Referències del Quadern d’activitats
© 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 3 AL 9 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU CÀNTIC DELS CÀNTICS 1, 2
Una història d’amor verdader
(Càntic dels Càntics 1:9-11) A una euga junyida als carruatges del faraó et compare, estimada meua! 10 Que són, de belles, les teues galtes entre les arracades, el teu coll entre ramells de perles! 11 Et farem arracades d’or amb filigranes d’argent.
(Càntic dels Càntics 2:16, 17) El meu estimat és tot meu, i jo sóc tota seua, ell que pastura el ramat entre els lliris. 17 Abans que bufe la marinada i s’allarguen les ombres, retorna, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes de Bèter.
w15 15/1 30 ¶ 9, 10
Pot l’amor durar tota la vida?
9 El matrimoni no és un contracte o un simple acord formal buit d’amor i afecte. De fet, el matrimoni cristià s’identifica per l’amor. Però, a quina classe d’amor ens referim? És a l’amor basat en principis bíblics? (1 Jn. 4:8) Al carinyo natural, com el que hi ha entre els membres d’una família? A l’amor càlid i tendre que hi ha entre dos bons amics? (Jn. 11:3) O ens referim a l’amor romàntic? (Prov. 5:15-20) En realitat, l’amor verdader que hi ha entre dos cònjuges inclou tots estos tipos d’amor. L’amor s’enfortirà si els dos cònjuges expressen que s’estimen. Que important és que els matrimonis no permeten que les activitats del dia a dia els impedisquen demostrar-se carinyo i afecte! Estes mostres d’amor contribuiran a la felicitat i seguretat dins del matrimoni. En les cultures on els matrimonis són concertats, i l’home i la dona a penes es coneixen abans de la boda, és molt important que siguen conscients de la necessitat d’expressar-se que es volen, ja que això ajudarà a enfortir el seu matrimoni.
10 Les mostres de carinyo dins del matrimoni tenen un altre efecte positiu. El rei Salomó li va oferir a la Sulamita fer-li «arracades d’or amb filigranes d’argent» i la va alabar dient-li que era «bella com la lluna, resplendent com el sol» (Cànt. 1:9-11; 6:10). Però la jove va ser lleial al seu estimat pastor. Què la va enfortir i consolar mentres van estar separats? Ella ens ho conta (llig Càntic dels Càntics 1:2, 3). Per a la Sulamita, les expressions de carinyo del seu pastor eren «més dolces que el vi» que alegra el cor i el seu nom era com un oli amb «aroma que s’escampa» sobre el cap (Sal. 23:5; 104:15). Aixina que recordar les mostres de carinyo pot enfortir el vincle d’amor. Que important és que els cònjuges es demostren a sovint que s’estimen!
Joies espirituals
(Càntic dels Càntics 2:7) Filles de Jerusalem, vos conjure per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulga.
w15 15/1 31 ¶ 11
Pot l’amor durar tota la vida?
11 El llibre de Càntic dels Càntics també té lliçons per als fadrins, especialment per a aquells que estan buscant parella. La Sulamita no tenia sentiments per Salomó, per això va dir a les filles de Jerusalem: «No desvetleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulga» (Cànt. 2:7; 3:5). Quina és la lliçó? Seria un error començar una relació romàntica amb una persona només per no estar a soles. Aixina que un cristià que desitja casar-se fa bé en esperar pacientment a trobar a eixa persona a qui puga estimar de veres.
Lectura de la Bíblia
(Càntic dels Càntics 2:1-17) Jo sóc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls. 2 Com un lliri entre els cards és la meua estimada entre les donzelles. 3 Com una pomera entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Em fonc per seure a la seua ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar. 4 M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor. 5 Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. 6 Té l’esquerra davall del meu cap i amb la dreta m’abraça. 7 Filles de Jerusalem, vos conjure per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulga. 8 Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades. 9 El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere de la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies. 10 El meu estimat parla i em diu: Alça’t, amiga meua, bonica meua, i vine! 11 Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. 12 Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps de desbrossar, se sent la tórtola pels nostres camps. 13 Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Alça’t, amiga meua, bonica meua, i vine! 14 Coloma meua, en els clevills de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teua cara, fes-me sentir la teua veu, perquè la teua veu és suau, i la teua cara, bonica. 15 Caceu-nos els xacals, els xacals menudets, que destrossen les vinyes, les nostres vinyes en flor. 16 El meu estimat és tot meu, i jo sóc tota seua, ell que pastura el ramat entre els lliris. 17 Abans que bufe la marinada i s’allarguen les ombres, retorna, estimat meu, semblant a la gasela, al cervatell, per les muntanyes de Bèter.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Serà beneït el qui és generós»
(Proverbis 22:9) Serà beneït el qui és generós, el qui dóna al pobre el seu pa.
DEL 10 AL 16 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU CÀNTIC DELS CÀNTICS 3–5
La importància de la bellesa interior
(Càntic dels Càntics 4:3) Com un fil escarlata són els teus llavis, la teua boca és un encís, dos mitats de mangrana són les teues galtes darrere del teu vel.
(Càntic dels Càntics 4:11) Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar, tens mel i llet davall la llengua; l’olor dels teus vestits és com l’olor del Líban.
w15 15/1 30 ¶ 8
Pot l’amor durar tota la vida?
8 No totes les expressions de carinyo que es mencionen en esta cançó es referixen a la bellesa física. Fixem-nos, per exemple, en què diu el pastor sobre la manera de parlar de la jove (llig Càntic dels Càntics 4:7, 11). Ell diu que els llavis d’ella «destil·len nèctar», o com es traduïx en la Traducció del Nou Món, destil·len mel de bresca. Per què diu això? Perquè la mel de bresca és més dolça i més saborosa que la mel que ha estat en contacte amb l’aire. Ell també afig que la Sulamita té «mel i llet davall la llengua», volent dir que la seua manera de parlar és tan agradable i bona com la mel i la llet. Per tant, queda clar que quan el pastor li diu a la jove «ets tota bella [...] no tens cap defecte» no només està pensant en la seua bellesa física.
