Referències del Quadern d’activitats
DEL 3 AL 9 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESDRES 4–6
«“Deixeu continuar les obres”»
(Esdres 5:1, 2) Però el profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d’Idó, van parlar als jueus de Judà i de Jerusalem en nom del Déu d’Israel, que els inspirava. 2 Llavors Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, es van posar a construir el temple de Jerusalem; i els profetes de Déu eren amb ells i els donaven suport.
(Esdres 5:3) De seguida s’hi va presentar Tatenai, governador de la Transeufratina, acompanyat de Xetar-Boznai i d’altres alts funcionaris, i els van preguntar: «Qui vos ha autoritzat a reconstruir aquest edifici i a preparar tota aquesta fusta?
(Esdres 5:17) Per tot això, ara demanem que, si a sa majestat li sembla bé, s’investigue en els arxius reials de Babilònia si existeix un edicte, donat pel rei Cir, que ordene de reconstruir el temple de Déu a Jerusalem. I preguem al rei que ens comunique la seua decisió sobre aquest assumpte.
w86 1/2 29, quadro § 2, 3
«Déu vetlava pels dirigents dels jueus»
Quan els jueus exiliats que quedaven en Babilònia van tornar, hi hagué un període d’inactivitat de 16 anys. Gràcies als profetes Ageu i Zacaries, es van reprendre les obres de reconstrucció del temple de Jehovà. Però en seguida, els oficials perses es van oposar i van preguntar: «Qui vos ha autoritzat a reconstruir aquest edifici i a preparar tota aquesta fusta?» (Esd 5:1-3).
La resposta a esta pregunta era crucial. Per un costat, si els ancians es deixaven intimidar pels oficials, les obres de restauració es pararien en sec. Per un altre costat, si s’oposaven, s’arriscaven al fet que es prohibiren les obres. Aixina que els ancians (segurament dirigits pel governador Zorobabel i el gran sacerdot Jeixua) prepararen una resposta prudent però efectiva: Els van recordar als oficials el decret de Cir que atorgava als jueus el permís per part del rei per a continuar amb les obres. Els oficials sabien que els perses tenien per norma no alterar cap llei establida, per això van decidir no oposar-se a este decret reial. Per tant, van permetre que el treball continuara fins que el rei Darius va donar la seua aprovació oficial (Esd 5:11-17; 6:6-12).
(Esdres 6:7, 8) Deixeu continuar les obres d’aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus dirigents el reconstruïsquen en el seu emplaçament originari. 8 Aquestes són les meues ordes sobre com heu de procedir amb els dirigents dels jueus respecte a la reconstrucció del temple: Amb els fons reials provinents dels tributs recaptats a la Transeufratina seran pagades puntualment les despeses de les obres als dirigents dels jueus, de manera que no s’interrompen els treballs.
Joies espirituals
(Esdres 6:13) Llavors Tatenai, governador de la Transeufratina, Xetar-Boznai i els altres funcionaris, van complir diligentment les ordes rebudes del rei Darius.
w93 15/6 32 § 3-5
Podem confiar en la Bíblia?
En Tars, una ciutat situada al sud-est de l’actual Turquia, es va trobar una moneda que data del s. IV a.n.e, quan governava Mazeu el persa. En ella hi ha una inscripció que l’identifica com el governador de la Transeufratina, o de més enllà del riu Eufrates.
Per què és esta inscripció tan important? Perquè trobem la mateixa expressió en la nostra bíblia. En Esdres 5:6–6:13 es menciona que el rei persa Darius i un governador nomenat Tatenai s’enviaven cartes relacionades amb la reconstrucció del temple de Jerusalem. En Esdres 5:6 i 6:13 es fa referència a Tatenai com al «governador de la Transeufratina», que significa més enllà del riu. Açò mostra que Esdres era un copista hàbil de la Llei de Déu i, com s’esperaria d’ell, era minuciós i exacte en els seus escrits.
Esdres va escriure estes paraules al voltant de l’any 460 a.n.e Uns 100 anys abans que s’encunyara esta moneda. Alguns podrien dir que esta designació d’un antic oficial és una informació sense importància. Però si podem confiar en els escriptors de la Bíblia inclús en estos detalls, ¿no augmenta això la nostra confiança en tot el que escrigueren?
Lectura de la Bíblia
(Esdres 4:8-24) També el governador Rehum i Ximxai, el seu secretari, van escriure al rei Artaxerxes una carta contra Jerusalem. Aquest era l’encapçalament de la carta: 9 «De part de Rehum, governador, de Ximxai, secretari, i dels seus col·legues —jutges i alts funcionaris, hòmens oriünds de Tarpel, Afaràs, Èrec, Babilònia i Susa, és a dir, Elam—, 10 i de part de tots els altres pobles que el gran i honorable Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i a la resta de la Transeufratina.» 11 El text de la carta deia així: «Al rei Artaxerxes, de part dels seus súbdits, habitants de la Transeufratina. 12 Majestat, et fem saber que els jueus vinguts de prop de tu han arribat a Jerusalem i estan reconstruint aquesta ciutat rebel i malvada: reparen les muralles i en protegeixen els fonaments amb terraplens. 13 Ara bé, has de saber que, si es reconstrueix aquesta ciutat i se’n refan les muralles, els qui l’habiten deixaran de pagar els tributs, els impostos i els drets de pas, i l’erari reial se’n veurà perjudicat. 14 Considerant, doncs, que tenim l’honor d’estar al servici del palau i que no podríem suportar aquest perjuí al rei, t’enviem aquest informe. 15 Fes investigar en els annals dels teus avantpassats. Podràs comprovar-hi que aquesta ciutat és rebel: sempre ha portat perjuís als reis i als governs de les províncies i no ha parat de fomentar revoltes des dels temps antics. Per això va ser destruïda. 16 Sàpia el rei que, si es reedifica la ciutat i se’n refan les muralles, sa majestat no podrà mantenir les seues possessions a la Transeufratina.» 17 El rei va enviar la resposta següent: «Al governador Rehum, al secretari Ximxai i als altres col·legues seus que resideixen a Samaria i a la resta de la Transeufratina. Salut! 18 L’informe que ens heu enviat m’ha estat llegit amb tot detall. 19 He ordenat que es feren investigacions i s’ha pogut constatar que, des dels temps antics, Jerusalem es revolta contra els reis i s’hi produeixen rebel·lions i sedicions. 20 També s’ha comprovat que hi havia hagut en aquesta ciutat reis poderosos que dominaven tot el territori de l’actual Transeufratina i hi recaptaven impostos, tributs i drets de pas. 21 Per tot això, doneu l’orde de suspendre les obres, i que aquesta ciutat no siga reconstruïda fins que jo mateix no ho dispose. 22 Actueu amb tota diligència en aquest assumpte, no fóra cas que la situació empitjorara i el govern imperial se’n veiera perjudicat.» 23 La còpia de la resposta del rei Artaxerxes va ser llegida a Rehum, al secretari Ximxai i a la resta dels seus col·legues. Immediatament es van presentar a Jerusalem i van obligar els jueus a interrompre les obres per força. 24 A Jerusalem, les obres de reconstrucció del temple de Déu estaven aturades. La interrupció va durar fins l’any segon del regnat de Darius, rei de Pèrsia.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Ens esforcem per “defendre i establir legalment les bones notícies”»
(Esdres 5:11-16) La seua resposta ha estat aquesta: «Nosaltres som servents del Déu de cel i terra i estem reconstruint el temple que, fa molts anys, un gran rei d’Israel va edificar i deixà acabat. 12 Després, com que els nostres avantpassats van provocar la indignació del Déu del cel, ell els posà en mans de Nabucodonosor, el caldeu, rei de Babilònia, que destruí aquest temple i deportà el poble a Babilònia. 13 Però quan Cir va ser rei de Babilònia, el primer any del seu regnat, va decretar que el temple fóra reconstruït. 14 A més, va restituir els objectes d’or i de plata que Nabucodonosor havia pres del temple de Jerusalem i s’havia endut al temple de Babilònia. Cir els va fer retirar del temple de Babilònia i els donà a un home anomenat Xeixbassar, que ell mateix havia designat governador. 15 Li va ordenar que prenguera aquells objectes i els depositara al temple de Jerusalem, i que s’encarregara de reedificar-lo en el seu emplaçament original. 16 Aleshores Xeixbassar va venir a Jerusalem i posà els fonaments del temple de Déu. De llavors ençà l’hem anat construint, però encara no l’hem acabat.»
