Solo al sumo sacerdote le estaba permitido entrar en el Santísimo y ver el Arca un día al año, aunque no con el propósito de comunicarse con Jehová, sino para llevar a cabo la ceremonia del Día de Expiación. (Le 16:2, 3, 13, 15, 17; Heb 9:7.)

Buscant joies en la Bíblia

(Èxode 25:20) Els querubins estaran l’un enfront de l’altre, amb les cares mirant a la coberta, i la protegiran amb les dos ales esteses.

it-2-S 773 § 1

Querubín

Entre los enseres del tabernáculo que se construyó en el desierto, había figuras que representaban querubines. A ambos extremos de la cubierta del Arca, elevándose encima de ella, había dos querubines de oro de labor a martillo, “con sus rostros el uno hacia el otro” e inclinados hacia la cubierta en actitud de adoración. Cada uno tenía dos alas que se extendían hacia arriba y cubrían protectoramente la cubierta. (Éx 25:10-21; 37:7-9.) La cubierta interior de las telas para tienda del tabernáculo y la cortina que dividía el Santo del Santísimo también tenían figuras de querubines bordadas. (Éx 26:1, 31; 36:8, 35.)

(Èxode 25:30) Damunt la taula, posa-hi els pans d’ofrena; que sempre n’hi haja davant de mi.

it-2-S 592

Pan de la proposición

Doce hogazas de pan que se colocaban sobre una mesa en el compartimiento Santo del tabernáculo (y luego del templo) y que se reemplazaban todos los sábados por otras recientes. (Éx 35:13; 39:36; 1Re 7:48; 2Cr 13:11; Ne 10:32, 33.) La traducción literal del nombre hebreo para el pan de la proposición es “pan del rostro”. La palabra para “rostro” a veces significa “presencia” (2Re 13:23), de modo que el pan de la proposición estaba enfrente del rostro de Jehová como una ofrenda constante delante de Él. (Éx 25:30, nota.) Al pan de la proposición también se le llama “pan [...] en capas” (2Cr 2:4), “panes de la presentación” (Mr 2:26) y simplemente “los panes”. (Heb 9:2.)

Lectura de la Bíblia

(Èxode 25:23-40) Fes també una taula de fusta d’acàcia de quatre pams de llargària per dos d’amplària i tres d’alçària. ²⁴ Recobreix-la d’or pur i adorna-la amb una motlura d’or tot al voltant. ²⁵ A la taula, tot al voltant, posa-hi una vora de quatre dits, amb una motlura d’or. ²⁶ Fes-li quatre anelles d’or i fixa-les als angles, sobre els quatre peus, ²⁷ tocant a la vora superior. Passa les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. ²⁸ Fes les barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or; serviran per a transportar la taula. ²⁹ Fes també d’or pur les plates, els cullerots, les gerretes i les tasses per a les libacions de vi. ³⁰ Damunt la taula, posa-hi els pans d’ofrena; que sempre n’hi haja davant de mi. ³¹ Fes també un canelobre d’or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors, formaran una sola peça. ³² De la tija central, n’eixiran sis branques, tres a cada costat. ³³ Cada branca tindrà tres poms en forma d’ametla, amb els calzes i les flors. Així seran les sis branques que eixiran de la tija del canelobre. ³⁴ La tija del canelobre tindrà quatre poms en forma d’ametla, amb els seus calzes i les seues flors: ³⁵ un calze davall de cada parell de les sis branques que ixen de la tija del canelobre. ³⁶ Les branques i els calzes formaran una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. ³⁷ Fes també set cresols i col·loca’ls dalt del canelobre, perquè facen claror a l’espai que tenen davant. ³⁸ Les seues esmocadores i els seus platets seran d’or pur. ³⁹ Per al canelobre amb tots els seus accessoris, utilitza trenta quilos d’or pur. ⁴⁰ Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostre ací a la muntanya.

L’objecte més important del tabernacle

(Èxode 25:9) El lloc on he d’habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.

(Èxode 25:21, 22) Col·loca després la coberta damunt l’arca, i dins de l’arca posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré. ²² Allà et vindré a trobar, i des de la coberta, entre els dos querubins que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, et comunicaré totes les ordes destinades als israelites.

