BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • w21 octubre pàgs. 29-31
  • 1921: Cent anys arrere

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • 1921: Cent anys arrere
  • La Talaia Proclama el Regne de Jehovà (edició d’estudi) 2021
  • Subtítols
  • Informació relacionada
  • PREDICADORS VALENTS
  • ESTUDI PERSONAL I EN FAMÍLIA
  • UN LLIBRE NOU!
  • QUEDAVA MOLTA FAENA PER FER
  • 1922: Cent anys arrere
    La Talaia Proclama el Regne de Jehovà (edició d’estudi) 2022
  • 1923: Cent anys arrere
    La Talaia Proclama el Regne de Jehovà (edició d’estudi) 2023
La Talaia Proclama el Regne de Jehovà (edició d’estudi) 2021
w21 octubre pàgs. 29-31

1921 Cent Anys Arrere

LA TALAIA de l’1 de gener de 1921 va preguntar als seus lectors: «Llavors, enguany, quina comissió tenim per davant?». En resposta, els va recordar la seua comissió de predicar al citar d’Isaïes 61:1, 2 (MM), on diu: «Jahvè m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, [...] a proclamar un any de gràcia de la part de Jahvè, un dia de venjança per al nostre Déu».

PREDICADORS VALENTS

Els estudiants de la Bíblia haurien de ser valents per a complir la seua comissió. Haurien d’anunciar als humils «la bona nova» i als malvats, «un dia de venjança».

El germà J. H. Hoskin, que vivia en el Canadà, va predicar amb valentia a pesar de l’oposició. En la primavera de 1921, predicant de casa en casa, va trobar un predicador metodista. El germà Hoskin va començar la conversació dient: «Deuríem poder parlar amistosament sobre les Escriptures. Encara que diferirem en algunes coses, podem mantindre una conversació pacífica i quedar com amics». Però això no és el que va passar. El germà recordava: «Només havíem parlat uns minuts quan [el predicador] em va tancar la porta als nassos amb tanta força que vaig pensar que el vidre del finestró es trencaria en mil trossos».

El predicador li va dir xillant: «Per què no vas a parlar amb els no-cristians?». El germà Hoskin es va mossegar la llengua i no li va respondre. Però, mentres se n’anava, va pensar: «I no és això el que ja estic fent?».

Al sendemà, aprofitant el sermó que donava en l’església, el predicador va continuar el seu atac. El germà Hoskin contava: «Va advertir els seus feligresos i els va posar en contra meua dient que jo era el pitjor estafador que mai havia xafat aquell poble i que deurien pegar-me un tir». Sense deixar que això el dissuadira, el germà va continuar predicant i va poder donar molt de testimoni. Ell deia: «Mai havia disfrutat tant fent proselitisme. Algunes persones, fins i tot, exclamaven: “Sabem que eres un home de Déu!”. I em preguntaven si podien ajudar-me o si necessitava alguna cosa».

ESTUDI PERSONAL I EN FAMÍLIA

Per a ajudar a progressar els interessats, els estudiants de la Bíblia publicaren en L’edat d’ora unes seccions de preguntes i respostes sobre la Bíblia. Una d’elles era «Estudi bíblic per als jóvens», que consistia en preguntes que els pares havien de considerar amb els seus fills. Els pares havien de «fer estes preguntes als seus fills i ajudar-los a trobar la resposta en la Bíblia». Algunes preguntes, com per exemple, «Quants llibres té la Bíblia?», ensenyaven fets bàsics. Altres, com «Deurien tots els cristians esperar alguna forma de persecució?», preparaven els jóvens per a ser predicadors valents.

La secció «Estudi avançat d’El pla diví de les edats» contenia preguntes de reflexió per als estudiants avançats de la Bíblia basades en el primer volum d’Estudis de les Escriptures. Milers de lectors es van beneficiar d’estes seccions, però L’edat d’or del 21 de desembre de 1921 va anunciar que es discontinuarien. Per què este canvi tan imprevist?

UN LLIBRE NOU!

El llibre L’arpa de Déu

Marcapàgines amb la porció de lectura assignada

Targetes de preguntes

Els qui portaven la davantera es van adonar que necessitaven un sistema per a ensenyar als nous les veritats bàsiques de manera ordenada. Amb eixe propòsit, en novembre de 1921, es va publicar el llibre L’arpa de Déu. Les persones interessades que acceptaven el llibre també començaven el Curs d’estudi bíblic l’Arpa. Este curs autodidàctic ajudava els lectors a discernir «el pla de Déu per a beneir la humanitat amb vida eterna». Quin mètode d’ensenyança se seguia?

Quan una persona acceptava una còpia del llibre, rebia un marcapàgines on deia la porció que s’havia de llegir. La setmana següent, rebia una targeta amb una sèrie de preguntes basades en eixa porció. La targeta acabava indicant les pàgines que l’estudiant s’havia de llegir per a la setmana següent.