DEL 10 AL 16 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESDRES 7, 8
«La conducta d’Esdres va honrar a Jehovà»
(Esdres 7:10) Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei.
w00 1/10 14 § 8
Disfruta d’un estudi gratificant
8 L’amor que sentim per la Paraula de Jehovà ha d’eixir del cor, el centre de les nostres emocions. Hauríem de reflexionar en els passatges que llegim, d’aprofundir en pensaments espirituals i d’impregnar-nos d’ells. Això requerix meditació i oració. Igual que Esdres, necessitem preparar el nostre cor per a llegir i estudiar la Paraula de Déu. Sobre ell, llegim: «Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei» (Esd 7:10). Esdres preparava el seu cor amb tres objectius: estudiar la Paraula de Déu, posar-la en pràctica i ensenyar-la. Fem bé de seguir el seu exemple.
(Esdres 7:25) Quant a tu, Esdres, d’acord amb la saviesa que el teu Déu t’ha donat, designa jutges i magistrats que administren la justícia a tot el poble que viu a la Transeufratina, és a dir, a tots els qui observen les lleis del teu Déu. I ensenyeu-les als qui no les coneixen.
si 75 § 5
Llibre bíblic número 13: 1 Cròniques
5 Esdres era el més qualificat per a compilar esta història autèntica i exacta. Per una part, la Bíblia diu: «Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei» (Esd 7:10). A més, Jehovà el va ajudar amb el seu esperit sant. I, per una altra part, al vore que Esdres tenia la saviesa de Déu, el governador mundial persa li va donar autoritat sobre el districte jurisdiccional de Judà (Esd 7:12-26). Per això, com comptava amb autoritat divina i autoritat imperial, Esdres va compilar el seu relat amb els millors documents disponibles.
(Esdres 8:21-23) Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li que ens concedira un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. 22 M’hauria fet vergonya de demanar al rei una guàrdia d’infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: “La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el busquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l’abandonen.” 23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegira, i ell va escoltar la nostra pregària.
it-1 1186 § 4
Humiltat
Déu guia els qui s’humilien davant d’ell. Esdres tenia la gran responsabilitat de guiar els qui tornaven a Jerusalem de Babilònia. Eren més de 1500 hòmens, a més de sacerdots, servents del temple i dones i xiquets. També portaven una gran quantitat d’or i de plata per a adornar el temple de Jerusalem. Encara que el viatge era perillós, Esdres no va acudir al rei de Pèrsia en busca d’escorta militar, perquè això hauria demostrat que confiava en el poder humà. A més, abans li havia dit al rei: «La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el busquen fidelment». Per tant, va declarar un dejú i tot el poble es va humiliar davant de Jehovà. Déu els va escoltar i els va protegir dels atacs dels enemics. Per això, pogueren tindre un viatge sense cap inconvenient (Esd 8:1-14, 21-32). Durant el seu exili en Babilònia, el profeta Daniel també es va humiliar davant de Déu en busca de la seua guia. Per això, Jehovà li va mostrar el seu favor a l’enviar-li un àngel que li va donar una visió (Dn 10:12).
Joies espirituals
(Esdres 8:1) Aquesta és la llista dels caps de llinatge que van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes. De cada un s’indica la descendència a què pertany:
w06 15/1 19 § 10
Punts destacats del llibre d’Esdres
Encara que ja havien passat més de 60 anys des que el primer grup de jueus havia tornat a Jerusalem, la ciutat tenia molt poca població. Tornar a Jerusalem significava començar de zero enmig d’incomoditats i perills. La Jerusalem d’aquella època no oferia perspectives de prosperitat material als jueus que ja vivien còmodament a Babilònia, a més, fer aquell viatge tenia molts inconvenients. Els qui tornaven havien de tindre una fe forta en Jehovà, zel per l’adoració verdadera i valentia per a fer aquell canvi. Inclús Esdres va necessitar que Jehovà l’enfortira. Finalment, gràcies als ànims que Esdres els va infondre, 1500 famílies, possiblement unes 6000 persones, van reaccionar favorablement, i quan Esdres va prendre altres iniciatives, 38 levites i 220 servents del temple també s’afegiren.
