Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 2 AL 8 DE NOVEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 39, 40

«Moisés va seguir les instruccions amb exactitud»

(Èxode 39:32) «Així es va acabar tota l’obra del tabernacle on hi havia la tenda del trobament. Els israelites la van executar exactament tal com el Senyor havia ordenat a Moisés.»

w11-S 15/9 27 § 13

¿Me conoce Jehová?

¹³ A diferencia de Coré, “Moisés era con mucho el más manso de todos los hombres que había sobre la superficie del suelo” (Núm. 12:3). ¿Cuál fue una de las formas en que manifestó esa actitud mansa? Siguiendo humildemente las órdenes divinas (Éxo. 7:6; 40:16). En la Biblia no lo vemos cuestionando vez tras vez los mandatos del Creador o quejándose de sus decisiones. Pensemos tan solo en la orden de Jehová de que se le construyera un tabernáculo, una tienda donde sería adorado. Moisés recibió indicaciones muy precisas sobre la confección de las telas, el color de las hebras, el número de presillas y muchos otros detalles (Éxo. 26:1-6). A lo largo de la historia, Jehová ha usado en su organización superintendentes para guiar a su pueblo. Claro, quizás nos sintamos desanimados cuando dan instrucciones que nos parecen demasiado meticulosas. Pero nuestro Padre celestial es un superintendente perfecto, y sabe confiar en sus siervos y delegarles autoridad. Por eso, siempre que da muchos detalles lo hace con buenas razones. Cuando Moisés recibió tantas especificaciones para el tabernáculo, no se enojó con Jehová ni pensó que lo estuviera rebajando o que estuviera reprimiendo su creatividad y libertad. Todo lo contrario. Fue muy obediente y se aseguró de que los trabajadores realizaran sus labores exactamente como se había dispuesto (Éxo. 39:32). ¡Cuánta humildad demostró Moisés! Sin duda, reconocía que era la obra de Dios y que él no era más que un instrumento suyo.

(Èxode 39:43) «Moisés veié tota l’obra i comprovà que l’havien executada tota tal com el Senyor havia ordenat. Moisés, doncs, els va beneir.»

(Èxode 40:1, 2) «El Senyor va parlar a Moisés. Li digué: ² —El primer dia del mes primer erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament.»

(Èxode 40:16) «Moisés va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.»

w05-S 15/7 26 § 3

¿Somos fieles en todas las cosas?

³ “Moisés como servidor fue fiel”, dice Hebreos 3:5. ¿Qué hizo del profeta Moisés un siervo fiel? Al construir e instalar el tabernáculo, “Moisés procedió a hacer conforme a todo lo que le había mandado Jehová. Hizo precisamente así” (Éxodo 40:16). Los adoradores de Jehová demostramos fidelidad sirviéndole con obediencia. Esto, por supuesto, incluye permanecer leales a él cuando atravesamos pruebas o desgracias. Sin embargo, el que superemos grandes pruebas no es el único factor que determina si somos fieles o no. Jesús dijo que “la persona fiel en lo mínimo es fiel también en lo mucho, y la persona injusta en lo mínimo es injusta también en lo mucho” (Lucas 16:10). Tenemos que ser fieles aun en asuntos que quizás parezcan triviales.

Buscant joies en la Bíblia

(Èxode 39:34) «La coberta de pells d’ovella tenyides de roig, la sobrecoberta de pells de dugong i la cortina que separava el lloc santíssim.»

it-2-S 663 § 6

Piel de foca

Cómo pudieron obtenerlas los israelitas. Si el término bíblico tá·jasch designa efectivamente un tipo de foca, surge la pregunta de cómo fue posible que los israelitas obtuvieran pieles de foca. Aunque por lo general se relaciona a las focas con las regiones árticas y antárticas, algunas prefieren climas más cálidos. En la actualidad todavía pueden encontrarse focas frailes en algunas zonas del mar Mediterráneo, así como en otras aguas cálidas. Con el transcurso de los siglos el hombre ha reducido sensiblemente la población de focas, pero puede que en tiempos bíblicos estos animales abundasen en el mar Mediterráneo y en el mar Rojo. En fecha tan reciente como 1832, una edición en inglés del Dictionary of the Holy Bible (de Calmet, pág. 139) contenía el siguiente comentario: “Se encuentran focas en muchas de las pequeñas islas del mar Rojo, alrededor de la península del Sinaí”. (Véase también The Tabernacle’s Typical Teaching, de A. J. Pollock, Londres, pág. 47.)

(Èxode 40:34) «Llavors el núvol va cobrir la tenda del trobament, i la presència gloriosa del Senyor omplí tot el tabernacle.»

w15-S 15/7 21 § 1

¿Realmente importa quién ve nuestro trabajo?

La Biblia dice que una nube “empezó a cubrir la tienda de reunión, y la gloria de Jehová llenó el tabernáculo” cuando terminaron las obras (Éx. 40:34). No podía haber prueba más clara de la aprobación de Dios. ¿Cómo cree que se hayan sentido Bezalel y Oholiab en ese momento? Aunque el trabajo que hicieron no llevaba su firma, debieron sentirse más que satisfechos cuando vieron que Jehová lo había aceptado (Prov. 10:22). Y cuanto más tiempo pasaba, más contentos debían sentirse al ver que todo lo que habían hecho seguía usándose para adorar a Jehová. Sin duda, los dos se llevarán una grata sorpresa el día en que resuciten y descubran que el tabernáculo le dio gloria a Jehová durante quinientos años.

Lectura de la Bíblia

(Èxode 39:1-21) «Amb la llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d’Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisés. ² L’efod, el va confeccionar de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata. ³ Van batre làmines d’or fins a convertir-lo en fulles, van tallar les fulles en fils i van brodar els fils artísticament enmig del lli ben filat i de la llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata. ⁴ Van fer dos tirants que subjectaven l’efod a les espatles pels dos extrems; ⁵ el cinyell que formava part de la mateixa peça era també de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisés. ⁶ Després van encastar les pedres d’ònix en muntures d’or i van gravar-hi els noms de les tribus d’Israel, tal com els orfebres graven les pedres precioses. ⁷ En acabant, va fixar les dos pedres damunt els dos tirants de l’efod, com a memorial de les dotze tribus, tal com el Senyor havia ordenat a Moisés. ⁸ Va fer també el pectoral brodat artísticament com l’efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i roja i d’escarlata. ⁹ Tenia la forma d’una bossa quadrada, de mig pam per costat. ¹⁰ El van guarnir amb quatre files de pedreria: a la primera fila hi havia un robí, un topazi i una maragda; ¹¹ a la segona, una malaquita, un safir i un diamant; ¹² a la tercera, un jacint, una àgata i una ametista; ¹³ a la quarta, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d’or. ¹⁴ En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d’Israel. Cada pedra portava el nom d’una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. ¹⁵ Van fer per al pectoral filigranes d’or pur, trenades en forma de cordó, ¹⁶ i també dos muntures amb dos anelles d’or, i les van posar als dos extrems superiors del pectoral. ¹⁷ Després van passar els cordons d’or per les dos anelles dels extrems del pectoral, ¹⁸ van fermar els caps dels dos cordons a les dos muntures i van fixar-les davant dels tirants de l’efod. ¹⁹ Van fer encara dos anelles d’or i les posaren als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l’efod. ²⁰ En van fer dos més i les fixaren als dos tirants de l’efod, per baix, al davant, tocant a la seua juntura, damunt el cinyell de l’efod. ²¹ Van lligar les anelles de la bossa pectoral amb les de l’efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral va quedar sobre el cinyell de l’efod i no se’n podia separar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisés.»

Moisés va seguir les instruccions amb exactitud

(Èxode 39:32) Així es va acabar tota l’obra del tabernacle on hi havia la tenda del trobament. Els israelites la van executar exactament tal com el Senyor havia ordenat a Moisés.

(Èxode 39:43) Moisés veié tota l’obra i comprovà que l’havien executada tota tal com el Senyor havia ordenat. Moisés, doncs, els va beneir.

(Èxode 40:1, 2) El Senyor va parlar a Moisés. Li digué: ² —El primer dia del mes primer erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament.

(Èxode 40:16) Moisés va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.

(Lluc 16:10) Qui mereix la confiança en una cosa molt menuda, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses menudes, també enganya en les grans.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Exemples de conversacions

(Mateu 6:9, 10) Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, ²¹ vinga el teu Regne, que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel.

(Isaïes 9:5, 6 [vv. 6, 7 NM]) Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau». ⁶ Estendrà pertot la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.

(Mateu 14:19, 20) Llavors va manar que la gent s’asseguera a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. ²⁰ Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.

(Salm 72:16) Que els camps de blat abunden al país, i pels cimals onegen les espigues com al Líban; que les ciutats florisquen com l’herba del camp.

w15.04-S 29 § 8-10

Ser “cautelosos” pero “inocentes”

⁸ La segunda clave para ser neutrales es “ser cautelosos como serpientes” e “inocentes como palomas” ante las pruebas (lea Mateo 10:16, 17). Somos cautelosos cuando vemos de antemano los peligros, e inocentes cuando somos neutrales en situaciones comprometedoras. Examinemos algunos casos en los que debemos tener cuidado y lo que podemos hacer para seguir siendo neutrales.

⁹ Nuestras conversaciones. Debemos ser cautelosos si surge el tema de la política. Por ejemplo, cuando hablemos del Reino con alguien, evitemos alabar o criticar las ideas de un partido o líder político. Más bien, busquemos un terreno en común. Centrémonos en la verdadera causa del problema y no en las soluciones de los políticos. Mostremos con la Biblia que el gobierno de Dios solucionará para siempre ese problema. Si surge un tema polémico, como el matrimonio homosexual o el aborto, defendamos las normas de Dios y expliquemos cómo nosotros las ponemos en práctica. Al hablar de estos temas, seamos totalmente neutrales en todo lo que tenga que ver con política. No tomamos partido sobre qué leyes deberían aprobarse, rechazarse o cambiarse, ni obligamos a nadie a pensar como nosotros.

¹⁰ Los medios de comunicación. Muchas noticias se presentan de manera que favorecen una opinión o una postura. En ocasiones, los medios son una herramienta al servicio del sistema político. En países donde el gobierno controla los medios, puede que las noticias favorezcan abiertamente un bando. Sin embargo, hasta los cristianos que viven donde aparentemente hay más libertad deben tener mucho cuidado de no dejarse influir por la opinión de un periodista. Por eso es bueno preguntarse: “¿Me gusta escuchar a un periodista porque estoy de acuerdo con sus opiniones políticas?”. Entonces sería mejor buscar una fuente de información más objetiva. Sea como sea, lo más prudente es limitar la cantidad de información que recibimos de los medios que promueven cierta política, y comparar lo que oímos con “el modelo de palabras saludables” (2 Tim. 1:13).

VISQUEM COM A CRISTIANS

Parem atenció per a entendre

(Mateu 13:16) Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten!

(Marc 4:23, 24) Si algú té orelles per a escoltar, que escolte. ²⁴ I els deia també: —Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara n’afegiran.

(Hebreus 2:1) Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva.

DEL 9 AL 15 DE NOVEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 1-3

«El propòsit de les ofrenes»

(Levític 1:3) «Si l’ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prenga un mascle sense cap defecte i el porte a l’entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s’hi complaga.»

(Levític 2:1) «Quan algú de vosaltres presente al Senyor una ofrena vegetal, l’ofrena serà de flor de farina: hi tirarà oli damunt i hi posarà encens.»

(Levític 2:12) «Les podreu presentar al Senyor com a ofrena dels primers fruits de la collita, però no les poseu mai damunt l’altar com a ofrena d’olor agradable al Senyor.»

it-2-S 522

Ofrendas

Ofrendas quemadas. Las ofrendas quemadas se presentaban íntegramente a Dios; el adorador no retenía para sí ninguna parte del animal. (Compárese con Jue 11:30, 31, 39, 40.) Estas ofrendas constituían un llamamiento a Jehová para que aceptase, o indicase que aceptaba, la ofrenda por el pecado que a veces las acompañaba. Jesucristo, a modo de “holocausto”, se entregó completamente.

it-2-S 525 § 8

Ofrendas

Ofrendas de grano. Las ofrendas de grano se hacían junto con las ofrendas de comunión, las ofrendas quemadas y las ofrendas por el pecado, y también como primicias; en otras ocasiones se ofrecían independientemente. (Éx 29:40-42; Le 23:10-13, 15-18; Nú 15:8, 9, 22-24; 28:9, 10, 20, 26-28; cap. 29.) Servían para agradecer la generosidad de Dios al dar bendiciones y prosperidad; a menudo iban acompañadas de aceite y olíbano. Las ofrendas de grano podían ser: de flor de harina, de grano tostado o de tortas en forma de anillo o galletitas delgadas cocidas sobre la tartera o en la caldera profunda de freír. Se ponía una parte de la ofrenda de grano sobre el altar de la ofrenda quemada, otra la comían los sacerdotes y, en las ofrendas de comunión, el adorador también participaba. (Le 6:14-23; 7:11-13; Nú 18:8-11.) Ninguna de las ofrendas de grano presentadas sobre el altar podía contener levadura o “miel” —al parecer, zumo de higos espesado, de una consistencia semejante al jarabe, o zumo de frutas en general— que pudiera fermentar. (Le 2:1-16.)