(Levític 16:14, 15) Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions davant d’ell. ¹⁵ En acabant, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang per damunt i per davant de la coberta.

(Hebreus 9:24-26) Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d’home, que és còpia del santuari verdader, sinó que ha entrat dins del cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. ²⁵ El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades; ²⁶ si fóra així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s’ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici.

(1 Joan 1:8, 9) Si afirmàrem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. ⁹ Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal.

(Hebreus 9:13, 14) La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment. ¹⁴ Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha oferit ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres que porten la mort, i podrem donar culte al Déu viu.

(Romans 6:23) La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.

DEL 21 AL 27 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 27, 28

«Què podem aprendre de les vestimentes dels sacerdots?»

(Èxode 28:30) Dins el pectoral del juí, posa-hi les sorts sagrades dels urim i tummim, perquè Aaron les porte sempre sobre el pit quan es presente davant el Senyor. Així portarà constantment davant el Senyor els litigis dels israelites.

it-2-S 1175

Urim y Tumim

Varios comentaristas bíblicos creen que el Urim y el Tumim eran “suertes sagradas”. (Éx 28:30, LT, nota.) Algunos piensan que se trataba de tres piezas, una que llevaba escrita la palabra “no”, otra con la palabra “sí” y una tercera en blanco. La pieza que se sacase daría la respuesta a la pregunta que se plantease, a menos que saliera la que estaba en blanco, lo que indicaría que no se daba respuesta. Hay quien opina que también pudieron ser dos piedras planas, blancas por un lado y negras por el otro. La piedras se arrojaban, y si coincidían las dos caras blancas boca arriba, significaba “sí”; si las dos eran negras, “no”, y si una era negra y otra blanca, no había respuesta. Hubo una ocasión en la que Saúl inquirió del sacerdote sobre la conveniencia de atacar o no a los filisteos y no hubo respuesta. Preocupado porque alguno de sus hombres hubiese pecado, imploró: “¡Oh Dios de Israel, de veras da Tumim!”. Saúl y Jonatán fueron apartados, y luego se echaron suertes para determinar cuál de los dos era el culpable. Puede verse cómo este pasaje distingue entre la acción de ‘dar Tumim’ y la de echar suertes, y, aunque parecen acciones distintas, el relato parece indicar que estaban relacionadas. (1Sa 14:36-42.)

(Èxode 28:36) Fes una plaqueta d’or pur i grava-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: “Consagrat al Senyor.”

it-1-S 969 § 3

Frente

Sumo sacerdote de Israel. El turbante del sumo sacerdote de Israel tenía en la parte que quedaba sobre su frente una lámina de oro —“la santa señal de dedicación”—, sobre la que estaba inscrita “con los grabados de un sello” la expresión: “La santidad pertenece a Jehová”. (Éx 28:36-38; 39:30.) Ya que el sumo sacerdote era el representante principal de la adoración a Jehová, se esperaba que mantuviese santo el puesto que ocupaba. Por otra parte, la inscripción que llevaba sobre la frente le recordaría a todo Israel que a Jehová siempre se le habría de servir en santidad. Esta imagen del sumo sacerdote sería también una representación apropiada del gran sumo sacerdote, Jesucristo, y del hecho de que este gran sumo sacerdote haya sido dedicado por Dios a un servicio sacerdotal que sostendría la santidad divina. (Heb 7:26.)

(Èxode 28:42, 43) Fes-los també roba interior de lli, que cobrisca la seua nuesa, des de la cintura fins a damunt dels genolls. ⁴³ Aaron i els seus fills se la posaran quan hagen d’entrar a la tenda del trobament o s’hagen d’acostar a l’altar per oficiar en el santuari. Així no incorreran en cap culpa i no moriran. Aquesta és una llei perpètua per a Aaron i per als seus descendents.

w08-S 15/8 15 § 17

Honremos a Jehová actuando con dignidad

¹⁷ Cuando estamos adorando a Jehová, debemos comportarnos con la dignidad que merece la ocasión. “Guarda tus pies siempre que vayas a la casa del Dios verdadero”, nos recuerda Eclesiastés 5:1. Moisés y Josué debían mostrar respeto y reverencia a Dios quitándose las sandalias antes de pisar suelo santo (Éxo. 3:5; Jos. 5:15). Y los sacerdotes israelitas tenían que usar calzoncillos de lino “para cubrir la carne desnuda” (Éxo. 28:42, 43). Dicho mandato impedía que se dieran situaciones indecorosas mientras estos servían en el altar. Además, la familia de un sacerdote debía conducirse de acuerdo con las elevadas normas sagradas y la dignidad del puesto sacerdotal.