Lectura de la Bíblia
(Esdres 8:21-36) Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li que ens concedira un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. 22 M’hauria fet vergonya de demanar al rei una guàrdia d’infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: “La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el busquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l’abandonen.” 23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegira, i ell va escoltar la nostra pregària. 24 Després vaig escollir dotze caps dels sacerdots, com també Xerebià i Haixabià i deu levites més. 25 Vaig pesar davant d’ells la plata, l’or i els objectes de valor que el rei, els seus consellers, els seus ministres i tots els israelites presents havien donat com a ofrena per al temple del nostre Déu. 26 I els vaig confiar tots aquests tresors. El total era: 22000 quilos de plata; 100 objectes de plata, amb un pes global d’unes quantes arroves; 3000 quilos d’or; 27 20 copes d’or, valorades en 1000 monedes d’or; 2 magnífics vasos de bronze brunyit, tan preciosos com si foren d’or. 28 Llavors els vaig dir: «Així com vosaltres esteu consagrats al Senyor, també aquests objectes li han estat consagrats. La plata i l’or són ofrenes voluntàries per al Senyor, Déu dels vostres pares. 29 Custodieu aquests tresors amb tota cura fins que arribeu a Jerusalem. Allí els confiareu als caps dels sacerdots i dels levites i als caps de llinatge d’Israel, després de pesar-los davant d’ells a les estances annexes del temple de Déu.» 30 Els sacerdots i els levites es van fer càrrec de la plata, de l’or i dels objectes de valor, tot el que havia estat pesat, amb la missió de traslladar-ho a Jerusalem, al temple del nostre Déu. 31 El dia dotze del mes primer vam partir del canal d’Ahavà en direcció a Jerusalem. Durant tot el camí, la mà del nostre Déu ens protegia i ens va alliberar dels atacs dels enemics i de les emboscades dels bandolers. 32 Arribats a Jerusalem, vam reposar tres dies. 33 El quart dia vam anar al temple del nostre Déu i vam pesar-hi la plata, l’or i els objectes de valor, davant del sacerdot Meremot, fill d’Urià, i li ho vam confiar tot. Amb ell hi havia Elazar, fill de Pinhàs, i els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui. 34 Tot va ser comptat i pesat, i el pes total fou consignat per escrit. Aleshores 35 tots els deportats que havien tornat de la captivitat van oferir víctimes al Déu d’Israel: en holocaust, dotze vedells en nom de tot Israel, noranta-sis moltons i setanta-dos anyells, i, en sacrifici pel pecat, dotze bocs. Tots aquests animals foren oferits al Senyor. 36 Després van comunicar els decrets del rei als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, i als governadors de la Transeufratina. Així, aquests van prestar el seu suport als israelites i al temple de Déu.
DEL 17 AL 23 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ESDRES 9, 10
«Les doloroses conseqüències de la desobediència»
(Esdres 9:1, 2) Després d’aquests fets, se’m van acostar alguns caps del poble i em van dir: «Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s’han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus. 2 Els israelites i els seus fills s’han casat amb les dones dels altres habitants del país, de manera que la nissaga santa ha quedat barrejada amb ells. I justament els caps i els notables han estat els primers a cometre aquesta prevaricació.»
w06 15/1 20 § 1
Punts destacats del llibre d’Esdres
9:1, 2 Representava una amenaça tan gran casar-se amb la gent que vivia en aquella terra? La nació restaurada havia d’encarregar-se de preservar l’adoració a Jehovà fins que arribara el Messies. Per això, casar-se amb persones que no adoraven a Jehovà era una amenaça per a l’adoració verdadera. Formar aliances matrimonials amb persones que adoraven ídols podria fer que les nacions paganes acabaren absorbint el poble de Jehovà. Com a conseqüència l’adoració pura haguera desaparegut de la terra. Llavors, qui hauria rebut el Messies? Amb raó, Esdres es va escandalitzar de vore el que estava passant.
(Esdres 9:10-12) I ara, Déu nostre, què podrem dir després de tants favors? Doncs que hem desobeït els manaments 11 que ens havies prescrit per boca dels teus servents, els profetes. Ens deies: “El país en què esteu a punt d’entrar per prendre’n possessió és profanat: els habitants que l’ocupen són impurs i l’han infestat d’un cap a l’altre amb les seues pràctiques abominables. 12 Per tant, no doneu per mullers les vostres filles als seus fills ni prengueu per als vostres fills les seues filles. No afavoriu mai el benestar i la prosperitat d’aquesta gent. Així vos convertireu en un poble fort, menjareu el bo i millor d’aquesta terra i la deixareu en herència als vostres descendents per sempre.”
(Esdres 10:10, 11) El sacerdot Esdres es posà dret i els digué: «Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel. 11 Reconeixeu ara l’honor que deveu al Senyor, Déu dels vostres pares, i feu la seua voluntat: aparteu-vos dels altres habitants del país, separeu-vos de les dones d’origen estranger.
(Esdres 10:44) Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres, i alguns ja n’havien tingut fills.
w09 1/10 10 § 6
Què demana Jehovà de nosaltres?
Obeir de bona gana resulta en benediccions. Moisés va escriure: «Que observes els seus manaments i els seus decrets que hui et done per al teu bé» (Dt 10:13). Tot el que Jehovà ens demana i tots els seus manaments són per al nostre bé. No oblidem que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). De fet, l’únic propòsit d’eixos manaments és que ens vaja bé en la vida (Isaïes 48:17). Fer el que Jehovà ens demana ens evitarà moltes frustracions ara i ens portarà a un futur etern ple de benediccions davall del seu Regne.
Joies espirituals
(Esdres 10:44 nota) Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres, i les van acomiadar, a elles i els seus fills.
w06 15/1 20 § 2
Punts destacats del llibre d’Esdres
Si els xiquets s’hagueren quedat, hi haguera hagut més probabilitats que les dones tornaren. A més, els xiquets menuts normalment necessiten que les seues mares els cuiden.
Lectura de la Bíblia
(Esdres 9:1-9) Després d’aquests fets, se’m van acostar alguns caps del poble i em van dir: «Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s’han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus. 2 Els israelites i els seus fills s’han casat amb les dones dels altres habitants del país, de manera que la nissaga santa ha quedat barrejada amb ells. I justament els caps i els notables han estat els primers a cometre aquesta prevaricació.» 3 Quan vaig sentir això, em vaig esgarrar el vestit i el mantell, em vaig arrancar cabells del cap i pèls de la barba i vaig asseure’m, abatut. 4 Tots els qui tenien respecte per les paraules del Déu d’Israel es van anar congregant al meu voltant, preocupats per la infidelitat dels israelites repatriats. Però jo em mantenia assegut, consternat, fins que va arribar l’hora del sacrifici de la vesprada. 5 A l’hora de l’ofrena de la vesprada vaig eixir del meu estat d’abatiment. Encara amb el vestit i el mantell esgarrats, vaig caure de genolls i, amb les mans alçades cap al Senyor, el meu Déu, 6 vaig dir: «Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no gose alçar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel. 7 Des dels temps dels nostres pares fins al dia de hui no hem parat d’ofendre’t; i, per les nostres culpes, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat deixats a mercé dels reis estrangers: hem sofrit guerres, captivitats, pillatges i humiliacions. I això fins al dia de hui. 8 Però ara, per un moment, tu, Senyor, Déu nostre, començaves a mostrar-te misericordiós amb nosaltres: rescataves de l’exili una resta del teu poble i li donaves estada en el teu lloc sant; així, Déu nostre, il·luminaves els nostres ulls i començaves a donar-nos vida enmig de la nostra servitud. 9 Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauràrem el seu temple, en reparàrem les ruïnes i així tinguérem un lloc segur a Judà i a Jerusalem.