Cada setmana, al llarg de tres mesos, la classe local (o congregació) li enviava a l’estudiant una targeta nova. A sovint, eren els germans majors o amb circumstàncies limitades els qui enviaven les targetes. Per exemple, Anna K. Gardner, de Millvale (Pennsilvània), recordava: «Quan es va publicar el llibre L’arpa de Déu, la meua germana, que estava impedida, va poder participar més en l’obra enviant setmanalment les targetes de preguntes». Quan es completava el curs, l’estudiant rebia una visita personal per a ajudar-lo a ampliar el seu coneixement bíblic.

La germana Thayle Gardner en la seua cadira de rodes

QUEDAVA MOLTA FAENA PER FER

Cap al final de l’any 1921, el germà J. F. Rutherford va enviar una carta a totes les classes. En ella destacava: «El testimoni del Regne que s’ha donat enguany ha sigut més extens i efectiu que el que s’ha donat en tots els anys anteriors». Pensant en el futur, va afegir: «Queda molta faena per fer. Animeu més persones a unir-se a esta meravellosa obra». És evident que els estudiants de la Bíblia seguiren el seu consell. L’any 1922 seria testimoni de l’extraordinària proclamació del Regne que els estudiants de la Bíblia feren amb valentia.

Germans valents

Els estudiants de la Bíblia mostraren amor fraternal ajudant-se els uns als altres. El següent relat evidencia que van ser germans valents «per a quan les coses van malament» (Pr 17:17).

El dimarts 31 de maig de 1921, després que un home negre fora acusat d’assaltar una dona blanca i posteriorment fora empresonat, van esclatar els anomenats Disturbis de Tulsa (Oklahoma). Quan una xusma de més de 1.000 hòmens blancs va atacar un grupet d’hòmens negres, la lluita es va escampar ràpidament pel barri negre de Greenwood, on es van saquejar i cremar més de 1.400 cases i negocis. El recompte oficial de morts va ser de 36, però la xifra real podria acostar-se als 300.

El germà Richard J. Hill, un estudiant de la Bíblia afroamericà que vivia en Greenwood, va contar el que va passar: «La nit dels disturbis, teníem la reunió habitual de la nostra classe bíblica. A l’acabar la reunió, sentírem tirs provinents del centre de la ciutat i, quan ens vam gitar, encara s’escoltaven». El matí del dimecres 1 de juny, la situació havia empitjorat. El germà Hill va continuar dient: «Algunes persones vingueren i ens digueren que si volíem estar protegits, seria millor que acudírem immediatament al Centre de Convencions de Tulsa». Així que ell, la seua dona i els seus cinc fills es dirigiren ràpidament cap allí. En el Centre, hi havia uns 3.000 hòmens i dones negres protegits per la Guàrdia Nacional, que havia anat a restablir l’orde.

Al mateix temps, un germà blanc anomenat Arthur Claus va prendre una decisió valenta. Ell va contar: «Quan vaig sentir que els grups d’agitadors anaven per tot Greenwood saquejant i pegant foc a les cases, vaig decidir comprovar com estava el meu amic Richard Hill».

El germà Arthur Claus i 14 alumnes seus amb el llibre L’arpa de Déu

Quan va arribar a casa del germà Hill, Arthur es va trobar un veí blanc amb un rifle en les mans. El veí, qui també era amic del germà Hill, va donar per fet que Arthur era un dels agitadors i li va preguntar cridant: «Què fas ací?».

Arthur recordava: «Si no li haguera donat una resposta satisfactòria, aquell home m’hauria pegat un tir. Li vaig assegurar que era amic del germà Hill i que havia estat en sa casa moltes voltes». Arthur i el veí van poder protegir la casa contra els saquejos.

Poc després, Arthur es va enterar que el germà Hill i la seua família estaven en el Centre de Convencions. Però li van dir que les persones negres no podien eixir d’allí sense una orde firmada pel general Barrett, l’oficial a càrrec. Arthur va recordar: «Parlar amb el general era molt difícil. Però, quan per fi li vaig poder contar la meua intenció de traure’ls d’allí, em va preguntar: “Podràs cuidar d’esta família i atendre les seues necessitats?”. Per descomptat, li vaig dir que sí».

Amb el document firmat en la mà, Arthur se’n va anar corrents al Centre de Convencions. Allí, li va mostrar l’orde a un oficial, que va exclamar: «Com és que ve firmada pel mateix general? Saps que eres la primera persona que s’endú algú d’ací?». En seguida van localitzar el germà Hill i la seua família. S’embotiren tots dins del cotxe d’Arthur i se n’anaren a casa.

«En el poble de Déu, tots som iguals i no hi ha barreres racials»

El germà Claus es va assegurar de protegir el germà Hill i la seua família. El seu exemple de valent amor fraternal va causar un bon efecte en la gent del seu entorn. Arthur va relatar: «El veí que va ajudar a protegir la casa dels Hill va començar a simpatitzar més amb els Testimonis. I molta gent es va interessar en la veritat del Regne, perquè van vore que, en el poble de Déu, tots som iguals i no hi ha barreres racials».

a En 1937, la revista L’edat d’or va rebre el nom Consolació i, en 1946, Desperteu-vos!

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir