Referències del Quadern d’activitats
DEL 2 AL 8 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 79–81
Demostra que estimes el gloriós nom de Jehovà
(Salm 79:9) Defén-nos, oh Déu, salvador nostre, per l’honor del teu nom; allibera’ns i perdona’ns els pecats per amor del teu nom.
w17.02 9 § 5
El rescat: un regal perfecte del Pare
5 Com demostrem que estimem el nom de Jehovà? Per la nostra manera de comportar-nos. Jehovà espera que siguem sants (llig 1 Pere 1:15, 16). Açò vol dir que només l’hem d’adorar a ell i que l’hem d’obeir de tot cor. Inclús si ens perseguixen, fem tot lo possible per a viure d’acord amb les seues normes i principis. Les bones obres que fem permeten que la nostra llum brille i donen glòria al nom de Jehovà (Mat. 5:14-16). Com a persones santes, demostrem per la nostra manera de viure que les lleis de Déu són bones i que les acusacions de Satanàs són falses. I quan cometem errors, cosa que fem tots, ens penedim de deveres i abandonem les pràctiques que deshonren a Jehovà (Sal. 79:9).
(Salm 80:19 [Salm 80:18 TNM]) No ens apartarem mai més de tu; guarda’ns la vida i invocarem el teu nom.
(Salm 81:14 [Salm 81:13 TNM]) Tant de bo que el meu poble m’escoltara i seguira els meus camins!
(Salm 81:17 [Salm 81:16 TNM]) L’alimentaria amb la flor del blat i amb la mel abundant de les roques.
Joies espirituals
(Salm 80:2 [Salm 80:1 TNM]) Pastor d’Israel, escolta, tu que guies els de Josep com un ramat, tu que tens querubins per carrossa.
it-2 127 § 5, 6
Josep
Es dona prominència al nom de Josep. En vista de la posició prominent que ocupava Josep entre els fills de Jacob, era apropiat que el seu nom a voltes s’usara per a designar totes les tribus d’Israel (Sl 80:2 [Sl 80:1 TNM]), o aquelles que arribarien a formar part del regne del nord (Sl 78:67; Am 5:6, 15; 6:6). El seu nom també apareix en les profecies bíbliques. Per exemple, en la visió profètica d’Ezequiel, Josep rep dos parts en herència (Ez 47:13). També, una de les portes de la ciutat anomenada «El Senyor és allí» porta el nom de Josep (Ez 48:32, 35). I en referència a reunificar el poble de Jehovà, es parla de Josep com a cap d’una part de la nació i de Judà com a cap de l’altra part (Ez 37:15-26). La profecia d’Abdies indicava que la casa de Josep participaria en la destrucció de la casa d’Esaú (Ab 18), i la de Zacaries assenyalava que Jehovà salvaria «el poble de Josep» (Za 10:6). En comptes d’Efraïm, Josep apareix com una de les tribus de l’Israel espiritual (Ap 7:8).
El fet que Josep aparega en Apocalipsi 7:8 suggerix que la profecia que Jacob va fer en el seu llit de mort tindria una aplicació per a l’Israel espiritual. És significatiu que el Poderós de Jacob, Jehovà Déu, va proveir a Jesucrist com a pastor excel·lent que va donar la vida per «les ovelles» (Jn 10:11-16). Jesucrist també és la pedra angular sobre la qual descansa el temple de Déu format per israelites espirituals (Ef 2:20-22; 1Pe 2:4-6). I este Pastor i Pedra està amb el Déu Totpoderós (Jn 1:1-3; Fe 7:56; He 10:12; compara-ho amb Gn 49:24, 25).
Lectura de la Bíblia
(Salm 79:1–80:8 [Salm 79:1–80:7 TNM])
Déu nostre, els pagans envaeixen la teua heretat, profanen el teu sant temple i converteixen Jerusalem en una ruïna. 2 Llancen els cossos dels teus servents perquè se’ls mengen els ocellots del cel, tiren a les bèsties ferotges de la terra els cadàvers dels teus fidels. 3 Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang, i ningú no enterra els morts. 4 Els nostres veïns ens injurien, som la burla i la mofa dels qui ens envolten. 5 Fins quan, Senyor, estaràs irritat i el teu zel cremarà com un incendi? 6 Aboca el teu rigor damunt de les nacions que no et coneixen i els pobles que no invoquen el teu nom, 7 perquè han devorat els de Jacob, han devastat la seua possessió. 8 No ens tingues en compte les culpes passades, no tardes a obrar amb misericòrdia, que estem del tot desemparats. 9 Defén-nos, oh Déu, salvador nostre, per l’honor del teu nom; allibera’ns i perdona’ns els pecats per amor del teu nom. 10 Per què han de dir els altres pobles: On és el seu Déu? Que sàpien els pagans, davant de nosaltres, que els demanes compte de la sang dels teus servents! 11 Que el plany dels captius arribe fins a tu; amb el teu braç poderós preserva de la mort els condemnats. 12 Torna als veïns set vegades l’ultratge que t’han fet, Senyor. 13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures, et donarem gràcies per sempre més; proclamarem les teues lloances a cada generació. 80 2 Pastor d’Israel, escolta, tu que guies els de Josep com un ramat, tu que tens querubins per carrossa, 3 resplendeix davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manassés. Desvetla el teu poder, vine a salvar-nos. 4 Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la claror de la teua mirada i serem salvats. 5 Senyor, Déu de l’univers, fins quan estaràs irritat mentre el teu poble et suplica? 6 Ha de menjar amb llàgrimes el pa, ha de beure a glops els seus plors. 7 Ens has deixat a les disputes dels veïns; els enemics es riuen de nosaltres. 8 Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la claror de la teua mirada i serem salvats.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Santificaran el meu nom
(Gènesi 3:1-6) La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: «Així ¿Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» 2 La dona va respondre a la serp: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» 4 La serp li va replicar: «No, no moriríeu! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.» 6 Aleshores la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
(Job 4:18, 19) Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents, voldria més enteniment dels seus àngels. 19 Què serà dels qui habiten un cos que és una casa de fang, dels qui tenen la pols per fonament! Una arna és tan fàcil d’esclafar!
(Job 2:4, 5) L’Acusador va contestar: No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. 5 Però, només que alces la mà i toques la seua persona, et jure que et maleirà a la cara!
(Romans 1:20, 21) D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seua divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conéixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplit de foscor.
(Isaïes 29:23) Quan els seus descendents veuran el que he fet entre ells, reconeixeran que jo sóc sant, que jo sóc el Sant de Jacob, temeran el Déu d’Israel.
(Isaïes 63:7) Vull recordar els favors del Senyor i cantar-li lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Ha revelat la seua gran bondat per Israel, la seua misericòrdia i el seu amor immens.
DEL 9 AL 15 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 82–84
Aprecia els privilegis que tens
(Salm 84:2-4 [Salm 84:1-3 TNM]) Com és, d’amable, el teu temple, Senyor de l’univers! 3 Tot jo sospire i tinc deler pels atris del Senyor. Ple de goig i amb tot el cor aclame el Déu que m’és vida. 4 Fins l’ocell hi troba casa, l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu.
wp16.6 8 § 2, 3
Què aprenem de les aus?
Els habitants de Jerusalem estaven familiaritzats amb les oronetes que acostumaven a fer els seus nius baix dels ràfels o de la part inferior de les teulades. Algunes feien estos nius en el temple de Salomó. Segurament, les oronetes que feien el seu niu en la zona del temple cada any, sentien que este era un lloc segur on podien tindre a les seues cries tranquil·lament.
El compositor del Salm 84, un dels fills de Coré que servia en el temple una setmana cada sis mesos, va observar estos nius en la zona del temple. Desitjant ser com l’oroneta que viu permanentment en la casa de Jehovà, va exclamar: «Com és, d’amable, el teu temple, Senyor de l’univers! Tot jo sospire i tinc deler pels atris del Senyor. [...] Fins l’ocell hi troba casa, l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu» (Salm 84:2-4 [Salm 84:1-3 TNM]). Ara bé, i nosaltres i els nostres fills, demostrem el mateix desig i apreci per reunir-nos regularment amb la congregació? (Salm 26:8, 12)
(Salm 84:11 [Salm 84:10 TNM]) Un dia en els teus atris val més que mil a fora; m’estime més quedar-me al llindar de la casa del meu Déu que anar a viure amb els injustos.
w08 15/7 30 § 3, 4
Tindre expectatives realistes ens ajuda a ser més feliços
L’edat avançada o els problemes de salut pot ser que limiten el teu servici a Jehovà. Si tens fills, és possible que tingues la impressió que et beneficies poc de l’estudi personal o de les reunions, perquè li dediques a ells la major part del teu temps i energies. Però, podria ser que concentrar-te en les teues limitacions t’impedisca vore el que encara està al teu abast?
Fa milers d’anys, un levita va expressar un desig que per a ell era impossible de complir. Tenia el privilegi de servir en el temple dos setmanes a l’any. No obstant, va expressar el desig de viure de manera permanent prop de l’altar (Sal. 84:2-4 [Sal. 84:1-3 TNM]). Què va ajudar a este home fidel a estar content amb el que tenia? Es va adonar que fins i tot un sol dia en els patis del temple era un privilegi únic (Sal. 84:5, 6, 11 [Sal. 84:4, 5, 10 TNM]). De manera pareguda, en lloc de centrar-nos en les nostres limitacions, hauríem d’intentar discernir i valorar el que podem fer dins de les nostres possibilitats.
Joies espirituals
(Salm 82:3) Defeneu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts!
it-1 1183 § 1, 2
Orfe
Com era molt fàcil perdre de vista als afligits i als indefensos, Jehovà va gastar l’expressió «orfes» per a descriure fins a quin punt el poble d’Israel era recte o s’havia desviat de la justícia. Quan la nació disfrutava de bona salut espiritual, cuidaven bé dels orfes i es preocupaven per ells. Però, quan la justícia es pervertia en la nació, es descuidava als orfes, i açò era un símptoma de la decadència de la nació (Sl 82:3; 94:6; Is 1:17, 23; Jr 7:5-7; 22:3; Ez 22:7; Za 7:9-11; Ml 3:5). Jehovà va maleir a aquells que oprimien als orfes (Dt 27:19; Is 10:1, 2). A més, es va descriure com el seu defensor (Pr 23:10, 11), ajudant (Sl 10:14) i pare (Sl 68:6 [Sl 68:5 TNM]). I ell és qui executa juí a favor seu (Dt 10:17, 18), els mostra misericòrdia (Os 14:4 [Os 14:3 TNM]), els dona consol (Sl 146:9) i els manté amb vida (Jr 49:11).
Una de les marques identificatives dels cristians verdaders és que mostren consideració a aquells que estan afligits per la pèrdua d’un marit, d’un pare o d’una mare. El deixeble Jaume va escriure als cristians: «La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seues necessitats i guardar-se net de la malícia del món» (Jm 1:27).
Lectura de la Bíblia
(Salm 82:1–83:19 [Salm 82:1–83:18 TNM]) Déu s’alça en l’assemblea divina i judica els qui la formen: 2 «Fins quan jutjareu contra justícia afavorint la causa dels culpables? 3 Defeneu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts! 4 Allibereu els indigents i els febles, arranqueu-los de les mans dels injustos!» 5 Però ells no tenen seny ni enteniment, caminen a les fosques; fins els fonaments de la terra se somouen! 6 «Doncs jo declare: Ni que sigueu déus, ni que sigueu tots fills de l’Altíssim, 7 com qualsevol home morireu, caureu com han caigut tants governants.» 8 Alça’t, Déu meu, a judicar la terra, que tots els pobles són possessió teua! 83 2 Déu meu, no et quedes en silenci, sense dir res, impassible 3 ¿No veus com es revolten els teus enemics, com alcen el cap els qui et detesten? 4 Tramen un complot contra el teu poble, conspiren contra el teu tresor 5 i diuen: «Suprimim-lo d’entre les nacions, que caiga en l’oblit el nom d’Israel!» 6 Conspiren tots alhora, lliguen pactes contra tu 7 els nòmades d’Edom i d’Ismael, Moab i els fills d’Agar, 8 Guebal, Ammon i Amalec, els filisteus i els habitants de Tir; 9 fins Assur s’ha aliat amb ells i fa costat als fills de Lot. 10 Tracta’ls com a Madian i Sisserà, com tractares Jabín en el Quixon; 11 foren desfets a Endor i serviren de fem per als camps. 12 Tracta els seus nobles com Oreb i Zeeb, i els seus capitans, com Zèbah i Salmunnà, 13 ells que van dir: «Apoderem-nos-en, de la possessió de Déu!» 14 Escampa’ls, Déu meu, com llavor de card, com la palla a mercé del vent. 15 Com un foc que s’inflama en els boscos, com un incendi que devora muntanyes, 16 persegueix-los amb la teua tempesta, desconcerta’ls amb el teu huracà. 17 Cobreix-los la cara de vergonya, fins que busquen el teu nom, Senyor. 18 S’enduran la confusió d’una desfeta, desconcertats i avergonyits per sempre, 19 i sabran que tu ets l’únic Senyor, l’Altíssim sobre tota la terra.