VISQUEM COM A CRISTIANS
(2 Tessalonicencs 1:8) i enmig d’un foc ardent, per demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l’evangeli de Jesús, nostre Senyor.
DEL 24 AL 30 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 1, 2
«Al moment vaig fer una oració»
(Nehemies 2:2-4) ell em va dir: «Per què fas mala cara? I no és que estigues malalt! Alguna cosa et deu preocupar.» Jo, molt esglaiat, 3 li vaig respondre: «Que el rei visca per sempre! Com vol el rei que no faça cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seues portes han estat consumides pel foc?» 4 El rei em va preguntar: «Doncs què pretens?» Jo, tot pregant al Déu del cel,
w08 15/2 3 § 5
Tinguem sempre present a Jehovà
5 A voltes, hem de fer una oració ràpida per a demanar l’ajuda de Jehovà. Per exemple, en una ocasió, el rei persa Artaxerxes va vore que Nehemies estava trist mentres li servia el vi i li va preguntar què li passava. Al moment Nehemies va fer una oració. Encara que esta oració va ser curta i en silenci, Jehovà la va contestar. El rei li va donar a Nehemies el permís per a reconstruir les muralles de Jerusalem (llig Nehemies 2:1-8). Com veiem, fins i tot una oració breu i en silenci pot ser molt efectiva.
(Nehemies 2:5, 6) li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seua confiança, que m’envie a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.» 6 El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà: «Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?» Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anara.
be 178 § 1
Improvisar les paraules a partir de l’esbós
Si et fan una pregunta que no esperes sobre les teues creences, com pots donar una bona resposta? Pots imitar a Nehemies, qui va fer una oració breu abans de contestar a la pregunta del rei Artaxerxes (Ne 2:4). Després, fes-te ràpidament un esquema mental seguint estos passos: 1) Tria un o dos punts per a incloure en la teua resposta. Pots utilitzar les idees que apareixen en el llibre Razonamiento a partir de las Escrituras. 2) Decidix quins textos bíblics utilitzaràs per a donar suport als teus arguments. 3) Pensa com pots començar la conversació amb tacte per a que l’altra persona estiga disposta a escoltar-te. Després comença a parlar.
Joies espirituals
(Nehemies 2:4) El rei em va preguntar: «Doncs què pretens?» Jo, tot pregant al Déu del cel,
w86 15/2 25
L’adoració verdadera triomfa
No, perquè Nehemies va estar orant-li a Jehovà durant algun temps nit i dia sobre la deplorable condició de Jerusalem (Nehemies 1:4, 6). Quan va tindre l’oportunitat de parlar amb el rei Artaxerxes, Nehemies va tornar a fer una oració com les que havia estat fent repetidament. La resposta favorable de Jehovà li va permetre a Nehemies tornar a Jerusalem per a reconstruir les muralles.
La lliçó per a nosaltres és que igual que Nehemies va buscar la guia de Jehovà, nosaltres també hem de ser «constants en l’oració» a l’hora de prendre decisions importants i actuar en harmonia amb la guia de Jehovà (Romans 12:12).
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 2:11-20) Una vegada arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies. 12 Després vaig eixir de nit, acompanyat d’un reduït grup d’hòmens. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m’havia inspirat de fer a favor de la ciutat. 13 Vaig eixir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc. 14 Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més en avant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava. 15 Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall. 16 Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres. 17 Però llavors els vaig dir: «Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seues portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabe aquesta situació humiliant!» 18 I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar: «Som-hi! Comencem la reconstrucció!» I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra. 19 Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: «Cap a on voleu anar? Que potser vos voleu revoltar contra el rei?» 20 Però jo els vaig replicar: «Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.»
DEL 31 DE JULIOL AL 6 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 3, 4
«Creus que et rebaixa fer treball físic?»
(Nehemies 3:1) El gran sacerdot Eliaixib i els altres sacerdots es van posar a reconstruir la porta de les Ovelles, la van consagrar i van col·locar-hi els batents. Després reconstruïren i consagraren la muralla fins a la torre del Centenar i fins a la torre d’Hananel.
(Nehemies 3:5) Al costat d’ells treballaven els de Tecoa; però els prohoms de Tecoa no es volgueren rebaixar a treballar sota les meues ordes.
w06 1/2 9 § 9
Punts destacats del llibre Nehemies
3:5, 27. No hauríem de pensar que el treball físic que es fa a favor de l’adoració verdadera rebaixa la nostra dignitat, tal com feien alguns tecoïtes prepotents. Més bé, hauríem d’imitar els tecoïtes que estigueren dispostos a treballar de valent.
(Nehemies 3:12) Al costat d’ells treballava Xal·lum, fill de Loheix, cap de l’altra mitat del districte de Jerusalem, juntament amb les seues filles.
Què farà Jehovà que arribes a ser?
11 Molts segles després, Jehovà va utilitzar a les filles de Xal·lum, entre altres, per a reparar les muralles de Jerusalem (Ne 2:20; 3:12). Encara que son pare era un príncep, les filles de Xal·lum van estar dispostes a participar en este treball tan perillós i difícil (Ne 4:9-12 [vv. 15-18 TNM]). Quin contrast amb els prepotents tecoïtes que «no es volgueren rebaixar a treballar» (Ne 3:5). Imagina l’alegria que sentiren les filles de Xal·lum quan este projecte es va completar en tan sols 52 dies (Ne 6:15). Hui en dia, moltes germanes també estan dispostes a ajudar en facetes especials del servici a Jehovà, com la construcció i el manteniment d’instal·lacions dedicades a Jehovà. Les seues habilitats, entusiasme i lleialtat són vitals per a l’èxit d’este treball.
w04 1/8 18 § 16
Adoptem el punt de vista de Crist sobre la grandesa
16 Tots els cristians, siguen jóvens o majors, haurien d’esforçar-se per tindre el mateix punt de vista que Crist sobre la grandesa. En la congregació, hi ha una gran varietat de faenes a fer; que mai et sàpia mal si se’t demana fer alguna cosa que poguera paréixer de poca importància (1 Samuel 25:41; 2 Reis 3:11). Pares, ¿animeu els vostres fills, siguen xicotets o adolescents, a treballar amb entusiasme en qualsevol assignació que se’ls done, ja siga en la Sala del Regne o en la Sala d’Assemblees? ¿Veuen que vosaltres també feu faenes que pareixen de poca importància? Un germà, que ara servix en la central mundial dels testimonis de Jehovà, té molt present l’exemple dels seus pares. Ell diu: «La manera com ells efectuaven el treball de netejar la Sala del Regne o la Sala d’Assemblees em va mostrar lo important que era eixa faena per a ells. A sovint, s’oferien voluntaris per a efectuar treballs a favor de la congregació o dels germans, no importava lo insignificants que eixos treballs podien aparentar ser. Esta actitud m’ha ajudat a acceptar de bona gana qualsevol treball que m’assignen ací en Betel».
(1 Corintis 9:23) Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part.
Joies espirituals
(Nehemies 4:11, 12 [vv. 17, 18 TNM]) que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma, 12 i tots els qui alçaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat,
w06 1/2 9 § 1
Punts destacats del llibre de Nehemies
Per als qui portaven la càrrega, això no devia ser un problema. Una volta es col·locaven els materials sobre el cap o els muscles, podien equilibrar-los fàcilment amb una mà mentres que amb l’altra empunyaven l’arma. Els constructors que necessitaven les dos mans per a fer el seu treball «portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant» (Nehemies 4:11, 12 [vv. 17, 18 TNM]). Estaven a punt per a defendre’s en cas que l’enemic atacara.
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 3:15-24) La porta de la Font, la va refer Xal·lun, fill de Colhozé, cap del districte de Mispà: la va reconstruir, la va cobrir i va col·locar-hi els batents, els forrellats i les barres. També va reparar la muralla del costat de la bassa del canal, tocant al jardí del Rei, fins a les escales que baixen de la ciutat de David. 16 A continuació, Nehemià, fill d’Azbuc, cap de la mitat del districte de Betsur, va reparar la muralla fins al davant dels sepulcres de David, fins a la bassa edificada en altre temps i fins a la caserna dels herois. 17 A continuació treballaven els levites: Rehum, fill de Baní, i, al costat seu, Haixabià, cap de la mitat del districte de Queilà, en representació d’aquest districte. 18 Més en avant, Binnui, fill d’Henadad, cap de l’altra mitat del districte de Queilà. 19 I, al costat seu, Ézer, fill de Jeixua i cap de Mispà, el qual treballava ací en el segon tram que tenia assignat, enfront de la pujada de l’Arsenal, allí on hi ha la Raconada de la muralla. 20 Més en avant, Baruc, fill de Zabai, treballava en el segon tram que tenia assignat, que anava des de la Raconada fins al llindar de la casa d’Eliaixib, el gran sacerdot. 21 A continuació, Meremot, fill d’Urià i nét de Cos, treballava en el segon tram que tenia assignat: des del llindar de la casa d’Eliaixib fins on s’acabava la casa. 22 A continuació treballaven els sacerdots de la rodalia de Jerusalem. 23 Després treballaven Biniamín i Haixub enfront de sa casa. Més en avant ho feia Azarià, fill de Maasseià i nét d’Ananià, al costat de sa casa. 24 A continuació, Binnui, fill d’Henadad, treballava en el segon tram que tenia assignat: des de la casa d’Azarià fins a la Raconada i fins a l’Angle.
DEL 7 AL 13 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 5–7
«Nehemies volia servir, no que el serviren»
(Nehemies 5:14, 15) Quant a mi, des del dia que, l’any vint del regnat d’Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l’any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents. 15 Els governadors que m’havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així.
(Nehemies 5:17, 18) Els notables jueus que menjaven a la meua taula eren cent cinquanta, a més dels hostes que rebíem de les nacions veïnes. 18 Cada dia preparaven, a càrrec meu, un bou, sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies encarregava una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè sobre aquest poble ja pesava una càrrega prou pesada.
Es dona suport a l’adoració verdadera: en el passat i en el present
Nehemies va donar suport a l’adoració verdadera amb el seu temps, les seues habilitats i també amb els seus propis recursos materials. Amb els seus diners, va recomprar de l’esclavitud els seus germans jueus i va prestar diners sense demanar interés. No va demanar la paga que li pertocava com a governador per tal de no oprimir el poble, més bé, tenia la casa oberta per a «cent cinquanta, a més dels hostes» que venien «de les nacions veïnes». Cada dia proveïa «un bou, sis moltons escollits i aviram» per a alimentar els seus convidats i cada deu dies oferia «una gran quantitat de vins de tota mena» (Nehemies 5:8, 10, 14-18). Tot això ho costejava ell mateix.
(Nehemies 5:16) Ben al contrari, m’he dedicat amb totes les forces a l’obra d’aquesta muralla, i també els meus hòmens hi han treballat conjuntament. Cap de nosaltres no s’ha preocupat d’adquirir terrenys.
w16.09 6 § 16
«Que les teues mans no defallisquen!»
Amb el suport de Jehovà, Nehemies i els qui estaven amb ell «es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra» i van acabar la reconstrucció de les muralles de Jerusalem en tan sols 52 dies (Ne 2:18; 6:15, 16). Nehemies no només supervisava el treball, sinó que també participava activament en ell (Ne 5:16). De manera pareguda, molts ancians hui en dia imiten a Nehemies al col·laborar en projectes de construcció o en la neteja i el manteniment de les Sales del Regne. També enfortixen els dèbils quan ixen a predicar amb ells i quan fan visites d’ànim i consell (llig Isaïes 35:3, 4).
(Nehemies 5:19) Déu meu, recorda’t de mi per tot el que he fet a favor d’aquest poble i tracta’m amb bondat.
w00 1/2 32
Com et recordarà Jehovà?
La Bíblia mostra que, per a Déu, recordar implica actuar a favor d’algú. Per exemple, després que el Diluvi inundara la terra durant 150 dies, «Déu es va recordar de Noé [...]. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a disminuir» (Gènesi 8:1). Segles més tard, els filisteus encegaren i encadenaren a Samsó, i Samsó va orar: «Senyor, Déu sobirà, recorda’t de mi, t’ho demane! Retorna’m la força per aquesta sola vegada». Jehovà es va recordar de Samsó i li va donar una força sobrehumana per a que poguera venjar-se dels enemics de Déu (Jutges 16:28-30). Jehovà també va beneir els esforços de Nehemies i l’adoració verdadera es va restaurar en Jerusalem.
Joies espirituals
(Nehemies 6:13) Ho havien fet perquè jo, per por, actuara d’acord amb la proposta de Xemaià i així pecara. D’aquesta manera haurien compromés la meua reputació i m’haurien convertit en objecte de burla.
w07 1/7 30 § 15
«Venç el mal amb el bé»
15 Els enemics de Nehemies van utilitzar a un traïdor, l’israelita Xemaià, per a intentar convéncer-lo que violara la llei de Déu. Xemaià li va dir a Nehemies: «Anem tots dos al temple de Déu, dins del santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te». Xemaià li va dir a Nehemies que estaven a punt d’assassinar-lo, però que podia salvar-se si s’amagava en el temple. No obstant, Nehemies no era un sacerdot. Per tant, haguera pecat si s’haguera amagat en la casa de Déu. Desobeiria la llei de Déu per tal de salvar la seua vida? Nehemies li va respondre: «Com podria un laic com jo entrar dins del santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré!». Per què no va caure Nehemies en la trampa que li havien preparat? Perquè sabia que, encara que Xemaià era també un israelita, «no l’havia enviat Déu». Un profeta verdader mai aconsellaria a algú que violara la llei de Déu. De nou, Nehemies no es va deixar intimidar pels seus adversaris. Poc després va dir: «Vam acabar la muralla el dia vint-i-cinc del mes d’elul, després de cinquanta-dos dies de treball» (Nehemies 6:10-15; Nombres 1:51; 18:7).
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 5:1-13) Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, hòmens i dones, contra els seus compatriotes jueus. 2 Uns deien: «Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on traure el gra per a poder menjar i sobreviure.» 3 Uns altres deien: «Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.» 4 Encara n’hi havia d’altres que deien: «Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!» 5 I tots s’exclamaven: «¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.» 6 Quan em van arribar les seues queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. 7 Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: «Per què feu préstecs d’usurer als vostres propis germans?» Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea 8 i els vaig dir: «Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors?» Ells, no sabent què respondre, callaven. 9 Llavors vaig afegir: «Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéreu en el temor del nostre Déu i evitàreu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? 10 També jo, els meus parents i els meus hòmens hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara vos demane que tots abandonem aquest sistema de préstecs d’usurer: 11 retorneu, hui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seues vinyes, els seus oliverars i les seues cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli.» 12 Ells van respondre: «Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res.» Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juraren davant seu que complirien la paraula donada. 13 A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: «Que també Déu espolse així, fora de la seua casa i lluny de les seues propietats, el qui no mantinga aquesta promesa! Que així siga espolsat i es quede sense res!» Tota l’assemblea va respondre: «Amén!» I van lloar el Senyor. Tots van complir la paraula donada.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Treballen molt dur per a servir-nos»
(Jaume 5:17) Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no ploguera, i no va ploure damunt de la terra durant tres anys i sis mesos.
(1 Timoteu 5:17) Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta missió mereixen ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament.
DEL 14 AL 20 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 8, 9
«“El goig que ve de Jehovà és la vostra fortalesa”»
(Nehemies 8:1) es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant de la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portara el llibre de la Llei de Moisés, que el Senyor havia donat a Israel.
Lliçons d’una oració ben preparada
2 Els jueus acabaren la reconstrucció de les muralles de Jerusalem un mes abans que es reuniren en assemblea (Ne 6:15). Tardaren 52 dies a acabar les obres i després donaren atenció a satisfer les seues necessitats espirituals. Per tant, el primer dia del mes de Tisrí es reuniren en la plaça pública per a escoltar a Esdres que, junt amb altres levites, llegien la llei de Déu en veu alta i l’explicaven. Totes les famílies, inclosos «tots els qui eren capaços d’entendre el que es deia», estaven allí drets i escoltaven «des de l’alba fins al migdia». Quin bon exemple per a tots nosaltres que assistim hui en dia a les reunions en còmodes Sales del Regne. Aixina i tot, a voltes és fàcil que la nostra ment divague i que comencem a pensar en altres coses. Quan això ens passe, pensem de nou en l’exemple d’aquells israelites que no només escoltaren, sinó que feren cas del que s’estava dient fins al punt de lamentar-se per tots els errors que havien comés com a nació (Ne 8:1; 8:2 [TNM]; 3-9).
(Nehemies 8:9) En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: «La diada de hui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no vos lamenteu ni ploreu.»
(Nehemies 8:11, 12) També els levites miraven de calmar la gent. Deien: «No ploreu més, que hui és un dia sant. No estigueu tristos!» 12 Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i ho van compartir tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entés el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
w07 15/7 22 § 9, 10
Seguiràs caminant d’acord amb l’esperit?
9 El goig és un estat de gran felicitat. La Bíblia diu que Jehovà és el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11 TNM; Salm 104:31). Jesús disfruta de fer la voluntat de son pare (Salm 40:9 [v. 8 TNM]; Hebreus 10:7-9). I en el nostre cas, «el goig que ve de Jehovà» és la nostra fortalesa (Nehemies 8:10 TNM).
10 El goig que ve de Jehovà ens fa sentir molt satisfets quan complim amb la seua voluntat, inclús en temps de dificultats, problemes o persecució. Quina alegria ens dona «el coneixement de Déu» (Proverbis 2:1-3; 2:4, 5 [TNM]). De fet, la nostra relació amb Jehovà es basa en tindre coneixement exacte, fe en ell i en el sacrifici de Jesús (1 Joan 2:1, 2). Una altra font de felicitat és formar part de la nostra germandat internacional (Sofonies 3:9; Ageu 2:7). Per altra part, tant l’esperança que ens dona el Regne com el gran privilegi de declarar les bones notícies i la possibilitat de viure eternament ens fan molt feliços (Mateu 6:9, 10; 24:14; Joan 17:3). Quina alegria més gran ens dona tindre esta meravellosa esperança (Deuteronomi 16:15).
Joies espirituals
it-1 171 § 2
Arameu
Uns anys després que els jueus tornaren de l’exili de Babilònia, Esdres, el sacerdot, va llegir del llibre de la Llei als jueus que es congregaren en Jerusalem, i alguns levites l’explicaven al poble. Nehemies 8:8 (TNM) diu: «I continuaren llegint en veu alta el llibre de la Llei del Déu verdader, i anaven explicant amb claredat i de manera senzilla el que volia dir. Aixina van ajudar el poble a entendre el que s’estava llegint». Els levites segurament parafrasejarien textos de l’hebreu a l’arameu que inclourien comentaris de text. Com els jueus possiblement aprendrien l’arameu quan van estar exiliats en Babilònia, totes estes explicacions els vindrien molt bé perquè aixina comprendrien més profundament el significat del que s’estava llegint.