(Càntic dels Càntics 4:12) Ets un jardí tancat, germana meua, esposa: un jardí tancat, una font segellada.
w00 1/11 11 ¶ 17
El punt de vista de Déu sobre la moralitat
17 La Sulamita va mantindre la seua integritat moral. Com era guapa i jove, no només va atraure un jove pastor, sinó també al poderós rei d’Israel, Salomó. Quan llegim el Càntic dels Càntics, veiem que la Sulamita es va mantindre casta en tot moment, i aixina es va guanyar el respecte de tots els que la rodejaven. Encara que va rebutjar a Salomó, ell es va sentir inspirat a posar per escrit el seu relat. El pastor a qui ella estimava també respectava la seua castedat. De fet, en un moment donat, ell va dir que la Sulamita era com «un jardí tancat» (Càntic dels Càntics 4:12). En l’antic Israel, els jardins comptaven amb una gran varietat de verdures, flors aromàtiques i arbres majestuosos. Estos jardins solien estar rodejats d’una tanca o una paret, i només es podia accedir a ells per una porta que s’obria amb clau (Isaïes 5:5). Per al pastor, la puresa moral i els encants de la Sulamita eren com este jardí de bellesa singular. Ella va ser completament casta en tot moment, les seues mostres de carinyo més tendres estaven reservades per al seu futur espòs.
g04 22/12 9 ¶ 2-5
La bellesa que realment importa
Pot la bellesa interior atraure els altres? Georgina, que du casada vora 10 anys, diu: «Després d’estos anys, puc dir que el que més m’atrau del meu marit és la seua sinceritat i honestedat amb mi. Lo més important en la seua vida és agradar a Déu i això ha fet que siga considerat i molt carinyós. A més, em té en compte a l’hora de prendre decisions i això em fa sentir molt volguda».
Daniel, que es va casar en 1987, conta: «Per a mi, la meua dona és preciosa. I no només m’atrau físicament, sinó que la seua personalitat fa que l’estime cada volta més. Sempre està pensant en els altres i s’interessa per fer-los sentir a gust. Té qualitats cristianes molt boniques i això fa que em senta molt a gust amb ella».
En este món superficial, hem de vore més allà del que es veu a simple vista. Hem d’entendre que conseguir tindre un aspecte físic “ideal” resulta difícil, o inclús impossible, i és de molt poc valor. Però cultivar qualitats atraients ens farà tindre una bellesa molt més valuosa. La Bíblia diu: «L’encant pot ser fals, i la bellesa, passatgera; però la dona que tem a Jehovà rebrà lloances». Per altra banda, les Escriptures advertixen: «Dona bella però grollera: anell d’or en morro de porc» (Proverbis 11:22; 31:30 TNM).
La Paraula de Déu ens ajuda a valorar «la persona secreta del cor amb l’adorn incorruptible d’un esperit tranquil i afable, que és de gran valor als ulls de Déu» (1 Pere 3:4 TNM). En realitat, la bellesa interior és molt més important que la bellesa física, i tots podem aconseguir-la.
Joies espirituals
(Càntic dels Càntics 3:5) Filles de Jerusalem, vos conjure per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulga.
w06 15/11 18 ¶ 4
Punts destacats del llibre de Càntic dels Càntics
2:7; 3:5. Per què va fer la Sulamita que les filles de Jerusalem juraren «per les gaseles i les cérvoles del camp»? Les gaseles i les cérvoles es caracteritzen per la seua bellesa. Per això, la jove Sulamita estava demanant a les dames de la cort que juraren per tot el que és bonic i elegant que no intentarien despertar sentiments d’amor en ella.
Lectura de la Bíblia
(Càntic dels Càntics 4:1-16) Com ets, de bella, estimada meua, com ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere del teu vel. La teua cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. 2 Les teues dents són un ramat d’ovelles esquilades que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. 3 Com un fil escarlata són els teus llavis, la teua boca és un encís, dos mitats de mangrana són les teues galtes darrere del teu vel. 4 El teu coll és com la torre de David, que s’alça sobre els cims; hi ha penjats mil escuts, tots els trofeus dels guerrers. 5 Els teus pits són com dos cervatells, com dos bessons de gasela, que pasturen entre els lliris. 6 Abans que bufe la marinada i s’allarguen les ombres, me n’aniré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens. 7 Ets tota bella, amiga meua, no tens cap defecte. 8 Vine amb mi del Líban, esposa, vine del Líban! Davalla dels cims de l’Amanà, de la serra del Senir i de l’Hermon, dels caus dels lleons, de les muntanyes dels lleopards. 9 M’has robat el cor, germana meua, esposa, amb una sola mirada m’has robat el cor, amb una sola perla dels teus collarets. 10 Com són, de delicioses, les teues carícies, germana meua, esposa! Les teues carícies són més dolces que el vi. L’olor dels teus perfums, més agradable que tots els bàlsams. 11 Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar, tens mel i llet davall la llengua; l’olor dels teus vestits és com l’olor del Líban. 12 Ets un jardí tancat, germana meua, esposa: un jardí tancat, una font segellada. 13 Els teus recs són un paradís de mangraners amb fruits saborosos, amb hennes i nards, 14 nard i safrà; canya aromàtica i cinnamom, amb tota classe d’arbres d’encens, amb mirra i àloes, amb totes les essències balsàmiques. 15 Ets font de jardins, pou d’aigües vives, que brollen del Líban. 16 Desvetla’t, tramuntana, vine, migjorn, bufa sobre el meu jardí i que s’escampen els seus perfums. Que entre el meu estimat al seu jardí per assaborir-ne els fruits saborosos!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Els cristians deuen casar-se només en el Senyor (Gn 28:2)
(Gènesi 28:2) Vés-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de ta mare. Pren per muller una xica d’allà, una de les filles de Laban, el germà de ta mare.
DEL 17 AL 23 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU CÀNTIC DELS CÀNTICS 6–8
Sigues una muralla i no una porta
(Càntic dels Càntics 8:8, 9) La nostra germana és menuda, no té encara pits. Què en farem, de la nostra germana, el dia que es parlarà d’ella? 9 Si fóra una muralla, li construiríem merlets d’argent; si fóra una porta, la recobriríem de cedre.
it «Càntic dels Càntics» ¶ 11
Càntic dels Càntics
Pareix que Salomó per fi va permetre que la Sulamita tornara a sa casa. Quan els seus germans la van vore vindre, van preguntar: «Qui és aquesta que puja del desert, recolzada en el seu estimat?» (Ct 8:5a). Els germans de la Sulamita no s’havien adonat de l’amor lleial que esta sentia cap al seu pastoret. Anys arrere, un dels seus germans va dir d’ella: «La nostra germana és menuda, no té encara pits. Què en farem, de la nostra germana, el dia que es parlarà d’ella?» (Ct 8:8). Un altre germà va contestar: «Si fóra una muralla, li construiríem merlets d’argent; si fóra una porta, la recobriríem de cedre» (Ct 8:9). Com la Sulamita va resistir totes les temptacions, va estar satisfeta amb la seua pròpia vinya i es va mantindre lleial a l’amor del seu estimat (Ct 8:6, 7, 11, 12). Per això, ella va poder dir: «Jo sóc una muralla, els meus pits en són les torres. I ara sóc als seus ulls com la qui troba la pau» (Ct 8:10).
(Càntic dels Càntics 8:10) Jo sóc una muralla, els meus pits en són les torres. I ara sóc als seus ulls com la qui troba la pau.
yp 188 ¶ 2
Quin problema hi ha amb les relacions sexuals abans del matrimoni?
Mantindre la castedat no només ajuda al jove a evitar terribles conseqüències. La Bíblia ens parla d’una jove que es va mantindre casta a pesar dels sentiments intensos que tenia cap al seu estimat. Per això, va poder dir: «Jo sóc una muralla, els meus pits en són les torres». Ella no era com una porta giratòria que fàcilment deixara entrar la immoralitat sexual. En realitat, en sentit moral era com un mur d’una fortalesa amb torres inaccessibles. Per tot això, es mereixia que l’anomenaren pura i podia dir del seu futur marit: «Ara sóc als seus ulls com la qui troba la pau». La seua tranquil·litat mental va fer que els dos se sentiren molt feliços (Càntic dels Càntics 6:9, 10; 8:9, 10).
yp2 33
Bons exemples: la Sulamita
La Sulamita sabia que necessitava tindre les coses clares. Per això, va fer jurar a les filles de Jerusalem: «No desvetleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulga». Ella sabia que els sentiments poden enganyar-nos fàcilment i que per cedir a la pressió dels altres podríem acabar amb la persona equivocada. També sabia que els seus sentiments podien cegar el seu bon juí. Per això, va decidir que seria com «una muralla» (Càntic dels Càntics 8:4, 10).
Veus les relacions romàntiques amb la mateixa maduresa que la Sulamita? Eres capaç d’escoltar al teu cap, i no sols al teu cor? (Proverbis 2:10, 11) Pot ser que altres persones intenten pressionar-te per a que inicies una relació abans d’estar preparat, o inclús pot ser que tu mateix estigues alimentant eixos desitjos. Per exemple, quan veus un xic i una xica passejar agarrats de la mà, t’envaïxen sentiments intensos de tindre parella? Estaries inclús dispost a eixir amb algú que no tinga les mateixes creences que tu? La Sulamita va actuar amb maduresa, i segur que tu també podràs actuar aixina!
Lectura de la Bíblia
(Càntic dels Càntics 7:2-14 [Càntic dels Càntics 7:1-13 TNM]) Com són, de bells, els teus peus amb les sandàlies, filla de príncep! La teua cintura es doblega com un collaret eixit de mans d’artista. 3 El teu melic és una copa redona on mai no falta el vi aromàtic, el teu ventre és un muntó de blat envoltat de lliris, 4 els teus pits són com dos cervatells, com dos bessons de gasela. 5 El teu coll és com una torre de vori; els teus ulls, com els estanys d’Heixbon, vora la porta de Bat-Rabim; el teu nas, com la torre del Líban, que mira vers Damasc. 6 El teu cap s’alça com el Carmel, de porpra és la teua cabellera, un rei és presoner de les teues trenes. 7 Com ets, de bella i fascinant, amor meu deliciós! 8 Ets esvelta com una palmera, els teus pits en són els raïms. 9 Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera, n’agafaré els ramells.» Que els teus pits siguen per a mi com raïms d’una vinya, el perfum de la teua cara, com el de les pomes! 10 La teua boca és vi exquisit, que flueix suaument cap al teu estimat regallant sobre els llavis endormiscats. 11 Jo sóc tota del meu estimat, i cap a mi ve la seua passió. 12 Vine, estimat meu, eixim al camp, fem nit en alqueries. 13 De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seua florida, si als mangraners els esclaten les gemmes. Allí t’ompliré de carícies. 14 Les mandràgores escampen el seu perfum, tenim a les portes els fruits saborosos, vells i nous: els he reservat per a tu, estimat meu!
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Fugiu de la immoralitat»
(Càntic dels Càntics 2:10-14) El meu estimat parla i em diu: Alça’t, amiga meua, bonica meua, i vine! 11 Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. 12 Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps de desbrossar, se sent la tórtola pels nostres camps. 13 Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Alça’t, amiga meua, bonica meua, i vine! 14 Coloma meua, en els clevills de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teua cara, fes-me sentir la teua veu, perquè la teua veu és suau, i la teua cara, bonica.
(Càntic dels Càntics 2:15) Caceu-nos els xacals, els xacals menudets, que destrossen les vinyes, les nostres vinyes en flor.
DEL 24 AL 30 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 1, 2
Esperança per al que està «carregat de culpes»
(Isaïes 1:4-6) Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! 5 On vos pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor. 6 De cap a peus no hi ha res de sa: tot són colps, morats i ferides obertes, que no han estat netejades ni embenades ni amorosides amb oli.
ip-1 14 ¶ 8
Un pare amb fills rebels
8 Isaïes continua el seu missatge amb estes paraules tan contundents contra la nació de Judà: «Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena!» (Isaïes 1:4). Les males accions poden acumular-se fins al punt de convertir-se en càrregues molt pesades. En els dies d’Abraham, Jehovà va dir que els pecats de Sodoma i Gomorra eren molt greus (Gènesi 18:20). Açò és el que està passant ara amb la nació de Judà, perquè Isaïes diu que són un «poble carregat de culpes». A més, els anomena «raça de malvats» i «fills corruptes». Aixina és, els habitants de Judea són com fills delinqüents que li han girat l’esquena a son pare.
ip-1 28, 29 ¶ 15-17
«Veniu i arreglem les coses entre nosaltres»
15 Jehovà ara parla d’una manera més tendra i carinyosa. «“Veniu i arreglem les coses entre nosaltres”, diu Jehovà. “Encara que els vostres pecats siguen com roig escarlata, quedaran blancs com la neu; encara que siguen rojos com la tela carmesí, es tornaran com la llana.”» (Isaïes 1:18 TNM) La invitació que Jehovà ens fa en este versicle és molt bonica, però moltes voltes s’ha malinterpretat. Per exemple, la Bíblia valenciana. Traducció interconfessional diu: «Veniu després i veurem qui té raó», com si les dos parts hagueren d’arribar a un acord. Però això no és aixina, Jehovà no ha fet res malament en la manera com ha tractat el seu poble rebel i hipòcrita (Deuteronomi 32:4, 5). Este versicle no està parlant d’una negociació entre iguals, sinó d’impartir justícia. És com si Jehovà estiguera desafiant la nació d’Israel a presentar-se davant d’un juí.
16 Esta manera de vore-ho podria paréixer intimidatòria, però Jehovà és el jutge més misericordiós i compassiu que existix. La seua capacitat per a perdonar és insuperable (Salm 86:5). De fet, ell és l’únic que pot agarrar els pecats que són «com roig escarlata» i netejar-los fins que arriben a quedar «blancs com la neu». Cap esforç humà, acció, sacrifici o oració pot eliminar la taca del pecat. Només el perdó de Jehovà pot netejar-la completament, ja que ell ens perdona sempre que complim amb les seues condicions, que inclouen penedir-se de tot cor.
17 Esta veritat és tan important que Jehovà la torna a repetir de manera poètica. Diu que convertirà els pecats que són com «tela carmesí» en «llana» blanca sense tenyir. Jehovà vol que sapiem que ell de veres perdona els pecats, inclús els més greus, sempre que ens penedim de cor. Si et costa creure que açò pot ser de veres en el teu cas, l’exemple de Manassés et pot ajudar. Ell va cometre pecats horribles durant molts anys, però quan es va penedir, Jehovà el va perdonar (2 Cròniques 33:9-16). Déu vol que tots nosaltres, inclús aquells que hem comés pecats greus, recordem que no és massa tard per a que «arreglem les coses» amb ell.
Joies espirituals
(Isaïes 2:2, 3) En els darrers temps, la muntanya del temple del Senyor s’alçarà ferma sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels tossals. Totes les nacions hi afluiran, 3 s’hi encaminaran tots els pobles i diran: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seues rutes.» Perquè de Sió n’ix l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 2:1-11) Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós. 2 En els darrers temps, la muntanya del temple del Senyor s’alçarà ferma sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels tossals. Totes les nacions hi afluiran, 3 s’hi encaminaran tots els pobles i diran: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seues rutes.» Perquè de Sió n’ix l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. 4 Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seues espases i corbelles de les seues llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. 5 Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor! 6 Tu, Senyor, has abandonat el teu poble, la casa de Jacob, perquè és plena d’endevins d’orient com el país dels filisteus, i els estrangers hi formiguegen. 7 El país s’ha omplit de plata i d’or, i els seus tresors no tenen fi. El país s’ha omplit de cavalls, són incomptables els seus carros. 8 El país s’ha omplit d’ídols, la gent es prosterna davant d’ells, davant l’obra de les seues mans: són els ídols que les seues mans han fabricat. 9 Però tot mortal serà humiliat, tot home s’afonarà. Tu, Senyor, no els ho passaràs per alt. 10 Fiqueu-vos entre roques, amagueu-vos davall terra, de pànic davant el Senyor, davant la seua terrible majestat. 11 L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol.
DE L’1 AL 7 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 3–5
Jehovà tenia el dret d’esperar més
(Isaïes 5:1, 2) Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seua vinya: El meu estimat tenia una vinya en un tossal molt fèrtil. 2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un trull. N’esperava bon raïm, però ha eixit agre.
ip-1 73, 74 ¶ 3-5
Ai de la vinya infidel!
3 Ja siga que Isaïes realment cante esta paràbola als seus oients o no, segur que capta la seua atenció. És probable que la majoria estiguen familiaritzats amb el treball de plantar una vinya, i este relat d’Isaïes fa una descripció molt realista. Igual que els viticultors de hui en dia, l’amo de la vinya no planta llavors de raïm, sinó estaques d’un altre cep, «ceps triats» de primera qualitat. Per tant, és apropiat que plante la seua vinya «en un tossal molt fèrtil», és a dir, un lloc on la vinya puga créixer (Isaïes 5:1, 2).
4 Requerix molt d’esforç fer que una vinya done fruit. Isaïes diu que l’amo remou la terra i lleva les pedres. Esta faena és tediosa i esgotadora! Pareix que utilitza les pedres més grans per a construir una torre. En aquell temps, s’usaven eixes torres per a que els guàrdies que vigilaven les collites les protegiren dels lladres i els animals. A més, l’amo fa murs de pedra per a que els bancals de la vinya no s’afonen (Isaïes 5:5). Açò es feia per a que l’aigua no s’emportara la capa d’adob que era tan important per a la terra.
5 Després de treballar tant per a protegir la vinya, és lògic que l’amo espere que produïsca fruit, aixina que excava un trull. Ara bé, es fa realitat el seu desig? No, ja que la vinya dona raïm agre.
ip-1 76 ¶ 8, 9
Ai de la vinya infidel!
8 Isaïes anomena a Jehovà, l’amo de la vinya, «el meu estimat» (Isaïes 5:1). Ell pot parlar d’esta manera tan íntima de Déu perquè té una relació estreta amb ell (compara-ho amb Job 29:4; Salm 25:14). No obstant, l’amor que el profeta sent per Déu es queda curt al comparar-lo amb l’amor que Déu ha mostrat per la seua «vinya», la nació que ell ha plantat (compara-ho amb Èxode 15:17; Salm 80:9, 10 [Salm 80:8, 9 TNM]).
9 Jehovà va plantar a la seua nació en la terra de Canaan i li va donar lleis i normes, les quals feien de mur per a protegir-los de la corrupció de les altres nacions (Èxode 19:5, 6; Salm 147:19, 20; Efesis 2:14). A més, Jehovà els va donar jutges, sacerdots i profetes per a instruir-los (2 Reis 17:13; Malaquies 2:7; Fets 13:20). Quan la nació d’Israel es va vore amenaçada per atacs militars, Jehovà va designar llibertadors (Hebreus 11:32, 33). Amb raó, Jehovà va preguntar: «Què més podia fer que no li haja fet?» (Isaïes 5:4).
(Isaïes 5:4) Què més podia fer que no li haja fet? N’esperava bon raïm; per què ix agre?
w06 15/6 18 ¶ 1
Cuida d’este cep!
Isaïes va comparar el «poble d’Israel» a un cep que, amb el temps, va produir raïm silvestre, o «agre» (Isaïes 5:2, 7). El raïm silvestre és molt més xicotet que el que es cultiva, i té molt poca polpa perquè les llavors ocupen pràcticament tot el raïm. Com no aprofiten per a fer vi ni per a menjar, són un símbol apropiat de la nació apòstata, ja que en comptes de donar un fruit just, desafiaven la llei. Que el fruit no aprofitara per a res no era culpa del cultivador del cep. Jehovà havia fet tot el que havia pogut per a que la nació fora productiva. De fet, va preguntar: «Què més podia fer que no li haja fet?» (Isaïes 5:4).
(Isaïes 5:5, 6) Doncs, ara, vos faig saber què faré amb la meua vinya: n’afonaré la paret perquè la puguen esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitge. 6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donen mai més pluja.
w06 15/6 18 ¶ 2
Cuida d’este cep!
Com la vinya d’Israel havia demostrat ser infructífera, Jehovà va advertir al seu poble que derrocaria el mur protector que havia construït al seu voltant. Ja no podaria la seua vinya simbòlica ni netejaria la terra amb l’aixada. Tampoc aplegarien les pluges primaverals de les quals depenia la collita, i les espines i les males herbes s’apoderarien de la vinya (Isaïes 5:5, 6).
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 5:1-12) Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seua vinya: El meu estimat tenia una vinya en un tossal molt fèrtil. 2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un trull. N’esperava bon raïm, però ha eixit agre. 3 I bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meua vinya. 4 Què més podia fer que no li haja fet? N’esperava bon raïm; per què ix agre? 5 Doncs, ara, vos faig saber què faré amb la meua vinya: n’afonaré la paret perquè la puguen esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitge. 6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donen mai més pluja. 7 La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seua plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries. 8 Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps! Ben prompte no quedarà lloc per a ningú, habitareu sols en el país. 9 Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers: «Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran una ruïna; ningú no habitarà aquests palaus. 10 Deu jovades de vinya donaran només un bot de vi, i deu sacs de gra en produiran només un.» 11 Ai dels qui de bon matí corren darrere la beguda i a poca nit s’atarden encesos pel vi! 12 Mentre s’embriaguen al so de l’arpa, la lira, el tamborí i la flauta, no pensen què fa el Senyor, no s’adonen com actua la seua mà.
DEL 8 AL 14 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 6:1–8:22 (ISAÏES 6–8 TNM)
«Ací em tens! Envia’m a mi!»
ip-1 93, 94 ¶ 13, 14
Jehovà Déu està en el seu sant temple
13 Isaïes 6:8 (TNM) diu: «Llavors vaig sentir la veu de Jehovà, que deia: “A qui enviaré i qui anirà per nosaltres?”. I jo vaig dir: “Ací em tens! Envia’m a mi!”». Està clar que Jehovà espera que Isaïes conteste a la pregunta, ja que és l’únic profeta humà que apareix en la visió. Sense dubte, es tracta d’una invitació per a que siga el seu missatger. Però, per què pregunta Jehovà «qui anirà per nosaltres?». A l’utilitzar el pronom plural «nosaltres», Jehovà inclou almenys una altra persona. A qui? ¿No serà el seu Fill unigènit, qui més tard va arribar a ser Jesucrist? No hi ha dubte que va ser a este mateix Fill a qui Déu va dir: «Fem l’home a imatge nostra» (Gènesi 1:26; Proverbis 8:30, 31). En efecte, el seu Fill unigènit està al seu costat en el cel (Joan 1:14).
14 Isaïes no dubta en respondre. Sense importar quin puga ser el missatge, contesta immediatament: «Ací em tens! Envia’m a mi!». Tampoc pregunta quins beneficis obtindrà si accepta l’assignació. El seu esperit dispost és un gran exemple per a tots els servents de Déu de l’actualitat, que han rebut la comissió de predicar les «bones notícies del Regne [...] per tota la terra habitada» (Mateu 24:14). A pesar de la indiferència generalitzada, imiten a Isaïes al mantindre’s fidels en la seua assignació i donar «testimoni per a totes les nacions». I continuen avant amb la mateixa confiança que el profeta, ja que saben que la seua comissió compta amb el suport de Jehovà.
(Isaïes 6:9, 10) Ell digué: «Vés a dir a aquest poble: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu.” 10 Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seues orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegen, que les seues orelles no hi senten, que el seu cor no comprenga. Que no es convertisquen ni siguen curats».
ip-1 95 ¶ 15, 16
Jehovà Déu està en el seu sant temple
15 Jehovà li diu a Isaïes el que ha de dir i la resposta que trobarà: «Vés a dir a aquest poble: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu.” Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seues orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegen, que les seues orelles no hi senten, que el seu cor no comprenga. Que no es convertisquen ni siguen curats» (Isaïes 6:9, 10). Vol dir açò que Isaïes ha de ser sec i desconsiderat, i espantar els jueus per a que continuen enfrontats amb Jehovà? Clar que no! Són el seu poble i se sent vinculat a ells. No obstant, les paraules de Jehovà revelen com respondran al seu missatge sense importar lo fidel que siga Isaïes al dur a terme la seua missió.
16 La culpa és del poble. Isaïes els parlarà una volta darrere d’una altra, però ells no acceptaran el missatge ni l’entendran. La majoria seran cabuts i indiferents, com si estigueren completament cegos i sords. Al dirigir-se a ells una volta darrere d’una altra, Isaïes deixarà que este poble demostre que no vol comprendre, que tanca la seua ment i el seu cor al missatge que els porta, al missatge de Déu. Que pareguda és la situació de hui en dia! Moltes persones rebutgen escoltar els testimonis de Jehovà quan prediquen les bones notícies del Regne de Déu que està per vindre.
ip-1 99 ¶ 23
Jehovà Déu està en el seu sant temple
23 Al citar d’Isaïes, Jesús va indicar que la profecia tenia un compliment en el seu temps. La gent en general va demostrar la mateixa actitud de cor que els jueus de l’època d’Isaïes. Es van fer cegos i sords al seu missatge, i també van acabar sent destruïts (Mateu 23:35-38; 24:1, 2). En l’any 70 n. e., les forces romanes dirigides pel general Titus atacaren Jerusalem i destruïren la ciutat i el seu temple. No obstant, algunes persones havien escoltat a Jesús i s’havien fet els seus deixebles. Per això, ell va dir que eren «feliços» (Mateu 13:16-23, 51). Els havia dit que quan veren «Jerusalem rodejada d’exèrcits acampats» havien de fugir «a les muntanyes» (Lluc 21:20-22). D’esta manera, la descendència santa que havia tingut fe i s’havia convertit en una nació espiritual, «l’Israel de Déu», es va salvar (Gàlates 6:16).
Joies espirituals
(Isaïes 7:3, 4) Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: «Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Llavadors, 4 i digues-li: “No perdes la calma, no tingues por, no et deixes intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió.
w06 1/12 9 ¶ 3
Punts destacats del llibre d’Isaïes (part 1)
7:3, 4. Per què va salvar Jehovà el malvat rei Acaz? Els reis de Síria i Israel es proposaven derrocar el rei Acaz de Judà i substituir-lo per una marioneta, el fill de Tabel, un home que no formava part de la dinastia de David. Esta diabòlica trama interrompria el pacte del Regne que es va celebrar amb David. Jehovà va salvar a Acaz per a mantindre la línia per mitjà de la qual arribaria el «Príncep de Pau» promés (Isaïes 9:6).
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 8:1-13) El Senyor em va dir: «Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”). 2 Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu». 3 Llavors la meua dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir: «Posa-li el nom de “Maher xalal, haix baz”. 4 Perquè, abans que el xiquet sàpia dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria». 5 El Senyor va continuar parlant-me. Em digué: 6 «Aquest poble ha rebutjat les aigües de Siloé, que s’escolen suaument, i s’alegra de la invasió de Ressín i del fill de Remaliahu. 7 Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada eixirà de mare i negarà totes les ribes. 8 Envairà Judà, el cobrirà i el submergirà: li arribarà fins al coll! Les seues ales esteses, Emmanuel, abastaran tot el teu país. 9 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets! Escolteu, països llunyans: ni que vos equipeu per al combat, sereu desfets! Ja podeu equipar-vos, que sereu desfets! 10 Ja podeu deliberar, que fracassareu! Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres!». 11 El Senyor em prengué amb la seua mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així: 12 «Vosaltres no heu de tenir per conspiració res d’allò que aquest poble té per conspiració; no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem. 13 És a mi, el Senyor de l’univers, que heu de reconéixer com a sant! Davant meu heu de témer i tremolar!».
DEL 15 AL 21 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 8:23–10:34 (ISAÏES 9, 10 TNM)
Es profetitza «una gran llum»
ip-1 125, 126 ¶ 16, 17
La promesa d’un Príncep de Pau
16 Quan Isaïes va dir «temps després», estava predient el període del ministeri terrestre de Jesús, qui va passar la major part de la seua vida humana en Galilea. Va ser en esta regió on va iniciar el seu ministeri i on va començar a anunciar: «El Regne del cel s’ha acostat» (Isaïes 9:1; Mateu 4:17). En Galilea va pronunciar el seu famós Sermó de la Muntanya, va escollir els seus apòstols, va fer el seu primer milacre i una volta ressuscitat es va aparéixer a uns 500 deixebles (Mateu 5:1–7:27; 28:16-20; Marc 3:13, 14; Joan 2:8-11; 1 Corintis 15:6). D’esta manera, Jesús va complir la profecia d’Isaïes on deia que donaria honra a «la terra de Zabuló i la terra de Neftalí» (Isaïes 9:1). Però no va limitar el seu ministeri als galileus. Més bé, va predicar les bones notícies per tot el país. Aixina, tota la nació d’Israel, inclosa Judà, va rebre honra.
17 Ara bé, Mateu va parlar d’una «gran llum» que apareixeria en Galilea (Mateu 4:16). Què podem dir d’açò? Es tracta d’una altra cita de la profecia d’Isaïes, qui va escriure: «El poble que caminava a fosques ha vist una gran llum. Sobre els habitants de la terra que estaven davall d’una ombra profunda, ha brillat una llum» (Isaïes 9:2). En el segle I, la llum de la veritat s’havia vist eclipsada per les mentires del paganisme. Els guies religiosos jueus no havien fet més que empitjorar el problema, ja que seguien tradicions religioses amb les quals anul·laven «la paraula de Déu» (Mateu 15:6). Els humils, que estaven davall la direcció de «guies cegos», eren víctimes de l’opressió i se sentien desconcertats (Mateu 23:2-4, 16). Quan va aparéixer Jesús, el Messies, els ulls de moltes persones humils es van obrir de manera meravellosa (Joan 1:9, 12). Amb l’expressió «una gran llum», la profecia d’Isaïes fa referència a la labor de Jesús mentres va estar en la terra i a les benediccions que obtenim gràcies al seu sacrifici (Joan 8:12).
(Isaïes 9:2 [Isaïes 9:3 TNM]) Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplit d’una alegria immensa. S’alegren davant de tu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí.
ip-1 126-128 ¶ 18, 19
La promesa d’un Príncep de Pau
18 Els que van respondre de manera favorable a la llum tenien moltes raons per a alegrar-se. Isaïes continua dient: «Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplit d’una alegria immensa. S’alegren davant de tu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí» (Isaïes 9:2 [Isaïes 9:3 TNM]). Com a resultat de la predicació de Jesús i dels seus seguidors, les persones sinceres de cor es van mostrar dispostes a adorar a Jehovà amb esperit i veritat (Joan 4:24). En menys de 4 anys, multituds de persones van acceptar el cristianisme. El dia del Pentecostés de l’any 33 n. e. es van batejar 3.000 persones, i poc temps després «van arribar a ser uns 5.000 hòmens» (Fets 2:41; 4:4). A mesura que els cristians reflectien amb zel la llum, «la quantitat de deixebles en Jerusalem va seguir creixent moltíssim. Inclús molts sacerdots van acceptar la fe» (Fets 6:7).
19 Tal com els que s’alegren per una bona collita o al repartir-se un botí valuós després d’una gran victòria militar, els deixebles de Jesús s’alegraren moltíssim per l’augment (Fets 2:46, 47). Amb el temps, Jehovà va fer que la llum brillara entre les nacions (Fets 14:27). Aixina que gent de totes les races es va alegrar pel fet que se’ls haguera obert el camí per a acostar-se a Jehovà (Fets 13:48).
(Isaïes 9:3, 4 [Isaïes 9:4, 5 TNM]) El jou que els afeixugava, la barra que duien a l’espatla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. 4 Les botes dels soldats que feien tremolar la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.
ip-1 128, 129 ¶ 20, 21
La promesa d’un Príncep de Pau
20 Els efectes de la labor del Messies són permanents, tal com podem vore en les següents paraules d’Isaïes: «El jou que els afeixugava, la barra que duien a l’espatla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian» (Isaïes 9:3 [Isaïes 9:4 TNM]). Segles abans de l’època d’Isaïes, els madianites conspiraren amb els moabites per a fer que Israel caiguera en el pecat (Nombres 25:1-9, 14-18; 31:15, 16). Més tard, els madianites van sembrar el terror entre els israelites atacant i saquejant pobles i granges durant set anys (Jutges 6:1-6). Però aleshores, Jehovà, per mitjà del seu servent Gedeó, va derrotar els exèrcits madianites. Després d’aquell «dia de Madian», no hi han proves que el poble de Jehovà tornara a patir a mans dels madianites (Jutges 6:7-16; 8:28). D’ací a poc, el Gedeó major, Jesucrist, acabarà amb els enemics moderns del poble de Jehovà amb un colp mortal (Apocalipsi 17:14; 19:11-21). Tal com en el «dia de Madian», la victòria serà completa i permanent, però no gràcies a l’habilitat dels hòmens, sinó al poder de Jehovà (Jutges 7:2-22). Aixina és, el poble de Déu mai tornarà a patir davall del jou de l’opressió!
21 Les manifestacions del poder diví no pretenen exaltar la guerra. El ressuscitat Jesús és el Príncep de Pau i, quan acabe amb els seus enemics, portarà una pau que serà eterna. Isaïes ara diu que l’equipament militar serà completament destruït pel foc, al dir: «Les botes dels soldats que feien tremolar la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora» (Isaïes 9:4 [Isaïes 9:5 TNM]). Ningú tornarà a sentir por pel colp de les botes dels soldats quan fan marxa. Ja no tornaran a vore’s els uniformes dels militars plens de sang, les guerres desapareixeran per sempre! (Salm 46:9)
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 10:1-14) Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! 2 Neguen la justícia als dèbils, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. 3 Què fareu el dia que vos demanaran comptes, quan veureu acostar-se la tempesta? A qui acudireu perquè vos socórrega? On amagareu les vostres riqueses? 4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seua mà continua amenaçant. 5 «Ai dels assiris! Són el bastó amb què jo pegue, la vara amb què castigue. 6 Els envie contra una nació infidel, contra un poble que m’irrita, perquè el saquegen, l’espolien i el trepitgen com el fang dels carrers. 7 Però ells no ho entenen així, no són aquests els seus propòsits: el que volen és exterminar i destruir moltes nacions.» 8 El rei dels assiris diu: «Que no són reis tots els meus generals? 9 ¿No he fet a Calné el mateix que a Carquemix? ¿I a Hamat el mateix que a Arpad? ¿I a Samaria el mateix que a Damasc? 10 He sotmés amb el meu poder regnes protegits per molts ídols, amb moltes més estàtues que Jerusalem i Samaria. 11 I el que vaig fer a Samaria i als seus ídols, ¿no ho faré també a Jerusalem i a les seues imatges?» 12 Però quan el Senyor haurà acabat la seua obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seua altivesa insolent. 13 El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meua intel·ligència i de la meua sagacitat. Faig desaparéixer les fronteres dels pobles i els arrabasse els tresors. Destrone reis d’una envestida. 14 Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats, m’he apoderat de tota la terra, he arreplegat les riqueses dels pobles, sense que ningú piulara o parrupara ni poguera batre les ales.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
La llum va fent-se més brillant
(Proverbis 4:18) La via dels justos és com l’aurora: cada vegada es fa més clara fins que arriba el ple del dia.
DEL 22 AL 28 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 11–13
Què diu la Bíblia sobre com seria el Messies?
ip-1 159 ¶ 4, 5
El regnat del Messies, temps de salvació i alegria
4 Segles abans del temps d’Isaïes, altres escriptors bíblics hebreus havien fet referència a l’arribada del Messies, l’autèntic Líder que Jehovà enviaria a Israel (Gènesi 49:10; Deuteronomi 18:18; Salm 118:22, 26). Ara, per mitjà d’Isaïes, Jehovà dona més detalls: «De la soca de Jessé eixirà una rameta, i un brot de les seues arrels donarà fruit» (Isaïes 11:1 TNM; compara-ho amb Salm 132:11). Les paraules «rameta» i «brot» indiquen que el Messies seria descendent de Jessé a través del seu fill David, que va ser ungit amb oli com a rei d’Israel (1 Samuel 16:13; Jeremies 23:5; Apocalipsi 22:16). Quan arribara el verdader Messies, este «brot» de la casa de David produiria bon fruit.
5 El Messies promés és Jesús. L’evangeliste Mateu va fer referència a Isaïes 11:1 al dir que Jesús va complir els missatges dels profetes quan se’l va anomenar «Natzaré». Este nom, que se li va donar a Jesús per haver-se criat en Natzaret, aparentment està relacionat amb la paraula hebrea per a «brot» que s’utilitza en Isaïes 11:1 (Mateu 2:23, nota; Lluc 2:39, 40).
ip-1 159 ¶ 6
El regnat del Messies, temps de salvació i alegria
6 Quina classe de governant serà el Messies? Serà com el cruel i tossut assiri que destruïx el regne de deu tribus d’Israel? Clar que no! De fet, Isaïes diu del Messies: «L’esperit de Jehovà estarà damunt d’ell, l’esperit de saviesa i d’enteniment, l’esperit de consell i de poder, l’esperit de coneixement i del temor de Jehovà. I ell es complaurà en el temor de Jehovà» (Isaïes 11:2, 3a TNM). El Messies no és ungit amb oli, sinó amb l’esperit sant de Déu. Açò va passar en el baptisme de Jesús, quan Joan el Baptiste va vore l’esperit sant de Déu baixar sobre Jesús en forma de colom (Lluc 3:22). És evident que l’esperit de Jehovà estava sobre Jesús, perquè va manifestar saviesa, enteniment, habilitats per a aconsellar, poder i coneixement. Quines qualitats tan bones per a un governant!
ip-1 160 ¶ 9
El regnat del Messies, temps de salvació i alegria
9 Isaïes prediu altres característiques que tindria el Messies: «No jutjarà per les aparences ni corregirà simplement pel que escolte» (Isaïes 11:3b TNM). Si hagueres de presentar-te davant d’un tribunal, veritat que agrairies tindre un jutge aixina? En la seua funció com a jutge de tota la humanitat, el Messies no es deixa influir per arguments falsos, per hàbils tàctiques legals, rumors o factors externs com la riquesa. És capaç de percebre l’engany i no es fixa en les aparences, sinó en «la persona secreta del cor» (1 Pere 3:4 TNM). El bon exemple de Jesús servix de model per a aquells que tenen la responsabilitat de jutjar en la congregació cristiana (1 Corintis 6:1-4).
ip-1 161 ¶ 11
El regnat del Messies, temps de salvació i alegria
11 Per una banda, Jesús dona als seus deixebles la correcció que necessiten de la manera que més els beneficia, i açò és un magnífic exemple per als ancians cristians. Per altra banda, els que actuen malament poden esperar que ell els jutge amb més duresa. Quan Déu demane comptes a este sistema, el Messies «colpejarà la terra» amb l’autoritat de la seua veu i, d’esta manera, sentenciarà a la destrucció a tots els malvats (Salm 2:9; compara-ho amb Apocalipsi 19:15). Com a resultat, ja no hi haurà persones malvades que pertorben la pau de la humanitat (Salm 37:10, 11). Jesús té el poder per a fer-ho, ja que té els malucs i els lloms cenyits amb la justícia i la fidelitat (Salm 45:3-7).
Joies espirituals
(Isaïes 11:9, 10) Ningú no serà roí ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar. 10 Aquell dia, el rebrot de Jessé s’alçarà com a bandera entre els pobles; les nacions li demanaran consell, i el lloc on habitarà serà gloriós.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 11:1-12) Un rebrot naixerà de la soca de Jessé, brotarà un plançó de les seues arrels. 2 L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; 3 esperit que li inspire com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senta a dir; 4 farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seua paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. 5 S’armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat. 6 El llop conviurà amb el corder, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un xiquet menut els guiarà. 7 La vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran unides les seues cries. El lleó menjarà palla com el bou, 8 l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el xiquet ficarà la mà a l’amagatall de la serp. 9 Ningú no serà roí ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar. 10 Aquell dia, el rebrot de Jessé s’alçarà com a bandera entre els pobles; les nacions li demanaran consell, i el lloc on habitarà serà gloriós. 11 Aquell dia, el Senyor tornarà a mostrar el seu poder per rescatar la resta del seu poble: els qui queden per Assíria i per Egipte, a Patrós, Etiòpia i Elam, a Xinar, Hamat i les illes. 12 Alçarà un estendard sobre les nacions, per reunir els dispersats d’Israel i ajuntar els deportats de Judà de les quatre parts de la terra.
DEL 29 DE DESEMBRE AL 4 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 14–16
Jehovà sempre castiga als enemics del seu poble
(Isaïes 14:13-15) Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. 14 Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.” 15 De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns.
(Isaïes 14:22, 23) »Ho dic jo, el Senyor de l’univers: M’alçaré contra Babilònia i n’exterminaré el nom i tot vestigi, tot rebrot i tota posteritat. 23 La convertiré en terra pantanosa, domini dels eriçons. La llançaré lluny d’un sol colp. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
ip-1 180 ¶ 16
Jehovà humilia una ciutat arrogant
16 Esta devastació no es va produir immediatament en l’any 539 a. n. e. No obstant, hui en dia podem vore clarament que tot el que Isaïes va profetitzar sobre Babilònia s’ha complit. Un comentarista bíblic diu sobre Babilònia: «És des de fa segles escenari d’una extensa desolació, un muntó de ruïnes». I afig: «És impossible contemplar l’escena sense recordar l’exactitud amb la qual s’han complit les prediccions d’Isaïes i Jeremies». Òbviament, cap contemporani d’Isaïes va poder predir ni la caiguda de Babilònia ni la seua desolació. Tinguem en compte que la caiguda de la ciutat en mans dels medes i els perses va ocórrer uns 200 anys després que fora escrit el llibre, i que no es va quedar despoblada definitivament fins segles més tard. No enfortixen estos fets la nostra fe en què la Bíblia és la Paraula inspirada de Déu? (2 Timoteu 3:16) A més, com en el passat es van complir tantes profecies de Jehovà, podem tindre plena confiança que les que queden per complir-se ho faran quan arribe el moment que Déu ha establit.
ip-1 184 ¶ 24
Jehovà humilia una ciutat arrogant
24 En la Bíblia es compara als reis del llinatge de David amb estrelles (Nombres 24:17). A partir del regnat de David, aquelles «estrelles» van governar des de la muntanya de Sió. Quan Salomó va construir el temple de Jehovà en Jerusalem, el nom Sió va passar a referir-se a tota la ciutat. Davall del pacte de la Llei, tot home israelita estava obligat a viatjar a Sió tres voltes a l’any. Per això, es va convertir en «la muntanya de reunió». Nabucodonosor va demostrar la seua intenció de posar-se per damunt d’estes «estrelles» perquè estava determinat a sotmetre als reis de Judà i tirar-los d’aquella muntanya. Quan va obtindre la victòria, es va col·locar amb arrogància en el lloc de Jehovà en comptes de donar-li el mèrit.
(Isaïes 14:24, 25) Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Vos assegure que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. 25 Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt de les meues muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seues espatles.»
ip-1 189 ¶ 1
El consell de Jehovà contra les nacions
JEHOVÀ pot usar les nacions per a corregir el seu poble per la seua maldat. Aixina i tot, no excusa estes nacions per la seua crueltat innecessària, el seu orgull i la seua hostilitat cap a l’adoració verdadera. Per això, va inspirar a Isaïes amb molta antelació per a que escriguera el «presagi sobre Babilònia» (Isaïes 13:1). No obstant això, Babilònia seria una amenaça en el futur. En els dies d’Isaïes, era Assíria la que estava oprimint el poble que tenia un pacte amb Déu. També va destruir el regne de deu tribus d’Israel i gran part de Judà, però la seua victòria era limitada. Isaïes escriu: «Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: “Vos assegure que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt de les meues muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seues espatles”» (Isaïes 14:24, 25). Poc després que Isaïes diguera esta profecia, l’amenaça assíria va desaparéixer de Judà.
(Isaïes 16:13, 14) Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab. 14 I ara el Senyor declara: «D’ací a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seua nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»
ip-1 194 ¶ 12
El consell de Jehovà contra les nacions
12 Quan es compliria completament esta profecia? Prompte. «Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab. I ara el Senyor declara: “D’ací a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seua nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.”» (Isaïes 16:13, 14) En harmonia amb estes paraules, hi han proves arqueològiques que demostren que en el segle VIII a. n. e. Moab va passar per un patiment intens i moltes zones del seu territori quedaren deshabitades. Tiglat-Pilèsser III va mencionar a Salamanu de Moab entre els governants que li van pagar tribut. Kammusunadbi, rei de Moab, també li va pagar tribut a Sennaquerib. Els monarques assiris Assarhaddon i Assurbanipal van dir que els reis moabites Musuri i Kamashaltu estaven sotmesos a ells. Fa segles que els moabites van deixar d’existir com a poble. Encara que s’han descobert ruïnes de ciutats que se suposa que són moabites, fins ara s’han trobat pocs indicis d’esta antiga i poderosa nació enemiga d’Israel.
Joies espirituals
(Isaïes 14:1, 2) El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seua terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob. 2 Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.
w06 1/12 10 ¶ 11
Punts destacats del llibre d’Isaïes (part 1)
14:1, 2. Com va fer el poble de Jehovà «presoners els qui els havien empresonat» i va dominar «els qui els dominaven»? Esta profecia es va complir en servents de Déu com Daniel, qui va ocupar un alt càrrec en Babilònia davall el regnat medopersa; Ester, qui va arribar a ser una reina de Pèrsia, i Mardoqueu, qui va ser nomenat primer ministre de l’imperi Persa.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 16:1-14) «Envieu el tribut d’anyells al sobirà del país, des de Sela, pel desert, a la muntanya de la ciutat de Sió.» 2 Les xiques de Moab, quan passen els guals de l’Arnon, semblen ocells espantats que fugen del niu. 3 Demanen: «Porteu a Sió aquesta súplica, dueu-li aquesta petició. Digueu-li: “En ple migdia fes ombra com la nit per amagar els refugiats; no delates els fugitius. 4 Acull a ta casa els meus fugitius, els moabites, amaga’ls dins de la ciutat, que no els trobe el devastador. Quan s’acabarà l’opressió i els estralls arribaran a la fi, quan en el país el tirà desaparega, 5 el tron de la dinastia de David es fonamentarà en l’amor. S’hi asseurà un governant lleial, ferm en el dret i decidit a fer justícia.”» 6 Tots coneixem l’orgull de Moab, la seua arrogància sense mida: és superb, altiu, insolent, encara que es presente tan submís. 7 Ara, els moabites es lamenten d’ells mateixos. Tots es lamenten: gemegant consternats, i enyorant els pastissos de panses de Quirharèsset. 8 Els cultius d’Heixbon s’han pansit; els amos de les nacions han destrossat el fruit de les vinyes de Sibmà, que arribaven a Jazer i s’endinsaven a l’estepa. Les seues sarments s’estenien més enllà del Mar Mort. 9 «I ara jo, el Senyor, plore amb la gent de Jazer, per les vinyes de Sibmà. Vos faig beure a glops les meues llàgrimes, Heixbon i Elalé, perquè han emmudit els cants alegres de les collites i les veremes. 10 S’han allunyat dels fruiterars la joia i les festes, no se senten a les vinyes crits alegres i entusiastes, als cups ja no trepitgen raïm. Jo he fet callar els cants alegres. 11 Per això les meues entranyes, com les cordes d’una lira, es commouen per Moab, vibren per Quirheres. 12 Quan veureu que la gent de Moab s’escarrassa per pujar als tossals sagrats i entra al seu santuari per pregar, sapieu que no obtindran res.» 13 Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab. 14 I ara el Senyor declara: «D’ací a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seua nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»