DEL 16 AL 22 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 85–87
L’oració ens ajuda a aguantar
(Salm 86:4) Dóna aquest goig al teu servent; a tu, Senyor, eleve la meua ànima.
(Salm 86:11, 12) Ensenya’m la teua ruta, Senyor, que m’encamine en la teua veritat; que el meu cor tot sencer venere el teu nom. 12 Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor, glorificaré per sempre el teu nom.
w12 15/5 25 § 10
Estàs reflectint la glòria de Jehovà?
10 Per a reflectir la glòria de Déu, també necessitem perseverar en l’oració (Rom. 12:12). Podem i devem orar per a que Jehovà ens ajude a servir-lo d’una manera acceptable. Per a conseguir-ho, podem demanar-li esperit sant, més fe, forces per a resistir les temptacions i capacitat per a «gastar la paraula de la veritat correctament» (2 Tim. 2:15 TNM; Mat. 6:13; Lluc 11:13; 17:5). Igual que un xiquet depèn de son pare, nosaltres també necessitem dependre del nostre Pare celestial, Jehovà. Si li demanem que ens ajude a servir-lo més plenament, podem estar segurs que ho farà. Que mai arribem a sentir que som una molèstia per a ell! Més bé, alabem-lo en oració, donem-li les gràcies, busquem la seua guia, especialment quan passem per proves i demanem-li que ens ajude a servir-lo de maneres que glorifiquen el seu sant nom (Sal. 86:12; Jau. 1:5-7).
(Salm 86:6, 7) Senyor, escolta la meua pregària, escolta la meua súplica. 7 T’invoque en hores de perill i sé que em respons.
(Salm 86:3) Senyor, compadeix-te de mi, que tot el dia t’invoque.
Joies espirituals
(Salm 86:11) Ensenya’m la teua ruta, Senyor, que m’encamine en la teua veritat; que el meu cor tot sencer venere el teu nom.
it-1 551 § 5
Cor
Servir amb un cor complet. El cor físic ha d’estar complet per a funcionar amb normalitat, però el cor simbòlic pot estar dividit. Una prova d’açò la veiem en el que David li va demanar a Jehovà: «Que el meu cor tot sencer venere el teu nom» (Sl 86:11). Una persona podria tindre el cor dividit i ser «tebi» quan servix a Déu (Sl 119:113; Ap 3:16). També podria tindre «un cor enganyós» (literalment, «amb un cor i un cor»), intentant servir dos amos o dient enganyosament una cosa i pensant una altra (1Cr 12:33; Sl 12:2). Jesús va denunciar fermament este tipo d’hipocresia (Mt 15:7, 8).
Lectura de la Bíblia
(Salm 86:1–87:7) Escolta, Senyor, i respon-me, que sóc pobre i desvalgut. 2 Guarda la meua vida, que sóc un fidel teu. Salva, Déu meu, el teu servent que en tu confia. 3 Senyor, compadeix-te de mi, que tot el dia t’invoque. 4 Dóna aquest goig al teu servent; a tu, Senyor, eleve la meua ànima. 5 Tu, Senyor, ets indulgent i bo, ric en l’amor per a tot aquell que t’invoca. 6 Senyor, escolta la meua pregària, escolta la meua súplica. 7 T’invoque en hores de perill i sé que em respons. 8 Entre els déus no hi ha ningú com tu, no hi ha gestes comparables a les teues. 9 Tots els pobles que has creat, Senyor, vindran a prosternar-se davant de tu i glorificaran el teu nom. 10 Perquè tu ets gran, Senyor, són prodigioses les teues obres, tu ets l’únic Déu. 11 Ensenya’m la teua ruta, Senyor, que m’encamine en la teua veritat; que el meu cor tot sencer venere el teu nom. 12 Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor, glorificaré per sempre el teu nom: 13 «L’amor que em tens és molt gran, m’has salvat de la terra dels morts.» 14 Déu meu, s’han alçat contra mi uns arrogants, uns violents que no fan cas de tu volen la meua mort. 15 Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor, 16 mira’m, apiada’t de mi. Dóna el triomf al teu servent, la victòria al teu fill d’esclava. 17 Dóna’m un senyal del teu favor, i els qui m’odien veuran, avergonyits, que tinc en tu, Senyor, consol i ajuda. 87 1 El Senyor té el palau a la muntanya santa 2 i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob. 3 Ell diu de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos: 4 «Compte Egipte i Babilònia entre els pobles que em coneixen. A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: fills de Sió.» 5 Diran de Sió: «Aquest i aquell altre, tots en són fills.» I també: «L’Altíssim mateix l’ha fundada.» 6 El Senyor escriu en el registre dels pobles: «Fills de Sió.» 7 I exclamen cantors i dansaires: «De tu brollen, Sió, les meues fonts!»
DEL 23 AL 29 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 88, 89
El govern de Jehovà és el millor
(Salm 89:15 [Salm 89:14 TNM]) El dret i la justícia sostenen el teu tron, la lleialtat i l’amor et precedeixen.
w17.06 28 § 5
Donem suport a la sobirania de Jehovà!