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 8:1-12) Es van congregar, com un sol home, a Jerusalem, a la plaça que hi ha davant de la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portara el llibre de la Llei de Moisés, que el Senyor havia donat a Israel. 2 El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant del poble reunit. Hi havia hòmens, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes seté. 3 I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tots: hòmens, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura. 4 Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt d’una tribuna de fusta, preparada expressament per a l’ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l’esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul·lam. 5 Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tots, i llavors tot el poble es posà dret. 6 Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l’assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s’agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. 7 Mentre el poble s’estava dret al seu lloc, alguns levites li explicaven la Llei. Eren: Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maasseià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià. 8 Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n’exposaven el sentit, perquè la lectura fóra entenedora. 9 En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: «La diada de hui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no vos lamenteu ni ploreu.» 10 Esdres va afegir: «Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada de hui és santa, dedicada al nostre Senyor. No vos entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.» 11 També els levites miraven de calmar la gent. Deien: «No ploreu més, que hui és un dia sant. No estigueu tristos!» 12 Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i ho van compartir tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entés el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Com pots promoure l’alegria en la família?»
(Salm 127:3-5) L’herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa; 4 els fills que heu tingut quan éreu jóvens són com les fletxes en mans d’un guerrer. 5 Feliç l’home que se n’ompli el buirac! Si discuteix a la plaça amb l’adversari, no haurà de retirar-se avergonyit.
(Eclesiastés 9:9) Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teua efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure davall del sol tots els teus efímers dies. Aquesta és la teua part en la vida i en el treball amb què t’afanyes davall del sol.
(Eclesiastés 11:9) Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desitjos dels teus ulls, però sàpies que Déu et cridarà a juí per tot el que faràs.
(1 Pere 3:7) També vosaltres, marits, sapieu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seua naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.
(Colossencs 3:15) Que la pau de Crist regne en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
(Proverbis 31:28) Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les alabances:
(Proverbis 31:31) Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.
(Proverbis 31:12) en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida.
(Colossencs 3:18) Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor.
(Deuteronomi 6:6, 7) Grava en el teu cor les paraules dels manaments que hui et done. 7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan et gites i quan t’alces.
(Mateu 3:17) I una veu digué des del cel: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
(Efesis 6:4) Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
(Proverbis 23:22) Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat. No menysprees la teua mare perquè s’ha fet vella.
(Proverbis 19:20) Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home sensat.
DEL 21 AL 27 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 10, 11
«Feren sacrificis personals per servir més a Jehovà»
(Nehemies 11:1) Els caps del poble es van establir a Jerusalem. Els altres israelites van escollir per sorteig una de cada deu famílies perquè anara a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que les altres nou es quedarien a les diverses poblacions del país.
w98 15/10 22 § 13
Una Jerusalem fidel al seu nom
13 El pacte que es va firmar en els dies de Nehemies va preparar el poble de Déu per al dia de la inauguració de les muralles de Jerusalem. Però va sorgir un altre assumpt important que requeria atenció. Jerusalem necessitava créixer en població perquè tenia una gran muralla amb 12 portes. Encara que uns quants israelites vivien allí, «Jerusalem era una ciutat gran i espaiosa, però era poc poblada» (Nehemies 7:4). Per a solucionar este problema, els «israelites van escollir per sorteig una de cada deu famílies perquè anara a residir a Jerusalem, la ciutat santa». La reacció va ser molt bona: «El poble va beneir tots aquells qui s’oferiren voluntàriament per a anar a viure a Jerusalem» (Nehemies 11:1, 2). Quin bon exemple per als qui hui en dia les seues circumstàncies els permeten mudar-se on hi ha més necessitat.
(Nehemies 11:2) El poble va beneir tots aquells qui s’oferiren voluntàriament per a anar a viure a Jerusalem.
w86 15/2 26
L’adoració verdadera triomfa
Deixar arrere el que havien heretat i mudar-se a Jerusalem era un gasto i tenia molts inconvenients. Viure en aquella ciutat segurament significava exposar-se a alguns perills. En aquelles circumstàncies els qui es van quedar veien els voluntaris com dignes d’encomi i sense dubte van orar a Jehovà per a que els beneïra.
(Malaquies 3:10) Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a ma casa. Feu la prova de pagar-me’l. Vos ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com vos òbric les comportes del cel i aboque sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
w16.04 8 § 15
Jehovà beneeix els qui posen fe en Ell
15 Quan ens vam dedicar a Jehovà, li vam prometre que faríem la seua voluntat incondicionalment. Sabíem que complir eixa promesa requeriria sacrificis. No obstant, el nostre desig d’obeir a Jehovà es posa especialment a prova quan se’ns demana que fem coses que no són del nostre gust. Però, quan fem eixos sacrificis i servim a Jehovà fora de la nostra zona de confort, demostrem que tenim fe. Les benediccions que rebem són sempre més grans que els sacrificis que fem, per molt dolorosos que siguen (Ml 3:10). Eixe va ser el cas de la filla de Jefté.
Joies espirituals
(Nehemies 10:35 [v. 34 TNM]) Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguen cremar les víctimes damunt de l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei.
w06 1/2 11 § 1
Punts destacats del llibre de Nehemies
L’ofrena de llenya no era un manament de la llei mosaica. Este manament va ser fruit de la necessitat perquè feien falta grans quantitats de llenya per a poder oferir sacrificis en l’altar. Aparentment, no hi havia prou netineus, que eren servents del temple no israelites. Per això, es va sortejar qui hauria de contribuir amb llenya per a que mai faltara.
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 10:29-40 [vv. 28-39 TNM]) Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. 30 Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisés i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes. 31 Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seues filles; 32 també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes. 33 També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu, 34 és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu. 35 Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguen cremar les víctimes damunt de l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei. 36 Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. 37 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servici al temple del nostre Déu. 38 I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha cultius. 39 Un sacerdot, descendent d’Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor. 40 És en aquestes estances on els israelites i els levites han de depositar les ofrenes de blat, de vi novell i d’oli; també és en aquest lloc on es guarden els objectes del santuari i on s’estan els sacerdots de servici, els porters i els cantors. D’aquesta manera ens vam comprometre a no abandonar mai el temple del nostre Déu.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Quines són les teues metes per al nou any de servici?»
(1 Timoteu 4:15) Posa-hi tot l’interés, no te’n despreocupes; que tots vegen com progresses
«Campanya especial de setembre per a parlar amb les persones del Regne de Déu!»
(Mateu 24:14) Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi.
(Daniel 2:44) En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’alce un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre.