Buscant joies en la Bíblia

(Èxode 28:15-21) Fes confeccionar el pectoral del juí artísticament brodat, igual com l’efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata. ¹⁶ El pectoral tindrà la forma d’una bossa quadrada, que faça mig pam per costat. ¹⁷ Guarneix-lo amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi haurà un robí, un topazi i una maragda; ¹⁸ al segon, una malaquita, un safir i un diamant; ¹⁹ al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; ²⁰ al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anirà encastada en una muntura d’or. ²¹ En total seran dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d’Israel. Cada pedra portarà el nom d’una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell.

w12-S 1/8 26 § 1-3

¿Lo sabía?

¿De dónde obtuvieron los israelitas las piedras preciosas para el pectoral del sumo sacerdote?

Cuando los israelitas estaban en el desierto, tras haber salido de Egipto, Dios les indicó cómo debían confeccionar dicho pectoral (Éxodo 28:15-21). Tenían que emplear las siguientes gemas: rubí, topacio, esmeralda, turquesa, zafiro, jaspe, piedra léschem, ágata, amatista, crisólito, ónice y jade. ¿Cómo consiguieron estas piedras preciosas?

Ya en tiempos bíblicos, las gemas eran valoradas y se usaban en el comercio. Los egipcios las obtenían de países tan distantes como los actuales Irán y Afganistán, o quizás hasta de la India. Además, se extraían diversas piedras preciosas de las propias minas egipcias. Los faraones tenían el monopolio de la extracción de minerales en sus dominios. El patriarca Job habló de los pozos y las galerías subterráneas que sus contemporáneos usaban para buscar materiales valiosos, y mencionó por nombre los zafiros y los topacios (Job 28:1-11, 19).

El relato de Éxodo señala que los israelitas “despojaron a los egipcios” de sus objetos de valor antes de abandonar el país (Éxodo 12:35, 36). Así que es posible que obtuvieran de los egipcios las piedras preciosas que adornaban el pectoral del sumo sacerdote.

(Èxode 28:38) Aaron la portarà al front, i així el Senyor no tindrà en compte les faltes en què puguen incórrer els israelites quan presenten les seues ofrenes sagrades. Portarà sempre la plaqueta sobre el front, perquè el Senyor es complaga en aquelles ofrenes.

it-2-S 940 § 6

Santidad

Animales y productos agrícolas. Los primogénitos machos del ganado vacuno, lanar y cabrío se consideraban santos para Jehová, y no tenían que redimirse. Debían sacrificarse, y una porción se destinaba a los sacerdotes, quienes estaban santificados. (Nú 18:17-19.) Los primeros frutos y el diezmo eran santos, y también lo eran todos los sacrificios y todas las dádivas santificadas para el servicio del santuario. (Éx 28:38.) Todas las cosas santas para Jehová eran sagradas, y no se podían considerar a la ligera o usarse de una manera común o profana. Un ejemplo de ello es la ley concerniente al diezmo. Por ejemplo, si un hombre apartaba el diezmo de su cosecha de trigo, y luego él u otro de su casa tomaba sin querer algo de ello para uso doméstico, como pudiera ser para cocinar, esa persona era culpable de violar la ley de Dios con respecto a las cosas santas. La Ley requería que hiciera compensación al santuario de una cantidad igual más el 20%, y además tenía que ofrecer como sacrificio un carnero sano del rebaño. De esta manera se generaba un gran respeto por las cosas santas que pertenecían a Jehová. (Le 5:14-16.)

Lectura de la Bíblia

(Èxode 27:1-21) Fes l’altar de fusta d’acàcia, quadrat, de deu pams de llargària, deu d’amplària i sis d’alçària. ² De cada un dels seus quatre angles fes sobreeixir com un corn que arranque del mateix altar. Recobreix de bronze tot l’altar. ³ Fes també tots els utensilis: pots per a recollir la cendra, pales, calderetes, forquetes i encensers; fes-los tots de bronze. ⁴ Fes també un enreixat de bronze en forma de xàrcia, amb una anella, també de bronze, a cada un dels quatre costats, ⁵ i posa’l davall de la cornisa de l’altar, fins a mitja altura. ⁶ Fes unes barres de fusta d’acàcia, recobreix-les de bronze ⁷ i, quan l’altar s’haurà de transportar, introdueix-les dins de les anelles dels dos costats. ⁸ L’altar, fes-lo de planxes, buit a l’interior, seguint el model que et mostre ací a la muntanya. ⁹ Al voltant del tabernacle fes-hi un atri, delimitat per teles de lli ben filat. Al costat sud, tindrà una llargària de cinquanta metres. ¹⁰ Les teles aniran penjades amb garfis i anelles de plata a vint columnes de bronze, fixades cada una sobre un sòcol també de bronze. ¹¹ Al costat nord, el tancat de teles tindrà la mateixa llargària, amb el mateix nombre de columnes i sòcols de bronze, i garfis i anelles de plata. ¹² Al costat de ponent hi haurà vint-i-cinc metres de teles, amb deu columnes i els seus deu sòcols. ¹³ Al costat de llevant, on hi ha l’entrada, l’atri tindrà també vint-i-cinc metres. ^14-15 A banda i banda de l’entrada hi haurà set metres i mig de teles, amb les seues tres columnes i els seus tres sòcols. ¹⁶ A l’entrada de l’atri hi haurà una cortina de deu metres, de lli ben filat, brodat amb llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata, penjada a quatre columnes, fixada cada una en el seu sòcol. ¹⁷ Totes les columnes que envolten l’atri tindran anelles i garfis de plata, però els sòcols seran de bronze. ¹⁸ L’atri tindrà cinquanta metres de llargària per vint-i-cinc d’amplària, i l’alçària de les teles de lli ben filat serà de dos metres i mig. Els sòcols de les columnes seran de bronze. ¹⁹ Tots els arreus per a sostenir el tabernacle, com també les seues estaques i les estaques de l’atri, seran de bronze. ²⁰ Mana als israelites que et proveïsquen d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els cresols del canelobre que hi ha ²¹ a la tenda del trobament sagrat, davant la cortina que es troba enfront de l’arca que conté el document de l’aliança. Aaron i els seus descendents prepararan els cresols de vesprada i al matí perquè cremen a la presència del Senyor. És una llei perpètua per a totes les generacions dels israelites.

Què podem aprendre de les vestimentes dels sacerdots?

(Èxode 28:36) Fes una plaqueta d’or pur i grava-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: “Consagrat al Senyor.”

DEL 28 DE SETEMBRE AL 4 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 29, 30

«Una contribució per a Jehovà»

(Èxode 30:11, 12) El Senyor va parlar a Moisés. Li digué: ¹² «Quan faces el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seua vida; així no els caurà damunt cap flagell en ocasió de l’empadronament.

it-1-S 1231

Inscripción

En el Sinaí. Por orden de Jehová la primera inscripción tuvo lugar mientras los israelitas estaban acampados en el Sinaí, en el segundo mes del segundo año después del éxodo de Egipto. Para ayudar a Moisés en esta tarea, se seleccionó un cabeza de cada tribu, que supervisaba y se responsabilizaba de la inscripción de su tribu. No solo se inscribió a todos los varones de veinte años de edad para arriba (aptos para servir en el ejército), sino que la Ley también colocaba sobre los inscritos un impuesto “por cabeza” de medio siclo (1,10 dólares [E.U.A.]) para el servicio del tabernáculo. (Éx 30:11-16; Nú 1:1-16, 18, 19.) La cantidad total ascendió a 603.550, excluyendo a los levitas, que no tenían herencia en la tierra. Ellos no pagaban ningún impuesto para el tabernáculo y no se les exigía que sirvieran en el ejército. (Nú 1:44-47; 2:32, 33; 18:20, 24.)