(Levític 3:1) «Quan algú de vosaltres presente al Senyor una ofrena de bestiar boví com a sacrifici de comunió, ha d’oferir un mascle o una femella que no tinga cap defecte.»

it-2-S 523 § 6

Ofrendas

Ofrendas de comunión (ofrendas de paz). Las ofrendas de comunión aceptables a Jehová indicaban paz con Él. El adorador y su casa participaban de la ofrenda. (Según la tradición, en el patio del tabernáculo se erigieron cabañas alrededor de la parte interior de la cortina que rodeaba el patio; en el templo se hicieron comedores.) El sacerdote que oficiaba recibía una porción y otra los sacerdotes que estaban de servicio. Jehová recibía el humo grato de la grasa que ardía, y la sangre, que representaba la vida, se entregaba a Dios como suya. Por lo tanto, era como si los sacerdotes, los adoradores y Jehová participasen juntos de la comida, lo que representaba que disfrutaban de relaciones pacíficas. La persona que participaba mientras se hallaba en una condición de inmundicia (cualquiera de las inmundicias mencionadas en la Ley) o que comía la carne después de haberse guardado más tiempo del prescrito (pues en el clima cálido empezaría a corromperse) tenía que ser cortada del pueblo. Esa persona contaminaba o profanaba la comida por ser ella misma inmunda o por comer lo que era sucio para Jehová Dios, y así mostraba falta de respeto a las cosas sagradas. (Le 7:16-21; 19:5-8.)

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 2:13) «A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixes mai que falte la sal en cap ofrena: és símbol de l’aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teues ofrenes.»

(Ezequiel 43:24) «I ofereix-los al Senyor. Els sacerdots els tiraran sal damunt i els oferiran en holocaust al Senyor.»

w04-S 15/5 22 § 1

Puntos sobresalientes del libro de Levítico

2:13. ¿Por qué tenía que presentarse sal “con toda ofrenda”? No se hacía para realzar el sabor de los sacrificios. La sal se utiliza en todo el mundo como conservante. Es probable que se presentara con las ofrendas porque representaba que estas estaban libres de corrupción y deterioro.

(Levític 3:17) «És una llei perpètua que totes les generacions heu d’observar arreu on habitareu: no menjareu gens de greix ni de sang.»

it-1-S 1039

Grasa

Por qué se dio esta ley. Bajo el pacto de la Ley, se consideraba que tanto la sangre como la grasa le pertenecían exclusivamente a Jehová. La vida está en la sangre, y solo Jehová es quien puede dar esta vida; por lo tanto, a Él le pertenece. (Le 17:11, 14.) Se consideraba que la grasa era la parte más sabrosa de la carne del animal. Al ofrecer la grasa del animal, el adorador reconocía que las “primeras” o mejores partes le pertenecen a Jehová, quien provee con abundancia, y sería una demostración de su deseo de ofrecer lo mejor a Dios. Debido a que la ofrenda simbolizaba que los israelitas le entregaban lo mejor a Jehová, se decía que humeaba sobre el altar como “alimento” y como un “olor conducente a descanso” para Él. (Le 3:11, 16.) Por consiguiente, comer la grasa era apropiarse ilegalmente de lo que estaba santificado a Dios, usurpar los derechos de Jehová. Estaba castigado con la pena de muerte. No obstante, a diferencia de la sangre, la grasa podía usarse para otros propósitos, por lo menos en el caso de un animal que muriese de muerte natural o que lo matase otra bestia. (Le 7:23-25.)

w04-S 15/5 22 § 2

Puntos sobresalientes del libro de Levítico

3:17. Dado que la grasa se consideraba la mejor porción y la más rica, la prohibición de comerla grabó en los israelitas que la mejor porción pertenecía a Jehová (Génesis 45:18). Esto nos recuerda que debemos dar lo mejor de nosotros a Jehová (Proverbios 3:9, 10; Colosenses 3:23, 24).

Lectura de la Bíblia

(Levític 1:1-17) «El Senyor va cridar Moisés des de la tenda del trobament. Li digué: ² —Ordena això als israelites: »Quan algú de vosaltres presente al Senyor una ofrena, si és d’animals, ha d’oferir un cap de bestiar del ramat de vaques o bé un cap de bestiar dels ramats d’ovelles o de cabres. ³ »Si l’ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prenga un mascle sense cap defecte i el porte a l’entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s’hi complaga. ⁴ Que pose la mà sobre el cap de la víctima, i serà acceptada pel Senyor com a ofrena d’expiació. ⁵ Després degollarà l’animal a la presència del Senyor, i els sacerdots descendents d’Aaron oferiran la sang i aspergiran amb la sang els quatre costats de l’altar que hi ha a l’entrada de la tenda del trobament. ⁶ El qui porte la víctima, l’escorxarà i la tallarà a trossos, ⁷ i els descendents del sacerdot Aaron encendran foc damunt l’altar, hi apilaran llenya ⁸ i posaran els trossos de carn, el cap i el greix sobre la llenya del foc de l’altar. ⁹ Després l’oferent llavarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i un dels sacerdots ho cremarà tot a l’altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d’olor agradable al Senyor. ¹⁰ »Si l’ofrena és un holocaust d’un cap de bestiar dels ramats d’ovelles o de cabres, el qui la presenta prendrà un mascle sense cap defecte. ¹¹ El degollarà al costat nord de l’altar a la presència del Senyor, i llavors els sacerdots descendents d’Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l’altar. ¹² El qui porte la víctima, la tallarà a trossos i separarà el cap i el greix, i un dels sacerdots ho posarà sobre la llenya del foc de l’altar. ¹³ Després l’oferent rentarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i el sacerdot ho oferirà tot al Senyor i ho cremarà a l’altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d’olor agradable al Senyor. ¹⁴ »Si l’ofrena que presenta en holocaust al Senyor és un ocell, que oferisca una tórtola o un colomí. ¹⁵ El sacerdot portarà la víctima a l’altar, li separarà el cap i el cremarà a l’altar; llavors escorrerà la sang de l’animal pels costats de l’altar. ¹⁶ Després li traurà el pap amb tot el que té a dins i ho tirarà a l’est de l’altar, al lloc on tiren les cendres. ¹⁷ Tot seguit obrirà l’ocell entre les dos ales, sense esguellar-lo del tot, i cremarà la víctima sobre la llenya del foc de l’altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d’olor agradable al Senyor.»

El propòsit de les ofrenes

(Levític 1:3) Si l’ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prenga un mascle sense cap defecte i el porte a l’entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s’hi complaga.

(Levític 2:1) Quan algú de vosaltres presente al Senyor una ofrena vegetal, l’ofrena serà de flor de farina: hi tirarà oli damunt i hi posarà encens.

(Levític 2:12) Les podreu presentar al Senyor com a ofrena dels primers fruits de la collita, però no les poseu mai damunt l’altar com a ofrena d’olor agradable al Senyor.

(Levític 3:1) Quan algú de vosaltres presente al Senyor una ofrena de bestiar boví com a sacrifici de comunió, ha d’oferir un mascle o una femella que no tinga cap defecte.

(Hebreus 8:3-5) Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tinguera alguna cosa per oferir. ⁴ De fet, si ell estiguera a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ací ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. ⁵ Ara bé, aqueixos sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisés quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostre ací a la muntanya.

(Hebreus 9:9) El primer tabernacle és, per tant, un símbol referit al temps present; allí s’ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen aquell culte.

(Hebreus 10:5-10) Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; ⁵ no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. ⁷ Per això t’he dit: A tu em presente. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teua voluntat. ⁸ Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisés. ⁹ Però després afegeix: A tu em presente; vull fer la teua voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. ¹⁰ I precisament perquè ell ha complit la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.

(1 Pere 1:18, 19) Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, ¹⁹ sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte.

VISQUEM COM A CRISTIANS

El valor de «dos monedetes»

(Lluc 21:4) Tots aquests han donat d’allò que els sobrava; ella, en canvi, ha donat d’allò que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Tot el que tenia per a viure: Tal com mostra la nota d’estudi de Lluc 21:2, les monedes que la viuda va tirar en la sala del tresor eren «dos leptons», que equivalien a 1/64 del salari d’un dia de treball. El leptó era la moneda més xicoteta que s’utilitzava en aquell temps en Israel. D’acord amb Mt 10:29, amb un moneda as (l’equivalent a huit leptons) una persona podria comprar dos pardalets, els quals eren dels més barats que hi havia per a menjar. Per tant, la viuda només tenia la mitat de la quantitat necessària per a comprar un pardalet, massa poc fins i tot per a un menjar.

(Marc 12:43) Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —Vos assegure que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.

DEL 16 AL 22 DE NOVEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 4, 5

«Donem-li a Jehovà lo millor»

(Levític 5:5, 6) «Per tant, tot aquell qui haja faltat en alguna d’aquestes coses, ha de reconéixer la falta comesa. ⁶ Després, per a reparar la seua falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per a ell el ritu d’expiació.»

it-2-S 524 § 13

Ofrendas

Ofrendas por la culpa. Las ofrendas por la culpa también eran ofrendas por causa del pecado, pues si no se peca no se incurre en culpa alguna. Se presentaban con motivo de pecados especiales por los que una persona había contraído culpabilidad, y diferían ligeramente de las demás ofrendas por el pecado en que al parecer servían para satisfacer o restablecer un derecho. O bien se había violado un derecho de Jehová, o un derecho de su santa nación; por lo tanto, la ofrenda por la culpa se presentaba para satisfacer a Jehová por el derecho que se había violado, recuperar ciertos derechos de pacto para el malhechor arrepentido y obtener alivio del castigo por su pecado. (Compárese con Isa 53:10.)

(Levític 5:7) «Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presente al Senyor, per la falta comesa, dos tórtoles o dos colomins. N’oferirà un en sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust.»

w09-S 1/6 26 § 3

Él toma en consideración nuestras limitaciones

Reflejando la ternura y la gran consideración de Jehová, la Ley decía: “Si no tiene lo suficiente para una oveja, entonces tiene que traer a Jehová como su ofrenda por la culpa por el pecado que ha cometido dos tórtolas o dos pichones” (versículo 7). La frase hebrea que se traduce “si no tiene lo suficiente” significa literalmente “si su mano no puede alcanzar”. Si un israelita pobre no tenía lo suficiente para ofrecer una oveja, Dios aceptaba con gusto algo que sí estuviera a su alcance: dos tórtolas o dos pichones.

(Levític 5:11) «Si algú no té recursos ni per a dos tórtoles o dos colomins, que presente com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens damunt, perquè és un sacrifici pel pecat.»

w09-S 1/6 26 § 4

Él toma en consideración nuestras limitaciones

¿Y si la persona ni siquiera tenía lo suficiente para dos aves? Entonces la Ley decretaba: “Tiene que traer como su ofrenda por el pecado que ha cometido un décimo de efá [ocho o nueve tazas] de flor de harina para una ofrenda por el pecado” (versículo 11). Vemos que en el caso de los que eran muy pobres, Jehová estaba dispuesto a hacer una excepción y aceptaba una ofrenda incruenta, es decir, sin sangre. En Israel, la pobreza no privaba a nadie de la oportunidad de expiar sus culpas ni del privilegio de hacer las paces con Dios.

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 5:1) «Si algú és citat a comparéixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega damunt aquesta culpa.»

w16.02-S 30 § 14

Sigamos el ejemplo de lealtad de los siervos de Dios del pasado

¹⁴ La bondad nos ayudará a saber cómo mostrar lealtad en cualquier situación. Por ejemplo, imagínese que tiene pruebas de que un hermano ha cometido un pecado grave. Usted desea ser leal al hermano, sobre todo si es un amigo muy querido o un familiar. Pero sabe que la lealtad a Jehová es primero, así que decide obedecer a Jehová y ayudar al hermano. ¿Qué debe hacer? Igual que Natán, actúe con decisión, pero con bondad. Dígale al hermano que busque la ayuda de los ancianos. Si ve que después de un tiempo razonable no lo hace, usted debe hablar con ellos. Así será leal a Dios. Además, esto es una muestra de bondad hacia el hermano, pues los ancianos tratarán de ayudarlo con paciencia y cariño (lea Levítico 5:1 y Gálatas 6:1).

(Levític 5:15, 16) «—Si algú, sense adonar-se’n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presente al Senyor, per reparar la seua falta, un moltó que no tinga cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Això serà un sacrifici de reparació. ¹⁶ A més, restituirà el que va defraudar al santuari amb un recàrrec de la cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d’expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serà perdonada.»

it-2-S 940 § 6

Santidad

Animales y productos agrícolas. Los primogénitos machos del ganado vacuno, lanar y cabrío se consideraban santos para Jehová, y no tenían que redimirse. Debían sacrificarse, y una porción se destinaba a los sacerdotes, quienes estaban santificados. (Nú 18:17-19.) Los primeros frutos y el diezmo eran santos, y también lo eran todos los sacrificios y todas las dádivas santificadas para el servicio del santuario. (Éx 28:38.) Todas las cosas santas para Jehová eran sagradas, y no se podían considerar a la ligera o usarse de una manera común o profana. Un ejemplo de ello es la ley concerniente al diezmo. Por ejemplo, si un hombre apartaba el diezmo de su cosecha de trigo, y luego él u otro de su casa tomaba sin querer algo de ello para uso doméstico, como pudiera ser para cocinar, esa persona era culpable de violar la ley de Dios con respecto a las cosas santas. La Ley requería que hiciera compensación al santuario de una cantidad igual más el 20%, y además tenía que ofrecer como sacrificio un carnero sano del rebaño. De esta manera se generaba un gran respeto por las cosas santas que pertenecían a Jehová. (Le 5:14-16.)

Lectura de la Bíblia

(Levític 4:27–5:4) «Si algú altre, sense adonar-se’n, fa una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, també ell ha comés una falta. ²⁸ Quan l’hagen fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena una cabra que no tinga cap defecte, en sacrifici pel pecat. ²⁹ Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà al lloc on degollen les víctimes oferides en holocaust. ³⁰ El sacerdot mullarà el dit en la sang i untarà amb la sang els angles de l’altar dels holocaustos. Després abocarà tota la resta de la sang al peu de l’altar. ³¹ En acabant, traurà tot el greix tal com es fa amb la víctima oferida com a sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l’altar, com a ofrena d’olor agradable al Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per aquella persona, la falta li serà perdonada. ³² »Si en comptes d’una cabra presenta una ovella com a sacrifici pel pecat, no ha de tenir cap defecte. ³³ Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà en sacrifici pel pecat al lloc on degollen les víctimes oferides en holocaust. ³⁴ El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l’altar dels holocaustos. Després abocarà tota la resta de la sang al peu de l’altar. ³⁵ En acabant, traurà tot el greix tal com es fa amb l’anyell oferit en sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l’altar, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta que aquella persona havia comés, la falta li serà perdonada.

5 »Si algú és citat a comparéixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega damunt aquesta culpa. ² »Si algú, sense adonar-se’n, toca alguna cosa impura, siga el cos mort d’un animal impur, tant si és salvatge com domèstic, o el d’una bestiola impura morta, encara que li haguera passat inadvertit, queda impur i ha comés una falta. ³ »També en el cas que algú, sense adonar-se’n, toque qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, si després se n’adona, ha comés una falta. ⁴ »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d’esme en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n’adone, si després se’n fa conscient, ha comés una falta.»

Donem-li a Jehovà lo millor

(Levític 5:5-7) Per tant, tot aquell qui haja faltat en alguna d’aquestes coses, ha de reconéixer la falta comesa. ⁶ Després, per a reparar la seua falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per a ell el ritu d’expiació. ⁷ «Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presente al Senyor, per la falta comesa, dos tórtoles o dos colomins. N’oferirà un en sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust.

(Levític 5:11) Si algú no té recursos ni per a dos tórtoles o dos colomins, que presente com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens damunt, perquè és un sacrifici pel pecat.

(Gènesi 18:6) Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: —Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.

(Hebreus 13:15) Per Jesucrist, oferim contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

(Salm 72:16) Que els camps de blat abunden al país, i pels cimals onegen les espigues com al Líban; que les ciutats florisquen com l’herba del camp.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Takako i Hisako: 60 anys com a precursores gràcies a Jehovà

(Proverbis 25:11) Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent.

(Eclesiastés 12:1) I recorda’t del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguen els dies roïns i arriben aquells anys en què ja no dóna gust de viure.

(Hebreus 6:10) Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant, en el passat i en el present.

DEL 23 AL 29 DE NOVEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 6, 7

«Un sacrifici d’acció de gràcies»

(Levític 7:11, 12) «Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferits al Senyor: ¹² »Si és un sacrifici d’acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense rent pastades amb oli, tortells sense rent untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli.»

w19.11-S 22 § 9

Lecciones del libro de Levítico

⁹ Segunda lección: servimos a Jehová porque estamos agradecidos a él. Analicemos otro aspecto importante de la adoración a Dios en Israel: las ofrendas de paz o de comunión. En el libro de Levítico, aprendemos que los israelitas podían ofrecer un sacrificio de paz como “una muestra de agradecimiento” (Lev. 7:11-13, 16-18). No presentaban esta ofrenda porque tuvieran que hacerlo, sino porque deseaban hacerlo. Así que se trataba de una ofrenda voluntaria que hacían por amor a su Dios, Jehová. Quien hacía la ofrenda, su familia y los sacerdotes comían la carne del animal sacrificado. Pero ciertas partes del animal eran solo para Jehová. ¿Cuáles?

(Levític 7:13-15) «Amb la víctima del sacrifici de comunió oferit en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb rent. ¹⁴ De cada classe d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferida en sacrifici de comunió. ¹⁵ La carn del sacrifici de comunió oferit en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferida, sense deixar-ne gens per a l’endemà.»

w00-S 15/8 15 § 15

Sacrificios que agradaron a Dios

¹⁵ Otra ofrenda voluntaria era la del sacrificio de comunión, descrita en el capítulo 3 de Levítico. El nombre también puede traducirse por “sacrificio de ofrendas de paz”. En hebreo la palabra “paz” denota mucho más que la ausencia de guerra o disturbio. “En la Biblia denota esto y también el estado o relación de paz con Dios, prosperidad, gozo y felicidad”, dice el libro Studies in the Mosaic Institutions (Estudio de las instituciones mosaicas). De modo que los sacrificios de comunión no se ofrecían para conseguir la paz con Dios, como si hubiera que apaciguarlo, sino para expresar gratitud o celebrar la bendita condición de paz con Dios de la que gozan los que tienen su aprobación. Los sacerdotes y el oferente participaban del sacrificio después de ofrecer a Jehová la sangre y la grasa (Levítico 3:17; 7:16-21; 19:5-8). Era una hermosa ocasión en la que el oferente, los sacerdotes y Jehová Dios participaban simbólicamente de una comida que denotaba la pacífica relación que existía entre ellos.

(Levític 7:20) «Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió oferit al Senyor, serà exclòs del seu poble.»

w00-S 15/8 19 § 8

Sacrificios de alabanza que agradan a Jehová

⁸ ¿Qué puede decirse de la persona que presentaba la ofrenda? La Ley estipulaba que todo el que se acercaba a Jehová tenía que estar limpio e incontaminado. Quien se hubiera contaminado de alguna manera primero tenía que presentar una ofrenda por el pecado o una ofrenda por la culpa para recuperar la condición de limpio ante Jehová, de modo que Él pudiera aceptar su ofrenda quemada o sacrificio de comunión (Levítico 5:1-6, 15, 17). ¿Reconocemos, por tanto, la importancia de mantenernos siempre limpios ante Jehová? Si queremos que Dios acepte nuestra adoración, tenemos que corregir rápidamente cualquier transgresión de las leyes divinas. Debemos aprovecharnos sin demora de los medios que Dios ha facilitado para ayudarnos: “los ancianos de la congregación” y el “sacrificio propiciatorio por nuestros pecados”, Jesucristo (Santiago 5:14; 1 Juan 2:1, 2).

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 6:6 [v. 13 NM]) «Sobre l’altar hi haurà foc constantment: no s’ha d’apagar mai.»

it-1-S 970 § 8

Fuego

En relación con el tabernáculo y el templo. Se empleó el fuego en la adoración tanto en el tabernáculo como más tarde en el templo. Todas las mañanas y entre las dos tardes, el sumo sacerdote tenía que quemar incienso en el altar del incienso. (Éx 30:7, 8.) La ley de Dios exigía que ardiera continuamente el fuego sobre el altar de la ofrenda quemada. (Le 6:12, 13.) El punto de vista judío tradicional de que en un principio Dios encendió de manera milagrosa el fuego del altar, no tiene apoyo en las Escrituras a pesar de que goza de amplia aceptación. Según las instrucciones iniciales que se le dieron a Moisés, los hijos de Aarón habían de “poner fuego en el altar y poner en orden la leña sobre el fuego” antes de colocar el sacrificio sobre el altar. (Le 1:7, 8.) Fue después de la instalación del sacerdocio aarónico, por lo tanto con posterioridad a la presentación de los sacrificios de la instalación, cuando el fuego de Jehová, que probablemente procedía de la nube que estaba sobre el tabernáculo, consumió la ofrenda que había sobre el altar. De ahí que el fuego milagroso no fuera para prender la madera que había sobre el altar, sino para “consumir la ofrenda quemada y los trozos grasos que había sobre el altar”. El fuego que luego siguió ardiendo probablemente era el resultado de la combinación del que provino de Dios y del que ya había en el altar. (Le 8:14–9:24.) De la misma manera, un fuego milagroso procedente de Jehová consumió los sacrificios una vez que Salomón concluyó la oración al tiempo de la dedicación del templo. (2Cr 7:1; véanse también Jue 6:21; 1Re 18:21-39; 1Cr 21:26, donde se mencionan otros ejemplos relacionados con el fuego milagroso que Jehová empleó cuando aceptó las ofrendas de sus siervos.)

(Lv 6:18 [6:25 NM]) «Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei del sacrifici pel pecat: »La víctima oferida pel pecat serà degollada davant el Senyor en el lloc on es degollen les víctimes oferides en holocaust. És cosa molt sagrada.»

si-S 27 § 15

Libro bíblico número 3: Levítico

¹⁵ (3) Se requiere una ofrenda por el pecado cuando se cometen pecados involuntarios o por equivocación. El tipo de animal que se ofrece depende de por quién se esté expiando el pecado... si por el sacerdote, el pueblo en conjunto, un principal o una persona común. A diferencia de las ofrendas quemadas y de comunión, que se ofrecían voluntariamente a favor de individuos, la ofrenda por el pecado es obligatoria (4:1-35; 6:24-30).

Lectura de la Bíblia

(Levític 6:1-18) «El Senyor va parlar encara a Moisés. Li digué: —² Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei dels holocaustos: »La víctima sacrificada restarà damunt les brases de l’altar tota la nit fins al matí; i el foc de l’altar es mantindrà encés. ³ El sacerdot es posarà el vestit de lli, amb la roba interior també de lli. Retirarà de l’altar les cendres de la víctima consumida pel foc i les deixarà al costat de l’altar. ⁴ Després es canviarà els vestits i durà les cendres fora del campament, en un lloc ritualment pur. ⁵ »El foc de l’altar no s’ha d’apagar mai; el sacerdot hi afegirà llenya cada matí, i damunt hi disposarà la víctima oferida en holocaust i hi cremarà el greix dels sacrificis de comunió. ⁶ Sobre l’altar hi haurà foc constantment: no s’ha d’apagar mai. ⁷ »Aquesta és la llei per a les ofrenes de farina: »Els sacerdots descendents d’Aaron presentaran l’ofrena davant el Senyor, davant el seu altar. ⁸ Un d’ells prendrà un grapat de flor de farina pastada amb oli i, a més, tot l’encens que hi ha damunt l’ofrena, i ho cremarà a l’altar com a memorial d’olor agradable al Senyor. ⁹ La resta de l’ofrena, se la menjaran Aaron i els seus descendents, sense rent i en un lloc sagrat, a l’atri de la tenda del trobament. ¹⁰ No serà mai cuita amb rent. És la part que jo els done de les ofrenes que m’han de cremar. És cosa molt sagrada, com ho és la dels sacrificis pel pecat o la dels sacrificis de reparació. ¹¹ En menjaran tots els hòmens i xiquets descendents d’Aaron, perquè aquesta part de les ofrenes cremades en honor meu els pertany per sempre. Tot allò que les toque quedarà consagrat. ¹² El Senyor va parlar encara a Moisés. Li digué: ¹³ —Aquesta és l’ofrena que Aaron i els seus descendents han de presentar al Senyor el dia de la seua consagració: tres quilos de flor de farina com a ofrena perpètua, la mitat al matí i l’altra mitat a la vesprada. ¹⁴ La farina serà barrejada amb oli i cuita a la planxa. Després la faran a trossos i la presentaran en forma d’ofrena engrunada d’olor agradable al Senyor. ¹⁵ Quan un descendent d’Aaron, per a succeir-lo, siga consagrat com a gran sacerdot, farà la mateixa ofrena. És una llei perpètua. »L’ofrena serà cremada sencera en honor del Senyor; ¹⁶ tota ofrena presentada a favor d’un sacerdot s’ha de cremar sencera, ningú no en menjarà. ¹⁷ El Senyor va parlar encara a Moisés. Li digué: ¹⁸ —Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei del sacrifici pel pecat: »La víctima oferida pel pecat serà degollada davant el Senyor en el lloc on es degollen les víctimes oferides en holocaust. És cosa molt sagrada.»

Un sacrifici d’acció de gràcies

(Levític 7:11-15) Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferits al Senyor: ¹² »Si és un sacrifici d’acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense rent pastades amb oli, tortells sense rent untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli. ¹³ «Amb la víctima del sacrifici de comunió oferit en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb rent. ¹⁴ De cada classe d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferida en sacrifici de comunió. ¹⁵ La carn del sacrifici de comunió oferit en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferida, sense deixar-ne gens per a l’endemà.

(Levític 7:20) Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió oferit al Senyor, serà exclòs del seu poble.

(Filipencs 4:6, 7) No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. ⁷ I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

(Colossencs 3:15) Que la pau de Crist regne en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

(1 Tessalonicencs 5:17, 18) pregueu contínuament, ¹⁸ doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

(1 Corintis 10:20, 21) Més bé vull dir que aquests sacrificis no són oferits a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entràreu en comunió amb els dimonis. ²¹ No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis!

DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | LEVÍTIC 8, 9

«Proves de la benedicció de Jehovà»

(Levític 8:6-9) «Va fer acostar, doncs, Aaron i els seus fills i els va rentar amb aigua. ⁷ Després va posar la túnica a Aaron, li cenyí la faixa, el revestí amb el mantellet i al damunt li posà l’efod, que va subjectar amb el cinyell. ⁸ Damunt li va posar la bossa pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim. ⁹ En acabant, li posà la cinta que lliga els cabells i, a la part de davant de la cinta, va fixar-hi la plaqueta d’or amb la inscripció sagrada, tal com el Senyor li havia manat.»

(Levític 8:12) «Finalment va abocar l’oli sobre el cap d’Aaron i el va ungir per consagrar-lo.»

it-1-S 1239

Instalación

Moisés lavó a Aarón y a sus hijos, Nadab, Abihú, Eleazar e Itamar (o les ordenó que se lavasen) en la palangana de cobre que estaba en el patio, y luego colocó sobre Aarón las vestiduras gloriosas de sumo sacerdote. (Nú 3:2, 3.) Ataviado con hermosas prendas de vestir, Aarón recibió las vestiduras que representaban las cualidades y responsabilidades de su cargo. Después Moisés ungió el tabernáculo, todo el mobiliario y sus utensilios, así como el altar de la ofrenda quemada, la palangana y los utensilios relacionados con este servicio. Con este procedimiento se santificó todo lo mencionado y se reservó para el uso y servicio exclusivo de Dios a partir de entonces. Finalmente, Moisés ungió a Aarón derramándole el aceite sobre la cabeza. (Le 8:6-12; Éx 30:22-33; Sl 133:2.)

(Levític 9:1-5) «El vuité dia, Moisés va convocar Aaron amb els seus fills i els ancians d’Israel, ² i digué a Aaron: —Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l’holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta’ls davant el Senyor. ³ Digues també als israelites: “Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d’un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust. ⁴ Per al sacrifici de comunió, preneu un bou i un moltó i presenteu-los davant el Senyor i, a més, una ofrena de farina pastada amb oli, perquè hui se vos manifestarà el Senyor.” ⁵ Van dur davant la tenda del trobament tot el que Moisés havia ordenat. Tota la comunitat es va acostar i s’estava davant el Senyor.»

it-1-S 1240 § 8

Instalación

En el octavo día, los sacerdotes, completamente equipados e instalados en su puesto, oficiaron (sin la ayuda de Moisés) por primera vez, efectuando un servicio de expiación por la nación de Israel. El pueblo de Israel necesitaba esta limpieza, no solo debido a su pecaminosidad natural, sino también a su reciente desobediencia en relación con el becerro de oro, lo que había ocasionado el disfavor de Jehová. (Le 9:1-7; Éx 32:1-10.) Cuando concluyó este primer servicio de los sacerdotes, Jehová manifestó su aprobación y les confirmó en su puesto enviando fuego milagroso desde la columna de nube encima del tabernáculo, que devoró el resto del sacrificio colocado sobre el altar. (Le 9:23, 24.)

(Levític 9:23, 24) «Després Moisés i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en eixir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble. ²⁴ De davant el Senyor, va eixir-ne un foc que consumí sobre l’altar el sacrifici de l’holocaust i els greixos dels altres sacrificis. Tot el poble, en veure-ho, va esclatar en crits de goig i es prosternà amb el front a terra.»

w19.11-S 23 § 13

Lecciones del libro de Levítico

¹³ Cuarta lección: Jehová bendice a la parte terrestre de su organización. Analicemos lo que ocurrió el año 1512 antes de nuestra era, cuando se erigió el tabernáculo al pie del monte Sinaí (Éx. 40:17). Moisés presidió la ceremonia en la que se nombró sacerdotes a Aarón y sus hijos. La nación de Israel se reunió para ver a los sacerdotes ofrecer por primera vez los sacrificios de animales (Lev. 9:1-5). ¿Cómo demostró Jehová que aprobaba el sacerdocio recién nombrado? Cuando Aarón y Moisés bendijeron a los israelitas, Jehová envió fuego del cielo para que consumiera por completo el sacrificio del altar (lea Levítico 9:23, 24).

Buscant joies en la Bíblia

(Levític 8:6) «Va fer acostar, doncs, Aaron i els seus fills i els va rentar amb aigua.»

w14-S 15/11 9 § 6

Por qué tenemos que ser santos

⁶ El que los sacerdotes tuvieran que estar limpios en sentido físico tiene mucha importancia para nosotros hoy. Con frecuencia, a nuestros estudiantes de la Biblia les llama la atención lo limpios que están nuestros lugares de culto y lo bien arreglados que vamos nosotros. Pero, además, la limpieza de los sacerdotes nos recuerda que cualquiera que sube “a la montaña de Jehová”, que se une a la adoración verdadera, tiene que hacerlo con un corazón limpio (lea Salmo 24:3, 4; Is. 2:2, 3). Jehová quiere que lo adoremos con un corazón, una mente y un cuerpo limpios. Para ello, debemos examinarnos con regularidad. Al hacerlo, tal vez descubramos que tenemos que hacer cambios drásticos (2 Cor. 13:5). Por ejemplo, un siervo de Jehová bautizado que deliberadamente ve pornografía haría bien en preguntarse: “¿Estoy demostrando ser santo?”, y pedir ayuda para dejar esa práctica sucia (Sant. 5:14).

(Levític 8:14-17) «Després va fer portar el vedell del sacrifici pel pecat, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap. ¹⁵ Moisés el va degollar, en va prendre sang i, amb el dit, untà els quatre angles de l’altar; així el va purificar. La resta de la sang, va l’abocà al peu de l’altar, i el consagrà amb el ritual d’expiació. ¹⁶ Prengué després tot el greix que cobreix el ventre de l’animal, la part lobular de damunt el fetge i els dos renyons amb el seu greix, i ho va cremar tot damunt l’altar. ¹⁷ Però la resta del vedell, és a dir, la pell, la carn i els excrements, ho va cremar fora del campament, tal com el Senyor li havia ordenat.»

it-2-S 416 § 1

Moisés

Dios nombró a Moisés mediador del pacto de la Ley con Israel, una posición íntima como la que ningún hombre ha ocupado nunca ante Dios, a excepción de Jesucristo, el Mediador del nuevo pacto. Con la sangre de sacrificios animales, Moisés salpicó el libro del pacto, que representaba a Jehová como “un pactante”, y al pueblo (sin duda a los ancianos que representaban al pueblo), como el otro “pactante”. Leyó el libro del pacto al pueblo, y ellos contestaron: “Todo lo que Jehová ha hablado estamos dispuestos a hacerlo, y a ser obedientes”. (Éx 24:3-8; Heb 9:19.) En su calidad de mediador, tuvo el privilegio de supervisar la construcción del tabernáculo y la fabricación de los utensilios según el modelo que Dios le había dado, así como de efectuar la ceremonia de instalación del sacerdocio, con la unción del tabernáculo y del sumo sacerdote Aarón con un aceite de una composición especial. Luego supervisó los primeros servicios oficiales del sacerdocio recién dedicado. (Éx 25–29; Le 8, 9.)

Lectura de la Bíblia

(Levític 8:31–9:7) «Llavors Moisés va dir a Aaron i als seus fills: —Bulliu la carn a l’entrada de la tenda del trobament i mengeu-la allà mateix amb el pa que hi ha a la panera del sacrifici de la investidura sacerdotal, d’acord amb l’orde que vaig rebre: “S’ho menjaran Aaron i el seus fills.” ³² La resta de la carn i del pa, la cremareu. ³³ Durant set dies no eixireu de l’entrada de la tenda del trobament, fins que es complisquen aquests dies, que són els que durarà la vostra investidura sacerdotal. ³⁴ El Senyor ha ordenat que es faça durant aquests dies el que hui s’ha fet, com a ritu d’expiació a favor vostre. ³⁵ Per tant, quedeu-vos nit i dia, durant set dies, a l’entrada de la tenda del trobament; compliu aquests preceptes del Senyor i no morireu. Així m’ha estat ordenat. ³⁶ Aaron i els seus fills van fer tot el que el Senyor havia manat per mitjà de Moisés.

9 El vuité dia, Moisés va convocar Aaron amb els seus fills i els ancians d’Israel, ² i digué a Aaron: —Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l’holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta’ls davant el Senyor. ³ Digues també als israelites: “Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d’un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust. ⁴ Per al sacrifici de comunió, preneu un bou i un moltó i presenteu-los davant el Senyor i, a més, una ofrena de farina pastada amb oli, perquè hui se vos manifestarà el Senyor.” ⁵ Van dur davant la tenda del trobament tot el que Moisés havia ordenat. Tota la comunitat es va acostar i s’estava davant el Senyor. ⁶ Llavors Moisés digué: —Això és el que el Senyor ha manat que féreu, perquè se vos manifeste la seua presència gloriosa. ⁷ Després va dir a Aaron: —Acosta’t a l’altar i ofereix el teu sacrifici pel pecat i el teu holocaust, i fes el ritu d’expiació pel teu pecat i pel d’ells. Ofereix també el sacrifici del poble i fes el ritu d’expiació a favor d’ell, tal com ha manat el Senyor.»

Proves de la benedicció de Jehovà

(Levític 8:6-9) Va fer acostar, doncs, Aaron i els seus fills i els va rentar amb aigua. ⁷ Després va posar la túnica a Aaron, li cenyí la faixa, el revestí amb el mantellet i al damunt li posà l’efod, que va subjectar amb el cinyell. ⁸ Damunt li va posar la bossa pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim. ⁹ En acabant, li posà la cinta que lliga els cabells i, a la part de davant de la cinta, va fixar-hi la plaqueta d’or amb la inscripció sagrada, tal com el Senyor li havia manat.

(Levític 8:12) Finalment va abocar l’oli sobre el cap d’Aaron i el va ungir per consagrar-lo.

(Levític 9:1-5) El vuité dia, Moisés va convocar Aaron amb els seus fills i els ancians d’Israel, ² i digué a Aaron: —Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l’holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta’ls davant el Senyor. ³ Digues també als israelites: “Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d’un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust. ⁴ Per al sacrifici de comunió, preneu un bou i un moltó i presenteu-los davant el Senyor i, a més, una ofrena de farina pastada amb oli, perquè hui se vos manifestarà el Senyor.” ⁵ Van dur davant la tenda del trobament tot el que Moisés havia ordenat. Tota la comunitat es va acostar i s’estava davant el Senyor.

(Levític 9:23, 24) Després Moisés i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en eixir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble. ²⁴ De davant el Senyor, va eixir-ne un foc que consumí sobre l’altar el sacrifici de l’holocaust i els greixos dels altres sacrificis. Tot el poble, en veure-ho, va esclatar en crits de goig i es prosternà amb el front a terra.

(Hebreus 9:11, 12) Però Crist ha vingut com a gran sacerdot del món futur que ara comença i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat. ¹² Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seua pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més.

(Mateu 24:45) ¿Qui és el servent fidel i sensat a qui l’amo ha confiat la gent de sa casa perquè els done l’aliment al temps degut?

(Mateu 24:14) Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Consells per a millorar la predicació. Predicació per telèfon

(Fets 20:24) Però no done cap valor a la meua vida, mentre duga a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.