5 Una altra raó per la qual Jehovà té el dret a governar és perquè exercix la seua autoritat amb justícia perfecta. Ell diu: «Jo, el Senyor, estime fidelment i obre amb dret i justícia sobre la terra. Aqueixes són les coses que em complauen» (Jer. 9:23 [Jer. 9:24 TNM]). Ell és la font de la justícia. No ha de consultar cap llei feta per hòmens imperfectes per a decidir el que és just. I les lleis escrites que va donar als humans es basen en la seua justícia perfecta. La Bíblia diu de Jehovà: «El dret i la justícia sostenen el teu tron», per això podem estar segurs que totes les seues lleis, principis i decisions són justos (Sal. 89:15 [Sal. 89:14 TNM]; Sal. 119:128). En canvi, Satanàs, que assegura que la forma de governar de Jehovà no és bona, no ha sigut capaç de produir un món on sempre hi haja justícia.
(Salm 89:16, 17 [Salm 89:15, 16 TNM]) celebrarà el teu nom tot el dia, es gloriarà de la teua bondat. 17 De tu ve la glòria del nostre poder; perquè ens estimes, podem alçar el front.
w17.06 29 § 10, 11
Donem suport a la sobirania de Jehovà!
10 La manera de governar de Jehovà no és opressiva ni rígida. Tot al contrari, dona llibertat i promou alegria (2 Cor. 3:17). David ho va dir d’esta manera: «Honor i majestat fan guàrdia davant d’ell, poder i esclat l’assisteixen al lloc on habita» (1 Cròn. 16:7, 27). Igualment, el salmiste Etan va escriure: «Senyor, feliç el poble que t’aclama: caminarà a la llum de la teua mirada, celebrarà el teu nom tot el dia, es gloriarà de la teua bondat» (Sal. 89:16, 17 [Sal. 89:15, 16 TNM]).
11 Meditar freqüentment en la bondat de Jehovà pot enfortir la nostra convicció que la manera de governar de Jehovà és la millor. Ens arribarem a sentir com el salmiste, que va dir: «Un dia en els teus atris val més que mil a fora» (Sal. 84:11 [Sal. 84:10 TNM]). No pot ser d’altra manera! Com Jehovà és el nostre amorós Creador i Dissenyador, ell sap què és el que necessitem per a ser realment feliços i ens ho dona en abundància. Tots els seus manaments són per al nostre benefici, encara que alguns impliquen fer sacrificis. Al final, tots resulten ser per a la nostra felicitat (llig Isaïes 48:17).
(Salm 89:35-38 [Salm 89:34-37 TNM]) mantindré fermes les promeses, no trencaré la meua aliança. 36 Per la meua santedat, jure per sempre de no faltar a la paraula donada a David: 37 «La seua dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà com el sol, 38 es mantindrà sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols».
Tingues una fe indestructible en el Regne
14 Considerem el que Jehovà li va prometre al rei David per mitjà del pacte davídic (llig 2 Samuel 7:12, 16). Jehovà va fer este pacte amb David mentres David governava en Jerusalem. Li va prometre que el Messies vindria del seu llinatge (Lluc 1:30-33). Aixina, Jehovà va marcar el llinatge pel qual vindria la descendència i va establir que un descendent de David seria «aquell a qui pertany el dret» d’ocupar el tron del Regne messiànic (Eze. 21:30-32 [Eze. 21:25-27 TNM]). A través de Jesús, el regnat de David seria establit fermament per sempre. De fet, la descendència de David «es perpetuarà, el seu tron subsistirà com el sol» (Sal. 89:35-38 [Sal. 89:34-37 TNM]). Aixina és, el govern del Messies mai es corromprà i els seus efectes duraran per sempre!
Joies espirituals
(Salm 89:38 [Salm 89:37 TNM]) es mantindrà sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.
cl 281 § 4, 5
Només tu eres lleial
4 En les escriptures hebrees, la lleialtat és la bondat que amorosament s’apega a un objecte i no desistix fins que el seu propòsit en relació a ell es realitza. Implica molt més que la fidelitat. Després de tot, una persona pot ser fidel simplement per un sentit d’obligació o de deure. Però la lleialtat es basa en l’amor. Per això, la paraula fidelitat també es pot aplicar a coses inanimades. Per exemple, el salmiste va dir que la lluna era un «testimoni fidel dalt dels núvols» perquè apareix cada nit en el cel (Salm 89:38 [Salm 89:37 TNM]). Però no es pot dir que la lluna siga lleial. Per què? Perquè la lleialtat és una expressió de l’amor i els objectes inanimats no poden demostrar amor.
5 En el context bíblic, la lleialtat és una qualitat càlida. I implica una relació entre la persona que la demostra i la persona que la rep. Esta qualitat no és variable com les ones de la mar, que van canviant segons com bufa el vent. Al contrari, la lleialtat, o l’amor lleial, té l’estabilitat i la força suficient per a superar els obstacles més difícils.
Lectura de la Bíblia
(Salm 89:2-25 [Salm 89:1-24 TNM]) Senyor, cantaré tota la vida els teus favors, d’una generació a l’altra anunciaré la teua fidelitat. 3 N’estic cert, el teu favor és indestructible, mantens la fidelitat en el cel. 4 «He fet aliança amb el meu elegit, jurant a David, el meu servent: 5 T’he creat per sempre una dinastia, mantindré per tots els segles el teu tron.» 6 El cel celebra els teus prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la teua fidelitat. 7 Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? 8 Déu és temible en el consell dels àngels, és majestuós sobre tots els qui l’envolten. 9 Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat. 10 Domines l’arrogància de la mar, amanseixes les onades quan s’encrespen. 11 Vas trossejar el cadàver de Rahab, el teu braç potent va dispersar els enemics. 12 Són teus el cel i la terra; has format el món i tot el que s’hi mou. 13 Has creat el nord i el migdia; el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom. 14 El teu braç és fort i potent, la teua mà, poderosa i sublim. 15 El dret i la justícia sostenen el teu tron, la lleialtat i l’amor et precedeixen. 16 Senyor, feliç el poble que t’aclama: caminarà a la llum de la teua mirada, 17 celebrarà el teu nom tot el dia, es gloriarà de la teua bondat. 18 De tu ve la glòria del nostre poder; perquè ens estimes, podem alçar el front. 19 El nostre rei és del Sant d’Israel, és del Senyor l’escut que ens protegeix. 20 Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un xiquet per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. 21 M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: 22 la meua mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà invencible. 23 No l’agafarà de sorpresa l’enemic ni el venceran els injustos; 24 davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. 25 El meu amor serà amb ell fidelment, en el meu nom alçarà el seu front;
VISQUEM COM A CRISTIANS
Les normes de Jehovà són les millors
(Jeremies 10:23) Senyor, veig que l’home no és amo de la seua conducta: quan camina, no orienta els seus passos.
(Jeremies 17:9) No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei. Qui és capaç de conéixer-lo?
(2 Corintis 11:13-15) Aquesta classe de gent no són més que falsos apòstols, hòmens que enganyen, disfressats d’apòstols de Crist. 14 I això no és gens estrany, ja que el mateix Satanàs també es disfressa d’àngel de llum. 15 És, doncs, natural que també els seus servidors es disfressen de servidors de la justícia. Però la seua fi es correspondrà amb les seues obres.
(Romans 11:33) Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Com són, d’insondables, els seus juís, i d’impenetrables, els seus camins!
(Titus 1:2) en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.
(1 Corintis 6:9, 10) ¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No vos feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres hòmens, 10 ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu.
DEL 30 DE SETEMBRE AL 6 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 90, 91
Per a allargar la teua vida, confia en Jehovà
(Salm 90:10) Ni que visquérem setanta anys, i els més forts fins a vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, s’escolen de pressa, i passem volant.
wp19.3 5 § 3-5
En busca d’una vida més llarga
No tots els científics afirmen que els tractaments antiedat poden allargar la vida humana molt més del que dura hui en dia. És de veres que l’esperança de vida ha anat augmentant des del segle XIX. Però açò és, principalment, per causa d’una millor higiene, per guanyar-li la batalla a malalties infeccioses i per l’ús d’antibiòtics i vacunes. Alguns genetistes creuen que l’esperança de vida humana ja ha arribat, més o menys, al seu límit natural.
Fa uns 3500 anys, l’escriptor bíblic Moisés va reconéixer: «Ni que visquérem setanta anys, i els més forts fins a vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, s’escolen de pressa, i passem volant» (Salm 90:10). A pesar dels esforços humans per allargar l’esperança de vida, no arribem a viure molt més que el que Moisés va indicar.
Per contra, animalets com l’eriçó roig de mar o una espècie de cloïssa poden arribar a viure més de 200 anys, i arbres com la sequoia gegant poden arribar a viure fins i tot milers d’anys. Quan comparem la duració de la nostra vida amb la d’estos o altres sers vius, veritat que ens preguntem si té sentit només viure setanta o huitanta anys?
(Salm 90:2) Abans que nasqueren les muntanyes, abans que infantares la terra i el món, des de sempre i per sempre tu ets Déu.
(Salm 21:5 [Salm 21:4 TNM]) T’ha demanat vida, i li has fet la gràcia d’allargar els seus anys per sempre, sense fi.
(Salm 91:16) saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meua salvació.
Joies espirituals
(Salm 91:11) perquè donarà orde als seus àngels de guardar-te en tots els camins.
Tens un àngel de la guarda?
La Bíblia no ensenya que cada persona té un àngel de la guarda. És cert que Jesús una volta va dir: «Aneu amb compte de no menysprear un d’estos menuts [deixebles de Crist], perquè vos dic que, en el cel, els seus àngels sempre tenen accés a mon Pare que està en el cel» (Mateu 18:10). No obstant, més que donar a entendre que cada persona té un àngel de la guarda, Jesús simplement estava dient que els àngels s’interessen per cada un dels seus deixebles. Aixina i tot, els verdaders adoradors no prenen riscos innecessaris ni insensats presumint que els àngels de Déu els protegiran.
Vol dir açò que els àngels no ajuden als humans? No (Salm 91:11). Alguns estan convençuts que Déu els dona protecció i guia a través dels àngels. Kenneth, mencionat al principi de l’article, és un dels que se senten aixina. Encara que no podem ser dogmàtics, potser té raó. Els testimonis de Jehovà freqüentment veuen l’evidència de la intervenció dels àngels en la predicació. No obstant, com els àngels són invisibles, no podem dir fins a quin punt Déu els usa per a ajudar a les persones en diversos assumpts. De totes maneres, no ens equivocarem si agraïm a l’Altíssim qualsevol ajuda que ens haja proveït (Colossencs 3:15; Jaume 1:17, 18).
Lectura de la Bíblia
(Salm 91:1-16) Tu que vius a recer de l’Altíssim i fas nit a l’ombra del Totpoderós, 2 digues al Senyor: «Ets la muralla on m’empare, el meu Déu, en qui confie.» 3 Ell et guardarà del parany del caçador i del flagell de la pesta; 4 t’abrigarà amb les seues plomes, trobaràs refugi davall les seues ales: ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa. 5 No et farà por la feredat de la nit, ni la fletxa que vola de dia, 6 ni la pesta que s’esmuny en la fosca o l’epidèmia que a migdia fa estralls. 7 Ni que en caiguen a la teua vora un miler o deu mil al teu costat, a tu res no et tocarà. 8 Només obrir els ulls, veuràs la paga que reben els injustos. 9 Quan deies: «M’empare en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi. 10 No et passarà res de mal ni s’acostarà a ta casa cap desgràcia, 11 perquè donarà orde als seus àngels de guardar-te en tots els camins. 12 Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no entropessen amb les pedres; 13 xafaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs. 14 «Ja que s’empara en mi, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. 15 Sempre que m’invoque, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; 16 saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meua salvació.»
DEL 7 AL 13 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 92–95
Servir a Jehovà és la millor manera de viure!
w18.04 26 § 5
Jove, estàs centrat en alcançar metes espirituals?
5 La raó principal per a posar-se metes espirituals és mostrar-li a Jehovà lo agraïts que estem pel seu amor i per tot el que ha fet per nosaltres. El salmiste va observar: «És bo donar-li gràcies a Jehovà [...]. Perquè m’has alegrat amb el que has fet, oh Jehovà. Cride d’alegria per les obres de les teues mans» (Salm 92:1, 4 TNM). Com a jove, pensa en tot el que li deus a Jehovà: la vida, la fe, la Bíblia, la congregació i la meravellosa esperança que tens per al futur. Donar prioritat als assumpts espirituals és una manera d’agrair-li a Déu totes estes benediccions, i també t’acostarà més a ell.
(Salm 92:6 [Salm 92:5 TNM]) Senyor, que en són, de grans, les teues obres, els teus designis, que són, de profunds!
Qui modela la nostra manera de pensar?
8 Com un bon pare, Jehovà vol que els seus fills tinguen una vida lo més plena possible (Isa. 48:17, 18). Per això, ens ha donat un codi moral i uns principis per a saber com comportar-nos amb els altres. Ens convida a tindre la seua manera de pensar i els seus valors. Lluny de ser restrictius, estos principis ens milloren, ens dignifiquen i augmenten la nostra capacitat de pensar (Sal. 92:6 [Sal. 92:5 TNM]; Prov. 2:1-5; Isa. 55:9). Ens ajuden a prendre decisions que ens donen felicitat i, al mateix temps, ens donen espai per a les nostres preferències personals (Sal. 1:2, 3). Aixina és, pensar com Jehovà ens beneficia!
(Salm 92:13-16 [Salm 92:12-15 TNM]) Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; 14 plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. 15 Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor, 16 per proclamar que és recte el Senyor, la meua roca, i que en ell no hi ha injustícia.
Joies espirituals
(Salm 92:6 [Salm 92:5 TNM]) Senyor, que en són, de grans, les teues obres, els teus designis, que són, de profunds!
cl 176 § 18
Que profunda és la saviesa de Déu!
18 Notem com l’apòstol Pau va expressar la singularitat de la saviesa de Jehovà: «Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Com són, d’insondables, els seus juís, i d’impenetrables, els seus camins!» (Romans 11:33). Al començar el versicle amb l’exclamació «Oh», Pau va mostrar una emoció molt forta, en este cas, profunda admiració. La paraula grega que va triar per a «profunditat» està estretament relacionada amb la paraula per a «abisme». Per tant, les seues paraules evoquen una imatge mental molt clara. Al contemplar la saviesa de Jehovà, és com si estiguérem contemplant un abisme il·limitat i sense fons. La seua saviesa és tan profunda que mai podríem fer-nos una idea de la seua immensitat i, molt menys, fer-ne un mapa en detall (Salm 92:6 [Salm 92:5 TNM]). Veritat que esta reflexió ens recorda lo poqueta cosa que som en comparació amb ell?
Lectura de la Bíblia
(Salm 94:1-23) Déu de justícia, Senyor, Déu de justícia, resplendeix! 2 Alça’t, jutge de la terra, dóna als orgullosos la paga que es mereixen. 3 Fins quan els injustos, Senyor, fins quan s’alegraran del seu triomf, 4 i els amics de males arts es vantaran, proferint paraules insolents? 5 Trepitgen el teu poble, Senyor, oprimeixen la teua heretat, 6 maten immigrants i viudes, assassinen els orfes, 7 i encara diuen: «El Senyor no ho veu, el Déu de Jacob no ho entén.» 8 Estúpids, enteneu-ho d’una vegada! Insensats, no ho voleu comprendre? 9 El qui ha fet l’orella, no hi sentirà? El qui ha format l’ull, no hi veurà? 10 ¿Podrà callar el qui reprén els pobles i ensenya als hòmens la saviesa? 11 El Senyor sap que els pensaments de l’home no s’aguanten més que el fum. 12 Feliç l’home que tu eduques, Senyor, que instrueixes amb la llei que has donat; 13 el guardes en pau els dies de desgràcia, mentre a l’injust ja li caven la fossa! 14 El Senyor no abandona el seu poble, no es desentén de la seua heretat: 15 tornaran a ser justes les sentències, els hòmens rectes les aprovaran. 16 Qui s’alça a defendre’m contra els injustos? Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts? 17 Si no m’haguera defés el Senyor, ja em veia en el silenci del sepulcre. 18 Quan m’adone que estic a punt de caure, el teu amor em sosté, Senyor; 19 i quan creix el desfici dins de mi, el teu consol és la meua delícia. 20 ¿T’aliaries amb un tribunal corromput, que sentencia contra la llei, 21 un tribunal que es conjura contra la vida del just i condemna a mort l’innocent? 22 El Senyor ha estat el meu castell; el meu Déu, la meua roca de refugi. 23 Ha fet caure damunt d’ells els maleficis; els destruirà amb el mateix mal que tramaven; el Senyor, el nostre Déu, els destruirà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Quan els jóvens se senten superats per l’ansietat
(Salm 13:3 [Salm 13:2 TNM]) Fins quan portaré dins de mi tants desficis, tantes penes tot el dia dins del cor? Fins quan l’enemic triomfarà contra mi?
(Salm 94:17-19) Si no m’haguera defés el Senyor, ja em veia en el silenci del sepulcre. 18 Quan m’adone que estic a punt de caure, el teu amor em sosté, Senyor; 19 i quan creix el desfici dins de mi, el teu consol és la meua delícia.
(Titus 2:4) i sàpien encaminar les més jóvens a estimar el marit i els fills,
(Jaume 1:19) Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
DEL 14 AL 20 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 96–99
«Anuncieu cada dia les bones notícies»!
Què diuen les bones notícies?
ELS CRISTIANS han de predicar les «bones notícies del Regne» (Mateu 24:14), explicant-li a la gent que el Regne de Déu és un govern que s’establirà en la terra en un futur i que la governarà amb justícia. Aixina i tot, l’expressió «bones notícies» també es gasta d’altres maneres en la Bíblia. Per exemple, es parla de «les bones notícies de [..] salvació» (Salm 96:2 TNM), «la Bona Nova de Déu» (Romans 15:16 Nou Testament, Ed. Quatre Rius) i de «les bones notícies sobre Jesucrist» (Marc 1:1).
Dit d’una manera senzilla, les bones notícies inclouen totes les veritats que Jesús va dir i que els seus deixebles van escriure. Abans de pujar al cel, Jesús va dir als seus seguidors: «Per tant, aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant. Ensenyeu-los a obeir tot el que vos he manat» (Mateu 28:19, 20). Per tant, l’obra dels cristians verdaders no consistix només en donar a conéixer el regne, sinó que s’han d’esforçar per fer deixebles.
(Salm 96:12, 13) jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc, 13 en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seua veritat.