(Èxode 30:13-15) Cada empadronat pagarà mig sicle de plata, és a dir, la mitat de la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Aquest mig sicle de plata serà el tribut del Senyor. ¹⁴ Tots els censats, de vint anys en amunt, pagaran aquest tribut. ¹⁵ Tant el ric com el pobre pagaran, doncs, per la seua vida una peça de cinc grams de plata, ni més ni menys, com a tribut del Senyor.

it-1-S 547

Contribución

La Ley requería algunas contribuciones. Cuando Moisés tomó un censo de los israelitas, todo varón de más de veinte años tuvo que ofrecer un rescate por su alma, “medio siclo [probablemente 1,10 dólares (E.U.A.)], según el siclo del lugar santo”. Era la “contribución de Jehová” para hacer expiación por sus almas y “a favor del servicio de la tienda de reunión”. (Éx 30:11-16.) Según el historiador judío Josefo (La Guerra de los Judíos, libro VII, cap. VI, sec. 6), con el tiempo este “impuesto sagrado” se pagó anualmente. (2Cr 24:6-10; Mt 17:24; véase IMPUESTOS.)

(Èxode 30:16) Els diners que els israelites et donen pel seu rescat, destina’ls al servici de la tenda del trobament. Així el Senyor tindrà sempre present que els israelites han pagat el rescat per les seues vides.»

w11-S 1/11 12 § 1, 2

¿Lo sabía?

¿Cómo se financiaban los servicios religiosos del templo de Jerusalén?

Los servicios del templo de Jehová se financiaban con los impuestos. Aunque el impuesto principal era el diezmo obligatorio, también había otros. Por ejemplo, durante la construcción del tabernáculo, Jehová le dijo a Moisés que recaudara medio siclo de plata por cada israelita inscrito en el censo, en concepto de “contribución a Jehová” (Éxodo 30:12-16).

Parece que con el tiempo se estableció la costumbre de que cada judío contribuyera esa misma cantidad como impuesto anual para el templo. Este fue el impuesto que Jesús dijo a Pedro que pagara con la moneda que este último sacaría de la boca de un pez (Mateo 17:24-27).

Buscant joies en la Bíblia

(Èxode 29:10) fes portar el vedell davant la tenda del trobament. Aaron i els seus fills posaran les mans damunt el cap del vedell.

it-2-S 294 § 1

Mano

Imposición de las manos. Además de simplemente tocar con la mano, se imponían las manos sobre una persona u objeto con diversos propósitos. Sin embargo, el significado primario de ese acto era designar o indicar que una persona o cosa tenía reconocimiento o aceptación en un sentido especial. Durante la ceremonia de instalación del sacerdocio, Aarón y sus hijos pusieron sus manos sobre la cabeza del toro y de los dos carneros que tenían que ser sacrificados, lo que indicaba que reconocían que el sacrificio de estos animales se hacía por ellos y con motivo de su designación como sacerdotes de Jehová Dios. (Éx 29:10, 15, 19; Le 8:14, 18, 22.) Cuando Moisés nombró sucesor suyo a Josué por mandato divino, puso su mano sobre él, y este se llenó de “espíritu de sabiduría” para dirigir acertadamente a Israel. (Dt 34:9.) También se imponían las manos sobre las personas para bendecirlas. (Gé 48:14; Mr 10:16.) Jesucristo tocó o impuso sus manos sobre algunas de las personas que curó. (Mt 8:3; Mr 6:5; Lu 13:13.) En algunas ocasiones se otorgaba el don del espíritu santo mediante la imposición de las manos de los apóstoles. (Hch 8:14-20; 19:6.)

(Èxode 30:31-33) En acabant, digues als israelites: “Aquest és l’oli de la unció santa. De generació en generació serà reservat per al meu servici. ³² No l’aplicareu al cos de ningú ni en preparareu cap altre amb aquesta mateixa composició. És sant i l’heu de tenir per cosa sagrada. ³³ Si algú prepara un oli igual i l’aplica al cos d’un home no consagrat, serà exclòs del seu poble.”»

it-2-S 1171 § 1

Ungido, ungir

En la ley mosaica se daba la fórmula para la preparación del aceite de la unción. Era una composición especial de los ingredientes más selectos: mirra, canela aromática, cálamo aromático, casia y aceite de oliva. (Éx 30:22-25.) Usar esta mezcla para propósitos comunes o no autorizados era una ofensa capital. (Éx 30:31-33.) Esto demostraba figuradamente la importancia y santidad de un nombramiento confirmado por la unción con aceite sagrado.