(1 Corintis 15:24, 25) Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota potència, autoritat i poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics davall dels seus peus.
DEL 28 D’AGOST AL 3 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | NEHEMIES 12, 13
«Sigues lleial a Jehovà al triar les amistats»
(Nehemies 13:1, 2) En aquella època, llegint el llibre de Moisés davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu. 2 La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleïra, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció.
it-1 117 § 8
Ammonites
En Deuteronomi 23:4-7 (vv. 3-6 TNM), la llei de Déu prohibia l’entrada dels ammonites i dels moabites al poble de Déu. Esta llei es va llegir i es va posar en pràctica després que s’expulsara a Tobies del recinte del temple (Ne 13:1-3). Es va imposar esta restricció perquè, 1000 anys abans, els ammonites i els moabites van refusar ajudar els israelites quan tractaven d’arribar a la terra promesa. S’entén que per això no podien formar part del poble ni podien beneficiar-se de tots els drets i privilegis que implicava ser israelita. Però no significava necessàriament que els ammonites o els moabites no pogueren relacionar-se individualment amb els israelites ni viure amb ells ni beneficiar-se de les benediccions de formar part del poble de Déu. Alguns exemples són Sèlec, un comandant de l’exèrcit de David que era ammonita, així com Rut la moabita (Rt 1:4, 16-18).
(Nehemies 13:4, 5) Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià, 5 havia posat a la seua disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi depositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
Heu sigut santificats
5 Llig Nehemies 13:4-9. Com que estem rodejats per influències corruptes, no és fàcil mantindre’ns nets. Vegem l’exemple d’Eliaixib i Tobià. Eliaixib era el gran sacerdot i Tobià era probablement un funcionari de l’administració persa de Judea. Tobià i els seus companys s’oposaven als esforços de Nehemies de reconstruir les muralles de Jerusalem (Ne 2:10). Els ammonites tenien prohibit entrar al recinte del temple (Dt 23:4 [v. 3 TNM]). Aixina que, per què el gran sacerdot va cedir espai en el temple per a que el gastara com a menjador?
6 Tobià tenia una relació estreta amb Eliaixib. Tobià i el seu fill Jehohanan s’havien casat amb dones jueves i molts jueus parlaven bé de Tobià (Ne 6:17-19). Un dels nets d’Eliaixib estava casat amb la filla de Sanbal·lat, el governador de Samaria, qui també tenia una relació estreta amb Tobià (Ne 13:28). Estos llaços explicarien per què el gran sacerdot Eliaixib va permetre que un no creient i opositor l’influenciara. Però, Nehemies va mostrar lleialtat a Jehovà llevant tots els mobles que Tobià tenia en el menjador.
(Nehemies 13:7-9) vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple. 8 Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià. 9 Després vaig ordenar que purificaren les estances i vaig fer-hi depositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens.
w96 15/3 16 § 6
Els reptes de ser lleials
6 Si som lleials a Déu, evitarem fer-nos amics d’aquells que són enemics de Jehovà. Per això el deixeble Jaume va escriure: «Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu» (Jaume 4:4). Volem imitar la lleialtat que va tindre el rei David quan va dir: «Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen i detestar els qui es rebel·len contra tu? Els avorrisc amb tota l’ànima, els considere enemics meus» (Salm 139:21, 22). No volem establir una amistat amb els qui pequen deliberadament perquè no tenim res en comú amb ells. La nostra lleialtat a Déu ens ajudarà a evitar establir amistats amb enemics de Jehovà, siga en persona o a través de la televisió.
Joies espirituals
(Nehemies 13:10) També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servici i anar-se’n, cada un a les seues terres. Semblantment havia passat amb els cantors.
it-2 444 § 2
Música
Cantar en el temple era una funció que es considerava molt important. Això es fa evident per les moltes referències de les Escriptures al fet que els cantors, per tal de dedicar-se per complet a la seua funció, estaven «alliberats de tot altre servici» que tenien assignat els levites (1Cr 9:33). Estos cantors continuaren sent considerats un grup especial, ja que se’ls va registrar en una llista diferent quan els jueus van tornar de Babilònia (Esd 2:40, 41). Inclús davall l’autoritat del rei persa Artaxerxes continuaren disfrutant d’alguns privilegis perquè els va seguir eximint, junt amb altres grups especials, de pagar «tributs, impostos i drets de pas» (Esd 7:24). Més tard, el rei va emetre un edicte que determinava que els cantors havien d’estar «subjectes a una disposició reial i a un reglament que determinava les seues tasques diàries». Encara que esta orde s’atribuïx a Artaxerxes, probablement va ser Esdres qui la va dictar degut al poder que li havia atorgat (Ne 11:23; Esd 7:18-26). D’estos fets entenem que, encara que els cantors eren levites, la Bíblia fa referència a ells com un cos especial quan menciona «els cantors i els levites» (Ne 7:1; 13:10).
Lectura de la Bíblia
(Nehemies 12:27-39) Amb motiu de la dedicació de la muralla de Jerusalem van ser convocats els levites de totes les poblacions perquè vingueren a Jerusalem. S’hi havia de celebrar una gran festa de dedicació, amb himnes d’acció de gràcies, acompanyats de címbals, arpes i lires. 28 S’hi van aplegar, doncs, els cantors, procedents de les poblacions que s’havien construït en les proximitats de Jerusalem: venien tant del districte de la rodalia de Jerusalem com de les poblacions del voltant de Netofà, 29 de Betaguilgal i dels termes de Gueba i Azmàvet. 30 Els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble, les portes i la muralla. 31 Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries. 32 Darrere dels cantors seguien Oixaià i la mitat dels caps de Judà. 33 A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam, 34 Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, 35 amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d’Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià, 36 i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor. 37 Arribats a la porta de la Font, davant de les escales que pugen a la ciutat de David, s’encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’est. 38 El segon cor va eixir cap al nord. Jo el seguia amb l’altra mitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla. 39 Continuà, més enllà de la porta d’Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d’Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Imita l’amor lleial de Jehovà»
(Salm 103:11) El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra,
(Salm 105:42-44) És que recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent;43 per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i d’alegria. 44 Els ha donat les terres d’altres pobles i ara ells en poden collir els fruits,
(Salm 107:19, 20) En les seues penes cridaren al Senyor, i els salvà d’aquell perill: 20 envià la seua paraula per curar-los, per alliberar la seua vida del sepulcre.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Jaume 1:13) Que ningú, quan és provat, no diga: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
(1 Joan 5:19) També sabem que nosaltres som de Déu i que el món sencer està sotmés al Maligne.