(Salm 99:1-3) El Senyor és rei: els pobles tremolen. Seu en tron de querubins: la terra trontolla. 2 El Senyor és gran a Sió, és excels per damunt de tots els pobles. 3 Que reconeguen el teu nom, gran i terrible: «Ell és sant!»
w12 15/9 12 § 18, 19
Mil anys de pau... i molts més!
18 Eixa harmoniosa relació es va interrompre quan els humans influenciats per Satanàs, es rebel·laren contra la sobirania de Jehovà. No obstant, des de 1914 el Regne messiànic ha anat avançant progressivament per a restablir eixa unitat i harmonia (Efe. 1:9, 10). Durant el Regnat de Mil Anys, les coses meravelloses que ara «no es veuen» seran una realitat (2 Cor. 4:18 TNM). Després ve «el final», és a dir, la conclusió del Regne de Mil Anys de Crist (1 Cor. 15:24 TNM). Què passarà després? Encara que a Jesús se li ha donat «tota l’autoritat en el cel i en la terra» ell no és ambiciós, no té la intenció de llevar-li el lloc a Jehovà. Arribarà el dia quan ell, humilment, «li entregue el Regne al seu Déu i Pare». Usarà la seua posició i autoritat úniques «per a la glòria de Déu» (Mat. 28:18 TNM; Fili. 2:9-11 TNM).
19 En eixe moment, els súbdits terrenals del Regne seran perfectes. Ells seguiran l’exemple d’humiltat de Jesús i estaran dispostos a reconéixer la sobirania de Jehovà. Tindran l’oportunitat de demostrar el seu desig de fer-ho al passar la prova final (Apoc. 20:7-10). Després d’això, tots els rebels, siguen humans o esperits, seran eliminats per sempre. Quin moment tan feliç i alegre serà! Tota la família universal alabarà feliçment a Jehovà qui «serà tot en tots» (1 Cor. 15:28; llig Salm 99:1-3).
Joies espirituals
(Salm 96:1) Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor per tota la terra,
it-1 412
Càntic
No només en els Salms es fa referència a «un càntic nou», sinó també en els escrits d’Isaïes i de l’apòstol Joan (Sal. 33:3; 40:4 [Sal. 40:3 TNM]; Sal. 96:1; 98:1; 144:9; 149:1; Isa. 42:10; Apoc. 5:9; 14:3). Si examinem el context, en la majoria de casos este «càntic nou» es canta perquè s’ha produït un esdeveniment important relacionat amb la manera que té Jehovà d’exercir la seua sobirania universal. Tal com proclama amb alegria el Salm 96:10: «El Senyor és rei!». El tema d’este «càntic nou» pareix estar relacionat amb les accions posteriors que Jehovà emprén en relació amb este esdeveniment important, aixina com les conseqüències que estes accions tindran en el cel i en la terra (Sal. 96:11-13; 98:9; Isa. 42:10, 13).
Lectura de la Bíblia
(Salm 98:1–99:9) Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seua dreta i el seu braç sagrat han eixit victoriosos. 2 El Senyor ha revelat el seu triomf i els pobles contemplen la salvació. 3 S’ha recordat de l’amor que guarda fidelment a la casa d’Israel. Tot el món ha vist, d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu. 4 Aclameu el Senyor per tota la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria. 5 Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-les al so de les cítares; 6 aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn. 7 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten; 8 tots els rius aplaudeixen i aclamen alhora les muntanyes, 9 en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb raó. 99 1 El Senyor és rei: els pobles tremolen. Seu en tron de querubins: la terra trontolla. 2 El Senyor és gran a Sió, és excels per damunt de tots els pobles. 3 Que reconeguen el teu nom, gran i terrible: «Ell és sant!» 4 Tu, rei potent, que estimes la rectitud, has posat els fonaments del dret; ets l’autor del dret i la justícia en el poble de Jacob. 5 Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l’escambell dels seus peus: «Ell és sant!» 6 Moisés i Aaron entre els seus sacerdots, Samuel entre els qui invocaven el seu nom, invocaven el Senyor i ell els responia, 7 els parlava en la columna de núvol; ells guardaven l’aliança i els preceptes que els donava. 8 Senyor, Déu nostre, tu els responies: eres per a ells Déu de perdó, tot i castigar les seues culpes. 9 Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu la seua santa muntanya: «És sant el Senyor, el nostre Déu!»
DEL 21 AL 27 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 100–102
Mostra agraïment per l’amor lleial de Jehovà
(Salm 100:5) «Com és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.»
(Salm 101:2, 3) Vull ser sensat i irreprensible: quan vindràs al meu costat? Portaré les coses de palau amb honradesa de cor. 3 No em proposaré d’aconseguir cap objectiu innoble. Deteste els qui cometen maldats, no vull tenir-hi tracte.
(Salm 101:5) Als qui d’amagat infamen els companys, els obligue a callar; m’és insuportable l’home d’ulls altius i de cor arrogant.
Farem cas de les clares advertències de Jehovà?
7 Què inclou evitar els falsos mestres? Tal com no els rebem en les nostres cases i no els saludem, tampoc llegim les seues publicacions, veiem en la televisió programes on apareixen, visitem els seus llocs web o afegim comentaris als seus blogs. Per què tenim una postura tan ferma? Per amor. Nosaltres estimem al «Déu de la veritat», per tant, no estem interessats en ensenyances tergiversades que contradiuen la Paraula de la veritat (Sal. 31:5; Jn. 17:17). També estimem l’organització de Jehovà, a través de la qual hem aprés veritats emocionants, incloent el nom de Jehovà i el que envolta, el propòsit de Déu per a la terra, la condició dels morts i l’esperança de la resurrecció. Pots recordar com et vas sentir la primera volta que vas aprendre estes i altres precioses veritats? Per què envoltar-te de persones que estan denigrant l’organització que està ensenyant estes veritats? (Jn. 6:66-69)
8 No importa el que estos falsos mestres diguen, nosaltres no els seguirem! Per què anar a traure aigua a pous secs i decepcionar-nos? Per tant, estiguem determinats a mantindre’ns lleials a Jehovà i a la seua organització, que té un llarg recorregut saciant la nostra set amb l’aigua pura i refrescant de la veritat de la Paraula inspirada de Déu (Isa. 55:1-3; Mat. 24:45-47).
Joies espirituals
(Salm 102:8 [Salm 102:7 TNM]) passe la nit en vetla com els pardals al terrat.