Lectura de la Bíblia

(Èxode 29:31-46) Pren després el moltó de la investidura sacerdotal i cou la seua carn en un lloc sagrat. ³² Aaron i els seus fills se la menjaran amb el pa de la panera, a l’entrada de la tenda del trobament. ³³ Menjaran la porció que ha servit per a la seua expiació a l’hora d’investir-los i de consagrar-los. Però cap altra persona no en menjarà, perquè és cosa sagrada. ³⁴ Si l’endemà sobra res de la carn i del pa del ritu d’investidura, crema-ho; que no en menge ningú, perquè és cosa sagrada. ³⁵ Fes això amb Aaron i els seus fills, tal com t’he manat. El ritu de la investidura durarà set dies. ³⁶ Ofereix cada dia, durant set dies, un vedell en expiació pel pecat. Ofereix-lo en expiació sobre l’altar, i ungeix l’altar per a consagrar-lo. ³⁷ Durant set dies fes l’expiació i la consagració de l’altar. Així l’altar serà una cosa santíssima. Tot allò que toque l’altar, quedarà consagrat. ³⁸ Aquesta és l’ofrena que perpètuament oferiràs cada dia sobre l’altar: dos anyells d’un any. ³⁹ Un dels anyells l’oferireu al matí i l’altre de vesprada. ⁴⁰ Amb el primer anyell ofereix tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d’oli verge i, a més, aboca com a libació un litre de vi. ⁴¹ De vesprada faràs el mateix amb l’altre anyell; l’acompanyaràs amb la mateixa ofrena i la mateixa libació que al matí. Serà una ofrena d’olor agradable al Senyor. ⁴² Aquest és l’holocaust que oferireu perpètuament de generació en generació davant el Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, on em trobaré amb vosaltres; i allí parlaré amb tu. ⁴³ Allà em trobaré amb els israelites, i el lloc quedarà consagrat per la meua presència gloriosa. ⁴⁴ Consagraré la tenda del trobament i l’altar. Consagraré també Aaron i els seus fills perquè siguen els meus sacerdots. ⁴⁵ Habitaré enmig dels israelites i seré el seu Déu. ⁴⁶ Llavors sabran que jo sóc el Senyor, el seu Déu, que els he fet eixir del país d’Egipte per habitar enmig d’ells. Jo sóc el Senyor, el seu Déu.

Una contribució per a Jehovà

(Èxode 30:11-16) El Senyor va parlar a Moisés. Li digué: ¹² «Quan faces el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seua vida; així no els caurà damunt cap flagell en ocasió de l’empadronament. ¹³ Cada empadronat pagarà mig sicle de plata, és a dir, la mitat de la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. Aquest mig sicle de plata serà el tribut del Senyor. ¹⁴ Tots els censats, de vint anys en amunt, pagaran aquest tribut. ¹⁵ Tant el ric com el pobre pagaran, doncs, per la seua vida una peça de cinc grams de plata, ni més ni menys, com a tribut del Senyor. ¹⁶ Els diners que els israelites et donen pel seu rescat, destina’ls al servici de la tenda del trobament. Així el Senyor tindrà sempre present que els israelites han pagat el rescat per les seues vides.»

(1 Cròniques 29:5) per als diversos objectes d’or o de plata i per a tota classe de treballs d’orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor?»

(Marc 12:43, 44) Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Vos assegure que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. ⁴⁴ Tots han donat d’allò que els sobrava; ella, en canvi, ha donat d’allò que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.»

(1 Corintis 16:2) Cada diumenge, que cadascú pose a part el que haja pogut estalviar, i així, quan jo vinga, les col·lectes ja estaran fetes.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Pots contribuir amb el teu temps i energies?

(Isaïes 54:2) Eixampla la teua tenda, que estenguen els teus envelats. No ho impedisques. Allarga les cordes i reforça les estaques,