Mantinguem una actitud positiva
El salmiste podia gastar la seua vida per a alabar a Jehovà (llig Salm 102:20-22 [Salm 102:19-21 TNM]) Com veiem en el Salm 102, els nostres germans poden experimentar dolor i poden patir tant que això els impedisca concentrar-se en cap altra cosa. El salmiste se sentia com «els pardals al terrat», com si la seua única companyia foren les seues preocupacions (Sal. 102:8 [Sal. 102:7 TNM]). Si alguna volta et sents aixina, obri-li el teu cor a Jehovà com va fer el salmiste. Les oracions dels oprimits, les teues oracions, poden ajudar-te a lluitar contra els pensaments negatius. Jehovà promet que «escoltarà l’oració dels desvalguts i farà cas de les seues pregàries» (Sal. 102:18 [Sal. 102:17 TNM]). Confia en eixa promesa.
Lectura de la Bíblia
(Salm 102:2-29 [Salm 102:1-28 TNM]) Escolta, Senyor, la meua pregària, que el meu clam arribe fins a tu. 3 No m’amagues la mirada en hores de perill; sempre que t’invoque, escolta atentament, no tardes a respondre’m. 4 Els meus dies s’esvaeixen com el fum, es consumeixen com les brases els meus ossos, 5 el meu cor s’asseca com l’herba segada, no tinc ànim de menjar el meu pa; 6 a força de plànyer-me, la pell se m’enganxa als ossos. 7 Visc com els mussols en el desert i les òlibes a les ruïnes, 8 passe la nit en vetla com els pardals al terrat. 9 Tot el dia els enemics m’injurien, en to de burla juren pel meu nom. 10 Menge cendra com si fóra pa, barrege amb les llàgrimes la beguda, 11 quan veig amb quina fúria m’has alçat i m’has rebatut per terra. 12 La vida se m’apaga com l’ombra de la vesprada i em vaig assecant com l’herba. 13 Però tu, Senyor, regnes per sempre i es perpetua de segle en segle el teu record. 14 Alça’t i tingues pietat de Sió, que ja és temps de compadir-te’n, ja n’és l’hora! 15 Els teus servents estimen les seues pedres, els fa llàstima la seua pols. 16 Els estrangers respectaran el nom del Senyor, tots els reis del món, la seua majestat, 17 quan el Senyor restaurarà Sió i manifestarà la seua glòria, 18 quan escoltarà l’oració dels desvalguts i farà cas de les seues pregàries. 19 Que quede escrit això per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient: 20 «El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat aguaita la terra, 21 per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a mort, 22 perquè anuncien el seu nom a Sió, a Jerusalem, la seua lloança, 23 quan s’hi congreguen pobles i reialmes per donar culte al Senyor.» 24 Ell esgotava a mig camí les meues forces, volia acurtar la meua vida. 25 Però jo he dit: «Déu meu, no em prengues a la mitat dels meus dies, mentre els teus anys s’allarguen pels segles. 26 Al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teues mans; 27 ells passaran, però tu perduraràs. S’envelliran com un vestit, els canviaràs com la gent muda de roba. 28 Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.» 29 Els fills dels teus servents viuran segurs, els seus descendents es mantindran a la teua presència.
DEL 28 D’OCTUBRE AL 3 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 103, 104
Ell «recorda que som pols»
(Salm 103:9, 10) No sempre acusa ni guarda rancor sense fi; no ens castiga els pecats com mereixem, no ens paga com deuria les nostres culpes.
(Salm 103:14) perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols.
Joies espirituals
(Salm 104:24) Que en són, de variades, Senyor, les teues obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teues criatures.
cl 55 § 18
El poder per a crear: Jehovà va fer el cel i la terra
18 Què aprenem de l’ús que li dona Jehovà al seu poder creatiu? Ens impressiona la diversitat de la seua creació. Un salmiste va dir: «Que en són, de variades, Senyor, les teues obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teues criatures» (Sal. 104:24). Quina veritat! Els biòlegs han identificat al voltant d’un milió d’espècies de sers vius en la terra. Però, hi ha diverses opinions sobre quants milions més poden existir. La capacitat creativa dels humans pot aplegar a acabar-se. En contrast, la creativitat de Jehovà, el seu poder per a inventar i crear coses noves, és inacabable.
Lectura de la Bíblia
(Salm 104:1-24) Beneeix el Senyor, ànima meua. Senyor, Déu meu, com ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat, 2 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estés el cel com una vela, 3 damunt de les aigües t’has fet un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents. 4 Tens els vents per missatgers, el foc i les flames executen les teues ordes. 5 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. 6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. 7 Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esglaiades de sentir el teu tro, 8 pujant les muntanyes, baixant per les valls, fins al lloc que els havies assignat: 9 els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra. 10 De les fonts en fas brollar torrents que s’escolen entre les muntanyes. 11 Els animals feréstecs s’hi abeuren, els ases salvatges hi apaguen la set; 12 a les seues ribes niuen els ocells i canten entre les branques. 13 Des del teu palau regues les muntanyes, sacies la terra de pluges del cel; 14 fas nàixer l’herba per al bestiar i les plantes que l’home cultiva. I ell trau el pa de la terra 15 i el vi que li alegra el cor, l’oli amb què s’ungeix el front i el pa que li renova les forces. 16 El Senyor assaona els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà. 17 Allà els ocells fan els seus nius; a la seua copa hi habita la cigonya. 18 Els cabirols van per l’alta muntanya, als rocams s’hi refugien les fagines. 19 Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s’ha de pondre. 20 Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva; 21 els lleons rugeixen buscant la presa, reclamant a Déu el seu menjar. 22 Quan fas eixir el sol, es retiren i s’ajoquen als seus caus; 23 i l’home se’n va al seu treball, a la seua faena fins a la vesprada. 24 Que en són, de variades, Senyor, les teues obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra és plena de les teues criatures.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Coneixes els teus límits?
(Salm 73:28) Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de buscar en el Senyor, Déu sobirà, el meu refugi i de contar totes les seues gestes.
(Miquees 3:10) que engrandiu Sió a còpia de sang, i Jerusalem al preu d’injustícies!
(Eclesiastés 6:9) Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desitjos: també tot això és en va i afany inútil.